Esteu aquí: Inici Patrimoni Agenda

Agenda

« Maig 2022 »
Maig
Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31

28 de maig de 2022

11:00 -
Visita guiada Tarragona Romana
(de 01/01/2022 a 31/12/2022)

Cada dissabte (durant tot l'any) a les 11 h des de l'oficina d'Itinere.

Descobreix la Tarragona que va enlluernar l'emperador Adrià al segle II amb una visita guiada a peu pels principals monuments Patrimoni Mundial.

11:00 -
Visita guiada descobreix Tarragona
(de 01/01/2022 a 31/12/2022)

Cada diumenge (durant tot l'any) a les 11:00 h des de la nostra oficina d'Itinere.

Viatge en el temps on descobrireu una ciutat que conviu diàriament amb el seu passat romà i medieval. Visitarem els monuments romans Patrimoni Mundial, la catedral i el claustre, per acabar a l'amfiteatre.

11:00 -
Visita guiada "Tarragona Romana amb nens"
(de 01/01/2022 a 31/12/2022)

Cada dissabte i diumenge (durant tot l'any) a les 11:00 h des de la nostra oficina d'Itinere.

Gaudim molt contant la història de la nostra ciutat als nens i nenes, per això si veniu amb els vostres fills a descobrir la Tarragona romana, el vostre guia adaptarà les explicacions perquè siguin de l'interès dels nens i nenes. A més, disposem d'imatges virtuals que fan la visita més entenedora i divertida. Els nens xalaran i aprendran en aquesta visita guiada amb explicacions i material adaptats a la seva edat.

09:00 -
Museus i Liceu: una història compartida
(de 17/03/2022 a 30/09/2022)

El Museu d'Història de Tarragona s'ha adherit a la celebració "Museus i Liceu: una història compartida", un projecte en xarxa entre els museus de Catalunya i el Gran Teatre del Liceu, per commemorar el 175è aniversari d'aquest teatre; amb una màscara de terracota de la col·lecció del museu.

La planta baixa de Casa Castellarnau acull, fins a finals de setembre, aquesta màscara teatral, provinent de l'antic Teatre Principal de Tarragona i que data del segle XIX. Segurament es va fer servir en una alguna de les representacions del desaparegut escenari de la Rambla Vella. Els orígens del Teatre Principal de Tarragona es remunten al segle XVII, que era gestionat per l'hospital de la ciutat, igual que l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona, rival del Liceu, sobre qui acollia els millors espectacles d'òpera.

HORARI: Durant tot l'any

  • De dimarts a divendres: de 9 a 14.30 h
  • Dissabtes, diumenges i festius: de 9.30 a 14.30 h
  • Dilluns: tancat

Accés al recinte fins 30 minuts abans de l'hora de tancament.

18:00 -
Presentació de Cap de marbre
(de 04/05/2022 a 31/05/2022)

Es podrà veure fins al 31 de maig.

Durant el mandat de l'emperador Adrià, hi havia una gran predilecció per copiar escultures de la Grècia clàssica. Sembla que jo vaig sortir d'aquesta moda. Va ser llavors quan l'escultor es va fixar en una famosa escultura, el Dorífor, un jove nu que porta una llança i representa el cànon de bellesa. Encara que a mi em van fer més petit i només em resta el cap, soc una peça única. Podeu ben creure que no n'han trobat exemple igual?

'Quan els objectes parlen' és una proposta del Museu d'Història per donar a conèixer el patrimoni de la ciutat de Tarragona.

00:00 -
La ilíada d'Homer. Honor, orgull i còlera en una obra cabdal
(de 09/05/2022 a 10/07/2022)

Després de l’èxit del Club de Lectura sobre Les metamorfosis d’Ovidi de la passada edició, enguany ens endinsarem en la Ilíada d’Homer, a propòsit dels dos-cents anys del naixement de Heinrich Schliemann, descobridor de les restes de l’antiga Troia. La Ilíada és l’obra més antiga de les lletres europees. Un poema cabdal i imprescindible que gira al voltant de l’honor, l’orgull i la còlera. La dinamització diària del grup, a través de la plataforma Tellfy, la durà a terme l’equip de La Casa dels Clàssics, que oferirà tres conferències a càrrec de Raül Garrigasait ―escriptor, traductor i president de La Casa dels Clàssics―, Marina Picazo ―arqueòloga i professora titular d’Història Antiga a la UPF― i Pau Sabaté ―filòleg clàssic i traductor de la Ilíada en vers de La Casa dels Clàssics.

 

A càrrec de: Biblioteca Municipal de Tarragona

00:00 -
Tàrraco a Taula. Reviure sabors i aromes de l'antiga Roma
(de 13/05/2022 a 29/05/2022)

Del 13 al 29 de maig de 2022 se celebren les XXV jornades Tàrraco a Taula, que tenen com a propòsit oferir una visió actual de la cuina de l’antiga Roma, amb plats de recreació romana. Els restaurants i establiments participants oferiran propostes gastronòmiques basades en De re coquinaria, el llibre de receptes atribuït a Apici, el gastrònom romà més famós. 

 

El Cortijo, Glops, La Xarxa, Lola Bistro i Twins Cerveseria Artesana serviran platets, tapes i racions d’entre 4,25 i 12 €. Aresi Balandra oferiran plats d’entre 10,50 i 16 €. Els restaurants El Llagut, El Terrat i Seasons oferiran un menú complet d’entre 35 i 50 €. La pastisseria Velvet MGL oferirà dolços combinant fruits secs, formatge i mel a 3,90 €.

 

A càrrec de: Ass. restauradors Tàrraco a Taula

00:00 -
Vídeos de receptes romanes. La gastronomia de Tarraco Viva en línia
(de 15/05/2022 a 29/05/2022)

Amb motiu de la celebració dels XXV anys de Tàrraco a Taula, quatre restauradors de Tarragona obren les portes de les seves cuines per mostrar com preparen deliciosos plats de la gastronomia romana des d’una visió actual. Els restaurants El Llagut, AQ, Cortijo i Seasons ens ensenyen com cuinar de manera fàcil els plats més saborosos de la gastronomia de l’antiga Tàrraco. Les videoreceptes estaran disponibles al canal de YouTube de Tarragona Turisme.

 

A càrrec de: Ass. Restauradors Tàrraco a Taula

10:00 -
Què saps del circ? Visita guiada al circ romà de l'antiga Tàrraco
(de 15/05/2022 a 29/05/2022)

Amb l’objectiu de donar a conèixer al visitant el paper que han jugat els arqueòlegs i les circumstàncies que han fet possible la troballa de jaciments arqueològics excepcionals a la nostra ciutat, presentem el relat d’un dels descobriments més importants de la història de Tàrraco: el circ romà.

 

A càrrec de: BETTATUR. Serveis turístics

10:00 -
Cinc peces, cinc històries. Grans troballes arqueològiques amb històries humanes
(de 15/05/2022 a 29/05/2022)

Hem triat cinc peces o documents que il·lustren cinc petites històries al voltant de grans descobertes arqueològiques. Cadascuna d’aquestes peces i documents ens acostaran a unes històries paral·leles que creiem que oferiran una visió una mica diferent del coneixement d’algunes de les cultures de l’antiguitat.

L’Estendard d’Ur: guerra i pau fa més de quatre mil anys.
Cartes d’Amarna: conspiració i assassinat després de la mort de Tutankamon.
La petjada d’una tragèdia: un motllo d’una víctima desconeguda de Pompeia.
La Ilíada i l’Odissea, o com la literatura va inspirar la descoberta de Troia.
La pedra de Rosetta: la clau per llegir l’escriptura de l’antic Egipte.

 

A càrrec de: Oficina del festival

 

10:00 -
Qui trobareu al Fòrum? El prohom més important de Tàrraco fa el salt a Roma
(de 15/05/2022 a 29/05/2022)

Busquem poder trobar el primer prohom de Tàrraco que es convertirà en senador a Roma. Els habitants habituals del fòrum ens poden ajudar a descobrir de qui es tracta, però no ho faran de franc. El joc emula una aventura gràfica en què haurem d’interactuar amb diversos personatges i fer allò que ens demanen si volem descobrir el nom i on es troba el nostre personatge, enmig del bullici de mercaders, matrones, juristes, prostitutes i sacerdots. 

 

A través de les relacions amb aquests personatges coneixerem el seu ofici, el punt on es localitzaven al fòrum, així com la importància d’aquest espai en la vida quotidiana dels habitants de la ciutat. El joc inclou converses, petits enigmes i missions per adquirir els objectes que ens caldran per assolir l’objectiu final amb èxit.

 

A càrrec de: LUDI ARTIS

10:00 -
Què saps del Fòrum? Visita guiada al fòrum de la colònia de l'antiga Tàrraco
(de 15/05/2022 a 29/05/2022)

 

Amb l’objectiu de donar a conèixer al visitant el paper que han jugat els arqueòlegs i les circumstàncies que han fet possible la troballa de jaciments arqueològics excepcionals a la nostra ciutat, presentem el relat d’un dels descobriments més importants de la història de Tàrraco: el fòrum de la colònia.

 

A càrrec de: BETTATUR. Serveis turístics

10:00 -
Què saps de la muralla? Visita guiada a la muralla romana de l'antiga Tàrraco
(de 15/05/2022 a 29/05/2022)

Amb l’objectiu de donar a conèixer al visitant el paper que han jugat els arqueòlegs i les circumstàncies que han fet possible la troballa de jaciments arqueològics excepcionals a la nostra ciutat, presentem el relat d’un dels descobriments més importants de la història de Tàrraco: la muralla romana.

