No només Pomponi Mela va escriure sobre el riu Tulcis: Plini va lloar els teixits de lli que s'obtenien gràcies a la qualitat de les seves aigües. Desemboca a Tarragona, però neix a l'Espluga de Francolí, a la Cova de la Font Major, que, a més de tenir un santuari d’origen prehistòric, amb els seus més de 3.500 metres de galeries és una de les coves més llargues del món. Gràcies a l'anguila traductora, sabem que el nom espluga prové del llatí spelunca (cova).L’aigua d’aquest aqüeducte provenia del riu Francolí. L’aqüeducte més important i complex, però, és l’anomenat Aqua Augusta (en coneixem el nom gràcies a una inscripció). Agafa l’aigua de Puigpelat, i és una canalització feta d’obra, en gran part subterrània. Com el seu nom indica, data de l’època d’August.Un dels objectius del Pont de les Ferreres era exhibir un monument impressionant davant de tot aquell que entrés o sortís de Tàrraco per la via romana que discorria paral·lela a la riba dreta del riu Francolí. A més d’aquestes obres fastuoses, hi havia aqüeductes rurals que abastien les vil·les dels voltants, dels quals conservem restes com les del pont de les Caixes, a Constantí.El Pont de les Ferreres s'anomena així per la forma de ferradura dels seus arcs. Com moltes altres construccions arreu del món, també se'l coneix com a Pont del Diable. Aquesta denominació va lligada a una llegenda. Atribuir l'autoria de ponts al mateix dimoni sol reflectir les dificultats que va suposar construir-los, o l'admiració davant d'una obra de tal magnitud.Un brollador, proper al poblat iber de Tàrakon, va ser monumentalitzat en època romana. Es va transformar, així, en el que avui anomenem la Font dels Lleons. El seu rastre es va perdre durant segles i va ser redescoberta l'any 2000. Cal esperar que tard o d’hora pugui tornar a ser visitable per la ciutadania.La claveguera del carrer Apodaca i el gran col·lector del carrer Unió (una obra monumental amb sectors de gran altura i que era el desguàs principal de la ciutat) van ser construïts en època republicana. Conduïen les aigües residuals i pluvials al mar. La presència d´Indiana Jones a Tarragona és una llicència artística de l´autor d´aquesta vinyeta.Trobem restes de termes públiques al carrer Sant Miquel. Van ser la darrera construcció lúdica de la zona portuària, i daten de la primera meitat del segle III. Després de l'abandonament del teatre i del Fòrum de la Colònia, aquests banys es van transformar en l'epicentre social de Tàrraco, fins a caure en desús a finals del segle V.
