Esteu aquí: Inici Patrimoni Agenda

Agenda

« Maig 2022 »
Maig
Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31

21 de maig de 2022

11:00 -
Visita guiada Tarragona Romana
(de 01/01/2022 a 31/12/2022)

Cada dissabte (durant tot l'any) a les 11 h des de l'oficina d'Itinere.

Descobreix la Tarragona que va enlluernar l'emperador Adrià al segle II amb una visita guiada a peu pels principals monuments Patrimoni Mundial.

11:00 -
Visita guiada descobreix Tarragona
(de 01/01/2022 a 31/12/2022)

Cada diumenge (durant tot l'any) a les 11:00 h des de la nostra oficina d'Itinere.

Viatge en el temps on descobrireu una ciutat que conviu diàriament amb el seu passat romà i medieval. Visitarem els monuments romans Patrimoni Mundial, la catedral i el claustre, per acabar a l'amfiteatre.

11:00 -
Visita guiada "Tarragona Romana amb nens"
(de 01/01/2022 a 31/12/2022)

Cada dissabte i diumenge (durant tot l'any) a les 11:00 h des de la nostra oficina d'Itinere.

Gaudim molt contant la història de la nostra ciutat als nens i nenes, per això si veniu amb els vostres fills a descobrir la Tarragona romana, el vostre guia adaptarà les explicacions perquè siguin de l'interès dels nens i nenes. A més, disposem d'imatges virtuals que fan la visita més entenedora i divertida. Els nens xalaran i aprendran en aquesta visita guiada amb explicacions i material adaptats a la seva edat.

09:00 -
Museus i Liceu: una història compartida
(de 17/03/2022 a 30/09/2022)

El Museu d'Història de Tarragona s'ha adherit a la celebració "Museus i Liceu: una història compartida", un projecte en xarxa entre els museus de Catalunya i el Gran Teatre del Liceu, per commemorar el 175è aniversari d'aquest teatre; amb una màscara de terracota de la col·lecció del museu.

La planta baixa de Casa Castellarnau acull, fins a finals de setembre, aquesta màscara teatral, provinent de l'antic Teatre Principal de Tarragona i que data del segle XIX. Segurament es va fer servir en una alguna de les representacions del desaparegut escenari de la Rambla Vella. Els orígens del Teatre Principal de Tarragona es remunten al segle XVII, que era gestionat per l'hospital de la ciutat, igual que l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona, rival del Liceu, sobre qui acollia els millors espectacles d'òpera.

HORARI: Durant tot l'any

  • De dimarts a divendres: de 9 a 14.30 h
  • Dissabtes, diumenges i festius: de 9.30 a 14.30 h
  • Dilluns: tancat

Accés al recinte fins 30 minuts abans de l'hora de tancament.

18:00 -
Presentació de Cap de marbre
(de 04/05/2022 a 31/05/2022)

Es podrà veure fins al 31 de maig.

Durant el mandat de l'emperador Adrià, hi havia una gran predilecció per copiar escultures de la Grècia clàssica. Sembla que jo vaig sortir d'aquesta moda. Va ser llavors quan l'escultor es va fixar en una famosa escultura, el Dorífor, un jove nu que porta una llança i representa el cànon de bellesa. Encara que a mi em van fer més petit i només em resta el cap, soc una peça única. Podeu ben creure que no n'han trobat exemple igual?

'Quan els objectes parlen' és una proposta del Museu d'Història per donar a conèixer el patrimoni de la ciutat de Tarragona.

00:00 -
La ilíada d'Homer. Honor, orgull i còlera en una obra cabdal
(de 09/05/2022 a 10/07/2022)

Després de l’èxit del Club de Lectura sobre Les metamorfosis d’Ovidi de la passada edició, enguany ens endinsarem en la Ilíada d’Homer, a propòsit dels dos-cents anys del naixement de Heinrich Schliemann, descobridor de les restes de l’antiga Troia. La Ilíada és l’obra més antiga de les lletres europees. Un poema cabdal i imprescindible que gira al voltant de l’honor, l’orgull i la còlera. La dinamització diària del grup, a través de la plataforma Tellfy, la durà a terme l’equip de La Casa dels Clàssics, que oferirà tres conferències a càrrec de Raül Garrigasait ―escriptor, traductor i president de La Casa dels Clàssics―, Marina Picazo ―arqueòloga i professora titular d’Història Antiga a la UPF― i Pau Sabaté ―filòleg clàssic i traductor de la Ilíada en vers de La Casa dels Clàssics.

 

A càrrec de: Biblioteca Municipal de Tarragona

00:00 -
Tàrraco a Taula. Reviure sabors i aromes de l'antiga Roma
(de 13/05/2022 a 29/05/2022)

Del 13 al 29 de maig de 2022 se celebren les XXV jornades Tàrraco a Taula, que tenen com a propòsit oferir una visió actual de la cuina de l’antiga Roma, amb plats de recreació romana. Els restaurants i establiments participants oferiran propostes gastronòmiques basades en De re coquinaria, el llibre de receptes atribuït a Apici, el gastrònom romà més famós. 

 

El Cortijo, Glops, La Xarxa, Lola Bistro i Twins Cerveseria Artesana serviran platets, tapes i racions d’entre 4,25 i 12 €. Aresi Balandra oferiran plats d’entre 10,50 i 16 €. Els restaurants El Llagut, El Terrat i Seasons oferiran un menú complet d’entre 35 i 50 €. La pastisseria Velvet MGL oferirà dolços combinant fruits secs, formatge i mel a 3,90 €.

 

A càrrec de: Ass. restauradors Tàrraco a Taula

00:00 -
Vídeos de receptes romanes. La gastronomia de Tarraco Viva en línia
(de 15/05/2022 a 29/05/2022)

Amb motiu de la celebració dels XXV anys de Tàrraco a Taula, quatre restauradors de Tarragona obren les portes de les seves cuines per mostrar com preparen deliciosos plats de la gastronomia romana des d’una visió actual. Els restaurants El Llagut, AQ, Cortijo i Seasons ens ensenyen com cuinar de manera fàcil els plats més saborosos de la gastronomia de l’antiga Tàrraco. Les videoreceptes estaran disponibles al canal de YouTube de Tarragona Turisme.

 

A càrrec de: Ass. Restauradors Tàrraco a Taula

10:00 -
Què saps del circ? Visita guiada al circ romà de l'antiga Tàrraco
(de 15/05/2022 a 29/05/2022)

Amb l’objectiu de donar a conèixer al visitant el paper que han jugat els arqueòlegs i les circumstàncies que han fet possible la troballa de jaciments arqueològics excepcionals a la nostra ciutat, presentem el relat d’un dels descobriments més importants de la història de Tàrraco: el circ romà.

 

A càrrec de: BETTATUR. Serveis turístics

10:00 -
Cinc peces, cinc històries. Grans troballes arqueològiques amb històries humanes
(de 15/05/2022 a 29/05/2022)

Hem triat cinc peces o documents que il·lustren cinc petites històries al voltant de grans descobertes arqueològiques. Cadascuna d’aquestes peces i documents ens acostaran a unes històries paral·leles que creiem que oferiran una visió una mica diferent del coneixement d’algunes de les cultures de l’antiguitat.

L’Estendard d’Ur: guerra i pau fa més de quatre mil anys.
Cartes d’Amarna: conspiració i assassinat després de la mort de Tutankamon.
La petjada d’una tragèdia: un motllo d’una víctima desconeguda de Pompeia.
La Ilíada i l’Odissea, o com la literatura va inspirar la descoberta de Troia.
La pedra de Rosetta: la clau per llegir l’escriptura de l’antic Egipte.

 

A càrrec de: Oficina del festival

 

10:00 -
Qui trobareu al Fòrum? El prohom més important de Tàrraco fa el salt a Roma
(de 15/05/2022 a 29/05/2022)

Busquem poder trobar el primer prohom de Tàrraco que es convertirà en senador a Roma. Els habitants habituals del fòrum ens poden ajudar a descobrir de qui es tracta, però no ho faran de franc. El joc emula una aventura gràfica en què haurem d’interactuar amb diversos personatges i fer allò que ens demanen si volem descobrir el nom i on es troba el nostre personatge, enmig del bullici de mercaders, matrones, juristes, prostitutes i sacerdots. 

 

A través de les relacions amb aquests personatges coneixerem el seu ofici, el punt on es localitzaven al fòrum, així com la importància d’aquest espai en la vida quotidiana dels habitants de la ciutat. El joc inclou converses, petits enigmes i missions per adquirir els objectes que ens caldran per assolir l’objectiu final amb èxit.

 

A càrrec de: LUDI ARTIS

10:00 -
Què saps del Fòrum? Visita guiada al fòrum de la colònia de l'antiga Tàrraco
(de 15/05/2022 a 29/05/2022)

 

Amb l’objectiu de donar a conèixer al visitant el paper que han jugat els arqueòlegs i les circumstàncies que han fet possible la troballa de jaciments arqueològics excepcionals a la nostra ciutat, presentem el relat d’un dels descobriments més importants de la història de Tàrraco: el fòrum de la colònia.

 

A càrrec de: BETTATUR. Serveis turístics

10:00 -
Què saps de la muralla? Visita guiada a la muralla romana de l'antiga Tàrraco
(de 15/05/2022 a 29/05/2022)

Amb l’objectiu de donar a conèixer al visitant el paper que han jugat els arqueòlegs i les circumstàncies que han fet possible la troballa de jaciments arqueològics excepcionals a la nostra ciutat, presentem el relat d’un dels descobriments més importants de la història de Tàrraco: la muralla romana.

 

A càrrec de: BETTATUR. Serveis turístics

 

10:00 -
Tarragona romana amb nens. Una visita especialment pensada per als infants
(de 15/05/2022 a 29/05/2022)

Si veniu amb els vostres fills a descobrir la Tarragona romana, el vostre guia adaptarà les explicacions perquè siguin del seu interès. A més, disposem d’imatges virtuals que fan la visita més entenedora i divertida. Us ho explicarem molt millor al costat de les muralles, les més antigues fora d’Itàlia, i comprendreu per què els romans van triar aquest turó al costat de la Mediterrània com a porta de Roma per a tota la Península. En aquest recorregut pels carrerons del centre històric, us sorprendrà la convivència dels actuals habitants de Tarragona amb el passat imperial de la ciutat. Encara que el temple d’August hagi desaparegut, unes magnífiques imatges virtuals a la tauleta del vostre guia us el mostraran amb tota l’esplendor davant de la imponent façana de la catedral.

 

A càrrec de: ITINERE. Turisme i Cultura

 

10:00 -
Tarragona Romana. Patrimoni Mundial
(de 15/05/2022 a 29/05/2022)

Descobreix la Tarragona que va enlluernar l’emperador Adrià al segle ii amb una visita guiada a peu pels principals monuments que són Patrimoni Mundial, que començarà davant de la gran maqueta de Tàrraco. Passejant pels carrers del centre històric, arribarem a la magnífica catedral, on recrearem el temple d’August amb ajuda d’imatges virtuals. Seguirem cap a la torre del Pretori per visitar les imponents voltes que sostenen el fòrum provincial, seu del govern de la Hispània Citerior. Molt a prop, ens endinsarem en les llargues galeries que hi ha sota les grades del circ, el gran estadi de curses de carros de cavalls. I al final del recorregut baixarem fins a l’amfiteatre, situat al costat de la mar, on us desvelarem les claus de l’últim edifici d’espectacles construït a la ciutat, durant el regnat d’Adrià.

