Esteu aquí: Inici Cooperació Notícies Notícies 2020 Migració, desplaçament forçat i refugi

Migració, desplaçament forçat i refugi

Migració, desplaçament forçat i refugi

Microcicle en línia del 22 al 29 de juny al web, twitter, facebook i instagram.
22/06/2020

 

Migració, desplaçament forçat i refugi

Segons l’últim informe d’ACNUR sobre desplaçaments forçats, hi han més de 79.5 milions de persones que s’han vist forçades  a deixar la seva llar per diferents causes, entre elles el conflicte bèl·lic, situacions de violència o persecució per motius d’ètnia, religió, ideologia política, gènere, orientació sexual, nacionalitat o pertinença a un grup social. Entre aquestes persones hi ha 45,7 milions de desplaçades internes, 26 milions de persones refugiades, 4,2 milions sol·licitants d’asil i més de 10 milions de persones apàtrides. Aquestes dades han anat en augment fins al punt de duplicar-se durant la darrera dècada.

D’entrada, hem de diferenciar els termes al voltant dels desplaçaments i les migracions. La migració és el moviment de persones fora del seu lloc d’origen o de la seva residència per diferents motius ja sigui voluntari o no. El desplaçament forçat és el moviment amb caràcter involuntari a causa d’una amenaça externa com persecució, conflicte bèlic, desastre natural i la persona refugiada és la que es veu obligada a deixar el seu país o residència habitual per situació de violència, vulneració de drets humans, conflicte o persecució i en conseqüència requereix una protecció internacional, recollida en el dret internacional des de la Convenció de Ginebra de 1951. Les persones desplaçades internes es diferencien de les refugiades per no creuar les fronteres internacionals, és a dir romanen dins del mateix país i per tant estan sota la protecció del seu govern. I una persona apàtrida és la que no té nacionalitat de cap país, poden existir diverses causes com discriminació de gènere en les lleis, canvi en les fronteres o conflictes.

De totes aquestes definicions els refugiats son els únics que disposen de protecció jurídica internacional degut a les seves necessitats específiques, tanmateix s’ha de tenir present que els drets humans de totes les persones ja siguin migrants, desplaçats o refugiats han de ser respectats.

Avui en dia tenim molt present la crisi humanitària del Mediterrani degut a la proximitat i al gran número de persones que intenten arribar a Europa fugint de conflictes o de vulneracions de drets humans, però s’ha de tenir en compte que arreu del món existeixen moltes persones en situació de desplaçament per diverses causes. Els països amb el major número de desplaçaments forçats son Afganistan, Myanmar, Síria, Sudan del Sud i Veneçuela. En aquest últim, com a conseqüència de la situació de violència a principis de maig hi havia més de 5 milions de persones refugiades i desplaçades veneçolanes. Al nord d’Amèrica Central, hi ha al voltant de 400.000 persones refugiades i sol·licitants d’asil a causa del crim i la violència fomentats per les maras. L’any 2017, a Myanmar els rohingyas van patir una gran persecució a causa de ser una minoria musulmana en un país pràcticament budista, actualment existeixen més de 800.000 persones refugiades a Bangladesh. Des de l’any 2012 a Sudan del Sud es viu un conflicte que ha obligat a deixar casa seva més de 4 milions de persones, la meitat es troben a països veins com a refugiats i uns altres dos milions com a desplaçats interns.

Així doncs, cal destacar que els desplaçaments no son puntuals ni específics d’un territori sinó que estan presents globalment i, malauradament, van en augment. N’és un bon exemple les migracions climàtiques com a conseqüència del canvi climàtic, moltes persones han hagut de marxar de la seva residència a causa de sequeres, huracans, inundacions,...  i es preveu que el número de desplaçats per aquest motiu vagi en augment tenint en compte que els efectes del canvi climàtic també s’agreujaran.

Des de la mirada eurocentrista creiem que la majoria de persones refugiades son acollides a Europa, les dades mostren que el 85% de les persones desplaçades forçadament viuen en països de rendes baixes i els principals països d’acollida de refugiats, segons dades d’ACNUR, son Turquia, Pakistan, Uganda, Sudan i Alemanya. En el següent mapa d’ACNUR es pot veure la distribució de persones refugiades, desplaçades i sol.licitants d’asil per països. http://popstats.unhcr.org/en/overview.

Encara que els països esmentats son actualment on hi ha un major flux de moviments, des dels anys 70 existeixen camps de refugiats que avui en dia segueixen actius i continuen rebent persones. Campaments que s’han convertit en autèntiques ciutats, no només per la seva extensió i els habitants que hi conviuen sinó també pel seu funcionament. Entre ells trobem, Daadab a Kenia existent des dels anys 90, un dels més antics i que es divideix en tres campaments que acullen més de 240.000 persones de 10 països diferents. A Bangladesh existeix el camp Kutupalong-Balukhali, un dels més grans del món que acull 600.000 rohingyes procedents de Myanmar, està dividit en 22 campaments. Jordània allotja el camp més grans de persones que han fugit de la guerra de Síria des de l’any 2012, al campament Al-Zaatari habiten més de 80.000 persones.

Les condicions als camp son extremes, moltes vegades hi ha dificultats per l’accés a la higiene, a la sanitat i al subministrament d’aigua i no hem d’oblidar l’afectació psicològica que suposa viure en aquestes condicions després de la vivència que suposa deixar la teva llar, a més a més, aquest any hem d’afegir l’actual pandèmia per la Covid’19 que afecta globalment. Ara bé, aquesta pandèmia en molts camps està quedant en segon lloc a causa de la prioritat de l’accés a l’aigua i a l’alimentació i de la vulneració de drets existents.

Molts d’aquests desplaçaments han sigut conseqüència de guerres o situacions provocades per interessos econòmics de països del nord i de colonitzacions. Per aquest motiu, encara més, ens hauríem de responsabilitzar i ser conscients de les vulneracions de drets que existeixen implicant-nos en el compromís amb els drets humans.

La crisi que estem vivint ens ha d’ajudar a millorar i adonar-nos que tot afecta globalment i per tant, cal insistir en la necessitat del canvi de les polítiques i de la transformació de la societat cap a un model de cooperació, on tothom col·labori per construir un món més just i solidari fins al punt que totes les persones, incloses les que s’han vist forçades a deixar la seva llar, tinguem les mateixes oportunitats.

 

Per saber-ne més

En moltes parts del planeta, les persones migrants es veuen obligades a fugir de conflictes que les fan creuar fronteres a Espanya, Estats Units, Bangladesh o Uganda.

 

 

 

Palabek és  l'últim assentament obert a Uganda per acollir a qui fuig de la guerra Sudan del Sud.  Començà a funcionar el 2017, té capacitat per 150.000 persones i a l'actualidad acull a més de 40.000 persones refugiades, la majoría dones joves i menors d'edat.

 

A Somàlia, els combatents que impedeixen el repartiment d'ajuda a aquelles persones que per la fam han fugit a la capital, obliguen milers de persones a desplaçar-se als camps de refugiades d'Etiopía i Kènia on aquestes arribades massives col·lapsen els serveis bàsics: Una pressió que afecta directament el major camp de persones refugiades del món, Dadaab, on hi viuen gairebé 400.000 persones.

 

Viaja a los orígenes del conflicto en Siria y Afganistán. Camina con los migrantes que atraviesan México. Se detiene en los campamentos de Jordania. Se adentra en las rutas, en los rescates de barcazas en el Mediterráneo. Y desembarca en la última frontera: Europa.

Segells de reconeixement d’administració oberta