Sebastián Linares Landines

El presoner del Miracle

I després de passar tot el dia treballant carregant pedres,
quan ja començava a posar-se el sol, vam tornar al penal
per sopar, fins que sonava la corneta que ens marcava
el moment d’anar al nostre camastre.

El port de Tarragona es construí malgrat els inconvenients de finançament que es presentaren en diferents èpoques i amb l’ajuda de la població penada destinada a la ciutat que, en alguns moments, arribà a superar les 600 persones. Els presidiaris van romandre a Tarragona fins l’any 1906, data en què se suprimí el penal de Tarragona. El 1884, l’enginyer Saturnino Bellido, autor del projecte del moll de costa i altres construccions portuàries molt significatives, denuncià públicament l’anacronisme del presidi i la necessitat de prescindir dels presidiaris, tant per causes humanitàries com econòmiques. L’efecte va ser immediat: el 13 d’octubre del mateix any es decretava una reial ordre per la qual els presidiaris del port cessaven l’execució dels treballs.

Època: Edat Contemporània (s. XIX)

Intèrpret

Alex Manríquez

És actor i escenògraf teatral, habitual de l’escena tarragonina tant amb Zalata Teatre com amb d’altres companyies. Durant molts anys ha anat creant, com a guionista i actor, un seguit de monòlegs, entre els quals: Caivs Baebivs Myrismvs, Marc Gavi Apicii o Diògenes.

Informació pràctica

ENTRADES