Esteu aquí: Inici L'Ajuntament Govern Grups municipals Grup Municipal CUP Mocions presentades al plenari municipal Moció regulació cubs de cànnabis (Plenari 25 de gener 2016)

Moció regulació cubs de cànnabis (Plenari 25 de gener 2016)

Moció regulació cubs de cànnabis (Plenari 25 de gener 2016)

27/01/2016

MOCIÓ DE PROPOSTA PER LA CREACIÓ DE L’ORDENANÇA REGULADORA DE LA UBICACIÓ DE CLUBS SOCIALS I ASSOCIACIONS DE CÀNNABIS I DE LES CONDICIONS D’EXERCICI DE LA SEVA ACTIVITAT AL TERME MUNICIPAL DE TARRAGONA.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Moció regulació cubs de cànnabis (Plenari 25 de gener 2016)
27/01/2016

En els últims anys a TARRAGONA, a l'igual que ha succeït en altres poblacions, s’han formulat diverses sol·licituds per a la instal·lació de clubs socials i associacions de fumadors de cànnabis.

Els clubs socials o associacions de cànnabis són associacions sense ànim de lucre que s’auto abasteixen i distribueixen cànnabis entre els seus propis socis — consumidors terapèutics i/o lúdics—, tots majors d’edat i en un àmbit privat, amb l’objecte de reduir els danys associats al mercat clandestí i a determinats usos del cànnabis.

Tot i que aquesta nova realitat està essent objecte d’atenció per part dels poders públics, avui dia no existeix normativa estatal i, per part de la Generalitat de Catalunya, l’únic marc normatiu sobre aquesta activitat és la resolució SLT/32/2015, de 15 de gener, per la qual s’aproven criteris en matèria de salut pública per orientar les associacions cannàbiques i els seus clubs socials. Tot això sense perjudici que les associacions d’aquesta naturalesa han de constar degudament inscrites en el Registre d’associacions de la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

L’any 1948 l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va arribar a la conclusió de què el consum de cànnabis suposava un perill des de qualsevol punt de vista, sigui físic, mental o social. Igualment, un informe publicat l’any 2006 per diversos científics de la Unitat de Conductes Additives del Servei de Psiquiatria de l’Hospital de Sant Pau i l’Hospital Clínic conclou que el consum de cànnabis de forma aguda i crònica produeix efectes físics perjudicials per a la salut. Dels esmentats estudis en resulta que tant el consum puntual, com el continuat d’aquestes substàncies produeixen significatives afectacions físiques i cognitives en la conducta de les persones, essent palès que estem davant d’una conducta amb evident risc per a la salut física i mental de les persones.

Tanmateix, resulta evident que existeix una important demanda de consum, i que el tràfic en el mercat negre no garanteix ni la qualitat del producte ni la reducció del seu consum.

Ciutats com Lleida, Girona, Sitges, Sant Adrià del Bessòs, Reus i Salou entre moltes d’altres han aprovat ja una ordenança per la regulació de la ubicació d’aquests clubs i associacions.

D’altra banda, són masses les repercussions que l’obertura d’aquests locals poden produir arran de la concurrència d’un turisme de caràcter festiu i de desinhibició, és un dels altres motius importants pel que s’ha de regular la seva ubicació.

Resulta evident, doncs, que des de l’àmbit local els Ajuntaments tenen una responsabilitat –i competències– d’ordre i vigilància, així com de salut pública, respecte de conductes com les desenvolupades en l’àmbit dels clubs de fumadors o associacions de cànnabis.

En cap cas no es pretén mitjançant l’elaboració d’aquesta norma la prohibició o impossibilitat de desenvolupament del dret d’associació sota quin empara constitucional es constitueixen aquests clubs o associacions, sinó el que es fa, i és del tot factible, és la seva delimitació territorial i regulació funcional per tal de fer-la compatible amb la resta d’activitats i usos.

En aquest sentit, els ens locals estan dotats de competències en matèria urbanística, d’activitats i de salut pública, per tal d’intervenir a través d’aquests àmbits en la protecció dels sectors socials més febles o sensibles a conductes potencialment perilloses, regulant i delimitant l’àmbit en el qual es pot desenvolupar aquesta activitat, així com en la prevenció d’eventuals molèsties o immissions que l’exercici de determinades activitats de concurrència nombrosa, encara que sigui en l’àmbit estrictament privatiu de les associacions de consumidors de substàncies que generen dependència, poden produir.

Paral·lelament a la regulació continguda en la relació a l’ús i la seva potencial perillositat en relació a les conductes que del mateix se’n deriven, la present normativa pretén abordar alguns aspectes problemàtics produïts pel mateix exercici de l’activitat associativa d'acord amb la mateixa naturalesa dels locals a on aquesta s’hi desenvolupa.