 

A càrrec de: ITINERE. Turisme i cultura

 

10:00 -
Descobreix Tarragona. Una ciutat que conviu amb el seu passat romà i medieval
(de 15/05/2022 a 29/05/2022)

Un viatge en el temps per descobrir els monuments romans Patrimoni Mundial, acabant a l’amfiteatre després de passar per la catedral i el seu claustre. Un guia oficial us donarà la benvinguda a la nostra oficina, on us desvelarà com es va fundar la ciutat al segle III aC. A la gran maqueta de Tàrraco podreu veure com era la ciutat de fa dos mil anys i us explicarà altres curiositats que us traslladaran a la vida quotidiana dels seus habitants. Passejant pels carrers del nucli antic arribareu a la catedral, brillant exemple de transició del romànic al gòtic. A la nau central, gaudireu de les explicacions del guia mentre admireu l’orgue renaixentista de dimensions impressionants, amb les seves monumentals portes decorades, i a continuació us mostrarà un dels secrets més ben guardats de Tarragona: el claustre de la catedral.

 

A càrrec de: ITINERE. Turisme i cultura

 

10:00 -
Arqueologia viva. La gran riquesa arqueològica de Catalunya
(de 16/05/2022 a 29/05/2022)

Una exposició de petit format que ens mostra el paper fonamental que té l’arqueologia, gràcies a la qual podem ampliar el coneixement del passat i posar-lo a disposició de la societat. Amb la seva dedicació, els arqueòlegs treuen a la llum aspectes de la vida i les obres dels nostres avantpassats que ens permeten entendre millor qui som i d’on venim. 

 

La Generalitat de Catalunya ha tingut sempre un gran interès en el patrimoni arqueològic: en la seva documentació, protecció i recerca, però també en la seva difusió. Aquesta exposició descobreix la nostra gran riquesa arqueològica: des dels principals jaciments que tenim a casa nostra, les institucions que hi treballen, les col·leccions…, fins a arribar als espectaculars models digitals en 3D.

 

A càrrec de: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

10:00 -
Si vis pacem, para ludum. Jocs d'estratègia i simulació sobre l'antiguitat

Els jocs de taula també poden ensenyar història. L’activitat consisteix a posar a disposició del públic diversos jocs de taula comercials ambientats en l’antiguitat i el món romà per poder aprendre història tot jugant. Els participants estaran acompanyats en tot moment per membres de l’associació, que els explicaran tant les instruccions del joc com el seu context històric.

 

A càrrec de: Ass. SI VIS PACEM PARA LUDUM

10:00 -
La tomba de Tutankamon. La gran descoberta de l’antic Egipte. Cicle Històries de l'Arqueologia

El descobriment de la tomba de Tutankamon va suposar haver pogut trobar ―finalment!― una tomba d’un faraó gairebé intacta. Amb les seves llums i ombres, la descoberta de Howard Carter va permetre renovar la passió per la cultura i la civilització de l’antic Egipte. Potser, per primera vegada, l’arqueologia es va convertir en una veritable ciència social. L’impacte en els mitjans de comunicació i la cultura dels anys vint van ser enormes: obres de teatre, musicals, arts decoratives, moda, etc. La influència de l’antic Egipte es va fer «popular». La pugna per la destinació final de les troballes de la tomba, el colonialisme i altres aspectes no gaire edificants posen el contrapunt a l’excepcional troballa.

 

Després de la xerrada es podran observar les cinc reproduccions de peces corresponents a cinc grans descobertes arqueològiques, i que donen peu a petites històries que seran desvelades durant el festival.

L’Estendard d’Ur: guerra i pau fa més de quatre mil anys.
Cartes d’Amarna: conspiració i assassinat després de la mort de Tutankamon.
La petjada d’una tragèdia: un motllo d’una víctima desconeguda de Pompeia.
La Ilíada i l’Odissea, o com la literatura va inspirar la descoberta de Troia.
La pedra de Rosetta: la clau per llegir l’escriptura de l’antic Egipte.

 

A càrrec de: Julio Villar Robles

 

10:30 -
Opera Romana. La construcció romana

El conjunt del circ i el pretori de Tàrraco ens permet observar les principals tècniques constructives del període romà. Des de l’indestructible formigó romà fins als murs monumentals, passant pel minuciós treball del carreuó. Al llarg de la visita veurem com els constructors romans organitzaven les obres i les tècniques constructives emprades. 

 

Trobarem resposta a preguntes que ens fem quan visitem una obra pública romana. Coneixien el formigó? Com pujaven els carreus? Per a què són les marques que veiem als carreus i als murs? Quant es tardava a acabar una obra gran? Constatarem com molts d’aquests coneixements han influït en l’arquitectura actual.

 

A càrrec de: Cèsar A. Pociña

10:30 -
Gladiadors de la República. L'evolució dels gladiadors fins a la fi de la República romana

Com es va gestar l’espectacle de masses en què es va convertir la gladiatura? Quin va ser l’origen del munus i com es va transformar un ritual funerari privat en un espectacle? Durant la República, la gladiatura va evolucionar per convertir-se en una eina de poder en mans de les elits. Arribat el Principat, serà l’Estat qui n’agafarà les regnes i la transformarà en part del seu programa de romanització.

 

Durant aquest període de canvi hi va haver moments històrics, amb gladiadors com a protagonistes, com ara la Tercera Guerra Servil, liderada per Espàrtac. També van tenir un paper destacat al final de la República, quan Juli Cèsar es va convertir en propietari del ludus de Capua, on hi havia més de cinc mil gladiadors, alguns dels quals eren part de la seva guàrdia personal. El final d’aquesta metamorfosi arriba amb August, que s’adonarà de la importància d’aquest espectacle i de la seva potencialitat com a instrument de poder. A partir d’ell els gladiadors serviran Roma.

 

A càrrec de: TARRACO LVDVS

10:30 -
Reciclant la història. Epigrafies llatines de Tàrraco

Amb el final de l’Imperi romà, la ciutat de Tàrraco, l’antiga capital de la província imperial de la Hispània Citerior, va viure l’arribada dels visigots. Més tard, al segle VIII dC, aquestes terres van quedar en mans del domini musulmà fins al segle XII, quan els comtes cristians les van recuperar. Aquests nous habitants de la ciutat medieval van bastir les cases i els monuments aprofitant les pedres procedents de les restes romanes. 

 

Algunes van servir per decorar les façanes d’habitatges, convertides, d’alguna manera, en un signe diferencial d’intel·lectualitat. Així, descobrirem com els pedestals d’estàtues, les esteles funeràries o les disposicions testamentàries van ser reaprofitades com a material de construcció i decoració, conservant per a la posteritat noms de personatges destacats de fa dos mil anys.

 

A càrrec de: Miquel Blay

 

11:00 -
Romani, errata corrige. Ajuda'ns a fer una pel·licula amb seny

Activitat per a les famílies en forma d’un taller que ens endinsa en el món de la investigació, la restauració i la divulgació històrica, que son peus fonamentals de les ciències socials. A través d’aquesta activitat teatralitzada d’una hora de durada es pretén que els més petits coneguin els oficis i les tasques que hi ha darrere de totes les produccions de sèries, videojocs o pel·lícules que veuen sovint. 

 

Un director de cinema els acompanyarà en dos petits tallers d’investigació i restauració d’elements romans que els serviran després per poder rodar una pel·lícula. Durant l’activitat hauran de superar proves amb l’ajuda de les seves famílies, amb l’objectiu final de vestir-se com un romà o una romana autèntics de Tàrraco.

 

A càrrec de: ANS Educació

11:00 -
Femina. Ser dona a Roma
(de 21/05/2022 a 29/05/2022)

Aquesta exposició ens introdueix en el món femení durant el període romà, gràcies a una acurada recerca de documents gràfics com ara mosaics, pintures o aixovars funeraris localitzats en jaciments de tot el món romà.

 

A càrrec de: KuanUm - Museu d'Història de Cambrils

11:00 -
Guerra i tirania. De l'antiguitat al present: algunes reflexions

Malauradament, l’actual guerra a Ucraïna ens ha tornat a recordar temps passats no tan llunyans. Sense voler fer una comparança banal, el debat vol acostar-nos a la relació que hi pot haver entre la tirania i la guerra. Parlarem d’alguns tirans del món antic i de l’ús de la guerra com a arma política.

 

Era la Roma republicana una tirania que feia servir el poder per ampliar el seu domini per mitjà de les guerres? Alexandre el Gran, o el mateix Juli Cèsar, van ser genials estrategues o uns líders egocèntrics amarats d’ambició personal? Com percebien les societats antigues la relació entre el poder personal i les guerres de conquesta? Aquestes són algunes de les reflexions que intentarem provocar.

 

A càrrec de: Joaquin R de Arbulo

 

11:00 -
Heinrich Schliemann. Jo trobaré Troia!

Sempre he pensat que s’han de perseguir els somnis fins a la mort. És cert que no he tingut una infància gens fàcil, i aquesta circumstància ha provocat que el meu caràcter no sempre sigui acceptat per tothom. Ara bé, suposo que també m’ha ajudat a centrar-me en la recerca del coneixement. He aconseguit saber parlar més de vuit idiomes, i això m’ha permès reunir una gran fortuna. 

 

Sens dubte, la gent del meu voltant no veia gaire clar en què destinaria gran part d’aquests diners, però soc de conviccions fortes, suposo. Dins d’un dels poemes èpics més importants de l’antiga Grècia, crec haver trobat la clau per a la que pot ser la troballa arqueològica més important de la meva vida i una de les més importants de la història.

 

A càrrec de: Marc Pinyol Gelabert

11:00 -
Minerva Custos Urbis. La deessa invasora

El baix relleu de Minerva no és una simple obra d’art: és un diàleg continu entre el vencedor i el vençut, un missatge clar per a la gent de l’època i indesxifrable per a nosaltres.

 

La torre de Minerva, amb els seus caps tallats i la representació d’un llop, criatura sagrada en el món iber i romà, és un símbol de l’arribada dels romans. Des d’aquest pujol, l’invasor va escampar una nova cultura per tota la Península.

 

La iconografia de Minerva procedeix de l’Atenea grega, la deessa sàvia, verge i guerrera encarregada de protegir les ciutats i honrada amb uns rituals molt complexos, vinculats a les famílies oligàrquiques gregues.

 

A càrrec de: Nemesis ARQ

11:00 -
Sota el volcà. Vida i mort en un racó de Pompeia

En unes poques hores la ciutat de Pompeia va quedar sepultada per l’erupció del Vesuvi. Milions de tones de cendres i pedres del volcà van fer desaparèixer la ciutat. Des de l’inici de les excavacions al segle XVIII els arqueòlegs han trobat unes 1.500 víctimes de la catàstrofe. Segurament en van ser moltes més. Però qui eren aquestes persones? Com era la seva vida? 