 

A càrrec de: BETTATUR. Serveis turístics

 

10:00 -
Tarragona romana amb nens. Una visita especialment pensada per als infants
(de 15/05/2022 a 29/05/2022)

Si veniu amb els vostres fills a descobrir la Tarragona romana, el vostre guia adaptarà les explicacions perquè siguin del seu interès. A més, disposem d’imatges virtuals que fan la visita més entenedora i divertida. Us ho explicarem molt millor al costat de les muralles, les més antigues fora d’Itàlia, i comprendreu per què els romans van triar aquest turó al costat de la Mediterrània com a porta de Roma per a tota la Península. En aquest recorregut pels carrerons del centre històric, us sorprendrà la convivència dels actuals habitants de Tarragona amb el passat imperial de la ciutat. Encara que el temple d’August hagi desaparegut, unes magnífiques imatges virtuals a la tauleta del vostre guia us el mostraran amb tota l’esplendor davant de la imponent façana de la catedral.

 

A càrrec de: ITINERE. Turisme i Cultura

 

10:00 -
Tarragona Romana. Patrimoni Mundial
(de 15/05/2022 a 29/05/2022)

Descobreix la Tarragona que va enlluernar l’emperador Adrià al segle ii amb una visita guiada a peu pels principals monuments que són Patrimoni Mundial, que començarà davant de la gran maqueta de Tàrraco. Passejant pels carrers del centre històric, arribarem a la magnífica catedral, on recrearem el temple d’August amb ajuda d’imatges virtuals. Seguirem cap a la torre del Pretori per visitar les imponents voltes que sostenen el fòrum provincial, seu del govern de la Hispània Citerior. Molt a prop, ens endinsarem en les llargues galeries que hi ha sota les grades del circ, el gran estadi de curses de carros de cavalls. I al final del recorregut baixarem fins a l’amfiteatre, situat al costat de la mar, on us desvelarem les claus de l’últim edifici d’espectacles construït a la ciutat, durant el regnat d’Adrià.

 

A càrrec de: ITINERE. Turisme i cultura

 

10:00 -
Descobreix Tarragona. Una ciutat que conviu amb el seu passat romà i medieval
(de 15/05/2022 a 29/05/2022)

Un viatge en el temps per descobrir els monuments romans Patrimoni Mundial, acabant a l’amfiteatre després de passar per la catedral i el seu claustre. Un guia oficial us donarà la benvinguda a la nostra oficina, on us desvelarà com es va fundar la ciutat al segle III aC. A la gran maqueta de Tàrraco podreu veure com era la ciutat de fa dos mil anys i us explicarà altres curiositats que us traslladaran a la vida quotidiana dels seus habitants. Passejant pels carrers del nucli antic arribareu a la catedral, brillant exemple de transició del romànic al gòtic. A la nau central, gaudireu de les explicacions del guia mentre admireu l’orgue renaixentista de dimensions impressionants, amb les seves monumentals portes decorades, i a continuació us mostrarà un dels secrets més ben guardats de Tarragona: el claustre de la catedral.

 

A càrrec de: ITINERE. Turisme i cultura

 

10:00 -
Arqueologia viva. La gran riquesa arqueològica de Catalunya
(de 16/05/2022 a 29/05/2022)

Una exposició de petit format que ens mostra el paper fonamental que té l’arqueologia, gràcies a la qual podem ampliar el coneixement del passat i posar-lo a disposició de la societat. Amb la seva dedicació, els arqueòlegs treuen a la llum aspectes de la vida i les obres dels nostres avantpassats que ens permeten entendre millor qui som i d’on venim. 

 

La Generalitat de Catalunya ha tingut sempre un gran interès en el patrimoni arqueològic: en la seva documentació, protecció i recerca, però també en la seva difusió. Aquesta exposició descobreix la nostra gran riquesa arqueològica: des dels principals jaciments que tenim a casa nostra, les institucions que hi treballen, les col·leccions…, fins a arribar als espectaculars models digitals en 3D.

 

A càrrec de: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

11:00 -
Femina. Ser dona a Roma
(de 21/05/2022 a 29/05/2022)

Aquesta exposició ens introdueix en el món femení durant el període romà, gràcies a una acurada recerca de documents gràfics com ara mosaics, pintures o aixovars funeraris localitzats en jaciments de tot el món romà.

 

A càrrec de: KuanUm - Museu d'Història de Cambrils

10:00 -
Si vis pacem, para ludum. Jocs d'estratègia i simulació sobre l'antiguitat

Els jocs de taula també poden ensenyar història. L’activitat consisteix a posar a disposició del públic diversos jocs de taula comercials ambientats en l’antiguitat i el món romà per poder aprendre història tot jugant. Els participants estaran acompanyats en tot moment per membres de l’associació, que els explicaran tant les instruccions del joc com el seu context històric.

 

A càrrec de: Ass. SI VIS PACEM PARA LUDUM

10:00 -
Del fòrum al teatre. Una passejada per la vida de Tàrraco

Visita comentada organitzada pel Museu d’Història de Tarragona i el MNAT en la que coneixereu com era la vida a l’antiga Tàrraco, visitant el fòrum de la colònia, on es duien a terme les activitats econòmiques, polítiques i religioses de la ciutat i es podien contemplar les representacions dels seus ciutadans il·lustres, per acabar al teatre, un dels edificis d’espectacles, on confluïen oci i negoci i on queda reflectida la importància de Tàrraco dins de l’organització de l’Imperi.

 

A càrrec de: MNAT - MHT

10:00 -
La tomba de Tutankamon. La gran descoberta de l’antic Egipte. Cicle Històries de l'Arqueologia

El descobriment de la tomba de Tutankamon va suposar haver pogut trobar ―finalment!― una tomba d’un faraó gairebé intacta. Amb les seves llums i ombres, la descoberta de Howard Carter va permetre renovar la passió per la cultura i la civilització de l’antic Egipte. Potser, per primera vegada, l’arqueologia es va convertir en una veritable ciència social. L’impacte en els mitjans de comunicació i la cultura dels anys vint van ser enormes: obres de teatre, musicals, arts decoratives, moda, etc. La influència de l’antic Egipte es va fer «popular». La pugna per la destinació final de les troballes de la tomba, el colonialisme i altres aspectes no gaire edificants posen el contrapunt a l’excepcional troballa.

 

Després de la xerrada es podran observar les cinc reproduccions de peces corresponents a cinc grans descobertes arqueològiques, i que donen peu a petites històries que seran desvelades durant el festival.

L’Estendard d’Ur: guerra i pau fa més de quatre mil anys.
Cartes d’Amarna: conspiració i assassinat després de la mort de Tutankamon.
La petjada d’una tragèdia: un motllo d’una víctima desconeguda de Pompeia.
La Ilíada i l’Odissea, o com la literatura va inspirar la descoberta de Troia.
La pedra de Rosetta: la clau per llegir l’escriptura de l’antic Egipte.

 

A càrrec de: Julio Villar Robles

 

10:30 -
La pedra de Rosetta. Sessions de cal·ligrafia egípcia antiga i grega

Sessions de cal·ligrafia històrica a partir dels signes de les tres escriptures que apareixen a la pedra de Rosetta, monument trilingüe: jeroglífica (llengua dels textos sagrats), demòtica (llengua egípcia d’ús comú) i grega.

 

«Je tiens l’affaire!» (Ja ho tinc!). Fa dos-cents anys que J. F. Champollion va publicar la carta fundacional de l’egiptologia per donar a conèixer els seus descobriments relacionats amb l’escriptura dels cartutxos dels sobirans grecoromans. Escriurem els seus noms i altres paraules de la famosa estela egípcia en les tres escriptures esmentades.

 

Es proveirà els participants en el taller d’una paleta d’escriba amb dos tassons que contenen el vermell i el negre, canyes (Juncus maritimus) i papir (Cyperus papyrus).

 

A càrrec de: Ricardo V Placed SCRIPTORIUM

 

10:30 -
Opera Romana. La construcció romana

El conjunt del circ i el pretori de Tàrraco ens permet observar les principals tècniques constructives del període romà. Des de l’indestructible formigó romà fins als murs monumentals, passant pel minuciós treball del carreuó. Al llarg de la visita veurem com els constructors romans organitzaven les obres i les tècniques constructives emprades. 

 

Trobarem resposta a preguntes que ens fem quan visitem una obra pública romana. Coneixien el formigó? Com pujaven els carreus? Per a què són les marques que veiem als carreus i als murs? Quant es tardava a acabar una obra gran? Constatarem com molts d’aquests coneixements han influït en l’arquitectura actual.

 

A càrrec de: Cèsar A. Pociña

11:00 -
Heinrich Schliemann. Jo trobaré Troia!

Sempre he pensat que s’han de perseguir els somnis fins a la mort. És cert que no he tingut una infància gens fàcil, i aquesta circumstància ha provocat que el meu caràcter no sempre sigui acceptat per tothom. Ara bé, suposo que també m’ha ajudat a centrar-me en la recerca del coneixement. He aconseguit saber parlar més de vuit idiomes, i això m’ha permès reunir una gran fortuna. 

 

Sens dubte, la gent del meu voltant no veia gaire clar en què destinaria gran part d’aquests diners, però soc de conviccions fortes, suposo. Dins d’un dels poemes èpics més importants de l’antiga Grècia, crec haver trobat la clau per a la que pot ser la troballa arqueològica més important de la meva vida i una de les més importants de la història.

