Trobada de lectors

Durant els anys vint Barcelona és xauxa: les dones fumen i porten cotxe, els cafès tenen orquestra i als teatres s’hi fa striptease, boxa i circ. Els artistes alcen la indústria del sarau enmig de meuques i crupiers.

Joan Viladomat, amb el bigoti conspicu i l’armilla descordada, posa en solfa el vici i els poetes de l’Espanya negra. Ensinistra cançonetistes a l’acadèmia, ven cuplets per un ou ferrat i toca el piano amb una americana llampant. Es mofa del catalanisme i el feminisme, dels transsexuals i els cubistes. Compon sardanes, tangos i sarsueles del género ínfimo.

Jaume Collell va néixer a Manlleu el 1956. És periodista, músic i actor. Com a membre de la companyia Els Joglars als anys vuitanta, va actuar a Broadway i en sèries de televisió d'Albert Boadella. Ha compost des de sardanes fins a cançons de vodevil i cabaret. El 1991 va idear per a La Vanguardia el suplement satíric El Burladero, que va sortir cada setmana durant més de deu anys. Va recuperar la figura de Joan Viladomat, compositor de Fumando espero, en un parell d'espectacles musicals i després en va publicar la biografia, El músic de l'americana vermella.