L’Ajuntament de Tarragona ha comprat, al llarg de l’actual mandat, un total de 36 habitatges a través del tempteig i retracte amb l’objectiu de donar resposta a l’emergència habitacional. És una xifra que supera amb escreix les dades anteriors —quan només s’havia adquirit un pis—, assolint un màxim històric pel que fa a l’adquisició d’habitatge per part del consistori. “La màxima prioritat de la Conselleria d’Habitatge és garantir el dret d’accés a un habitatge digne a tothom i per això hem posat en marxa una política enfocada a atendre la situació d’emergència habitacional”, ha manifestat la consellera d’Habitatge, Eva Miguel, que ha assenyalat que una de les “accions imprescindibles per promoure l’habitatge com un dret bàsic és l’increment del parc públic d’habitatges. La intenció és continuar adquirint pisos per ampliar al màxim possible aquest parc a la ciutat”, ha destacat.  

La compra d’habitatge s’ha dut a terme mitjançant la partida pressupostària de més de 2 milions d’euros destinada a l’adquisició d’habitatge, a través de la qual encara es podran comprar quatre habitatges més. I el pressupost previst per aquest any 2023 (mig milió d’euros) permetrà adquirir gairebé una desena d’habitatges més.   

La consellera de Serveis Socials i presidenta de l’IMSST, Inés Solé, ha fet també repàs de la feina feta. Solé ha destacat que l’increment de pisos per part d’SMHAUSA “ha permès atendre a un major nombre de necessitats i  l’augment del pressupost destinat a emergència habitacional ha permès incrementar els recursos destinats a allotjaments provisionals de diferent naturalesa per no deixar ningú enrere”. Dels 36 habitatges adquirits per la Conselleria d’Habitatge, 27 s’han rehabilitat i llogat a famílies usuàries de l’IMSST. A més, actualment l’IMSST disposa també de 12 pisos més (7 amb contracte de lloguer amb SMHAUSA i 5 amb l’Agencia Catalana d’Habitatge a través d’un conveni de col·laboració) destinats a allotjaments temporals d’urgència. Dos d’aquests pisos s’han destinat a habitatges de transició per a persones sense sostre, un per a homes i un altre per a dones, acollint un total de 9 persones.  

Fora d’aquests pisos, es van destinar només al 2022, 15.745 € en ajuts puntuals d’urgència per fer front a l’allotjament de persones a través de pensions, hostals o apartaments; allotjant una mitjana mensual d’una cinquantena de persones. 

Finalment, cal destacar que la intervenció tècnica i de mediació duta a terme des de l’IMSST aconsegueix aturar més del 80 % dels desnonaments previstos, comptabilitzats entre 1 a 3 desnonaments diaris.  

Solé ha posat de manifest que, “tot i l’esforç fet i la resposta donada davant la crisi habitacional que vivim, la realitat a la ciutat de Tarragona és dramàtica, com a moltes ciutat, perquè la problemàtica és de país. No només l’Ajuntament ha de donar resposta a aquesta situació, sinó que necessitem que les altres administracions també responguin”. Solé ha continuat afirmant que “l’Administració que ha de garantir el dret a l’habitatge, la Generalitat, no ha fet els deures. El sistema i el marc jurídic han fracassat i per això és crucial que la partida destinada a habitatge social no decaigui, seria una temeritat i una violació dels drets humans per part de l’Administració”. “En canvi —manifesta la consellera— la Generalitat, amb els nous pressupostos, disminueix la partida destinada a Habitatge, tot obviant el que requereix l’emergència que vivim”. 

La consellera de Serveis Socials ha lamentat que des de la Generalitat de Catalunya no es doni resposta a les resolucions positives de la Mesa d’Emergència i comuniqui als ens locals que han de ser ells qui proporcionin aquests habitatges d’emergència.  

Les carències del contracte programa  

El Contracte programa 2022-2025 per a la coordinació, la cooperació i la col·laboració entre el Departament de Drets Socials i l'Ajuntament de Tarragona en matèria de serveis socials i altres programes relatius al benestar social no inclou cap fitxa específica que dediqui la seva actuació a temes d’habitatge. El contracte programa només contempla l’Agencia de l’Habitatge de Catalunya a la fitxa 48, d’Atenció a les persones sense llar, en la qual la Generalitat de Catalunya es comprometia a proporcionar habitatge a cost zero per donar cobertura a aquest col·lectiu, però a dia d’avui, ni el Departament de Drets Socials ni l’Agència Catalana de l’Habitatge, han proporcionat cap d’aquests pisos.  