 

Amb aquesta activitat us presentarem alguns elements per saber com podria haver sigut l’existència d’aquestes víctimes. Us mostrarem un fragment de la vida d’alguns possibles habitants de Pompeia en un dels espais més característics de l’antiga ciutat romana: una caupona (una espècie de bar). La majoria de la gent que vivia a Pompeia no tenia cuina a casa, i això feia que les cauponae fossin un punt de trobada per a molta gent. Alguns dels clients d’aquest establiment van anar-hi el dia mateix de la catàstrofe, sense saber el destí que els esperava.

 

A càrrec de: Projecte Phoenix

11:00 -
Ex praedis ad venatores. De perseguits a caçadors

Activitat inspirada en la representació de la cacera (venatio) que es conserva a la cúpula de Centcelles. El mosaic presenta vuit escenes on s’identifiquen la preparació, la persecució d’uns cérvols, la cacera d’un porc senglar, el retorn victoriós a casa i un personatge principal envoltat d’altres acompanyants.

 

Alguns investigadors han interpretat aquest monument com una vil·la inacabada que va esdevenir mausoleu imperial de Constant (fill de l’emperador Constantí el Gran, assassinat l’any 350 dC), com la vil·la residencial d’un bisbe o bé com un espai d’una rica vil·la senyorial. La darrera teoria el vincula al campament militar del comes Hispaniarum Asteri, personatge enviat per l’emperador Honori cap al 420 dC a fi de recuperar Hispània per a la causa imperial d’Occident.

 

A càrrec de: SEPTIMANI SENIORES

11:15 -
La descoberta de Pompeia. El jaciment arqueològic romà per excel·lència. Cicle Històries de l'Arqueologia

L’erupció del Vesuvi de l’any 79 ens ha permès conservar una ciutat romana pràcticament sencera. Pompeia constitueix probablement el jaciment arqueològic romà per excel·lència. Les primeres excavacions van tenir lloc el 1748, dirigides per Joaquín de Alcubierre, un enginyer militar espanyol a les ordres del rei de Nàpols i futur rei d’Espanya, Carles III. Des d’aleshores el jaciment ha estat excavat per arqueòlegs brillants com Giuseppe Fiorelli, que va racionalitzar les excavacions i va inventar el mètode dels motlles per desenterrar les víctimes, o l’etapa d’Amedeo Maiuri, que va dirigir les excavacions al jaciment des del 1924, en plena època feixista, fins als anys seixanta del segle passat. Actualment, Pompeia viu una nova etapa de grans excavacions i descobertes.

 

Després de la xerrada es podran observar les cinc reproduccions de peces corresponents a cinc grans descobertes arqueològiques, i que donen peu a petites històries que seran desvelades durant el festival.

L’Estendard d’Ur: guerra i pau fa més de quatre mil anys.
Cartes d’Amarna: conspiració i assassinat després de la mort de Tutankamon.
La petjada d’una tragèdia: un motllo d’una víctima desconeguda de Pompeia.
La Ilíada i l’Odissea, o com la literatura va inspirar la descoberta de Troia.
La pedra de Rosetta: la clau per llegir l’escriptura de l’antic Egipte.

 

A càrrec de: Miquel Blay

11:45 -
Plini per Plini, més enllà del volcà

Plini el Vell se’n va anar a veure el volcà. Sí, l’excusa era socórrer gent en perill, però era fals. En aquell moment, quan va marxar, ja sabia que no tornaria. La simpatia pels habitants va ser l’excusa, fal·laç, per ser a prop del volcà, per veure, per conèixer, per saber. La curiositat no mata el gat, el justifica!

 

Han trobat en una vil·la propera a Nàpols, a Cuma, vora el temple de la Masseria del Gigante, la que sembla ser una de les biblioteques romanes més ben conservades. Entre altres joies, tresoreja una biografia de Mecenàs, De culto suo, una primera obra d’Eurípides, uns fragments de memòries d’August, i també una carta de Plini el Jove a Tàcit, que transcriu la darrera carta del seu pare adoptiu i oncle, redactada a la platja d’Estàbia el mateix dia de la seva mort.

 

A càrrec de: Carles Alcoy

12:00 -
Scribonia Attice, Obstetrix. Una metgessa per a les dones

Gràcies a les inscripcions funeràries i a les fonts escrites, es coneix l’existència de nombroses dones que es dedicaven a la medicina en l’antiguitat. Eren dones que aprenien l’ofici al costat d’un metge (que podia ser el seu pare) o d’una dona que, per tradició, transferia els seus coneixements a les seves deixebles. Aquestes metgesses dedicaven els esforços a la cura de les dones, sobretot al tractament d’embarassos, parts i malalties sexuals.

 

Entre aquestes dones hem escollit Scribonia Attice, casada amb el cirurgià Marcvs Vlpivs Amerimnvs i enterrada al panteó familiar de l’Isola Sacra d’Òstia. Va ser una ginecòloga molt apreciada a la ciutat, i probablement tenia consulta a peu de carrer per poder atendre totes les dones que requerien els seus serveis.

 

A càrrec de: THALEIA - Cristina Masdeu

12:00 -
"Petjades republicanes" dins del programa de Memòria democràtica de Tarragona

El programa de memòria històrica de Tarragona se centra al voltant dels 42 tarragonins que entre 1940 i 1945 varen ser deportats als camps de concentració i d'extermini nazis.

Per retre aquest homenatge, diferents institucions i entitats culturals de la ciutat han programat tot un seguit d'activitats per reconèixer el seu patiment i per divulgar què va significar el període que va des de la Segona República fins a la dictadura franquista a la nostra ciutat.

Visita guiada Petjades republicanes.
A càrrec de M. Elena Virgili i Jordi Piqué.

12:00 -
L'estrany sarcòfag egipci. La troballa més estranya i sorprenent mai apareguda a Tàrraco

El 9 de març de 1850, en les obres d’ampliació del port de Tarragona, es va trobar un estrany sarcòfag. Què era exactament? De quina època? Què en van dir els investigadors com Bonaventura Hernández Sanahuja?

 

La troballa d’aquella peça va fer que Hernández Sanahuja, arqueòleg i historiador del segle xix, enviés un primer informe manuscrit a la Real Academia de la Historia, en què explicava que la peça descoberta feia referència a una civilització egípcia primitiva a Espanya. Davant d’aquest fet, el Govern va decidir elaborar un informe oficial que incloïa les declaracions jurades de l’arqueòleg. Què va passar després? 

 

Aquesta activitat permetrà analitzar la documentació existent i contemplar els dibuixos d’Hernández Sanahuja, conservats al Museu d’Història de Tarragona, que serviran per descobrir l’enigma.

 

A càrrec de: Museu d'Història de Tarragona

12:00 -
Júlia. La filla d'August

Júlia era la filla única de l’emperador August. Primer es va casar amb el seu cosí germà, Marcel, fill de la germana estimada del seu pare. Després, vídua del primer marit i per conveniència també del seu pare, es va tornar a casar amb Marc Vipsani Agripa, amic de tota la vida i amb qui va tenir diversos fills que semblaven garantir l'herència imperial. Mort Agripa, es va tornar a casar, aquest cop amb el seu germanastre Tiberi. Ella havia complert amb el seu paper; ara tocava una mica de diversió.

 

A càrrec de: Mercè Rovira

12:00 -
Dones a la Romana. La història de Roma des d'una perspectiva de gènere

L’estudi de la dona en el món antic és avui dia fonamental per atansar-nos a Roma i a la seva història des d’una perspectiva que tingui en compte el gènere. Quin és el rol de la dona en aquesta societat? Com era la dona romana? Una conferència de caràcter divulgatiu per saber més coses sobre el paper de la dona a la història de Roma, que pretén donar veu al col·lectiu femení, a les dones amb poder o sense, ja fossin esposes, mares o filles, lliures o esclaves. Endinsa’t en el dia a dia d’una d’aquestes dones. Aprèn com es vestien i s’abillaven, en què s’ocupaven. Acompanya-les pels espais en què els era permès ser trobades, posa’ls nom i rostre. Descobreix, gràcies a les fonts com la pintura, l’epigrafia, els mosaics o els textos de l’antiguitat, com seria viure la vida d’una dona a la romana.

 

A càrrec de: Meritxell Blay

12:30 -
Les tombes reials d'Ur. Una de les civilitzacions més antigues de la humanitat. Cicle Històries de l'Arqueologia

El 1922 van començar les excavacions al jaciment arqueològic d’Ur (actual Iraq). Leonard Woolley en va ser el director juntament amb la seva dona, Katherine Woolley, i la seva mà dreta, Max Mallowan, que, per cert, va acabar casat amb la cèlebre escriptora Agatha Christie. Woolley i el seu equip van excavar unes setze tombes reials i centenars d’enterraments menors datats entre els anys 2600 i 2300 aC. El treball professional i la dedicació de tot l’equip van aconseguir una gran repercussió en la comunitat científica britànica i americana. No oblidem que les excavacions estaven finançades per la Universitat de Pennsilvània i el Museu Britànic. La troballa de les tombes i una part dels objectes que contenien ens endinsaran en una de les civilitzacions més antigues de la humanitat: la dels sumeris.

 

Després de la xerrada es podran observar les cinc reproduccions de peces corresponents a cinc grans descobertes arqueològiques, i que donen peu a petites històries que seran desvelades durant el festival.

L’Estendard d’Ur: guerra i pau fa més de quatre mil anys.
Cartes d’Amarna: conspiració i assassinat després de la mort de Tutankamon.
La petjada d’una tragèdia: un motllo d’una víctima desconeguda de Pompeia.
La Ilíada i l’Odissea, o com la literatura va inspirar la descoberta de Troia.
La pedra de Rosetta: la clau per llegir l’escriptura de l’antic Egipte.

 

A càrrec de: Rafa Pérez

 

12:30 -
Sota el volcà. Vida i mort en un racó de Pompeia

En unes poques hores la ciutat de Pompeia va quedar sepultada per l’erupció del Vesuvi. Milions de tones de cendres i pedres del volcà van fer desaparèixer la ciutat. Des de l’inici de les excavacions al segle XVIII els arqueòlegs han trobat unes 1.500 víctimes de la catàstrofe. Segurament en van ser moltes més. Però qui eren aquestes persones? Com era la seva vida? 

 

Amb aquesta activitat us presentarem alguns elements per saber com podria haver sigut l’existència d’aquestes víctimes. Us mostrarem un fragment de la vida d’alguns possibles habitants de Pompeia en un dels espais més característics de l’antiga ciutat romana: una caupona (una espècie de bar). La majoria de la gent que vivia a Pompeia no tenia cuina a casa, i això feia que les cauponae fossin un punt de trobada per a molta gent. Alguns dels clients d’aquest establiment van anar-hi el dia mateix de la catàstrofe, sense saber el destí que els esperava.

 

A càrrec de: Projecte Phoenix

12:30 -
Un text, una frase, un mot. Champollion i el desxiframent de la llengua dels faraons

El 14 de setembre de 1822, després d’anys d’estudis, Jean-François Champollion va aconseguir aïllar una sèrie d’ideogrames de l’escriptura jeroglífica a partir dels textos escrits al temple d’Abu Simbel i de la pedra de Rosetta. Símbols referents a un faraó, a un monarca i a un déu, Ra. D’aquesta manera se sortia del laberint que havia suposat per a tots els erudits entendre els «dibuixos» d’una cultura mil·lenària, la llengua de la qual havia quedat muda des dels temps de l’emperador Justinià, al segle VI.