 

A càrrec de: Marc Pinyol Gelabert

11:00 -
Dominae et labor matronalis. La dona a la Tàrraco del segle V

A partir de la informació que ens aporten les fonts escrites i epigràfiques, i des d’un punt de vista social, familiar, quotidià i cristià, es vol realçar el paper de la dona a l’inici del segle V dC a l’antiga Tàrraco. Veurem una escena del dia a dia en què dones de diferents estrats socials i educació ens mostraran alguns oficis: una domina, les seves filles, classes de filosofia i de lectura, una comerciant de teixits i una metgessa que ha d’ocupar-se d’una urgència. En definitiva, un petit tast de com podia haver estat la vida quotidiana femenina en una casa benestant de la ciutat a finals de l’Imperi romà.

 

A càrrec de: SEPTIMANI SENIORES

11:00 -
Romani, errata corrige. Ajuda'ns a fer una pel·licula amb seny

Activitat per a les famílies en forma d’un taller que ens endinsa en el món de la investigació, la restauració i la divulgació històrica, que son peus fonamentals de les ciències socials. A través d’aquesta activitat teatralitzada d’una hora de durada es pretén que els més petits coneguin els oficis i les tasques que hi ha darrere de totes les produccions de sèries, videojocs o pel·lícules que veuen sovint. 

 

Un director de cinema els acompanyarà en dos petits tallers d’investigació i restauració d’elements romans que els serviran després per poder rodar una pel·lícula. Durant l’activitat hauran de superar proves amb l’ajuda de les seves famílies, amb l’objectiu final de vestir-se com un romà o una romana autèntics de Tàrraco.

 

A càrrec de: ANS Educació

11:00 -
Minerva Custos Urbis. La deessa invasora

El baix relleu de Minerva no és una simple obra d’art: és un diàleg continu entre el vencedor i el vençut, un missatge clar per a la gent de l’època i indesxifrable per a nosaltres.

 

La torre de Minerva, amb els seus caps tallats i la representació d’un llop, criatura sagrada en el món iber i romà, és un símbol de l’arribada dels romans. Des d’aquest pujol, l’invasor va escampar una nova cultura per tota la Península.

 

La iconografia de Minerva procedeix de l’Atenea grega, la deessa sàvia, verge i guerrera encarregada de protegir les ciutats i honrada amb uns rituals molt complexos, vinculats a les famílies oligàrquiques gregues.

 

A càrrec de: Nemesis ARQ

11:00 -
Zeus/Júpiter. Una nova videocreació ideada i pensada a Centcelles

La cúpula és símbol de civilització. Quan es decora, en podem extreure la concepció del món que tenien els romans de Tàrraco. Jordi Abelló, dins del cicle “Històries amagades”, ha disposat al terra de la sala les imatges que ha atresorat. Al mig, un joc de cartes amb què jugaven els soldats nord-americans per intentar “caçar” tots els comandaments militars de l’Iraq.

 

Abelló ha reunit imatges i collages per recrear el món que estem vivint. Al mig de la sala hi disposa una àguila viva, símbol de Zeus/Júpiter. Perquè contempli els dos mons: el de la religió cristiana de la cúpula i el marcat per les bombes nuclears, que són l’autèntica manifestació de Zeus/Júpiter. L’àguila emprendrà el vol (els romans interpretaven el vol de les aus com a designis dels déus). L’aleteig dispersa les imatges…

 

A càrrec de: Jordi Abelló

11:00 -
Sota el volcà. Vida i mort en un racó de Pompeia

En unes poques hores la ciutat de Pompeia va quedar sepultada per l’erupció del Vesuvi. Milions de tones de cendres i pedres del volcà van fer desaparèixer la ciutat. Des de l’inici de les excavacions al segle XVIII els arqueòlegs han trobat unes 1.500 víctimes de la catàstrofe. Segurament en van ser moltes més. Però qui eren aquestes persones? Com era la seva vida? 

 

Amb aquesta activitat us presentarem alguns elements per saber com podria haver sigut l’existència d’aquestes víctimes. Us mostrarem un fragment de la vida d’alguns possibles habitants de Pompeia en un dels espais més característics de l’antiga ciutat romana: una caupona (una espècie de bar). La majoria de la gent que vivia a Pompeia no tenia cuina a casa, i això feia que les cauponae fossin un punt de trobada per a molta gent. Alguns dels clients d’aquest establiment van anar-hi el dia mateix de la catàstrofe, sense saber el destí que els esperava.

 

A càrrec de: Projecte Phoenix

11:00 -
Ramon el Pedres. El descobriment de la necròpolis

L’excavació de la necròpolis va ser una fita per a la ciutat i per a moltes persones que van deixar el seu nom escrit a la història de l’arqueologia local, com el seu principal impulsor, mossèn Serra i Vilaró, o el cardenal Vidal i Barraquer.

 

També, però, hi va haver molts altres personatges, anònims, que van viure en primera persona tot el procés i que tenen una crònica que la majoria desconeixem. El Ramon, un immigrant que havia arribat a Tarragona per guanyar-se la vida i sobreviure en una època complicada de la història, va acabar vinculat a la necròpolis. Sense esperar-ho ni buscar-ho, va descobrir un món que des de sempre li havia agradat però del qual, fins llavors, no havia pogut gaudir mai.

 

A càrrec de: Alex Manríquez

11:00 -
Funditores Baleares. Els guerrers de les illes Balears

Els romans coneixien Menorca i Mallorca perquè els foners nascuts en aquestes illes llançaven pedres amb més destresa que ningú. Res que fos estrany, ja que a l’insula Balearis Minor hi ha més pedres que cap altre recurs, i per això la vida dels seus pobladors mai va ser fàcil. Tanmateix, els poblats d’aquest temps que encara avui es conserven dins del paisatge de Menorca ens parlen d’una cultura excepcional ―la talaiòtica―, amb construccions fetes amb pedra que són úniques i exclusives, com ara les taules.

 

Es mostrarà quin és l’origen dels funditores baleares, els quals, des d’infants, havien d’aprendre a manejar la fona per vigilar el ramat, per caçar o per sobreviure. Molts s’acabaran enrolant, com a mercenaris, al servei d’exèrcits cartaginesos i romans i participaran en nombroses batalles de l’antiguitat.

 

A càrrec de: Amics del Museu de Menorca

11:15 -
La descoberta de Pompeia. El jaciment arqueològic romà per excel·lència. Cicle Històries de l'Arqueologia

L’erupció del Vesuvi de l’any 79 ens ha permès conservar una ciutat romana pràcticament sencera. Pompeia constitueix probablement el jaciment arqueològic romà per excel·lència. Les primeres excavacions van tenir lloc el 1748, dirigides per Joaquín de Alcubierre, un enginyer militar espanyol a les ordres del rei de Nàpols i futur rei d’Espanya, Carles III. Des d’aleshores el jaciment ha estat excavat per arqueòlegs brillants com Giuseppe Fiorelli, que va racionalitzar les excavacions i va inventar el mètode dels motlles per desenterrar les víctimes, o l’etapa d’Amedeo Maiuri, que va dirigir les excavacions al jaciment des del 1924, en plena època feixista, fins als anys seixanta del segle passat. Actualment, Pompeia viu una nova etapa de grans excavacions i descobertes.

 

Després de la xerrada es podran observar les cinc reproduccions de peces corresponents a cinc grans descobertes arqueològiques, i que donen peu a petites històries que seran desvelades durant el festival.

L’Estendard d’Ur: guerra i pau fa més de quatre mil anys.
Cartes d’Amarna: conspiració i assassinat després de la mort de Tutankamon.
La petjada d’una tragèdia: un motllo d’una víctima desconeguda de Pompeia.
La Ilíada i l’Odissea, o com la literatura va inspirar la descoberta de Troia.
La pedra de Rosetta: la clau per llegir l’escriptura de l’antic Egipte.

 

A càrrec de: Miquel Blay

11:30 -
L’arqueologia al cinema. La construcció d’una aura mística i aventurera

L’arqueologia és una ciència que ens permet entendre el passat, però per què està envoltada d’una aura mística i a la vegada aventurera? El cinema en té gran part de culpa. Des de fa un segle, la majoria de les aventures dels arqueòlegs se’ns han mostrat a la pantalla com a històries d’acció en què la recerca del passat, amb afegits de personatges dolents que volen robar peces que podrien canviar el curs de la història, són pura atracció. Arqueòlegs guapos, forts, interessants i vestits de safari amb colors terrosos han lluitat contra tots els mals del món perquè el passat quedi intacte i en puguem gaudir. Personatges que avui ja són icones del cinema però que queden allunyats de la realitat d’aquest ofici.

 

A càrrec de: Maria Roig

11:45 -
Plini per Plini, més enllà del volcà

Plini el Vell se’n va anar a veure el volcà. Sí, l’excusa era socórrer gent en perill, però era fals. En aquell moment, quan va marxar, ja sabia que no tornaria. La simpatia pels habitants va ser l’excusa, fal·laç, per ser a prop del volcà, per veure, per conèixer, per saber. La curiositat no mata el gat, el justifica!

 

Han trobat en una vil·la propera a Nàpols, a Cuma, vora el temple de la Masseria del Gigante, la que sembla ser una de les biblioteques romanes més ben conservades. Entre altres joies, tresoreja una biografia de Mecenàs, De culto suo, una primera obra d’Eurípides, uns fragments de memòries d’August, i també una carta de Plini el Jove a Tàcit, que transcriu la darrera carta del seu pare adoptiu i oncle, redactada a la platja d’Estàbia el mateix dia de la seva mort.

 

A càrrec de: Carles Alcoy

12:00 -
Júlia. La filla d'August

Júlia era la filla única de l’emperador August. Primer es va casar amb el seu cosí germà, Marcel, fill de la germana estimada del seu pare. Després, vídua del primer marit i per conveniència també del seu pare, es va tornar a casar amb Marc Vipsani Agripa, amic de tota la vida i amb qui va tenir diversos fills que semblaven garantir l'herència imperial. Mort Agripa, es va tornar a casar, aquest cop amb el seu germanastre Tiberi. Ella havia complert amb el seu paper; ara tocava una mica de diversió.