Per la mateixa naturalesa de l’activitat i dels fonaments estatutaris de les associacions, es pot afirmar sense cap mena de dubte que aquestes necessiten comptar amb locals de característiques suficients com per acollir a un elevat volum de socis que les faci viables en l'àmbit de gestió (la mateixa Federació d’associacions Cannàbiques, en el Codi de Bones Conductes que ha publicat, aconsella que per tal de garantir el bon funcionament de l’associació no convé comptar amb més de 655 persones associades o sòcies degustadores). Per tant, resulta del tot evident que les característiques necessàries per a condicionar un local per a l’exercici d’una activitat de consum de cànnabis, requereixen un dimensionament que els fa del tot assimilables als locals de pública concurrència.

Així doncs, la regulació de la implantació de clubs socials o associacions d’aquesta naturalesa es considera convenient i oportuna per diverses raons, en especial:

-Per garantir que l’obertura d’aquest tipus d’establiments es realitzi per associacions d’usuaris degudament inscrites en els registres públics i, en conseqüència, amb normes de funcionament clares i conegudes.

-Perquè es considera necessari fixar unes distàncies mínimes entre aquesta activitat i els centres educatius, centres sanitaris o assistencials, equipaments esportius, punts o espais joves i, en general, de qualsevol sòl o edifici qualificat de Sistema d’Equipament, estiguin o no construïts i/o urbanitzats, per evitar, encara que sigui indirectament, la promoció del consum d’una substància que pot tenir efectes nocius en aquells col·lectius més vulnerables, i de major risc, com poden ser-ho els menors o persones diagnosticades amb patologies mentals.

-Perquè també es considera oportú regular la instal·lació d’aquest tipus d’establiments a través de la fixació d’un règim de distàncies entre els mateixos, per a poder evitar possibles efectes negatius o perjudicials i, en conseqüència, les molèsties als veïns.

-Perquè en determinats carrers i entorns de TARRAGONA poden existir una concentració alta d’oferta de lleure especialitzada, dirigida a un públic concret. Aquesta circumstància pot ser un pol d’atracció molt fort per a algunes d’aquestes activitats o associacions, de manera que, per una banda, es trenqui l’esmentat i necessari equilibri d’activitats, imprescindible per no alterar la continuïtat de l’oferta comercial i els horaris del municipi, i, per l’altra, agreugi la problemàtica intrínseca a l’oferta de lleure nocturn especialitzat del nostre municipi. Per això també es considera necessari regular la instal·lació d’aquest tipus d’establiments fixant una distància mínima respecte de les activitats incloses en el catàleg d’espectacles públics i activitats recreatives.

-I, finalment, perquè resulta precís establir unes condicions de seguretat, salubritat i higiene per a l’exercici d’aquesta activitat amb objectiu de protegir a les persones usuàries i als veïns. Una de les principals mesures és que les associacions només poden ser d’auto abastiment i només poden disposar de cànnabis natural, i quedarà expressament prohibida la distribució de qualsevol derivat del cànnabis. En aquest sentit, l’activitat s’assimila als usos recreatius.

A més, aquesta regulació pot ser útil al servei d’altres objectius d’indubtable interès públic. Així, per una part, pot servir per a evitar que sota l’aparença d’associacions d’usuaris legalment constituïdes, s’estableixin a la nostra ciutat iniciatives que no respectin uns criteris de bones pràctiques. I, per altra, pot coadjuvar a establir una cultura de col·laboració entre l’administració i les associacions d’usuaris/clubs socials de cànnabis en el fet relatiu a la prevenció de riscos associats a pautes de consums prolongats i altres àmbits de mutu interès.

I tot i que la motivació principal que genera la necessitat de redactar l’ordenança obeeix a la creixent demanda d’apertura de locals destinats al consum de cànnabis d’auto abastiment.

Finalment, ha d’assenyalar-se que, en la regulació que es proposa, s’ha tingut en compte la regulació continguda en la Llei 28/2005, de 26 de desembre, de mesures sanitàries enfront del tabaquisme i reguladora de la venda, el subministrament i la publicitat dels productes del tàbac—modificada per la Llei 42/2010, de 30 de desembre—; i molt especialment les disposicions relatives als clubs privats de fumadors.

Per a la reducció de riscos i participació es poden establir una sèrie de normes per als clubs i associacions de cànnabis com per exemple:

1. Les associacions cannàbiques promouran el consum responsable i incorporaran el model de reducció de riscos com a eina per a la prevenció i la gestió de possibles consums problemàtics.

2. Les associacions cannàbiques, acompanyades per altres agents competents, hauran de dissenyar i posar en marxa programes de reducció de riscos adreçats als seus socis.