 

Enguany, que es commemoren els dos segles del desxiframent de l’escriptura jeroglífica, obrim la porta a poder entendre cada vegada més i millor no només els grans monuments d’Egipte, sinó també les inscripcions dels obeliscos repartits per llocs tan llunyans del Nil com Roma, París, Londres i fins i tot Nova York.

 

A càrrec de: Paco Tovar - Associació Tarragona 1800

 

12:30 -
Veig coses meravelloses. Records de Hussein Abdel Rasul

Quan la troballa de la tomba del faraó nen va fer-se pública, la notícia va fer la volta al món. No n’hi havia per a menys. La Vall dels Reis es donava per exhaurida i ningú esperava poder trobar-hi cap sepulcre intacte, no violat pels lladres de tombes que, des de temps immemorials, havien saquejat els llocs sagrats. Howard Carter va ser l’autor d’aquella tasca arqueològica, i quan va dir allò tan cèlebre de «Veig coses meravelloses», va obrir la porta al coneixement més profund d’un poble enigmàtic i fascinant. Però què en pensaria el món si algú digués que, en realitat, va ser un noiet de deu anys qui va trobar l’entrada del sepulcre? Jo mateix, Hussein Abdel Rasul, aiguader dels excavadors. Vols saber-ne la veritat?

 

A càrrec de: Agustí Ferré

 

12:30 -
Romani, errata corrige. Ajuda'ns a fer una pel·licula amb seny

Activitat per a les famílies en forma d’un taller que ens endinsa en el món de la investigació, la restauració i la divulgació històrica, que son peus fonamentals de les ciències socials. A través d’aquesta activitat teatralitzada d’una hora de durada es pretén que els més petits coneguin els oficis i les tasques que hi ha darrere de totes les produccions de sèries, videojocs o pel·lícules que veuen sovint. 

 

Un director de cinema els acompanyarà en dos petits tallers d’investigació i restauració d’elements romans que els serviran després per poder rodar una pel·lícula. Durant l’activitat hauran de superar proves amb l’ajuda de les seves famílies, amb l’objectiu final de vestir-se com un romà o una romana autèntics de Tàrraco.

 

A càrrec de: ANS Educació

13:00 -
La boda de Cleòpatra. Per què es vol casar la reina d'Egipte?

Iras, la serventa de Cleòpatra, ens parla dels preparatius del casament de la reina d’Egipte amb Marc Antoni. Serà una gran festa, però hi ha alguna cosa que no li fa el pes. Per què s’hi deu voler casar si, segons la seva opinió, no li fa cap falta?

 

Tant a Roma com a Egipte, un matrimoni és sobretot un acord econòmic i polític. Juli Cèsar i Marc Antoni, els dos amants romans de Cleòpatra, s’han casat diverses vegades, i ella també. El poder econòmic, l’estatus polític i el desig de tenir descendència són les principals raons per les quals es casa un home romà, però per a una dona és molt diferent. Iras ens explica què significa per a una romana casar-se i convertir-se en una matrona, i li preocupa què pot comportar això a la seva reina.

 

A càrrec de: Assumpta Mercader

 

13:00 -
Els papers de Howard Carter. El fons Tutankamon de l'Institut Griffith, Universitat d'Oxford

L’Institut Griffith, de la Universitat d’Oxford, custodia al seu arxiu la major part de la documentació original del descobriment i l’excavació de la tomba de Tutankamon per part de Howard Carter i el seu equip, incloent-hi les icòniques fotografies de Harry Burton. A partir dels documents i les imatges de la col·lecció (mapes, plànols, dibuixos, notes, fitxes de registre, diaris, etc.) ens endinsarem en la narració d’una de les fites més importants de l’arqueologia, parant especial esment en els seus protagonistes, la metodologia de treball i l’evolució del procés d’excavació, així com també en l’impacte ―o Tutmania― que la descoberta va causar al món.

 

A càrrec de: Francesc Bosch

13:00 -
Bonaventura. El singular cas del sarcòfag egipci de Tarragona

L’Antònia Hernández, filla de Bonaventura Hernández Sanahuja, primer director del Museu Arqueològic de Tarragona, ens explica els fets relacionats amb la troballa feta per uns presidiaris d’un suposat sarcòfag egipci, el març del 1850, a la pedrera del port de Tarragona.

 

Hernández Sanahuja va emetre un informe en el qual afirmava que els motius del sarcòfag demostraven la presència d’una primitiva civilització egípcia a Espanya: els hikses, que van construir les primeres muralles de Tarragona.

 

Emil Hübner, un reconegut arqueòleg alemany, va declarar el 1862 que el sepulcre era una falsificació. Cap al 1870 Hernández va canviar algunes de les seves idees inicials. Finalment, va cremar tots els exemplars de la seva publicació i va llençar al mar els fragments del sepulcre que havien quedat a Tarragona.

 

A càrrec de: Karme González

13:00 -
Titvs Manilivs, designator. Dignificant la mort

Titus Manilius és un designator, un dels encarregats d’organitzar els funerals a Tàrraco. Cada dia conviu amb la mort i això l’ha fet un home fort. Tanmateix, viu turmentat pels seus pensaments. Són massa les coses que ha vist i tantes les situacions injustes que ha viscut que, per a ell, resulta molt difícil poder creure en els déus dels seus avantpassats. 

 

A la ciutat han arribat les idees escèptiques dels estoics, els epicuris, i també els anomenats cristians, seguidors d’un rabí jueu, creences que el fan pensar i li generen dubtes. Els temps canvien i ara la gent ja no es vol incinerar, sinó inhumar-se per conservar el cos i poder tornar a la vida en un futur. Titus Manilius ens parlarà de la vida i la mort, de com els romans han sobreviscut a guerres i malalties, i també dels seus dubtes i alegries.

 

A càrrec de: THALEIA - Robert Rodriguez Fibla

13:00 -
Bonaventura. El singular cas del sarcòfag egipci de Tarragona

L’Antònia Hernández, filla de Bonaventura Hernández Sanahuja, primer director del Museu Arqueològic de Tarragona, ens explica els fets relacionats amb la troballa feta per uns presidiaris d’un suposat sarcòfag egipci, el març del 1850, a la pedrera del port de Tarragona.

 

Hernández Sanahuja va emetre un informe en el qual afirmava que els motius del sarcòfag demostraven la presència d’una primitiva civilització egípcia a Espanya: els hikses, que van construir les primeres muralles de Tarragona.

 

Emil Hübner, un reconegut arqueòleg alemany, va declarar el 1862 que el sepulcre era una falsificació. Cap al 1870 Hernández va canviar algunes de les seves idees inicials. Finalment, va cremar tots els exemplars de la seva publicació i va llençar al mar els fragments del sepulcre que havien quedat a Tarragona.

 

A càrrec de: Karme González

13:45 -
La descoberta de Troia. Una ciutat mítica i un descobridor molt particular. Cicle Històries de l'Arqueologia

La història de la descoberta de la mítica ciutat de Troia donaria per fer diverses sèries de televisió, començant per la vida i l’obra d’un personatge únic: el seu descobridor, Heinrich Schliemann. Nascut a Alemanya, va ser un home de negocis d’èxit. Va fundar empreses a Sant Petersburg i als Estats Units. Va viatjar per tot el món i finalment va prendre la decisió de vendre totes les seves empreses, divorciar-se i emprendre una nova etapa com a arqueòleg. Va dedicar la resta de la seva vida a trobar la Troia que apareixia a la Ilíada i l’Odissea del poeta Homer. Les seves excavacions no van ser precisament un model de treball arqueològic professional, però, malgrat tot, va revifar l’interès per la Grècia arcaica i els estudis sobre la Grècia clàssica.

 

Després de la xerrada es podran observar les cinc reproduccions de peces corresponents a cinc grans descobertes arqueològiques, i que donen peu a petites històries que seran desvelades durant el festival.

L’Estendard d’Ur: guerra i pau fa més de quatre mil anys.
Cartes d’Amarna: conspiració i assassinat després de la mort de Tutankamon.
La petjada d’una tragèdia: un motllo d’una víctima desconeguda de Pompeia.
La Ilíada i l’Odissea, o com la literatura va inspirar la descoberta de Troia.
La pedra de Rosetta: la clau per llegir l’escriptura de l’antic Egipte.

 

A càrrec de: Albert Bel

17:00 -
Plini per Plini, més enllà del volcà

Plini el Vell se’n va anar a veure el volcà. Sí, l’excusa era socórrer gent en perill, però era fals. En aquell moment, quan va marxar, ja sabia que no tornaria. La simpatia pels habitants va ser l’excusa, fal·laç, per ser a prop del volcà, per veure, per conèixer, per saber. La curiositat no mata el gat, el justifica!

 

Han trobat en una vil·la propera a Nàpols, a Cuma, vora el temple de la Masseria del Gigante, la que sembla ser una de les biblioteques romanes més ben conservades. Entre altres joies, tresoreja una biografia de Mecenàs, De culto suo, una primera obra d’Eurípides, uns fragments de memòries d’August, i també una carta de Plini el Jove a Tàcit, que transcriu la darrera carta del seu pare adoptiu i oncle, redactada a la platja d’Estàbia el mateix dia de la seva mort.

 

A càrrec de: Carles Alcoy

17:00 -
Reciclant la història. Epigrafies llatines de Tàrraco

Amb el final de l’Imperi romà, la ciutat de Tàrraco, l’antiga capital de la província imperial de la Hispània Citerior, va viure l’arribada dels visigots. Més tard, al segle VIII dC, aquestes terres van quedar en mans del domini musulmà fins al segle XII, quan els comtes cristians les van recuperar. Aquests nous habitants de la ciutat medieval van bastir les cases i els monuments aprofitant les pedres procedents de les restes romanes. 

 

Algunes van servir per decorar les façanes d’habitatges, convertides, d’alguna manera, en un signe diferencial d’intel·lectualitat. Així, descobrirem com els pedestals d’estàtues, les esteles funeràries o les disposicions testamentàries van ser reaprofitades com a material de construcció i decoració, conservant per a la posteritat noms de personatges destacats de fa dos mil anys.

 

A càrrec de: Miquel Blay

 

17:00 -
Ex praedis ad venatores. De perseguits a caçadors

Activitat inspirada en la representació de la cacera (venatio) que es conserva a la cúpula de Centcelles. El mosaic presenta vuit escenes on s’identifiquen la preparació, la persecució d’uns cérvols, la cacera d’un porc senglar, el retorn victoriós a casa i un personatge principal envoltat d’altres acompanyants.

 

Alguns investigadors han interpretat aquest monument com una vil·la inacabada que va esdevenir mausoleu imperial de Constant (fill de l’emperador Constantí el Gran, assassinat l’any 350 dC), com la vil·la residencial d’un bisbe o bé com un espai d’una rica vil·la senyorial. La darrera teoria el vincula al campament militar del comes Hispaniarum Asteri, personatge enviat per l’emperador Honori cap al 420 dC a fi de recuperar Hispània per a la causa imperial d’Occident.