 

A càrrec de: Mercè Rovira

12:00 -
Scribonia Attice, Obstetrix. Una metgessa per a les dones

Gràcies a les inscripcions funeràries i a les fonts escrites, es coneix l’existència de nombroses dones que es dedicaven a la medicina en l’antiguitat. Eren dones que aprenien l’ofici al costat d’un metge (que podia ser el seu pare) o d’una dona que, per tradició, transferia els seus coneixements a les seves deixebles. Aquestes metgesses dedicaven els esforços a la cura de les dones, sobretot al tractament d’embarassos, parts i malalties sexuals.

 

Entre aquestes dones hem escollit Scribonia Attice, casada amb el cirurgià Marcvs Vlpivs Amerimnvs i enterrada al panteó familiar de l’Isola Sacra d’Òstia. Va ser una ginecòloga molt apreciada a la ciutat, i probablement tenia consulta a peu de carrer per poder atendre totes les dones que requerien els seus serveis.

 

A càrrec de: THALEIA - Cristina Masdeu

12:00 -
La fona balear. Aprèn a fer la teva pròpia fona

La fona (o bassetja) és un dels ginys més antics del món, amb un ús que està documentat a molts indrets del planeta. Està especialment vinculada a pobles dedicats a la pastura i a la caça, on pot cobrir múltiples necessitats. Els talaiòtics de Menorca, enrolats com a mercenaris en els exèrcits cartaginesos i romans, empraven la fona com una arma perillosa. Anaven a la batalla amb tres fones trenades amb espart o cànem: una de llarga distància fermada a la cintura, una de curta distància al cap o al coll i una d’abast intermedi a la mà.

 

Un dels millors tiradors del món mostrarà diverses tipologies de fona i de projectils, i ensenyarà a trenar una fona i a llançar amb la tècnica dels menorquins (pilotes de tennis).

 

A càrrec de: Lluís Livermore - Federació de Tir amb fona

12:00 -
Ramon el Pedres. El descobriment de la necròpolis

L’excavació de la necròpolis va ser una fita per a la ciutat i per a moltes persones que van deixar el seu nom escrit a la història de l’arqueologia local, com el seu principal impulsor, mossèn Serra i Vilaró, o el cardenal Vidal i Barraquer.

 

També, però, hi va haver molts altres personatges, anònims, que van viure en primera persona tot el procés i que tenen una crònica que la majoria desconeixem. El Ramon, un immigrant que havia arribat a Tarragona per guanyar-se la vida i sobreviure en una època complicada de la història, va acabar vinculat a la necròpolis. Sense esperar-ho ni buscar-ho, va descobrir un món que des de sempre li havia agradat però del qual, fins llavors, no havia pogut gaudir mai.

 

A càrrec de: Alex Manríquez

12:00 -
La muralla de Tàrraco. La primera gran construcció romana de la península ibérica

Farem una visita guiada per la muralla romana més antiga de la península Ibèrica amb el grup de reconstrucció històrica romana Septimani Seniores. Ensenyarem els basaments ciclopis remuntats per murs de carreus acuradament disposats en filades, les portelles tapiades, els recreixements de maçoneria, les torres quadrangulars, les esllavissades a la torre de Sant Magí o els caps esculpits als peus d’un relleu de la deessa Minerva. Amb aquesta visita us explicarem què va suposar la construcció de la muralla i com va haver d’adaptar-se a les necessitats d’una ciutat emergent, de castrum a civitas. A més, amb l’ajuda de diferents personatges, us mostrarem l’evolució de l’exèrcit romà, des de l’època republicana fins a finals de l’Imperi.

 

A càrrec de: SEPTIMANI SENIORES

12:00 -
Tiberius. Un comerciant pel Mare Nostrum

El comerciant de Tàrraco Tiberius Claudius Amiantus ens explicarà de primera mà com era el comerç del vi en època romana i quines característiques i perills tenia la navegació pel Mare Nostrum. Que Neptú i les nereides ens siguin favorables!

 

A càrrec de: MUSEU DEL PORT - MNAT

12:30 -
Un text, una frase, un mot. Champollion i el desxiframent de la llengua dels faraons

El 14 de setembre de 1822, després d’anys d’estudis, Jean-François Champollion va aconseguir aïllar una sèrie d’ideogrames de l’escriptura jeroglífica a partir dels textos escrits al temple d’Abu Simbel i de la pedra de Rosetta. Símbols referents a un faraó, a un monarca i a un déu, Ra. D’aquesta manera se sortia del laberint que havia suposat per a tots els erudits entendre els «dibuixos» d’una cultura mil·lenària, la llengua de la qual havia quedat muda des dels temps de l’emperador Justinià, al segle VI.

 

Enguany, que es commemoren els dos segles del desxiframent de l’escriptura jeroglífica, obrim la porta a poder entendre cada vegada més i millor no només els grans monuments d’Egipte, sinó també les inscripcions dels obeliscos repartits per llocs tan llunyans del Nil com Roma, París, Londres i fins i tot Nova York.

 

A càrrec de: Paco Tovar - Associació Tarragona 1800

 

12:30 -
Les tombes reials d'Ur. Una de les civilitzacions més antigues de la humanitat. Cicle Històries de l'Arqueologia

El 1922 van començar les excavacions al jaciment arqueològic d’Ur (actual Iraq). Leonard Woolley en va ser el director juntament amb la seva dona, Katherine Woolley, i la seva mà dreta, Max Mallowan, que, per cert, va acabar casat amb la cèlebre escriptora Agatha Christie. Woolley i el seu equip van excavar unes setze tombes reials i centenars d’enterraments menors datats entre els anys 2600 i 2300 aC. El treball professional i la dedicació de tot l’equip van aconseguir una gran repercussió en la comunitat científica britànica i americana. No oblidem que les excavacions estaven finançades per la Universitat de Pennsilvània i el Museu Britànic. La troballa de les tombes i una part dels objectes que contenien ens endinsaran en una de les civilitzacions més antigues de la humanitat: la dels sumeris.

 

Després de la xerrada es podran observar les cinc reproduccions de peces corresponents a cinc grans descobertes arqueològiques, i que donen peu a petites històries que seran desvelades durant el festival.

L’Estendard d’Ur: guerra i pau fa més de quatre mil anys.
Cartes d’Amarna: conspiració i assassinat després de la mort de Tutankamon.
La petjada d’una tragèdia: un motllo d’una víctima desconeguda de Pompeia.
La Ilíada i l’Odissea, o com la literatura va inspirar la descoberta de Troia.
La pedra de Rosetta: la clau per llegir l’escriptura de l’antic Egipte.

 

A càrrec de: Rafa Pérez

 

12:30 -
Romani, errata corrige. Ajuda'ns a fer una pel·licula amb seny

Activitat per a les famílies en forma d’un taller que ens endinsa en el món de la investigació, la restauració i la divulgació històrica, que son peus fonamentals de les ciències socials. A través d’aquesta activitat teatralitzada d’una hora de durada es pretén que els més petits coneguin els oficis i les tasques que hi ha darrere de totes les produccions de sèries, videojocs o pel·lícules que veuen sovint. 

 

Un director de cinema els acompanyarà en dos petits tallers d’investigació i restauració d’elements romans que els serviran després per poder rodar una pel·lícula. Durant l’activitat hauran de superar proves amb l’ajuda de les seves famílies, amb l’objectiu final de vestir-se com un romà o una romana autèntics de Tàrraco.

 

A càrrec de: ANS Educació

12:30 -
Sota el volcà. Vida i mort en un racó de Pompeia

En unes poques hores la ciutat de Pompeia va quedar sepultada per l’erupció del Vesuvi. Milions de tones de cendres i pedres del volcà van fer desaparèixer la ciutat. Des de l’inici de les excavacions al segle XVIII els arqueòlegs han trobat unes 1.500 víctimes de la catàstrofe. Segurament en van ser moltes més. Però qui eren aquestes persones? Com era la seva vida? 

 

Amb aquesta activitat us presentarem alguns elements per saber com podria haver sigut l’existència d’aquestes víctimes. Us mostrarem un fragment de la vida d’alguns possibles habitants de Pompeia en un dels espais més característics de l’antiga ciutat romana: una caupona (una espècie de bar). La majoria de la gent que vivia a Pompeia no tenia cuina a casa, i això feia que les cauponae fossin un punt de trobada per a molta gent. Alguns dels clients d’aquest establiment van anar-hi el dia mateix de la catàstrofe, sense saber el destí que els esperava.

 

A càrrec de: Projecte Phoenix

12:30 -
Veig coses meravelloses. Records de Hussein Abdel Rasul

Quan la troballa de la tomba del faraó nen va fer-se pública, la notícia va fer la volta al món. No n’hi havia per a menys. La Vall dels Reis es donava per exhaurida i ningú esperava poder trobar-hi cap sepulcre intacte, no violat pels lladres de tombes que, des de temps immemorials, havien saquejat els llocs sagrats. Howard Carter va ser l’autor d’aquella tasca arqueològica, i quan va dir allò tan cèlebre de «Veig coses meravelloses», va obrir la porta al coneixement més profund d’un poble enigmàtic i fascinant. Però què en pensaria el món si algú digués que, en realitat, va ser un noiet de deu anys qui va trobar l’entrada del sepulcre? Jo mateix, Hussein Abdel Rasul, aiguader dels excavadors. Vols saber-ne la veritat?