D’aquesta manca de mesures estructurals que denuncia la presidenta de l’IMSST, “els municipis són els màxims perjudicats, que viuen el col·lapse dels sistema i han de fer-hi front al problema amb unes ràtios no actualitzades des de l’any 2007”. 

Construcció d’habitatge públic, acords de col·laboració i borsa de mediació  

“Ho tenim molt clar: L’habitatge és un dret com una casa i hem de continuar treballant per garantir-lo”, ha manifestat Miguel, que ha destacat que la feina iniciada per aconseguir-ho “ha d’anar més enllà de qualsevol mandat”. “És imprescindible continuar incrementant el nombre d’habitatges públics, incentivar la rehabilitació, atorgar ajudes i incidir en els preus per evitar que continuïn havent pisos buits mentre hi ha gent sense casa”, ha subratllat.  

De fet, a banda d’incrementar el parc públic d’habitatge mitjançant l’adquisició de pisos, des de la Conselleria d’Habitatge també s’han posat en marxa nombroses accions com ara la construcció d’habitatge i la cerca de col·laboracions amb agents del sector per disposar de més pisos. Pel que fa a la construcció de nou habitatge públic, el projecte per a la construcció de 160 habitatges de lloguer social al pla parcial 10 ha estat seleccionat per rebre els fons Next Generation. Paral·lelament, també s’està treballant en la promoció de dos solars d’SMHAUSA ubicats a la Vall de l’Arrabassada, els quals tenen una edificabilitat màxima de 40 i 52 habitatges.  

Quant a la cerca de col·laboracions amb els agents del sector, des d’SMHAUSA, entre altres accions, s’ha signat un conveni amb la Fundació Hàbitat3 gràcies al qual aquesta entitat cedeix 17 habitatges a la ciutat per destinar-los a persones amb situació de vulnerabilitat a través de l’IMSST. Actualment, s’han lliurat 15 habitatges i 2 estan pendents de seleccionar.  

Una altra de les principals accions d’aquest mandat ha estat l’impuls de la borsa de mediació. “L’objectiu és incrementar l’oferta d’habitatges de lloguer a preus per sota de mercat i incidir en el mercat privat per tal de rebaixar els actuals preus desorbitats”, ha assenyalat la consellera d’Habitatge. Actualment, ja hi ha 94 habitatges de la ciutat incorporats en aquesta borsa.  

La rehabilitació d’habitatges, peça clau per garantir un habitatge digne  

Pel que fa a la rehabilitació d’habitatges, durant aquest mandat s’ha obert la primera convocatòria d’ajuts a la rehabilitació d’habitatges en destinació a la borsa de mediació, gràcies a la qual un total de 42 pisos seran rehabilitats i, els que encara no hi estaven, s’incorporaran a la borsa. Tots aquests habitatges es podran llogar a un preu per sota del mercat. En total, es preveuen atorgar 654.663,49 € i pròximament s’obrirà una segona convocatòria amb un pressupost de 675.336,51 €.     

D’altra banda, Miguel també ha recordat que s’han aconseguit “més de 8 milions d’euros per destinar-los a ajuts de rehabilitació amb millora energètica, conservació i reparació d’edificis en el marc dels fons Next Generation per a Entorns Residencials de Rehabilitació Programada”. Es tracta de subvencions que podran sol·licitar les comunitats de propietaris de nombrosos barris de la ciutat.  

Pel que fa també a la millora d’habitatges, des de l’Oficina Local d’Habitatge s’han gestionat 24 expedients d’ajuts a la rehabilitació per l’accessibilitat universal de l’habitatge per a persones grans, amb discapacitat i/o en situació de dependència.  

Més de 5.148 ajuts al lloguer gestionats per l’Oficina Local d’Habitatge  

En els últims dos anys, l’Oficina Local d’Habitatge ha gestionat un total de 5.148 ajuts al pagament del lloguer. En total, s’han concedit més de 6,8 milions d’euros. Paral·lelament, també s’han tramitat, en els últims dos anys, més de 195 prestacions d’urgència especial. Això ha suposat la concessió de més de 117.800 euros destinats a famílies en situació de vulnerabilitat. 

El Pla Local de l’Habitatge, el full de ruta a seguir  

Finalment, Miguel ha recordat que l’Ajuntament de Tarragona, “per fi disposa d’un Pla Local de l’Habitatge, un pla aprovat el passat mes de maig que marca els principals eixos d’actuació dels pròxims quatre anys”. Una de les principals accions d’aquest pla ha estat la creació del Consell de l’Habitatge de Tarragona, en el qual participen diferents entitats de la ciutat. “És un òrgan de participació ciutadana des d’on fer seguiment i control del pla”, ha assenyalat la consellera d’Habitatge.