 

A càrrec de: SEPTIMANI SENIORES

17:00 -
Gladiadors i mites. Mites, llegendes, falsedats i veritats de la gladiatura

El llarg procés de transformació de la gladiatura des dels orígens fins als professionals del gladius resulta poc temptador per a molts investigadors. El corrent dominant explota sense pudor un sagnant món de mites i llegendes amb molt poc rigor històric. Els combats sagnants i la mort semblen ser l’únic motiu que sosté l’interès per aquest espectacle. Però necessitem conèixer la regla i donar sentit al procés pel qual el munus es va convertir en ludus, i com el «deure» de donar la vida pels difunts es va convertir en un espectacle. A partir d’aleshores, la lluita entre combatents entrenats i armats per oferir a la població un espectacle sagnant ―no necessàriament mortal― va afavorir l’aparició d’un fenomen de masses únic.

 

A càrrec de: Ricardo Cagigal. JANO Recreaciones históricas

17:00 -
Frontinus, curator aquarum. El gestor de les aigües de Roma visita Tàrraco

Frontinus, curator aquarum de Roma, ens explica com gestionaven els romans el proveïment d’aigua de les ciutats i les grans obres d’enginyeria que van construir per a dur-ho a terme. Durant l’Imperi romà, el curator aquarum va ser el comissari responsable de la gestió i el manteniment del sistema d’abastament i la xarxa de distribució d’aigua a les ciutats romanes. A Roma, aquesta funció formava part de les tres grans curadories urbanes, juntament amb la d’obres públiques i la del clavegueram. El càrrec tenia una gran importància i responsabilitat. L’exercia un senador amb rang consular que era nomenat directament per l’emperador.

 

A càrrec de: Jaume Martell, ITINERE

 

18:00 -
Scribonia Attice, Obstetrix. Una metgessa per a les dones

Gràcies a les inscripcions funeràries i a les fonts escrites, es coneix l’existència de nombroses dones que es dedicaven a la medicina en l’antiguitat. Eren dones que aprenien l’ofici al costat d’un metge (que podia ser el seu pare) o d’una dona que, per tradició, transferia els seus coneixements a les seves deixebles. Aquestes metgesses dedicaven els esforços a la cura de les dones, sobretot al tractament d’embarassos, parts i malalties sexuals.

 

Entre aquestes dones hem escollit Scribonia Attice, casada amb el cirurgià Marcvs Vlpivs Amerimnvs i enterrada al panteó familiar de l’Isola Sacra d’Òstia. Va ser una ginecòloga molt apreciada a la ciutat, i probablement tenia consulta a peu de carrer per poder atendre totes les dones que requerien els seus serveis.

 

A càrrec de: THALEIA - Cristina Masdeu

18:00 -
Els camps de batalla. Problemes, mètodes i resultats de la arqueologia

L’anomenada «arqueologia del conflicte» (bèl·lic) és una línia d’investigació, relativament recent i d’enorme desenvolupament, que estudia totes les facetes de la guerra, des de l’antiguitat fins a l’època contemporània. Una de les seves activitats més rellevants és la localització i l’anàlisi de camps de batalla. Sovint s’obtenen resultats que modifiquen el que sabem per les narracions literàries, especialment per a l’antiguitat.

 

El camp de batalla és un tipus especial de jaciment arqueològic que exigeix mètodes nous i depurats, però també una comprensió de les realitats de la guerra. A més, hi ha factors emocionals i ideològics que no es poden desatendre. Els camps de batalla tenen una forta potencialitat didàctica sobre el patrimoni i la història.

 

A càrrec de: Fernando Quesada Sanz

18:00 -
Escales del poder. El govern de Roma i les elits d'una província romana

El Museu d’Història de Tarragona ha adequat recentment, a la part posterior de l’Antiga Audiència (carrer Ferrers), una porta amb vidre que permet veure les escales romanes conservades al seu interior. Estan fetes amb pedra de Santa Tecla, d’una qualitat semblant a la del marbre, i són un testimoni excepcional del que havia estat el gran Fòrum Provincial de Tàrraco.

 

Aquest gran recinte monumental tenia una grandària equivalent a dues vegades el Camp Nou de Barcelona i era el centre del govern de la Provincia Hispania Citerior o Tarraconense. Des de les seves sales, porxades i terrasses es governava un territori enorme que ocupava més de la meitat de la península Ibèrica. En aquesta activitat podrem veure alguns dels personatges que fa dos mil anys podrien haver pujat i baixat per aquestes mateixes escales.

 

A càrrec de: PROJECTE PHOENIX

18:00 -
Bonaventura. El singular cas del sarcòfag egipci de Tarragona

L’Antònia Hernández, filla de Bonaventura Hernández Sanahuja, primer director del Museu Arqueològic de Tarragona, ens explica els fets relacionats amb la troballa feta per uns presidiaris d’un suposat sarcòfag egipci, el març del 1850, a la pedrera del port de Tarragona.

 

Hernández Sanahuja va emetre un informe en el qual afirmava que els motius del sarcòfag demostraven la presència d’una primitiva civilització egípcia a Espanya: els hikses, que van construir les primeres muralles de Tarragona.

 

Emil Hübner, un reconegut arqueòleg alemany, va declarar el 1862 que el sepulcre era una falsificació. Cap al 1870 Hernández va canviar algunes de les seves idees inicials. Finalment, va cremar tots els exemplars de la seva publicació i va llençar al mar els fragments del sepulcre que havien quedat a Tarragona.

 

A càrrec de: Karme González

18:00 -
Dones a la Romana. La història de Roma des d'una perspectiva de gènere

L’estudi de la dona en el món antic és avui dia fonamental per atansar-nos a Roma i a la seva història des d’una perspectiva que tingui en compte el gènere. Quin és el rol de la dona en aquesta societat? Com era la dona romana? Una conferència de caràcter divulgatiu per saber més coses sobre el paper de la dona a la història de Roma, que pretén donar veu al col·lectiu femení, a les dones amb poder o sense, ja fossin esposes, mares o filles, lliures o esclaves. Endinsa’t en el dia a dia d’una d’aquestes dones. Aprèn com es vestien i s’abillaven, en què s’ocupaven. Acompanya-les pels espais en què els era permès ser trobades, posa’ls nom i rostre. Descobreix, gràcies a les fonts com la pintura, l’epigrafia, els mosaics o els textos de l’antiguitat, com seria viure la vida d’una dona a la romana.

 

A càrrec de: Meritxell Blay

18:00 -
La roca plana. El port de la pedra de Tàrraco

El Mèdol va ser la pedrera més gran i important de Tàrraco, però com es transportaven les pedres fins a la ciutat? Tradicionalment, s’havia pensat en un transport terrestre per la Via Augusta, però la identificació d’un antic embarcador a molt poca distància, en l’incomparable marc del Bosc de la Marquesa, va fer canviar aquesta opinió. En la xerrada parlarem de la descoberta i l’estudi d’aquest interessant port industrial romà, y també de l’embarcador de fusta de la punta del Miracle, que podria estar-hi relacionat.

 

A càrrec de: Museu del Port de Tarragona- Jordi López Vilar (ICAC)

18:00 -
Júlia. La filla d'August

Júlia era la filla única de l’emperador August. Primer es va casar amb el seu cosí germà, Marcel, fill de la germana estimada del seu pare. Després, vídua del primer marit i per conveniència també del seu pare, es va tornar a casar amb Marc Vipsani Agripa, amic de tota la vida i amb qui va tenir diversos fills que semblaven garantir l'herència imperial. Mort Agripa, es va tornar a casar, aquest cop amb el seu germanastre Tiberi. Ella havia complert amb el seu paper; ara tocava una mica de diversió.

 

A càrrec de: Mercè Rovira

18:00 -
La tomba de Tutankamon. La gran descoberta de l’antic Egipte. Cicle Històries de l'Arqueologia

El descobriment de la tomba de Tutankamon va suposar haver pogut trobar ―finalment!― una tomba d’un faraó gairebé intacta. Amb les seves llums i ombres, la descoberta de Howard Carter va permetre renovar la passió per la cultura i la civilització de l’antic Egipte. Potser, per primera vegada, l’arqueologia es va convertir en una veritable ciència social. L’impacte en els mitjans de comunicació i la cultura dels anys vint van ser enormes: obres de teatre, musicals, arts decoratives, moda, etc. La influència de l’antic Egipte es va fer «popular». La pugna per la destinació final de les troballes de la tomba, el colonialisme i altres aspectes no gaire edificants posen el contrapunt a l’excepcional troballa.

 

Després de la xerrada es podran observar les cinc reproduccions de peces corresponents a cinc grans descobertes arqueològiques, i que donen peu a petites històries que seran desvelades durant el festival.

L’Estendard d’Ur: guerra i pau fa més de quatre mil anys.
Cartes d’Amarna: conspiració i assassinat després de la mort de Tutankamon.
La petjada d’una tragèdia: un motllo d’una víctima desconeguda de Pompeia.
La Ilíada i l’Odissea, o com la literatura va inspirar la descoberta de Troia.
La pedra de Rosetta: la clau per llegir l’escriptura de l’antic Egipte.

 

A càrrec de: Julio Villar Robles

 

18:00 -
Veig coses meravelloses. Records de Hussein Abdel Rasul

Quan la troballa de la tomba del faraó nen va fer-se pública, la notícia va fer la volta al món. No n’hi havia per a menys. La Vall dels Reis es donava per exhaurida i ningú esperava poder trobar-hi cap sepulcre intacte, no violat pels lladres de tombes que, des de temps immemorials, havien saquejat els llocs sagrats. Howard Carter va ser l’autor d’aquella tasca arqueològica, i quan va dir allò tan cèlebre de «Veig coses meravelloses», va obrir la porta al coneixement més profund d’un poble enigmàtic i fascinant. Però què en pensaria el món si algú digués que, en realitat, va ser un noiet de deu anys qui va trobar l’entrada del sepulcre? Jo mateix, Hussein Abdel Rasul, aiguader dels excavadors. Vols saber-ne la veritat?

 

A càrrec de: Agustí Ferré

 

19:00 -
Aixecant els fonaments. Una finestra al present de l'arqueologia i la història

Després de nombrosíssimes dècades d’activitat incansable, ja no podem parlar de l’arqueologia com una disciplina científica jove, sinó que ha passat a formar part de la nostra pròpia història. En l’actualitat, les eines de què disposem ens ofereixen una infinitat de possibilitats per poder comprendre el nostre passat. La clau està en el diàleg, no sols entre disciplines, sinó per descomptat també amb la societat a la qual es deuen. El repte, doncs, és fer comprensible al públic aquest passat sense que es perdi en un mar d’informació que, encara que estigui al nostre abast, sembla inabastable.

 

A càrrec de: Gustavo García Jiménez

19:00 -
Titvs Manilivs, designator. Dignificant la mort

Titus Manilius és un designator, un dels encarregats d’organitzar els funerals a Tàrraco. Cada dia conviu amb la mort i això l’ha fet un home fort. Tanmateix, viu turmentat pels seus pensaments. Són massa les coses que ha vist i tantes les situacions injustes que ha viscut que, per a ell, resulta molt difícil poder creure en els déus dels seus avantpassats. 

 

A la ciutat han arribat les idees escèptiques dels estoics, els epicuris, i també els anomenats cristians, seguidors d’un rabí jueu, creences que el fan pensar i li generen dubtes. Els temps canvien i ara la gent ja no es vol incinerar, sinó inhumar-se per conservar el cos i poder tornar a la vida en un futur. Titus Manilius ens parlarà de la vida i la mort, de com els romans han sobreviscut a guerres i malalties, i també dels seus dubtes i alegries.