 

A càrrec de: Agustí Ferré

 

13:00 -
Menorca Talaiòtica. Una odissea ciclòpia insular

Menorca està immersa en el procés d’avaluació de la candidatura Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial, que esperem que culmini amb la inscripció a la llista de la Unesco el juliol vinent. Per donar suport a la candidatura, el Consell Insular ha impulsat aquest documental, realitzat per Espiral Produccions i dirigit per Manu Balaguer, i que compta amb la participació de nombrosos especialistes. El film ofereix un estat de la qüestió del coneixement de les comunitats que van llegar els centenars de monuments en pedra que caracteritzen el paisatge illenc. 

 

Després, es convidarà a un tast de la cervesa Talaiòtica, elaborada per la cerveseria artesanal menorquina Grahame Pearce, en què ens acompanyarà el mestre cerveser que la va crear. 

 

A càrrec de: Consell insular de Menorca - Menorca Talaiòtica.

13:00 -
La boda de Cleòpatra. Per què es vol casar la reina d'Egipte?

Iras, la serventa de Cleòpatra, ens parla dels preparatius del casament de la reina d’Egipte amb Marc Antoni. Serà una gran festa, però hi ha alguna cosa que no li fa el pes. Per què s’hi deu voler casar si, segons la seva opinió, no li fa cap falta?

 

Tant a Roma com a Egipte, un matrimoni és sobretot un acord econòmic i polític. Juli Cèsar i Marc Antoni, els dos amants romans de Cleòpatra, s’han casat diverses vegades, i ella també. El poder econòmic, l’estatus polític i el desig de tenir descendència són les principals raons per les quals es casa un home romà, però per a una dona és molt diferent. Iras ens explica què significa per a una romana casar-se i convertir-se en una matrona, i li preocupa què pot comportar això a la seva reina.

 

A càrrec de: Assumpta Mercader

 

13:00 -
Bonaventura. El singular cas del sarcòfag egipci de Tarragona

L’Antònia Hernández, filla de Bonaventura Hernández Sanahuja, primer director del Museu Arqueològic de Tarragona, ens explica els fets relacionats amb la troballa feta per uns presidiaris d’un suposat sarcòfag egipci, el març del 1850, a la pedrera del port de Tarragona.

 

Hernández Sanahuja va emetre un informe en el qual afirmava que els motius del sarcòfag demostraven la presència d’una primitiva civilització egípcia a Espanya: els hikses, que van construir les primeres muralles de Tarragona.

 

Emil Hübner, un reconegut arqueòleg alemany, va declarar el 1862 que el sepulcre era una falsificació. Cap al 1870 Hernández va canviar algunes de les seves idees inicials. Finalment, va cremar tots els exemplars de la seva publicació i va llençar al mar els fragments del sepulcre que havien quedat a Tarragona.

 

A càrrec de: Karme González

13:15 -
Un te amb Miss Mallowan. D'Agatha Christie a Agatha Mallowan, la gran dama del misteri

La vida d’aquesta magnífica escriptora va més enllà de les novel·les policíaques i les aventures del detectiu Poirot. Ens submergirem, acompanyats d’una tassa de te al més pur estil victorià, en l’apassionant viatge d’Agatha Christie al costat del seu segon marit, el prestigiós arqueòleg Max Mallowan. Ella ens relatarà, a través d’anècdotes viscudes, el dia a dia del seu últim viatge a Síria i l’Iraq. 

 

Veurem el viatge amb els ulls d’una esposa enamorada que va deixar de banda la seva professió per integrar-se a l’expedició com a una treballadora més. Entendrem també com la gran dama del misteri va deixar enrere els monstres que la turmentaven gràcies a la seva nova vida amb el seu marit, catorze anys més jove. Com molt bé ens diu: «Casa’t amb un arqueòleg: com més vella et facis, més atractiva et trobarà».

 

A càrrec de: Cristina Murillo

 

17:00 -
La vil·la dels munts. La vida de les elits de Tàrraco

La vil·la romana dels Munts fou la residència durant un temps del duumvir de Tarraco Caius Valerius Avitus i de la seva esposa, Faustina. Així ens ho indiquen una inscripció trobada al jaciment i la presència del seu segell personal. Probablement també el mateix emperador Adrià va delectar-se en les magnífiques vistes que encara avui dia es poden apreciar des dels edificis conservats. Si voleu conèixer com era la vida en una residència aristocràtica de la rodalia de Tàrraco, acosteu-vos fins aquest esplèndid jaciment i gaudireu d’una visita que us transportarà de nou al segle ii dC. Els Munts va ser declarada Patrimoni Mundial l’any 2000 i constitueix una de les vil·les més importants d’Hispània.

 

A càrrec de: MNAT

17:00 -
La pedra de Rosetta. Sessions de cal·ligrafia egípcia antiga i grega

Sessions de cal·ligrafia històrica a partir dels signes de les tres escriptures que apareixen a la pedra de Rosetta, monument trilingüe: jeroglífica (llengua dels textos sagrats), demòtica (llengua egípcia d’ús comú) i grega.

 

«Je tiens l’affaire!» (Ja ho tinc!). Fa dos-cents anys que J. F. Champollion va publicar la carta fundacional de l’egiptologia per donar a conèixer els seus descobriments relacionats amb l’escriptura dels cartutxos dels sobirans grecoromans. Escriurem els seus noms i altres paraules de la famosa estela egípcia en les tres escriptures esmentades.

 

Es proveirà els participants en el taller d’una paleta d’escriba amb dos tassons que contenen el vermell i el negre, canyes (Juncus maritimus) i papir (Cyperus papyrus).

 

A càrrec de: Ricardo V Placed SCRIPTORIUM

 

17:00 -
Munus: un viatge antic. Hades, Caront i la recreació de l'inframon a l'amfiteatre

Els jocs de gladiadors estan a punt de començar i apareix un personatge amb una màscara blava horrible i un gran martell als braços. És Caront, el barquer de les ànimes. Al seu costat, amb una forca de dues dents, hi ha Hades, déu dels morts. Què hi fan, a l’amfiteatre romà? Valeri Flac explica com les lluites de gladiadors eren un viatge a l’inframon. Només els que  demostressin heroisme serien dignes de travessar la porta infernal, sanavivaria, i tornar a la vida. Els covards, per la libitinaria, desapareixerien per no tornar mai més.

 

Basant-se en fonts antigues, Ars Dimicandi mostra com era la representació de l’inframon a l’amfiteatre. Un espectacle que aprofundeix, com ningú ho ha fet mai, en l’autèntic significat ritual dels munera gladiatoria.

 

A càrrec de: ARS DIMICANDI

17:00 -
Ramon el Pedres. El descobriment de la necròpolis

L’excavació de la necròpolis va ser una fita per a la ciutat i per a moltes persones que van deixar el seu nom escrit a la història de l’arqueologia local, com el seu principal impulsor, mossèn Serra i Vilaró, o el cardenal Vidal i Barraquer.

 

També, però, hi va haver molts altres personatges, anònims, que van viure en primera persona tot el procés i que tenen una crònica que la majoria desconeixem. El Ramon, un immigrant que havia arribat a Tarragona per guanyar-se la vida i sobreviure en una època complicada de la història, va acabar vinculat a la necròpolis. Sense esperar-ho ni buscar-ho, va descobrir un món que des de sempre li havia agradat però del qual, fins llavors, no havia pogut gaudir mai.

 

A càrrec de: Alex Manríquez

17:00 -
Frontinus, curator aquarum. El gestor de les aigües de Roma visita Tàrraco

Frontinus, curator aquarum de Roma, ens explica com gestionaven els romans el proveïment d’aigua de les ciutats i les grans obres d’enginyeria que van construir per a dur-ho a terme. Durant l’Imperi romà, el curator aquarum va ser el comissari responsable de la gestió i el manteniment del sistema d’abastament i la xarxa de distribució d’aigua a les ciutats romanes. A Roma, aquesta funció formava part de les tres grans curadories urbanes, juntament amb la d’obres públiques i la del clavegueram. El càrrec tenia una gran importància i responsabilitat. L’exercia un senador amb rang consular que era nomenat directament per l’emperador.

 

A càrrec de: Jaume Martell, ITINERE

 

17:00 -
Heinrich Schliemann. Jo trobaré Troia!

Sempre he pensat que s’han de perseguir els somnis fins a la mort. És cert que no he tingut una infància gens fàcil, i aquesta circumstància ha provocat que el meu caràcter no sempre sigui acceptat per tothom. Ara bé, suposo que també m’ha ajudat a centrar-me en la recerca del coneixement. He aconseguit saber parlar més de vuit idiomes, i això m’ha permès reunir una gran fortuna. 

 

Sens dubte, la gent del meu voltant no veia gaire clar en què destinaria gran part d’aquests diners, però soc de conviccions fortes, suposo. Dins d’un dels poemes èpics més importants de l’antiga Grècia, crec haver trobat la clau per a la que pot ser la troballa arqueològica més important de la meva vida i una de les més importants de la història.

 

A càrrec de: Marc Pinyol Gelabert

17:00 -
Plini per Plini, més enllà del volcà

Plini el Vell se’n va anar a veure el volcà. Sí, l’excusa era socórrer gent en perill, però era fals. En aquell moment, quan va marxar, ja sabia que no tornaria. La simpatia pels habitants va ser l’excusa, fal·laç, per ser a prop del volcà, per veure, per conèixer, per saber. La curiositat no mata el gat, el justifica!

 

Han trobat en una vil·la propera a Nàpols, a Cuma, vora el temple de la Masseria del Gigante, la que sembla ser una de les biblioteques romanes més ben conservades. Entre altres joies, tresoreja una biografia de Mecenàs, De culto suo, una primera obra d’Eurípides, uns fragments de memòries d’August, i també una carta de Plini el Jove a Tàcit, que transcriu la darrera carta del seu pare adoptiu i oncle, redactada a la platja d’Estàbia el mateix dia de la seva mort.