3. Les associacions cannàbiques hauran de desenvolupar almenys dues accions preventives a l’any. Aquestes accions hauran de ser desenvolupades en coordinació amb el Pla d’acció sobre drogues de l’ajuntament de TARRAGONA.

ACORDS

1.- Aprovar la Regulació de la ubicació de clubs socials i associacions de cànnabis al terme municipal de Tarragona mitjançant una ordenança.

2.- Que en l'ordenança es recullin com a mínim els següents requisits:

-Establir una edat mínima de 18 anys per poder ser membre i ser presentat per un altre soci, quedant així limitada i prohibida la publicitat d’aquest tipus d’ establiments per la captació de nous socis. S’aconsella que l’accés al club o associació sigui mitjançant un sistema d’impremta digital per evitar l’entrada d’altres usuaris no autoritzats.

-Que el cultiu permès pels Clubs i associacions sigui exclusivament de Cànnabis, controlant i limitant el nombre de plantes cultivades per club o associació en funció dels socis permesos i el seu consum.

-Només es permetrà la distribució en els clubs del cànnabis de la seva pròpia plantació i es prohibeix l'elaboració o distribució de qualsevol derivat del cànnabis.

-Establir una quantitat màxima mensual d’abastiment de cànnabis per persona.

-Establir un règim de distàncies entre els mateixos clubs i Associacions de Cànnabis.

-Establir un règim de distàncies respecte de centres educatius, centres sanitaris o assistencials, equipaments esportius, punts o espais joves i, en general, de qualsevol sòl o edifici qualificat de Sistema d’Equipament, estiguin o no construïts i/o urbanitzats, i les activitats incloses en el catàleg d’espectacles públics i activitats recreatives.

Es podrien definir centres de la següent manera:

-Centres educatius: comprèn els centres d’ensenyament reglat (pre-escolar, nivells primaris i secundaris, batxillerat i universitari) i l’ensenyament no reglat en totes les modalitats (escola bressol, idiomes, informàtica, arts plàstiques, conducció o similars) que s’imparteixin en escoles públiques o privades, centres docents homologats. També inclou activitats formatives.

-Centres sanitaris o assistencials: són els que corresponen al tractament i a l’allotjament de persones malaltes. Comprenen hospitals, els sanatoris, les clíniques, els dispensaris (farmàcies), consultoris i similars, els serveis destinats a allotjament comunitari com residències assistides i establiments socio-sanitaris, sempre i quan es tracti de centres assistits i basats en la prestació de serveis comuns amb gestió centralitzada i titularitat indivisible, no assimilables a l’ús residencial. També comprèn els habitatges tutelats i aquells establiments que exerceixen una funció social a la comunitat, com els casals, menjadors, centres d’orientació i diagnosi, unitats de tractament d’estimulació precoç, centres ocupacionals i/o d’atenció especialitzada per a disminuïts, Centres de dia per a gent gran, centres de reinserció social, etc.

-Equipaments esportius: són els destinats a la prestació de serveis dedicats a la pràctica, l’aprenentatge i el desenvolupament d’activitats esportives en instal·lacions cobertes o no, com poden ser camps de futbol, camps de rugby, poliesportius, gimnasos i escoles de dansa, esquash, piscines i similars.

-Sistema d’Equipament: El regulat en l’article 12 i al Capítol cinquè (articles 142 i concordants) del Volum VII Normativa Urbanística i Ordenances d’edificació, del POUM de TARRAGONA.

-Garantir que els locals destinats a local social i punt de trobada dels Clubs Socials i Associacions de Cànnabis reuneixen les condicions mínimes necessàries per a evitar tot tipus de molèsties al veïnat fixant una sèrie de requisits que com a mínim haurien d’incloure la sortida i filtratge dels fums, insonorització i accés a persones amb mobilitat reduïda i control d’accés.

-Garantir que els locals destinats a local social i punt de trobada dels Clubs Socials de Cànnabis reuneixen les condicions mínimes necessàries de seguretat, salubritat i higiene per a les persones usuàries.

-Garantir que l’activitat sigui desenvolupada per Associacions d’usuaris degudament inscrites en els registres públics.

-Establir les condicions en què s’ha de desenvolupar aquesta activitat.

-Establir mesures de col·laboració amb l’administració per a la prevenció del consum de substàncies que generen dependència considerades per la Llei 20/1985, com drogues no institucionalitzades. S’aconsella fer controls periòdics als clubs i associacions per part de la guàrdia urbana.

- Sol·licitar una llicència/règim de comunicació d’activitat i d’obra màxim de 5 anys.

 

Tarragona, Països Catalans, 11  de gener de 2016.

 

Podeu descarregar-vos aquí aquest document en format PDF

 

 

Segells de reconeixement d’administració oberta