 

A càrrec de: THALEIA - Robert Rodriguez Fibla

19:00 -
Escales del poder. El govern de Roma i les elits d'una província romana

El Museu d’Història de Tarragona ha adequat recentment, a la part posterior de l’Antiga Audiència (carrer Ferrers), una porta amb vidre que permet veure les escales romanes conservades al seu interior. Estan fetes amb pedra de Santa Tecla, d’una qualitat semblant a la del marbre, i són un testimoni excepcional del que havia estat el gran Fòrum Provincial de Tàrraco.

 

Aquest gran recinte monumental tenia una grandària equivalent a dues vegades el Camp Nou de Barcelona i era el centre del govern de la Provincia Hispania Citerior o Tarraconense. Des de les seves sales, porxades i terrasses es governava un territori enorme que ocupava més de la meitat de la península Ibèrica. En aquesta activitat podrem veure alguns dels personatges que fa dos mil anys podrien haver pujat i baixat per aquestes mateixes escales.

 

A càrrec de: PROJECTE PHOENIX

19:00 -
La boda de Cleòpatra. Per què es vol casar la reina d'Egipte?

Iras, la serventa de Cleòpatra, ens parla dels preparatius del casament de la reina d’Egipte amb Marc Antoni. Serà una gran festa, però hi ha alguna cosa que no li fa el pes. Per què s’hi deu voler casar si, segons la seva opinió, no li fa cap falta?

 

Tant a Roma com a Egipte, un matrimoni és sobretot un acord econòmic i polític. Juli Cèsar i Marc Antoni, els dos amants romans de Cleòpatra, s’han casat diverses vegades, i ella també. El poder econòmic, l’estatus polític i el desig de tenir descendència són les principals raons per les quals es casa un home romà, però per a una dona és molt diferent. Iras ens explica què significa per a una romana casar-se i convertir-se en una matrona, i li preocupa què pot comportar això a la seva reina.

 

A càrrec de: Assumpta Mercader

 

19:00 -
L'última història de Juli Cèsar. Espectacle amb actors, titelles i siluetes entorn del final de Juli Cèsar

Espectacle amb actors, titelles i siluetes entorn del final de Juli Cèsar en què visualitzarem els grans personatges de l’època i viurem de primera mà uns fets que van sacsejar Roma. Descobrirem una història d’intrigues, d’enveges i de venjances, així com el tràgic desenllaç d’aquest famós general. L’última història de Juli Cèsar va ser, en realitat, la primera d’una sèrie d’esdeveniments que van capgirar la història i van donar pas a un nou ordre.

 

La representació serà comentada en directe pel prestigiós escriptor de novel·la històrica Amin M. Louf, la col·laboradora del festival Tarraco Viva Ester A. Laguet i l’especialista en música antiga Daniele E. Coli.

 

Disseny de personatges i pintura: Armand González

Construcció de titelles: Alex Manríquez

Construcció de siluetes: Eudald Ferré

Vestuari: Teresa Baz

Actors: Cristina Casanova, Marcel Ferré, Oriol Montesó, Alex Manríquez i Joan Rioné

Guió i direcció: Joan Rioné 

Companyia: Genovesa, narratives teatrals 

 

A càrrec de: Genovesa, narratives teatrals

19:15 -
La descoberta de Pompeia. El jaciment arqueològic romà per excel·lència. Cicle Històries de l'Arqueologia

L’erupció del Vesuvi de l’any 79 ens ha permès conservar una ciutat romana pràcticament sencera. Pompeia constitueix probablement el jaciment arqueològic romà per excel·lència. Les primeres excavacions van tenir lloc el 1748, dirigides per Joaquín de Alcubierre, un enginyer militar espanyol a les ordres del rei de Nàpols i futur rei d’Espanya, Carles III. Des d’aleshores el jaciment ha estat excavat per arqueòlegs brillants com Giuseppe Fiorelli, que va racionalitzar les excavacions i va inventar el mètode dels motlles per desenterrar les víctimes, o l’etapa d’Amedeo Maiuri, que va dirigir les excavacions al jaciment des del 1924, en plena època feixista, fins als anys seixanta del segle passat. Actualment, Pompeia viu una nova etapa de grans excavacions i descobertes.

 

Després de la xerrada es podran observar les cinc reproduccions de peces corresponents a cinc grans descobertes arqueològiques, i que donen peu a petites històries que seran desvelades durant el festival.

L’Estendard d’Ur: guerra i pau fa més de quatre mil anys.
Cartes d’Amarna: conspiració i assassinat després de la mort de Tutankamon.
La petjada d’una tragèdia: un motllo d’una víctima desconeguda de Pompeia.
La Ilíada i l’Odissea, o com la literatura va inspirar la descoberta de Troia.
La pedra de Rosetta: la clau per llegir l’escriptura de l’antic Egipte.

 

A càrrec de: Miquel Blay

19:30 -
Districte Fòrum. Arqueologia de barri

La zona del Fòrum de la Colònia de Tàrraco explica per si mateixa la història de Tarragona. La seva primera documentació data d’època renaixentista, amb els gravats d’Anton van den Wyngaerde i el Llibre de les grandeses de Pons d’Icart. Al segle XIX, les obres de l’eixample de Tarragona van destruir una gran part de les restes de la ciutat romana. Només se’n va salvar l’àrea del Fòrum de la Colònia gràcies a la grandiositat de les estructures descobertes, la qual es va convertir en una illa de reserva arqueològica que s’excavaria a inicis del segle XX. L’activitat us presentarà els antics habitants de la zona, la noblesa representada en estàtues i també els seus descobridors.

 

A càrrec de: Nemesis ARQ

19:30 -
Un text, una frase, un mot. Champollion i el desxiframent de la llengua dels faraons

El 14 de setembre de 1822, després d’anys d’estudis, Jean-François Champollion va aconseguir aïllar una sèrie d’ideogrames de l’escriptura jeroglífica a partir dels textos escrits al temple d’Abu Simbel i de la pedra de Rosetta. Símbols referents a un faraó, a un monarca i a un déu, Ra. D’aquesta manera se sortia del laberint que havia suposat per a tots els erudits entendre els «dibuixos» d’una cultura mil·lenària, la llengua de la qual havia quedat muda des dels temps de l’emperador Justinià, al segle VI.

 

Enguany, que es commemoren els dos segles del desxiframent de l’escriptura jeroglífica, obrim la porta a poder entendre cada vegada més i millor no només els grans monuments d’Egipte, sinó també les inscripcions dels obeliscos repartits per llocs tan llunyans del Nil com Roma, París, Londres i fins i tot Nova York.

 

A càrrec de: Paco Tovar - Associació Tarragona 1800

 

20:00 -
Mn. Joan Serra i Vilaró. De la tomba oblidada a la fàbrica de tabacs

«Amb aquest treball, en certa manera, arxivem aquest record gràfic del terreny excavat, alhora que l’oferim al públic per informar la seva curiositat sobre aquest descobriment arqueològic, que tant de ressò ha tingut fins més enllà de les nostres fronteres.»

 

Amb aquestes paraules, l’any 1948, l’arqueòleg Joan Serra i Vilaró cloïa la introducció del seu llibre La Necrópolis de San Fructuoso. Les excavacions es van dur a terme entre el 1926 i el 1933 als terrenys de la futura fàbrica de tabacs, un dels espais més significatius per a l’arqueologia cristiana hispànica. La tasca de Serra i Vilaró revela el perfil d’un arqueòleg avançat al seu temps, un dels més rellevants del nostre país, així com també el d’un intel·lectual preocupat per la divulgació de les seves investigacions.

 

A càrrec de: Ass. C. St. Fructuós

21:00 -
Gloria Circi. Els fantasmes del Circ de Tàrraco

De la mà d’una arqueòloga, coneixerem el circ de Tàrraco i les persones que li donaven vida recorrent-ne les voltes per gaudir d’un espectacle i a més millorar la seva pròpia existència. Ens exposarà com van anar les excavacions arqueològiques que es van dur a terme al llarg dels anys i què ens han aportat (i continuen aportant avui dia), unes dades que ens permetran endinsar-nos en els secrets de l’edifici i en la seva història. Els relats que s’expliquen del circ són nombrosos, i les pedres parlen per narrar-nos les vides de personatges tan peculiars com el de Mara, una bruixa que oferia els seus serveis fabricant tauletes de maledicció, o Euthyches, un auriga que va morir a Tàrraco.

 

A càrrec de: THALEIA

21:00 -
Mn. Joan Serra i Vilaró. De la tomba oblidada a la fàbrica de tabacs

«Amb aquest treball, en certa manera, arxivem aquest record gràfic del terreny excavat, alhora que l’oferim al públic per informar la seva curiositat sobre aquest descobriment arqueològic, que tant de ressò ha tingut fins més enllà de les nostres fronteres.»

 

Amb aquestes paraules, l’any 1948, l’arqueòleg Joan Serra i Vilaró cloïa la introducció del seu llibre La Necrópolis de San Fructuoso. Les excavacions es van dur a terme entre el 1926 i el 1933 als terrenys de la futura fàbrica de tabacs, un dels espais més significatius per a l’arqueologia cristiana hispànica. La tasca de Serra i Vilaró revela el perfil d’un arqueòleg avançat al seu temps, un dels més rellevants del nostre país, així com també el d’un intel·lectual preocupat per la divulgació de les seves investigacions.

 

A càrrec de: Ass. C. St. Fructuós

21:30 -
Talia i la força de Dionís. L'arqueologia teatral al servei de la reflexió contemporània

Des de les històries narrades a la vora del foc i les danses rituals fins als grans escenaris, les persones sempre hem tingut la necessitat d’explicar-nos i de comunicar-nos. Ens ha calgut buscar respostes a tot allò que no entenem i que ens agradaria capir, no només des dels sentiments i les emocions sinó també des del raonament lògic i des de la racionalitat.

 

Aquest espectacle ens mostrarà de manera sintetitzada l’evolució dels gèneres teatrals clàssics: del ritual grec a la farsa atel·lana, de la farsa a la comèdia i a la poesia inspiradora de les pantomimes. Un recorregut divertit a través del teatre romà. I tot això acompanyat d’una reflexió sobre com perdura i es mostra l’essència del teatre clàssic en les formes contemporànies. L’arqueologia teatral, al servei de la creació escènica actual.

 

A càrrec de: Aula Teatre URV - Zona Zàlata

21:30 -
Sons per a l'eternitat. Egipte i el món etrusc i romà

L’aniversari del descobriment de la tomba de Tutankamon ens brinda l’oportunitat de conèixer més de prop la dansa i els instruments musicals representats i utilitzats a Egipte, com les famoses trompetes que porten el nom del gran faraó. 

 

Veurem les relacions artístiques entre Egipte i Roma i com el primer va influir en molts aspectes en la segona, com el culte a Isis amb l’ús del sistre i l’oblicuum calamum o els frescos de tombes etrusques amb representacions de danses molt similars a les egípcies. Podrem comprovar els moviments angulars i la mateixa atenció als gestos de les mans.

 

Descobrirem les noves tecnologies que poden ajudar l’arqueomusicologia experimental a acostar-se cada vegada més al món antic. 