 

A càrrec de: Carles Alcoy

17:00 -
Reciclant la història. Epigrafies llatines de Tàrraco

Amb el final de l’Imperi romà, la ciutat de Tàrraco, l’antiga capital de la província imperial de la Hispània Citerior, va viure l’arribada dels visigots. Més tard, al segle VIII dC, aquestes terres van quedar en mans del domini musulmà fins al segle XII, quan els comtes cristians les van recuperar. Aquests nous habitants de la ciutat medieval van bastir les cases i els monuments aprofitant les pedres procedents de les restes romanes. 

 

Algunes van servir per decorar les façanes d’habitatges, convertides, d’alguna manera, en un signe diferencial d’intel·lectualitat. Així, descobrirem com els pedestals d’estàtues, les esteles funeràries o les disposicions testamentàries van ser reaprofitades com a material de construcció i decoració, conservant per a la posteritat noms de personatges destacats de fa dos mil anys.

 

A càrrec de: Miquel Blay

 

18:00 -
Escales del poder. El govern de Roma i les elits d'una província romana

El Museu d’Història de Tarragona ha adequat recentment, a la part posterior de l’Antiga Audiència (carrer Ferrers), una porta amb vidre que permet veure les escales romanes conservades al seu interior. Estan fetes amb pedra de Santa Tecla, d’una qualitat semblant a la del marbre, i són un testimoni excepcional del que havia estat el gran Fòrum Provincial de Tàrraco.

 

Aquest gran recinte monumental tenia una grandària equivalent a dues vegades el Camp Nou de Barcelona i era el centre del govern de la Provincia Hispania Citerior o Tarraconense. Des de les seves sales, porxades i terrasses es governava un territori enorme que ocupava més de la meitat de la península Ibèrica. En aquesta activitat podrem veure alguns dels personatges que fa dos mil anys podrien haver pujat i baixat per aquestes mateixes escales.

 

A càrrec de: PROJECTE PHOENIX

18:00 -
Ramon el Pedres. El descobriment de la necròpolis

L’excavació de la necròpolis va ser una fita per a la ciutat i per a moltes persones que van deixar el seu nom escrit a la història de l’arqueologia local, com el seu principal impulsor, mossèn Serra i Vilaró, o el cardenal Vidal i Barraquer.

 

També, però, hi va haver molts altres personatges, anònims, que van viure en primera persona tot el procés i que tenen una crònica que la majoria desconeixem. El Ramon, un immigrant que havia arribat a Tarragona per guanyar-se la vida i sobreviure en una època complicada de la història, va acabar vinculat a la necròpolis. Sense esperar-ho ni buscar-ho, va descobrir un món que des de sempre li havia agradat però del qual, fins llavors, no havia pogut gaudir mai.

 

A càrrec de: Alex Manríquez

18:00 -
Júlia. La filla d'August

Júlia era la filla única de l’emperador August. Primer es va casar amb el seu cosí germà, Marcel, fill de la germana estimada del seu pare. Després, vídua del primer marit i per conveniència també del seu pare, es va tornar a casar amb Marc Vipsani Agripa, amic de tota la vida i amb qui va tenir diversos fills que semblaven garantir l'herència imperial. Mort Agripa, es va tornar a casar, aquest cop amb el seu germanastre Tiberi. Ella havia complert amb el seu paper; ara tocava una mica de diversió.

 

A càrrec de: Mercè Rovira

18:00 -
Scribonia Attice, Obstetrix. Una metgessa per a les dones

Gràcies a les inscripcions funeràries i a les fonts escrites, es coneix l’existència de nombroses dones que es dedicaven a la medicina en l’antiguitat. Eren dones que aprenien l’ofici al costat d’un metge (que podia ser el seu pare) o d’una dona que, per tradició, transferia els seus coneixements a les seves deixebles. Aquestes metgesses dedicaven els esforços a la cura de les dones, sobretot al tractament d’embarassos, parts i malalties sexuals.

 

Entre aquestes dones hem escollit Scribonia Attice, casada amb el cirurgià Marcvs Vlpivs Amerimnvs i enterrada al panteó familiar de l’Isola Sacra d’Òstia. Va ser una ginecòloga molt apreciada a la ciutat, i probablement tenia consulta a peu de carrer per poder atendre totes les dones que requerien els seus serveis.

 

A càrrec de: THALEIA - Cristina Masdeu

18:00 -
Veig coses meravelloses. Records de Hussein Abdel Rasul

Quan la troballa de la tomba del faraó nen va fer-se pública, la notícia va fer la volta al món. No n’hi havia per a menys. La Vall dels Reis es donava per exhaurida i ningú esperava poder trobar-hi cap sepulcre intacte, no violat pels lladres de tombes que, des de temps immemorials, havien saquejat els llocs sagrats. Howard Carter va ser l’autor d’aquella tasca arqueològica, i quan va dir allò tan cèlebre de «Veig coses meravelloses», va obrir la porta al coneixement més profund d’un poble enigmàtic i fascinant. Però què en pensaria el món si algú digués que, en realitat, va ser un noiet de deu anys qui va trobar l’entrada del sepulcre? Jo mateix, Hussein Abdel Rasul, aiguader dels excavadors. Vols saber-ne la veritat?

 

A càrrec de: Agustí Ferré

 

18:00 -
La tomba de Tutankamon. La gran descoberta de l’antic Egipte. Cicle Històries de l'Arqueologia

El descobriment de la tomba de Tutankamon va suposar haver pogut trobar ―finalment!― una tomba d’un faraó gairebé intacta. Amb les seves llums i ombres, la descoberta de Howard Carter va permetre renovar la passió per la cultura i la civilització de l’antic Egipte. Potser, per primera vegada, l’arqueologia es va convertir en una veritable ciència social. L’impacte en els mitjans de comunicació i la cultura dels anys vint van ser enormes: obres de teatre, musicals, arts decoratives, moda, etc. La influència de l’antic Egipte es va fer «popular». La pugna per la destinació final de les troballes de la tomba, el colonialisme i altres aspectes no gaire edificants posen el contrapunt a l’excepcional troballa.

 

Després de la xerrada es podran observar les cinc reproduccions de peces corresponents a cinc grans descobertes arqueològiques, i que donen peu a petites històries que seran desvelades durant el festival.

L’Estendard d’Ur: guerra i pau fa més de quatre mil anys.
Cartes d’Amarna: conspiració i assassinat després de la mort de Tutankamon.
La petjada d’una tragèdia: un motllo d’una víctima desconeguda de Pompeia.
La Ilíada i l’Odissea, o com la literatura va inspirar la descoberta de Troia.
La pedra de Rosetta: la clau per llegir l’escriptura de l’antic Egipte.

 

A càrrec de: Julio Villar Robles

 

18:30 -
Un text, una frase, un mot. Champollion i el desxiframent de la llengua dels faraons

El 14 de setembre de 1822, després d’anys d’estudis, Jean-François Champollion va aconseguir aïllar una sèrie d’ideogrames de l’escriptura jeroglífica a partir dels textos escrits al temple d’Abu Simbel i de la pedra de Rosetta. Símbols referents a un faraó, a un monarca i a un déu, Ra. D’aquesta manera se sortia del laberint que havia suposat per a tots els erudits entendre els «dibuixos» d’una cultura mil·lenària, la llengua de la qual havia quedat muda des dels temps de l’emperador Justinià, al segle VI.

 

Enguany, que es commemoren els dos segles del desxiframent de l’escriptura jeroglífica, obrim la porta a poder entendre cada vegada més i millor no només els grans monuments d’Egipte, sinó també les inscripcions dels obeliscos repartits per llocs tan llunyans del Nil com Roma, París, Londres i fins i tot Nova York.

 

A càrrec de: Paco Tovar - Associació Tarragona 1800

 

19:00 -
La boda de Cleòpatra. Per què es vol casar la reina d'Egipte?

Iras, la serventa de Cleòpatra, ens parla dels preparatius del casament de la reina d’Egipte amb Marc Antoni. Serà una gran festa, però hi ha alguna cosa que no li fa el pes. Per què s’hi deu voler casar si, segons la seva opinió, no li fa cap falta?

 

Tant a Roma com a Egipte, un matrimoni és sobretot un acord econòmic i polític. Juli Cèsar i Marc Antoni, els dos amants romans de Cleòpatra, s’han casat diverses vegades, i ella també. El poder econòmic, l’estatus polític i el desig de tenir descendència són les principals raons per les quals es casa un home romà, però per a una dona és molt diferent. Iras ens explica què significa per a una romana casar-se i convertir-se en una matrona, i li preocupa què pot comportar això a la seva reina.

 

A càrrec de: Assumpta Mercader

 

19:00 -
Bacanalia. Rituals, sexe i poder a la Roma replublicana

L’historiador i escriptor Pedro A. Fernández Vega presenta la seva novel·la Bacanalia. Amb el rigor de l’historiador, ha creat un relat que retrata l’univers femení a la Roma republicana. Durant els anys més durs de la guerra contra Anníbal, el culte mistèric a Bacus es converteix en esperança de salvació per als iniciats, individus de tota condició. El culte, femení en origen, es torna també mixt i nocturn. Els èxtasis místics dels bacants es perceben com a bogeria efeminada i les confraries de creients, que congreguen individus de tota extracció, posen en alerta el Senat, que denuncia una gran conspiració. Sota l’acusació d’escàndol sexual, decreta la persecució i execució de les adoradores de Bacus. Es va tractar d’una caça de bruixes a Roma.

