Esteu aquí: Inici Cooperació Notícies Notícies 2020 Ciutats defensores Victor Ochen: “El teu patiment no et dona permís per crear més patiment; t’inspira per aturar-lo”

Victor Ochen: “El teu patiment no et dona permís per crear més patiment; t’inspira per aturar-lo”

Victor Ochen: “El teu patiment no et dona permís per crear més patiment; t’inspira per aturar-lo”

Primer ugandès i l’africà més jove en ser candidat al premi Nobel de la Pau. El 2015 va ser nominat per la seva tasca a favor de la pau i la reconciliació.
03/04/2020

Va nèixer a Lira, un districte del nord d’Uganda durant un conflicte que va crear una gran crisi humanitària. La guerra, al nord d’Uganda va durar quasi 20 anys i actualment, desprès de 13 anys, encara es pateixen les conseqüències.

Aquesta guerra va estar lligada a moltes qüestions polítiques però qui va actuar afectant directament a la població del nord d’Uganda va ser l’exèrcit del LRA (Lord’s Resistance Army/Exercit de la Resistència del Senyor). Aquest, estava liderat per Joseph Kony qui utilitzava revelacions bíbliques i espirituals per mantenir el recolzament de les seves tropes, les quals atacaven els poblats i, fins i tot, els camps de desplaçats.

Durant els atacs hi havia assassinats, mutilacions, violacions, segrestos d’infants i adults, cremaven cases, feien emboscades a vehicles i persones en bicicleta,... Els nens segrestats eren obligats a unir-se al seu exercit i les noies eren utilitzades com a esclaves sexuals. Si aconseguien fugir a l’arribar a casa o al seu poblat patien estigmatització i rebuig social.

A les nits, els infants i adolescents anaven a dormir al centre de ciutats i hospitals on estaven protegits dels atacs i moltes famílies marxaven de casa per dormir al mig del bosc.

A Uganda, aquest conflicte va provocar  quasi 2 milions de desplaçaments forçats, als camps de desplaçats les condicions eren pèssimes degut a la situació d’higiene, malnutrició i inseguretat alimentaria.

En un d’aquests camps de desplaçats va crèixer en Victor patint les conseqüències del conflicte, però aquest patiment el va impulsar en la promoció de la pau. Va haver de treballar per poder pagar-se els estudis i finalment estudia dret, l’any 2005 va fundar AYINET (African Youth Iniciative Network) que promou activament la cultura de pau i dóna suport a les persones que pateixen conseqüències del conflicte. Han recolzat a víctimes obligades a cometre atrocitats, ajudat a nenes violades i nens mutilats i, a més, han contribuit al retorn i reintegració d’infants soldats i jovent afectat per la guerra.

En Victor defensa la importància que els joves siguin agents de pau i creu en el seu empoderament, per això, els ajuda a transformar el seu dolor en una oportunitat per la pau. Tanmateix, treballa per implicar els joves en la construcción d’una cultura de pau.

El 2015 va ser nominat al premi Nobel de la Pau per la seva tasca a favor de la pau i la reconciliació, es va convertir en el primer ugandès i l’africà més jove en ser candidat.

També és ambaixador de l’objectiu número 16 dels ODS impulsats per les Nacions Unides: Pau, Justicia i Institucions sòlides.

Tot el que en Victor ha aconseguit a nivel profesional i personal és fruit de les seves experiències i, sobretot de la seva actitud en front de la violencia. Va triar una alternativa, lluitar pels drets humans i promoure la pau.

Entrevistes per saber-ne més del Vïctor

Ciutats Defensores de Drets Humans Victor Ochen

El País. Chema Caballero. 2016. Los jóvenes no son un instrumento para la guerra, sino para la paz.

Per aprofundir en el tema podeu visitar el Centre Delas d’Estudis per la Pau, on es poden trobar informes sobre desarmament, comerç d’armes, conflictes armats i cultura de pau.

També podeu mirar el documental Invisibles, format per cinc històries de diferents conflictes oblidats. Una d'aquestes històries està dedicada al conflicte viscut a Uganda durant més de 20 anys. Està a càrrec de Fernando León de Aranoa.

El documental complet Invisibles va guanyar el premi Goya l'any 2088 i relata cinc histories dirigides per Mariano Barroso, Isabel Coixet, Javier Corcuera, Fernando León de Aranoa i Wim Wenders, i estàn produïdes per Javier Bardem en colaboración amb MSF. En elles es combina documental i ficció per donar veu a persones que han estt oblidades pergoverns, empreses, institucions i ciutadans. 

I per últim, un llibre, Las chicas de Aboke*. Narra la història basada en fets reals de les 139 noies segrestades d’un col·legi del nord d’Uganda, com una professora segueix el rastre i aconsegueix alliberar a moltes de les noies. També hi ha el testimoni d’algunes noies que van aconseguir escapar i d’un nen soldat.

*de Temmerman, Els. La niñas de Aboke. Madrid: Mundo negro, 2002.

 

Segells de reconeixement d'administració oberta