 

A càrrec de: Ludi Scaenici

22:00 -
Mn. Joan Serra i Vilaró. De la tomba oblidada a la fàbrica de tabacs

«Amb aquest treball, en certa manera, arxivem aquest record gràfic del terreny excavat, alhora que l’oferim al públic per informar la seva curiositat sobre aquest descobriment arqueològic, que tant de ressò ha tingut fins més enllà de les nostres fronteres.»

 

Amb aquestes paraules, l’any 1948, l’arqueòleg Joan Serra i Vilaró cloïa la introducció del seu llibre La Necrópolis de San Fructuoso. Les excavacions es van dur a terme entre el 1926 i el 1933 als terrenys de la futura fàbrica de tabacs, un dels espais més significatius per a l’arqueologia cristiana hispànica. La tasca de Serra i Vilaró revela el perfil d’un arqueòleg avançat al seu temps, un dels més rellevants del nostre país, així com també el d’un intel·lectual preocupat per la divulgació de les seves investigacions.

 

A càrrec de: Ass. C. St. Fructuós

22:15 -
Gloria Circi. Els fantasmes del Circ de Tàrraco

De la mà d’una arqueòloga, coneixerem el circ de Tàrraco i les persones que li donaven vida recorrent-ne les voltes per gaudir d’un espectacle i a més millorar la seva pròpia existència. Ens exposarà com van anar les excavacions arqueològiques que es van dur a terme al llarg dels anys i què ens han aportat (i continuen aportant avui dia), unes dades que ens permetran endinsar-nos en els secrets de l’edifici i en la seva història. Els relats que s’expliquen del circ són nombrosos, i les pedres parlen per narrar-nos les vides de personatges tan peculiars com el de Mara, una bruixa que oferia els seus serveis fabricant tauletes de maledicció, o Euthyches, un auriga que va morir a Tàrraco.

 