 

A càrrec de: Pedro Angel Fernández Vega

19:00 -
Escales del poder. El govern de Roma i les elits d'una província romana

El Museu d’Història de Tarragona ha adequat recentment, a la part posterior de l’Antiga Audiència (carrer Ferrers), una porta amb vidre que permet veure les escales romanes conservades al seu interior. Estan fetes amb pedra de Santa Tecla, d’una qualitat semblant a la del marbre, i són un testimoni excepcional del que havia estat el gran Fòrum Provincial de Tàrraco.

 

Aquest gran recinte monumental tenia una grandària equivalent a dues vegades el Camp Nou de Barcelona i era el centre del govern de la Provincia Hispania Citerior o Tarraconense. Des de les seves sales, porxades i terrasses es governava un territori enorme que ocupava més de la meitat de la península Ibèrica. En aquesta activitat podrem veure alguns dels personatges que fa dos mil anys podrien haver pujat i baixat per aquestes mateixes escales.

 

A càrrec de: PROJECTE PHOENIX

19:15 -
La descoberta de Pompeia. El jaciment arqueològic romà per excel·lència. Cicle Històries de l'Arqueologia

L’erupció del Vesuvi de l’any 79 ens ha permès conservar una ciutat romana pràcticament sencera. Pompeia constitueix probablement el jaciment arqueològic romà per excel·lència. Les primeres excavacions van tenir lloc el 1748, dirigides per Joaquín de Alcubierre, un enginyer militar espanyol a les ordres del rei de Nàpols i futur rei d’Espanya, Carles III. Des d’aleshores el jaciment ha estat excavat per arqueòlegs brillants com Giuseppe Fiorelli, que va racionalitzar les excavacions i va inventar el mètode dels motlles per desenterrar les víctimes, o l’etapa d’Amedeo Maiuri, que va dirigir les excavacions al jaciment des del 1924, en plena època feixista, fins als anys seixanta del segle passat. Actualment, Pompeia viu una nova etapa de grans excavacions i descobertes.

 

Després de la xerrada es podran observar les cinc reproduccions de peces corresponents a cinc grans descobertes arqueològiques, i que donen peu a petites històries que seran desvelades durant el festival.

L’Estendard d’Ur: guerra i pau fa més de quatre mil anys.
Cartes d’Amarna: conspiració i assassinat després de la mort de Tutankamon.
La petjada d’una tragèdia: un motllo d’una víctima desconeguda de Pompeia.
La Ilíada i l’Odissea, o com la literatura va inspirar la descoberta de Troia.
La pedra de Rosetta: la clau per llegir l’escriptura de l’antic Egipte.

 

A càrrec de: Miquel Blay

19:30 -
Districte Fòrum. Arqueologia de barri

La zona del Fòrum de la Colònia de Tàrraco explica per si mateixa la història de Tarragona. La seva primera documentació data d’època renaixentista, amb els gravats d’Anton van den Wyngaerde i el Llibre de les grandeses de Pons d’Icart. Al segle XIX, les obres de l’eixample de Tarragona van destruir una gran part de les restes de la ciutat romana. Només se’n va salvar l’àrea del Fòrum de la Colònia gràcies a la grandiositat de les estructures descobertes, la qual es va convertir en una illa de reserva arqueològica que s’excavaria a inicis del segle XX. L’activitat us presentarà els antics habitants de la zona, la noblesa representada en estàtues i també els seus descobridors.

 

A càrrec de: Nemesis ARQ

20:00 -
Tutankamon i Carter. Dos noms i un sol destí

Els camins d’un faraó desconegut i d’un arqueòleg controvertit es van creuar ara fa cent anys. L’activitat vol posar en relleu el lent procés que va permetre demostrar l’existència del faraó nen que va guiar el seu poble des d’Amarna de nou cap a Luxor. Així mateix, es vol mostrar el llarg i accidentat camí que va seguir Howard Carter fins a arribar al moment culminant de la seva carrera. Per primera vegada es descobria una tomba intacta d’un faraó de l’antic Egipte. 

 

L’arqueòleg més insospitat va fer la troballa de la tomba del faraó més inesperat. Enguany se celebra el centenari del moment clau en què l’arqueologia esdevingué una professió científica valorada socialment i amb una popularitat mai vista fins aquell moment.

 

A càrrec de: ARGOS TARRAGONA

 

20:30 -
Les tombes reials d'Ur. Una de les civilitzacions més antigues de la humanitat. Cicle Històries de l'Arqueologia

El 1922 van començar les excavacions al jaciment arqueològic d’Ur (actual Iraq). Leonard Woolley en va ser el director juntament amb la seva dona, Katherine Woolley, i la seva mà dreta, Max Mallowan, que, per cert, va acabar casat amb la cèlebre escriptora Agatha Christie. Woolley i el seu equip van excavar unes setze tombes reials i centenars d’enterraments menors datats entre els anys 2600 i 2300 aC. El treball professional i la dedicació de tot l’equip van aconseguir una gran repercussió en la comunitat científica britànica i americana. No oblidem que les excavacions estaven finançades per la Universitat de Pennsilvània i el Museu Britànic. La troballa de les tombes i una part dels objectes que contenien ens endinsaran en una de les civilitzacions més antigues de la humanitat: la dels sumeris.

 

Després de la xerrada es podran observar les cinc reproduccions de peces corresponents a cinc grans descobertes arqueològiques, i que donen peu a petites històries que seran desvelades durant el festival.

L’Estendard d’Ur: guerra i pau fa més de quatre mil anys.
Cartes d’Amarna: conspiració i assassinat després de la mort de Tutankamon.
La petjada d’una tragèdia: un motllo d’una víctima desconeguda de Pompeia.
La Ilíada i l’Odissea, o com la literatura va inspirar la descoberta de Troia.
La pedra de Rosetta: la clau per llegir l’escriptura de l’antic Egipte.

 

A càrrec de: Rafa Pérez

 

21:00 -
Gloria Circi. Els fantasmes del Circ de Tàrraco

De la mà d’una arqueòloga, coneixerem el circ de Tàrraco i les persones que li donaven vida recorrent-ne les voltes per gaudir d’un espectacle i a més millorar la seva pròpia existència. Ens exposarà com van anar les excavacions arqueològiques que es van dur a terme al llarg dels anys i què ens han aportat (i continuen aportant avui dia), unes dades que ens permetran endinsar-nos en els secrets de l’edifici i en la seva història. Els relats que s’expliquen del circ són nombrosos, i les pedres parlen per narrar-nos les vides de personatges tan peculiars com el de Mara, una bruixa que oferia els seus serveis fabricant tauletes de maledicció, o Euthyches, un auriga que va morir a Tàrraco.

 

A càrrec de: THALEIA

21:30 -
Dura Europos. La ciutat mesopotàmica engolida pel desert

Dura Europos era una ciutat al nord de Mesopotàmia, no lluny de l’Eufrates. Isidor de Càrax diu que van construir-la els macedonis entre els anys 300 i 280 aC. Els romans la van conquerir a partir del 65 aC, i els sassànides la van prendre el 256. Els romans finalment la van abandonar i, després d’haver quedat despoblada, el desert la va acabar cobrint de sorra.

 

Un soldat britànic que cavava trinxeres durant la Primera Guerra Mundial en va descobrir les restes. A la dècada dels anys vint del segle XX s’hi van començar les excavacions. Des de llavors s’hi han trobat temples grecs, romans i palmirens, i el més antic dels establiments de culte cristià identificats a tot el món, molt ben conservat. Comentarem la importància de les troballes arqueològiques i s’escenificarà un dels murals que s’hi van localitzar.

 

A càrrec de: SEPTIMANI SENIORES

21:30 -
Talia i la força de Dionís. L'arqueologia teatral al servei de la reflexió contemporània

Des de les històries narrades a la vora del foc i les danses rituals fins als grans escenaris, les persones sempre hem tingut la necessitat d’explicar-nos i de comunicar-nos. Ens ha calgut buscar respostes a tot allò que no entenem i que ens agradaria capir, no només des dels sentiments i les emocions sinó també des del raonament lògic i des de la racionalitat.

 

Aquest espectacle ens mostrarà de manera sintetitzada l’evolució dels gèneres teatrals clàssics: del ritual grec a la farsa atel·lana, de la farsa a la comèdia i a la poesia inspiradora de les pantomimes. Un recorregut divertit a través del teatre romà. I tot això acompanyat d’una reflexió sobre com perdura i es mostra l’essència del teatre clàssic en les formes contemporànies. L’arqueologia teatral, al servei de la creació escènica actual.

 

A càrrec de: Aula Teatre URV - Zona Zàlata

21:45 -
La descoberta de Troia. Una ciutat mítica i un descobridor molt particular. Cicle Històries de l'Arqueologia

La història de la descoberta de la mítica ciutat de Troia donaria per fer diverses sèries de televisió, començant per la vida i l’obra d’un personatge únic: el seu descobridor, Heinrich Schliemann. Nascut a Alemanya, va ser un home de negocis d’èxit. Va fundar empreses a Sant Petersburg i als Estats Units. Va viatjar per tot el món i finalment va prendre la decisió de vendre totes les seves empreses, divorciar-se i emprendre una nova etapa com a arqueòleg. Va dedicar la resta de la seva vida a trobar la Troia que apareixia a la Ilíada i l’Odissea del poeta Homer. Les seves excavacions no van ser precisament un model de treball arqueològic professional, però, malgrat tot, va revifar l’interès per la Grècia arcaica i els estudis sobre la Grècia clàssica.

 

Després de la xerrada es podran observar les cinc reproduccions de peces corresponents a cinc grans descobertes arqueològiques, i que donen peu a petites històries que seran desvelades durant el festival.

