La conselleria de Salut Pública de l’Ajuntament de Tarragona i la Universitat Rovira i Virgili (URV) han presentat aquest dilluns l’Enquesta de condicions de vida dels i les adolescents de Tarragona 2025 (ECVAT25), una investigació que permet conèixer l’evolució dels hàbits i les condicions de vida dels adolescents de la ciutat i disposar d’informació per orientar les polítiques de prevenció i promoció de la salut.

En total, les cinc edicions de l’ECVAT, han recollit 8.647 respostes entre els anys 2015 i 2025: 2.521 l’any 2015, 1.867 el 2018, 1.419 el 2021, 1.277 el 2023 i 1.563 el 2025. Les persones enquestades són adolescents d'entre 14  i  19  anys dels centres educatius de secundària del municipi. La continuïtat de l’estudi permet disposar de dades longitudinals i analitzar l’evolució dels hàbits, els consums i les condicions de vida dels adolescents de Tarragona al llarg d’una dècada. L’estudi posa en valor la generació de dades primàries i el paper de les entitats locals en el coneixement de la realitat adolescent i en el disseny de polítiques de prevenció.

Els resultats s’han presentat aquest dilluns amb la participació del conseller de Salut Pública, Mario Soler, i el Catedràtic de sociologia de la URV, director del Social & Business Research Laboratory i investigador de la Càtedra d'Inclusió Social, Angel Belzunegui Eraso. "L’enquesta ens diu que hi ha avenços importants en alguns àmbits, però també que tenim nous reptes. La nostra responsabilitat com a conselleria de Salut Pública és convertir aquest coneixement en acció. Aquest estudi és una eina que forma part del Pla Local de Salut i que ens permet orientar les polítiques públiques en funció de les necessitats que detectem", ha explicat Soler. "Tarragona és de les úniques ciutats de l'Estat que dur a terme aquesta enquesta per conèixer les condicions de vida dels adolescents", ha destacat Belzunegui, que ha estat l'encarregat de desgranar els resultats d'aquest estudi liderat per la conselleria de Salut Pública. 

L’ECVAT25 amplia la mirada més enllà dels consums i ofereix una radiografia de diferents dimensions de la vida dels adolescents de Tarragona. L’estudi incorpora variables sociodemogràfiques, valoració dels estudis, associacionisme, pràctica esportiva, vincle familiar, religiositat, ús d’internet, ús de videojocs, joc en línia i presencial, trastorns del son i diferents aspectes relacionats amb l’alimentació. Aquesta perspectiva permet detectar noves problemàtiques i identificar factors associats al benestar dels adolescents, alhora que facilita l’anàlisi de les diferències segons el sexe i d’altres factors relacionats amb les condicions de vida.

Menys alcohol, tabac i cànnabis, però augmenta el vapeig

Els resultats de l’ECVAT25 mostren evolucions diferents segons el tipus de consum. En els darrers 30 dies abans de contestar l’enquesta, el consum d’alcohol ha passat del 47,7% el 2015 al 37,9% el 2025, mentre que el consum de tabac ha baixat del 27% al 11,1% en el mateix període. Pel que fa al cànnabis, el 2025 se situa en el 4,6%, davant del 15,2% el 2021. En canvi, el vapeig presenta una evolució clarament ascendent. El percentatge d’adolescents que declara haver vapejat en els darrers 30 dies ha passat del 4,2% el 2015 al 22,6% el 2025. La borratxera, en canvi, passa del 19,8% el 2015 al 17,5% el 2025, amb una evolució irregular al llarg de la sèrie.

El benestar emocional, un dels principals reptes

Entre els aspectes analitzats, l’enquesta de l’any 2025 mostra que el 29,2% dels adolescents presenta malestar emocional. La diferència entre nois i noies és especialment significativa: el malestar afecta el 15,1% dels nois i el 43,8% de les noies. La dada de 2025 és la més elevada de la sèrie per al conjunt d’adolescents i també entre les noies. El malestar emocional ha passat del 26,6% el 2023 al 29,2% el 2025, mentre que entre les noies ha augmentat del 38% al 43,8%. Aquestes dades situen el benestar emocional com un àmbit prioritari de prevenció, especialment tenint en compte les diferències observades entre nois i noies.

Nous hàbits i nous reptes: l’ús d’internet

L’evolució dels hàbits dels adolescents també fa necessari incorporar nous àmbits d’anàlisi. L’ECVAT25 estudia l’ús d’internet mitjançant l’indicador CIUS (Compulsive Internet Use Scale), una escala de cribratge de l’ús compulsiu o problemàtic d’internet, i constata que el 31,7% dels adolescents presenta indicadors de CIUS. El percentatge és del 27,1% entre els nois i del 36,6% entre les noies.

