Un altre equívoc habitual respecte a aquest edifici d’espectacles és utilitzar el terme coliseu com a sinònim d’amfiteatre. Com a anècdota personal, un senyor es va enfadar amb mi quan, a Tarragona, em va preguntar per arribar al coliseu i li vaig dir que havia de agafar el proper avió cap a Roma.
Els espectacles de l’amfiteatre, com els circenses o els teatrals, eren públics i gratuïts: els finançaven els magistrats, i fins i tot estava legislada la quantitat mínima que havia de gastar-se en aquestes celebracions.
Tàrraco treia així profit dels recursos dels flàmens provincials que, durant el seu mandat, residien a la ciutat.
A l’època, evidentment, aquestes fosses estaven ocultes a la vista dels espectadors, però avui les podem veure gràcies al seu bon estat de conservació. Imaginem la intensitat que es vivia a l’interior: gladiadors a punt de sortir a l’arena, animals en situació de màxim estrès, caçadors, operaris… No és d’estranyar que fos el lloc on es va trobar un petit santuari dedicat a la deessa Nèmesi. Es conserva una pintura davant la qual aquells que estaven a punt de jugar-se la vida podien resar a la seva benefactora.
Els animals podien ser caçats a l’arena, ser obligats a lluitar entre ells o servir com a mètode d’execució dels condemnats. El preu de la fauna africana era molt elevat, i també s’utilitzaven ossos, toros, senglars, daines, etc. El que no us hauríeu trobat mai a l’amfiteatre són taurons; això només ho podreu veure a la fantasiosa Gladiator II. Tot i això, pensant-ho bé, millor “maltractar” una simple imatge generada per ordinador que no pas un pobre animal.
