Esteu aquí: Inici La ciutat Notícies Notícies 2009 Darreres conclusions de l'excavació a Ca la Garsa

Darreres conclusions de l'excavació a Ca la Garsa

Darreres conclusions de l'excavació a Ca la Garsa

26/03/2009
Les excavacions dutes a terme a l’edifici de Ca la Garsa de Tarragona, entre els dos últims mesos de 2008 i el gener de 2009, han donat com a fruit la documentació d’una sèrie de dades que ens poden permetre conèixer millor aquesta àrea de la ciutat, tant en el moment final de l’imperi romà com en època medieval, i que per tant, han configurat l’actual urbanisme d’aquesta àrea de la Part Alta de la ciutat.
 
Durant les tasques arqueològiques s’han pogut precisar tres fases històriques ben definides:
 
Fase 1.
Les evidències més antigues se situen en època romana alt imperial i corresponen al nivell d’aterrassament per al gran projecte de monumentalització del segle I dC, a tocar en aquest cas a l’espai de la Plaça de Representació del Concilium Provinciae.
 
Fase 2.
Les estructures aparegudes d’època romana baix imperial, datades entre els segles V i VII dC., ens indiquen la presència d’una construcció de dimensions importants, possiblement un conjunt d’edificacions d’ús públic. Les excavacions han permès localitzar i datar una sèrie de murs de grans dimensions, en un estat de conservació força òptim, que presenten materials reaprofitats de la Plaça de Representació del Concilium Provinciae, que es trobaria a tocar. Es tracta de nombrosos fragments decoratius en marbre i grans blocs de carreus.
 
Pel que fa a la funcionalitat del conjunt esmentat, la troballa d’un fragment d’una creu calada en marbre d’estil visigòtic, així com també d’una petita base de columneta, molt probablement d’un cancell o un altar, podria fer factible la identificació d’aquest edifici amb un complex eclesiàstic. Això es veuria reafirmat per l’aparició d’altres elements de les mateixes característiques en l’entorn de la plaça d’en Rovellat.
 
Fase 3.
La segona fase significativa de funcionament del jaciment s’ubica ja a l’època medieval, que seria quan es bastiria l’edifici que coneixem com Ca la Garsa.
 
La fase més antiga de l’immoble medieval de Ca la Garsa estaria constituïda per un saló gòtic. Com a edifici sembla que gaudiria d’una certa importància, com demostren les restes conservades. Posteriorment el mateix bastiment es veurà modificat per diverses ampliacions i reformes. Una d’aquestes reformes quedaria conformada per les dues grans arcades que formen la façana que s’obre a la plaça d’en Rovellat , una refracció que s’hauria de situar cap a meitats del segle XIV; molt possiblement es correspondria amb un porticat o porxo. En la fonamentació de dita estructura es va trobar una inscripció romana procedent del recinte del Concilium Provinciae, dedicada a Lucius Rutilius Pudens Crispinus, cònsol entre els anys 234-235 i governador provincial (Legatus Augusti Propraetore Provincia Hispania Citerioris) durant els anys 238 a 241 dC.
 
Finalment l’edifici sofrí una última gran reforma que s’identificaria amb la façana actual oberta cap a la plaça dels Àngels. Es tractaria de la gran arcada existent que uneix actualment els dos edificis que formen el conjunt de Ca la Garsa, amb un espai de trànsit on hi quedà fossilitzat un antic carrer d’època medieval.
La importància d’aquest complex d’època medieval radica sobretot en la seva ubicació, ja que es troba el bell mig de l’antic call jueu de la ciutat, delimitat per carrer de Santa Anna, la plaça del Rei, i la muralla, on avui en dia té el traçat el carrer de la Portella. Podem afirmar que aquest edifici és contemporani al mateix Call i que viu la mateixa evolució i vida que aquest.
Segells de reconeixement d’administració oberta