L’esport i la seva relació amb el benestar

La recerca també analitza la relació entre la pràctica esportiva i diferents indicadors de salut i benestar. Entre els adolescents que fan esport, el malestar emocional se situa en el 24,4%, mentre que entre els que no en fan és del 50,3%. Les diferències també s’observen en altres indicadors. L’ús problemàtic d’internet afecta el 31,5% dels adolescents que fan esport, davant del 49,1% dels que no en fan; el trastorn del son, el 39,4% davant del 52,1%, i el trastorn alimentari, el 25,7% davant del 33,9%.

Pel que fa als consums, el consum de tabac se situa en el 8,2% entre els adolescents que fan esport, davant del 16,7% entre els que no en fan, mentre que el consum de cànnabis és del 3,8% entre els que fan esport i del 7% entre els que no en fan. En canvi, el vapeig presenta unes prevalences molt similars entre els adolescents que fan esport (44,4%) i els que no en fan (43,9%), sense una associació significativa entre ambdues variables.

L’estudi també observa diferències en el rebuig del propi físic, que se situa en el 8,7% entre els adolescents que fan esport davant del 24,1% entre els que no en fan, així com en el trastorn d’ús de videojocs (12,4% dels adolescents que no fan esport, davant del 7,0% dels que fan esport) i en el consum de begudes energètiques (24,1% dels que no fan esport davant del 14,0% dels que en fan).

Aquestes dades mostren una associació entre la pràctica esportiva i diferents indicadors de salut i benestar adolescent, i reforcen la importància de continuar promovent hàbits de vida saludables i espais de participació i relació.

La perspectiva de gènere evidencia desigualtats en el benestar

L’ECVAT25 incorpora una perspectiva de gènere que permet identificar diferències importants entre nois i noies en diversos indicadors. A més del malestar emocional i l’ús problemàtic d’internet, les diferències també són especialment destacables en el trastorn alimentari i el rebuig del propi físic. El trastorn alimentari afecta el 45,8% de les noies davant del 27,8% dels nois, mentre que el rebuig del propi físic se situa en el 51,9% entre les noies i el 30,2% entre els nois. Aquestes diferències reforcen la necessitat d’incorporar la perspectiva de gènere en les polítiques de prevenció i promoció del benestar adolescent.

El son i el transtorn alimentari, nous àmbits de prevenció

L’ECVAT25 permet identificar nous àmbits de preocupació relacionats amb el benestar adolescent, especialment els trastorns del son i de l’alimentació. El trastorn alimentari afecta el 45,8% de les noies i el 27,8% dels nois, i és del 62,7% entre els adolescents amb malestar emocional, davant del 27,2% entre els que no en presenten. Pel que fa al trastorn del son, afecta el 55,3% dels adolescents sense vincle familiar, davant del 35,6% dels que sí que en tenen. Aquestes dades mostren la necessitat d’abordar la salut adolescent des d’una perspectiva integral.

Factors de risc

Pel que fa als factors associats als consums, l’ECVAT25 identifica una àmplia varietat de factors de risc. Entre els familiars i relacionals, destaquen el consum de tabac, alcohol i cànnabis per part del pare, la mare, els germans o el millor amic o amiga, així com la manca de vincle familiar i una menor supervisió parental. També s’hi associen factors escolars i socioeconòmics, com l’absentisme escolar, el malestar amb els estudis i la privació econòmica.
En l’àmbit personal, apareixen el malestar emocional, la no acceptació del propi físic, la baixa autoestima i la no pràctica d’esport, així com altres conductes com l’ús problemàtic d’internet (CIUS), el trastorn alimentari i el consum diari de begudes energètiques o cafè. En conjunt, les dades mostren que els consums no es relacionen amb un únic factor, sinó amb un conjunt de circumstàncies personals, familiars, socials i educatives.

Una eina de coneixement i prevenció basada en dades

L’Enquesta de condicions de vida dels i les adolescents de Tarragona permet disposar d’una base de dades longitudinal que facilita l’anàlisi dels canvis en els hàbits, les condicions de vida i les situacions de benestar i malestar dels adolescents. La continuïtat de l’estudi durant deu anys permet comparar l’evolució de diferents indicadors i identificar tant tendències positives com nous reptes. La incorporació progressiva de nous àmbits d’anàlisi (com l’ús d’internet i dels videojocs, els trastorns del son i de l’alimentació o el benestar emocional) permet adaptar l’estudi als canvis en la realitat adolescent. En aquest sentit, l’enquesta constitueix una eina de coneixement i prevenció basada en dades, que permet adaptar les polítiques públiques a les necessitats canviants dels adolescents i reforçar els factors de protecció.