Esteu aquí: Inici La ciutat Notícies Notícies 2009 'Onze de Setembre

'Onze de Setembre

'Onze de Setembre

Discurs Institucional de l'alcalde de Tarragona amb motiu de la Diada
12/09/2007

11 de setembre de 2007

 

 

Tarragonines i tarragonins, autoritats

 

 

1     - l`11 de setembre reivindicatiu

 

 

L`11 de setembre és sense dubte una data que no volem els catalans per al record exclusivament. Ho es de record, sí, perquè sense els patriotes que ens han precedit, avui no seríem el que som, ni podríem sentir-nos orgullosos de la nostra personalitat, de la nostra llengua, de la nostra cultura, en definitiva, de la nostra manera de ser i d’entendre el món. Glòria doncs als qui ens han precedit i han lluitat per la nostra causa.

 

Però no n’hi ha prou amb això. Hem de reflexionar sobre la nostra realitat si volem avançar, si volem la pàtria rica i plena que diu el nostre himne, si volem assolir les fites importants que ens queden.

 

 

 

2     Compromís pel que ens queda per fer

 

 

Sense un compromís de tots plegats, un país petit com el nostre no es pot proposar fites ambicioses. Per això no podem esperar passivament que tot allò que somniem ens sigui concedit. Aquest compromís ha d`abastar les nostres institucions en primer lloc, naturalment: El Govern, el Parlament, les administracions locals. Però sabem per experiència que si ho fiem tot a les institucions, que si el conjunt de la societat catalana, el seu teixit associatiu, fins i tot els catalans i les catalanes individualment considerats no prenem part activa en la construcció del nostre futur, no assolirem gaire cosa.

 

I ens queda molt per fer i molt del que ens queda es nou. La Catalunya d`avui no és la de 1714, ni la de l`oda a la pàtria d’Aribau de 1.833. a Catalunya avui es parlen 200 llengües i som més de set milions de persones totes amb els mateixos drets però també amb els mateixos deures i obligacions.

 

I estem disposats a renovar-nos, a integrar sempre que hagi voluntat d’integració. Ho diem des de Tarragona que al llarg dels segles ha donat exemple de gresol, de fusió i de  convivència. Volem bastir una convivència que preservi la nostra identitat i aquells elements mes substantius de la nostra manera de viure i d`organitzar-nos, la nostra voluntat de continuar tenint uns valors, uns costums, una cultura a la qual invitem tothom sense exclusions i ens comprometem a posar els mitjans per fer-la possible

 

Perquè els patriotismes no tenen raó de ser si no és pensant en els ciutadans. I nosaltres volem exercir el patriotisme com a catalans no nomes invitant els qui no se`n sentin a incorporar-se, sinó a assolir el mes alt nivell de vida i la màxima igualtat d`oportunitats. Aquesta es la millor manera. Fer que tothom se senti orgullós de viure a Catalunya, de formar-ne part.  Aquesta és la millor forma de fer la Catalunya gran que tots desitgem.

 

Disposem de noves eines hem de tenir la voluntat i la fermesa de desenvolupar per treure’n tot el profit. Amb ambició nacional i amb compromís social.

 

I disposem de la millor eina que es la nostra voluntat i la nostra fidelitat a Catalunya que romandrà per sempre.

 

 

3     Unitat i pluralisme no son contradictoris

 

 

Però encara necessitem mes. Ens cal la unitat dels catalans que no es contradictòria amb el pluralisme.

 

L`any passat celebràvem el centenari de la publicació de la Nacionalitat Catalana de Prat de la Riba. Ell tenia molt clar que a la nació catalana hi havia de cabre tothom. No podia ser una Catalunya pels catòlics o pels lliurepensadors, pels anarquistes o pels conservadors, pels de ciutat i pels de camp, pels uns o pels altres. PER TOTHOM

 

Per això no hi ha un sol catalanisme ni seria bo que hi fos. Catalunya es plural i això es una riquesa.

 

Un catalanisme que, com quan parlem de tarragonisme, cal que sigui sempre més ambiciós, de més ”valor afegit “, que aplegui tots els elements tradicionals, però que sempre es proposi afegir i completar les noves demandes socials, que tingui vocació d’adaptar-se als nous temps, perquè si no ho fa així quedarà desfasat i les noves generacions se`n desentendran. I necessitem incorporar tothom al catalanisme. Si no, no en sortirem

 

El catalanisme ha de contribuir a cercar l’excel·lència, per una política social avançada, per un medi ambient de qualitat, per la lluita per les causes més nobles: per la pau, per la projecció al món de la nostra nació, per l’ajut als qui més ho necessiten, per ser competitius, per exercir la generositat i la solidaritat, la valoració de la democràcia i  la seva millora i perfeccionament constants

 

Deixeu-me en aquest punt, amigues i amics, elevar un record perquè molts anys també ho hem fet davant aquest monòlit, a la  memòria d`altres pobles que van patir altres onzes de setembre tràgics.

 

El de 2001 als Estats Units en que el terror va sacsejar el cor d`Occident i el de 1.973 a Xile que va ser objecte d`un cop d`estat abominable que des de Catalunya varem viure amb especial emoció perquè acabàvem la nostra dictadura.

 

 

Els cito per fer palès que els catalans també som internacionalistes i reconeixem els qui des de fora ens ajuden però també els qui pateixen com nosaltres.

 

 

4     Compromís i unitat dels tarragonins

 

Des de Tarragona tenim la voluntat ferma de treballar en aquesta direcció. En la nova etapa política que ha començat a la nostra ciutat , des de l’Ajuntament ens plantegem el treball per contribuir a una Catalunya de tothom perquè serà la millor manera de construir-la si hi participem també des de cada racó del país. Fer les coses bé a Tarragona  és condició imprescindible perquè Catalunya no es una entelèquia sinó que està formada per tots els territoris, per totes les ciutats, de manera especial per la nostra.

 

I perquè serà també la manera que Catalunya es recordi de nosaltres. Ja m`enteneu. Tarragona té voluntat, condicions i ambició de comptar més en el conjunt dels Països Catalans i del que es ve anomenant l`euro-regió. La nostra situació, la nostra preparació ho permet i nosaltres tenim la voluntat a punt.

 

Sabem que depèn de nosaltres en bona mesura i estic segur que per la part que ens toca als tarragonins hi posarem tota la nostra capacitat i la nostra força. Però sabem també que moltes de les decisions no depenen de nosaltres. I no em refereixo només a decisions politiques. 

 

En la diada del 2007, els tarragonins i tarragonines ens comprometem també a fer arribar la nostra veu i la nostra influència a tots els àmbits . Perquè una Tarragona gran també contribuirà a fer una Catalunya mes rica i plena, perquè ens ho mereixem i perquè en sabem.

 

 

Us emplaço, amigues i amics a celebrar la Diada amb aquesta voluntat de reivindicació però també de compromís col·lectiu i personal. Les futures generacions ens ho agrairan com nosaltres agraïm el que van fer els nostres avantpassats.

 

 

 

Visca Catalunya

 

 

 

Visca Tarragona

 

 

Monòlit a Rafel de Casanova, 11 setembre 2007

Segells de reconeixement d’administració oberta