A càrrec de: THALEIA

Propers esdeveniments d'agenda

10:00 -
La tomba de Tutankamon. La gran descoberta de l’antic Egipte. Cicle Històries de l'Arqueologia
22/05/2022
10:00 -
Si vis pacem, para ludum. Jocs d'estratègia i simulació sobre l'antiguitat
22/05/2022
10:30 -
Reciclant la història. Epigrafies llatines de Tàrraco
22/05/2022
10:30 -
Opera Romana. La construcció romana
22/05/2022
10:30 -
Gladiadors de la República. L'evolució dels gladiadors fins a la fi de la República romana
22/05/2022
11:00 -
Romani, errata corrige. Ajuda'ns a fer una pel·licula amb seny
22/05/2022
11:00 -
Heinrich Schliemann. Jo trobaré Troia!
22/05/2022
11:00 -
L'última història de Juli Cèsar. Espectacle amb actors, titelles i siluetes entorn del final de Juli Cèsar
22/05/2022
11:15 -
La descoberta de Pompeia. El jaciment arqueològic romà per excel·lència. Cicle Històries de l'Arqueologia
22/05/2022
11:30 -
Perles als marges. El llegat de les principals arqueòlogues dels darrers dos segles
22/05/2022
11:30 -
Castra legionis. Cartes i vida quotidiana de legionaris romans
22/05/2022
11:45 -
Plini per Plini, més enllà del volcà
22/05/2022
12:00 -
Júlia. La filla d'August
22/05/2022
12:00 -
Scribonia Attice, Obstetrix. Una metgessa per a les dones
22/05/2022
12:00 -
Amphitheatrvm, ex tempore. La gent de l'amfiteatre amb nom i cognoms
22/05/2022
12:00 -
Properci enamorat. Reviure un amor a través dels versos
22/05/2022
12:00 -
L'estrany sarcòfag egipci. La troballa més estranya i sorprenent mai apareguda a Tàrraco
22/05/2022
12:30 -
Tutankamon i Carter. Dos noms i un sol destí
22/05/2022
12:30 -
Fem un aperitiu romà. Tastet de recreació romana
22/05/2022
12:30 -
Veig coses meravelloses. Records de Hussein Abdel Rasul
22/05/2022
12:30 -
Romani, errata corrige. Ajuda'ns a fer una pel·licula amb seny
22/05/2022
12:30 -
Les tombes reials d'Ur. Una de les civilitzacions més antigues de la humanitat. Cicle Històries de l'Arqueologia
22/05/2022
13:00 -
Gladiadors i mites. Mites, llegendes, falsedats i veritats de la gladiatura
22/05/2022
13:00 -
De les urbs a l'espai. Diferents punts de vista d'entendre l'arqueologia
22/05/2022
13:00 -
Titvs Manilivs, designator. Dignificant la mort
22/05/2022
13:00 -
Frontinus, curator aquarum. El gestor de les aigües de Roma visita Tàrraco
22/05/2022
13:00 -
Bonaventura. El singular cas del sarcòfag egipci de Tarragona
22/05/2022
13:00 -
La boda de Cleòpatra. Per què es vol casar la reina d'Egipte?
22/05/2022
13:45 -
La descoberta de Troia. Una ciutat mítica i un descobridor molt particular. Cicle Històries de l'Arqueologia
22/05/2022
14:00 -
A casa d'Apici. Recreació d'un dinar romà
22/05/2022
17:00 -
Ex praedis ad venatores. De perseguits a caçadors
22/05/2022
19:00 -
Descobrint el temple d'Amenofis III
23/05/2022
19:00 -
La Ilíada. Introducció a la Troia històrica
23/05/2022
19:55 -
Mesopotàmia, una civilització oblidada
23/05/2022
20:45 -
Pompeia, la maqueta i la ciutat
23/05/2022
18:30 -
Macellum. Els mercats a l'antiga Roma
24/05/2022
11:00 -
La Llosa amb nous ulls. L'Institut Cambrils redescobreix la vil·la
25/05/2022
12:00 -
"Presentació i balanç de l'actuació de retirada de les plaques de simbologia franquista de la ciutat de Tarragona" dins del programa de Memòria democràtica de Tarragona
25/05/2022
19:00 -
La història submergida. Els naufragis i l’arqueologia subaquàtica
25/05/2022
19:00 -
Herculà, diari de la foscor i de la llum
25/05/2022
19:30 -
Els enigmes d'Amfípolis. La tomba circular i la descoberta més gran feta mai a Grècia
25/05/2022
20:00 -
L'excavació
25/05/2022
20:45 -
Dotze dècades de descobriment
25/05/2022
10:30 -
Puerorum Ludi. III Jornada d'Aprenentatge Actiu Virtual
26/05/2022
11:00 -
La Llosa amb nous ulls. L'Institut Cambrils redescobreix la vil·la
26/05/2022
18:30 -
Macellum. Els mercats a l'antiga Roma
26/05/2022
19:30 -
El descobriment de Troia. La realitat arqueològica de la mitologia grega i llatina
26/05/2022
16:00 -
Si vis pacem, para ludum. Jocs d'estratègia i simulació sobre l'antiguitat
27/05/2022
18:00 -
Tiberius. Un comerciant pel Mare Nostrum
27/05/2022
19:00 -
El teatre romà de Tàrraco. Edifici, espectacles i espectadors
27/05/2022
19:00 -
Un te amb Miss Mallowan. D'Agatha Christie a Agatha Mallowan, la gran dama del misteri
27/05/2022
19:00 -
Leptis Magna: el somni de Roma a Àfrica
27/05/2022
20:00 -
Tutankamon i Carter. Dos noms i un sol destí
27/05/2022
20:00 -
A la recerca de Djehuty: entre mòmies, tombes i jeroglífics
27/05/2022
20:30 -
Les tombes reials d'Ur. Una de les civilitzacions més antigues de la humanitat. Cicle Històries de l'Arqueologia
27/05/2022
21:00 -
Gloria Circi. Els fantasmes del Circ de Tàrraco
27/05/2022
21:00 -
Les ruïnes perdudes de Tàrraco. La visió del pintor Anton van der Wyngaerde al segle XVI
27/05/2022
21:30 -
Dura Europos. La ciutat mesopotàmica engolida pel desert
27/05/2022
21:45 -
La descoberta de Troia. Una ciutat mítica i un descobridor molt particular. Cicle Històries de l'Arqueologia
27/05/2022
22:15 -
Gloria Circi. Els fantasmes del Circ de Tàrraco
27/05/2022
10:00 -
Si vis pacem, para ludum. Jocs d'estratègia i simulació sobre l'antiguitat
28/05/2022
10:00 -
Del fòrum al teatre. Una passejada per la vida de Tàrraco
28/05/2022
10:00 -
La tomba de Tutankamon. La gran descoberta de l’antic Egipte. Cicle Històries de l'Arqueologia
28/05/2022
10:30 -
La pedra de Rosetta. Sessions de cal·ligrafia egípcia antiga i grega
28/05/2022
10:30 -
Opera Romana. La construcció romana
28/05/2022
11:00 -
Heinrich Schliemann. Jo trobaré Troia!
28/05/2022
11:00 -
Dominae et labor matronalis. La dona a la Tàrraco del segle V
28/05/2022
11:00 -
Romani, errata corrige. Ajuda'ns a fer una pel·licula amb seny
28/05/2022
11:00 -
Minerva Custos Urbis. La deessa invasora
28/05/2022
11:00 -
Zeus/Júpiter. Una nova videocreació ideada i pensada a Centcelles
28/05/2022
11:00 -
Sota el volcà. Vida i mort en un racó de Pompeia
28/05/2022
11:00 -
Ramon el Pedres. El descobriment de la necròpolis
28/05/2022
11:00 -
Funditores Baleares. Els guerrers de les illes Balears
28/05/2022
11:15 -
La descoberta de Pompeia. El jaciment arqueològic romà per excel·lència. Cicle Històries de l'Arqueologia
28/05/2022
11:30 -
L’arqueologia al cinema. La construcció d’una aura mística i aventurera
28/05/2022
11:45 -
Plini per Plini, més enllà del volcà
28/05/2022
12:00 -
Júlia. La filla d'August
28/05/2022
12:00 -
Scribonia Attice, Obstetrix. Una metgessa per a les dones
28/05/2022
12:00 -
La fona balear. Aprèn a fer la teva pròpia fona
28/05/2022
12:00 -
Ramon el Pedres. El descobriment de la necròpolis
28/05/2022
12:00 -
La muralla de Tàrraco. La primera gran construcció romana de la península ibérica
28/05/2022
12:00 -
Tiberius. Un comerciant pel Mare Nostrum
28/05/2022
12:30 -
Un text, una frase, un mot. Champollion i el desxiframent de la llengua dels faraons
28/05/2022
12:30 -
Les tombes reials d'Ur. Una de les civilitzacions més antigues de la humanitat. Cicle Històries de l'Arqueologia
28/05/2022
12:30 -
Romani, errata corrige. Ajuda'ns a fer una pel·licula amb seny
28/05/2022
12:30 -
Sota el volcà. Vida i mort en un racó de Pompeia
28/05/2022
12:30 -
Veig coses meravelloses. Records de Hussein Abdel Rasul
28/05/2022
13:00 -
Menorca Talaiòtica. Una odissea ciclòpia insular
28/05/2022
13:00 -
La boda de Cleòpatra. Per què es vol casar la reina d'Egipte?
28/05/2022
13:00 -
Bonaventura. El singular cas del sarcòfag egipci de Tarragona
28/05/2022
13:15 -
Un te amb Miss Mallowan. D'Agatha Christie a Agatha Mallowan, la gran dama del misteri
28/05/2022
17:00 -
La vil·la dels munts. La vida de les elits de Tàrraco
28/05/2022
17:00 -
La pedra de Rosetta. Sessions de cal·ligrafia egípcia antiga i grega
28/05/2022
17:00 -
Munus: un viatge antic. Hades, Caront i la recreació de l'inframon a l'amfiteatre
28/05/2022
17:00 -
Ramon el Pedres. El descobriment de la necròpolis
28/05/2022
17:00 -
Frontinus, curator aquarum. El gestor de les aigües de Roma visita Tàrraco
28/05/2022
17:00 -
Heinrich Schliemann. Jo trobaré Troia!
28/05/2022
17:00 -
Plini per Plini, més enllà del volcà
28/05/2022
17:00 -
Reciclant la història. Epigrafies llatines de Tàrraco
28/05/2022
18:00 -
Escales del poder. El govern de Roma i les elits d'una província romana
28/05/2022
18:00 -
Ramon el Pedres. El descobriment de la necròpolis
28/05/2022
18:00 -
Júlia. La filla d'August
28/05/2022
18:00 -
Scribonia Attice, Obstetrix. Una metgessa per a les dones
28/05/2022
18:00 -
Veig coses meravelloses. Records de Hussein Abdel Rasul
28/05/2022
18:00 -
La tomba de Tutankamon. La gran descoberta de l’antic Egipte. Cicle Històries de l'Arqueologia
28/05/2022
18:30 -
Un text, una frase, un mot. Champollion i el desxiframent de la llengua dels faraons
28/05/2022
19:00 -
La boda de Cleòpatra. Per què es vol casar la reina d'Egipte?
28/05/2022
19:00 -
Bacanalia. Rituals, sexe i poder a la Roma replublicana
28/05/2022
19:00 -
Escales del poder. El govern de Roma i les elits d'una província romana
28/05/2022
19:15 -
La descoberta de Pompeia. El jaciment arqueològic romà per excel·lència. Cicle Històries de l'Arqueologia
28/05/2022
19:30 -
Districte Fòrum. Arqueologia de barri
28/05/2022
20:00 -
Tutankamon i Carter. Dos noms i un sol destí
28/05/2022
20:30 -
Les tombes reials d'Ur. Una de les civilitzacions més antigues de la humanitat. Cicle Històries de l'Arqueologia
28/05/2022
21:00 -
Gloria Circi. Els fantasmes del Circ de Tàrraco
28/05/2022
21:30 -
Dura Europos. La ciutat mesopotàmica engolida pel desert
28/05/2022
21:30 -
Talia i la força de Dionís. L'arqueologia teatral al servei de la reflexió contemporània
28/05/2022
21:45 -
La descoberta de Troia. Una ciutat mítica i un descobridor molt particular. Cicle Històries de l'Arqueologia
28/05/2022
22:15 -
Gloria Circi. Els fantasmes del Circ de Tàrraco
28/05/2022
10:00 -
La tomba de Tutankamon. La gran descoberta de l’antic Egipte. Cicle Històries de l'Arqueologia
29/05/2022
10:00 -
Si vis pacem, para ludum. Jocs d'estratègia i simulació sobre l'antiguitat
29/05/2022
10:00 -
Del fòrum al teatre. Una passejada per la vida de Tàrraco
29/05/2022
10:30 -
Opera Romana. La construcció romana
29/05/2022
10:30 -
La pedra de Rosetta. Sessions de cal·ligrafia egípcia antiga i grega
29/05/2022
10:30 -
Reciclant la història. Epigrafies llatines de Tàrraco
29/05/2022
10:30 -
Reciclant la història. Epigrafies llatines de Tàrraco
29/05/2022
11:00 -
Heinrich Schliemann. Jo trobaré Troia!
29/05/2022
11:00 -
Dominae et labor matronalis. La dona a la Tàrraco del segle V
29/05/2022
11:00 -
La vil·la dels munts. La vida de les elits de Tàrraco
29/05/2022
11:00 -
Zeus/Júpiter. Una nova videocreació ideada i pensada a Centcelles
29/05/2022
11:00 -
Funditores Baleares. Els guerrers de les illes Balears
29/05/2022
11:00 -
Ramon el Pedres. El descobriment de la necròpolis
29/05/2022
11:00 -
Romani, errata corrige. Ajuda'ns a fer una pel·licula amb seny
29/05/2022
11:15 -
La descoberta de Pompeia. El jaciment arqueològic romà per excel·lència. Cicle Històries de l'Arqueologia
29/05/2022
11:30 -
Un text, una frase, un mot. Champollion i el desxiframent de la llengua dels faraons
29/05/2022
11:30 -
Nullum est sine nomine saxo. Reflexions i experiències sobre arqueologia i turisme
29/05/2022
11:45 -
Plini per Plini, més enllà del volcà
29/05/2022
12:00 -
Ramon el Pedres. El descobriment de la necròpolis
29/05/2022
12:00 -
Tibul i els seus amors. El gran poeta de l'elegia romana
29/05/2022
12:00 -
Amphitheatrvm, ex tempore. La gent de l'amfiteatre amb nom i cognoms
29/05/2022
12:00 -
La muralla de Tàrraco. La primera gran construcció romana de la península ibérica
29/05/2022
12:00 -
Scribonia Attice, Obstetrix. Una metgessa per a les dones
29/05/2022
12:00 -
La fona balear. Aprèn a fer la teva pròpia fona
29/05/2022
12:30 -
Un text, una frase, un mot. Champollion i el desxiframent de la llengua dels faraons
29/05/2022
12:30 -
Les tombes reials d'Ur. Una de les civilitzacions més antigues de la humanitat. Cicle Històries de l'Arqueologia
29/05/2022
12:30 -
Romani, errata corrige. Ajuda'ns a fer una pel·licula amb seny
29/05/2022
12:35 -
Veig coses meravelloses. Records de Hussein Abdel Rasul
29/05/2022
12:45 -
El Proyecto Escipión. Una novel·la ambientada entre Tarragona i Tàrraco
29/05/2022
13:00 -
Frontinus, curator aquarum. El gestor de les aigües de Roma visita Tàrraco
29/05/2022
13:00 -
Munus: un viatge antic. Hades, Caront i la recreació de l'inframon a l'amfiteatre
29/05/2022
13:00 -
De les urbs a l'espai. Diferents punts de vista d'entendre l'arqueologia
29/05/2022
13:00 -
Titvs Manilivs, designator. Dignificant la mort
29/05/2022
13:00 -
Bonaventura. El singular cas del sarcòfag egipci de Tarragona
29/05/2022
13:00 -
Amb veu de dona. Seguint les passes de dones de Tàrraco
29/05/2022
13:15 -
Un te amb Miss Mallowan. D'Agatha Christie a Agatha Mallowan, la gran dama del misteri
29/05/2022
13:45 -
La descoberta de Troia. Una ciutat mítica i un descobridor molt particular. Cicle Històries de l'Arqueologia
29/05/2022
18:00 -
Un futur millor. Història i arqueologia per a tothom. Acte de cloenda
29/05/2022
19:00 -
"Acte de signatura de cessió del fons Josep Anton Baixeras Sastre a l'Ajuntament de Tarragona" dins del programa de Memòria democràtica de Tarragona
31/05/2022
18:00 -
Presentació de Torn de cloure
01/06/2022
19:00 -
Antoni de Martí i Franquès, protagonista del Cicle de Patrimoni 2022
01/06/2022
19:00 -
"Fugint de l'Holocaust. Catalunya i els refugiats del nazisme a la Segona Guerra Mundial" dins del programa de Memòria democràtica de Tarragona
02/06/2022
19:00 -
Antoni de Martí i Franquès, protagonista del Cicle de Patrimoni 2022
02/06/2022
19:00 -
Visita guiada al Teatre romà
03/06/2022
17:00 -
A la domus de la Sabina i en Quintus hi fan reformes
04/06/2022
10:00 -
Jornada de portes obertes
05/06/2022
11:00 -
Itineraris pel MNAT: l'essència de Tàrraco i el seu teatre
05/06/2022
19:00 -
"Desaparició forçada de menors a Espanya: de la repressió al negoci (1938-1996)" dins del programa de Memòria democràtica de Tarragona
07/06/2022
19:00 -
Antoni de Martí i Franquès, protagonista del Cicle de Patrimoni 2022
07/06/2022
00:00 -
"Tarragona Republicana (1931-1936)" dins del programa de Memòria democràtica de Tarragona
09/06/2022
19:00 -
"Sota la llum del mar" dins del programa de Memòria democràtica de Tarragona
10/06/2022
19:00 -
Visita guiada al Teatre romà
10/06/2022
10:00 -
Antoni de Martí i Franquès Un científic universal (1750-1832)
11/06/2022
19:00 -
Retalls de la vida d'en Martí i Franquès
14/06/2022
19:00 -
Conferència "Un tram de muralla romana al subsol del MNAT"
15/06/2022
19:00 -
Visita guiada al Teatre romà
17/06/2022
00:00 -
Jornada de portes obertes
(de 18/06/2022 a 19/06/2022)
11:00 -
Itineraris pel MNAT: Vida i mort a Tàrraco
19/06/2022
18:00 -
Presentació de la Inscripció funerària
06/07/2022
18:00 -
Presentació del Bust de Bacus
03/08/2022
19:00 -
"Desenterrant el silenci. Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar" dins del programa de Memòria democràtica de Tarragona
01/09/2022
18:00 -
Presentació del Pic
07/09/2022
19:00 -
"El retratista" dins del programa de Memòria democràtica de Tarragona
29/09/2022
19:00 -
"L'ensenyament a Tarragona durant la II República i la Guerra" dins del programa de Memòria democràtica de Tarragona
04/10/2022
18:00 -
Cartera del correu de Napoleó
05/10/2022
19:00 -
"Educació i formació de les dones durant el franquisme" dins del programa de Memòria democràtica de Tarragona
18/10/2022
19:00 -
"Acte de signatura del conveni de cessió del fons documental Lluís Mezquida i presentació de l'storymap Defenses del litoral de Tarragona" dins del programa Memòria democràtica de Tarragona
20/10/2022
11:00 -
Col·locació de les "stolpersteine" dins del programa de Memòria democràtica de Tarragona
21/10/2022
19:00 -
"El llarg silenci dels botxins" dins del programa de Memòria democràtica de Tarragona
22/10/2022
19:00 -
"El llarg silenci dels botxins" dins del programa de Memòria democràtica de Tarragona
23/10/2022
19:00 -
"1939: l'exili del magisteri a Catalunya" dins del programa de Memòria democràtica de Tarragona
25/10/2022
18:00 -
La Maqueta del pou de la plaça de la Font
09/11/2022
11:00 -
"Acte de dignificació i senyalització com a espai de la memòria de dues fosses comunes" dins del programa de Memòria democràtica de Tarragona
12/11/2022
19:00 -
"Fils de Memòria" dins del programa de Memòria democràtica de Tarragona
17/11/2022
19:00 -
"Taverna Republicana" dins del programa de Memòria democràtica de Tarragona
19/11/2022
18:00 -
Hostier
14/12/2022
Segells de reconeixement d'administració oberta