L’Estendard d’Ur: guerra i pau fa més de quatre mil anys.
Cartes d’Amarna: conspiració i assassinat després de la mort de Tutankamon.
La petjada d’una tragèdia: un motllo d’una víctima desconeguda de Pompeia.
La Ilíada i l’Odissea, o com la literatura va inspirar la descoberta de Troia.
La pedra de Rosetta: la clau per llegir l’escriptura de l’antic Egipte.

 

A càrrec de: Albert Bel

22:15 -
Gloria Circi. Els fantasmes del Circ de Tàrraco

De la mà d’una arqueòloga, coneixerem el circ de Tàrraco i les persones que li donaven vida recorrent-ne les voltes per gaudir d’un espectacle i a més millorar la seva pròpia existència. Ens exposarà com van anar les excavacions arqueològiques que es van dur a terme al llarg dels anys i què ens han aportat (i continuen aportant avui dia), unes dades que ens permetran endinsar-nos en els secrets de l’edifici i en la seva història. Els relats que s’expliquen del circ són nombrosos, i les pedres parlen per narrar-nos les vides de personatges tan peculiars com el de Mara, una bruixa que oferia els seus serveis fabricant tauletes de maledicció, o Euthyches, un auriga que va morir a Tàrraco.

 

A càrrec de: THALEIA

Propers esdeveniments d'agenda

10:00 -
La tomba de Tutankamon. La gran descoberta de l’antic Egipte. Cicle Històries de l'Arqueologia
29/05/2022
10:00 -
Si vis pacem, para ludum. Jocs d'estratègia i simulació sobre l'antiguitat
29/05/2022
10:00 -
Del fòrum al teatre. Una passejada per la vida de Tàrraco
29/05/2022
10:30 -
Opera Romana. La construcció romana
29/05/2022
10:30 -
La pedra de Rosetta. Sessions de cal·ligrafia egípcia antiga i grega
29/05/2022
10:30 -
Reciclant la història. Epigrafies llatines de Tàrraco
29/05/2022
10:30 -
Reciclant la història. Epigrafies llatines de Tàrraco
29/05/2022
11:00 -
Heinrich Schliemann. Jo trobaré Troia!
29/05/2022
11:00 -
Dominae et labor matronalis. La dona a la Tàrraco del segle V
29/05/2022
11:00 -
La vil·la dels munts. La vida de les elits de Tàrraco
29/05/2022
11:00 -
Zeus/Júpiter. Una nova videocreació ideada i pensada a Centcelles
29/05/2022
11:00 -
Funditores Baleares. Els guerrers de les illes Balears
29/05/2022
11:00 -
Ramon el Pedres. El descobriment de la necròpolis
29/05/2022
11:00 -
Romani, errata corrige. Ajuda'ns a fer una pel·licula amb seny
29/05/2022
11:15 -
La descoberta de Pompeia. El jaciment arqueològic romà per excel·lència. Cicle Històries de l'Arqueologia
29/05/2022
11:30 -
Un text, una frase, un mot. Champollion i el desxiframent de la llengua dels faraons
29/05/2022
11:30 -
Nullum est sine nomine saxo. Reflexions i experiències sobre arqueologia i turisme
29/05/2022
11:45 -
Plini per Plini, més enllà del volcà
29/05/2022
12:00 -
Ramon el Pedres. El descobriment de la necròpolis
29/05/2022
12:00 -
Tibul i els seus amors. El gran poeta de l'elegia romana
29/05/2022
12:00 -
Amphitheatrvm, ex tempore. La gent de l'amfiteatre amb nom i cognoms
29/05/2022
12:00 -
La muralla de Tàrraco. La primera gran construcció romana de la península ibérica
29/05/2022
12:00 -
Scribonia Attice, Obstetrix. Una metgessa per a les dones
29/05/2022
12:00 -
La fona balear. Aprèn a fer la teva pròpia fona
29/05/2022
12:30 -
Un text, una frase, un mot. Champollion i el desxiframent de la llengua dels faraons
29/05/2022
12:30 -
Les tombes reials d'Ur. Una de les civilitzacions més antigues de la humanitat. Cicle Històries de l'Arqueologia
29/05/2022
12:30 -
Romani, errata corrige. Ajuda'ns a fer una pel·licula amb seny
29/05/2022
12:35 -
Veig coses meravelloses. Records de Hussein Abdel Rasul
29/05/2022
12:45 -
El Proyecto Escipión. Una novel·la ambientada entre Tarragona i Tàrraco
29/05/2022
13:00 -
Frontinus, curator aquarum. El gestor de les aigües de Roma visita Tàrraco
29/05/2022
13:00 -
Munus: un viatge antic. Hades, Caront i la recreació de l'inframon a l'amfiteatre
29/05/2022
13:00 -
De les urbs a l'espai. Diferents punts de vista d'entendre l'arqueologia
29/05/2022
13:00 -
Titvs Manilivs, designator. Dignificant la mort
29/05/2022
13:00 -
Bonaventura. El singular cas del sarcòfag egipci de Tarragona
29/05/2022
13:00 -
Amb veu de dona. Seguint les passes de dones de Tàrraco
29/05/2022
13:15 -
Un te amb Miss Mallowan. D'Agatha Christie a Agatha Mallowan, la gran dama del misteri
29/05/2022
13:45 -
La descoberta de Troia. Una ciutat mítica i un descobridor molt particular. Cicle Històries de l'Arqueologia
29/05/2022
18:00 -
Un futur millor. Història i arqueologia per a tothom. Acte de cloenda
29/05/2022
19:00 -
"Acte de signatura de cessió del fons Josep Anton Baixeras Sastre a l'Ajuntament de Tarragona" dins del programa de Memòria democràtica de Tarragona
31/05/2022
18:00 -
Presentació de Torn de cloure
01/06/2022
19:00 -
Antoni de Martí i Franquès, protagonista del Cicle de Patrimoni 2022
01/06/2022
19:00 -
"Fugint de l'Holocaust. Catalunya i els refugiats del nazisme a la Segona Guerra Mundial" dins del programa de Memòria democràtica de Tarragona
02/06/2022
19:00 -
Antoni de Martí i Franquès, protagonista del Cicle de Patrimoni 2022
02/06/2022
19:00 -
Visita guiada al Teatre romà
03/06/2022
17:00 -
A la domus de la Sabina i en Quintus hi fan reformes
04/06/2022
10:00 -
Jornada de portes obertes
05/06/2022
11:00 -
Itineraris pel MNAT: l'essència de Tàrraco i el seu teatre
05/06/2022
19:00 -
"Desaparició forçada de menors a Espanya: de la repressió al negoci (1938-1996)" dins del programa de Memòria democràtica de Tarragona
07/06/2022
19:00 -
Antoni de Martí i Franquès, protagonista del Cicle de Patrimoni 2022
07/06/2022
00:00 -
"Tarragona Republicana (1931-1936)" dins del programa de Memòria democràtica de Tarragona
09/06/2022
19:00 -
"Sota la llum del mar" dins del programa de Memòria democràtica de Tarragona
10/06/2022
19:00 -
Visita guiada al Teatre romà
10/06/2022
10:00 -
Antoni de Martí i Franquès Un científic universal (1750-1832)
11/06/2022
19:00 -
Retalls de la vida d'en Martí i Franquès
14/06/2022
19:00 -
Conferència "Un tram de muralla romana al subsol del MNAT"
15/06/2022
19:00 -
Visita guiada al Teatre romà
17/06/2022
00:00 -
Jornada de portes obertes
(de 18/06/2022 a 19/06/2022)
11:00 -
Itineraris pel MNAT: Vida i mort a Tàrraco
19/06/2022
18:00 -
Presentació de la Inscripció funerària
06/07/2022
18:00 -
Presentació del Bust de Bacus
03/08/2022
19:00 -
"Desenterrant el silenci. Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar" dins del programa de Memòria democràtica de Tarragona
01/09/2022
18:00 -
Presentació del Pic
07/09/2022
19:00 -
"El retratista" dins del programa de Memòria democràtica de Tarragona
29/09/2022
19:00 -
"L'ensenyament a Tarragona durant la II República i la Guerra" dins del programa de Memòria democràtica de Tarragona
04/10/2022
18:00 -
Cartera del correu de Napoleó
05/10/2022
19:00 -
"Educació i formació de les dones durant el franquisme" dins del programa de Memòria democràtica de Tarragona
18/10/2022
19:00 -
"Acte de signatura del conveni de cessió del fons documental Lluís Mezquida i presentació de l'storymap Defenses del litoral de Tarragona" dins del programa Memòria democràtica de Tarragona
20/10/2022
11:00 -
Col·locació de les "stolpersteine" dins del programa de Memòria democràtica de Tarragona
21/10/2022
19:00 -
"El llarg silenci dels botxins" dins del programa de Memòria democràtica de Tarragona
22/10/2022
19:00 -
"El llarg silenci dels botxins" dins del programa de Memòria democràtica de Tarragona
23/10/2022
19:00 -
"1939: l'exili del magisteri a Catalunya" dins del programa de Memòria democràtica de Tarragona
25/10/2022
18:00 -
La Maqueta del pou de la plaça de la Font
09/11/2022
11:00 -
"Acte de dignificació i senyalització com a espai de la memòria de dues fosses comunes" dins del programa de Memòria democràtica de Tarragona
12/11/2022
19:00 -
"Fils de Memòria" dins del programa de Memòria democràtica de Tarragona
17/11/2022
19:00 -
"Taverna Republicana" dins del programa de Memòria democràtica de Tarragona
19/11/2022
18:00 -
Hostier
14/12/2022
Segells de reconeixement d'administració oberta