La Unitat d’Investigació Bàsica (UIB) de la Guàrdia Urbana de Tarragona i la Unitat Central de Patrimoni Històric (UCPH) dels Mossos d’Esquadra han dut a terme una investigació conjunta que ha permès recuperar un important conjunt de peces arqueològiques i rajoles ceràmiques d’alt valor històric. Part del material provenia de l’antic Convent de les beates de Sant Domènec, conegut com a Ca l’Agapito, un immoble protegit de la ciutat.

L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, ha destacat que “és una actuació que protegeix patrimoni públic i evita la seva desaparició” i ha afegit que “la protecció del patrimoni històric és una responsabilitat pública irrenunciable i encara ho és més per una ciutat Patrimoni de la Humanitat.. No és només una qüestió cultural: és preservar la identitat, la memòria i el llegat de la ciutat”.

Viñuales ha manifestat que la lluita contra els delictes que afecten el patrimoni requereix especialització i cooperació i “aquest cas és un bon exemple del camí que hem de seguir”.

Per la seva banda, David Font, caporal de la UIB, ha explicat com s’ha destapat tot aquest cas que l’investigat és un arqueòleg amb participació en més de 400 excavacions, de les quals només havia presentat la memòria de 289 intervencions i no havia lliurat a l’administració les peces que, segons la normativa vigent, s’han de dipositar en organismes públics per garantir-ne la conservació i l’estudi.

En aquest sentit, però, ha comentat que no es té constància que l’investigat hagi posat a la venda aquestes peces o altres, després de fer recerca a través de la xarxa i de pàgines de compravenda d’antiguitats (només s’ha localitzat una rèplica).

Detecció i inspecció d’un local a Torredembarra

La investigació va arrencar quan es va de detectar que hi havia un local a Torredembarra on s’exhibien objectes antics que podien procedir de béns patrimonials no declarat, en el qual hi havia exposat un element de Ca l’Agapito.

Arran d’això, al novembre del 2025, els dos cossos policials van realitzar una inspecció en aquest local, gestionat pel mateix arqueòleg investigat. L’actuació, que va comptar amb la col·laboració de la Policia Local, va permetre recuperar ceràmiques vidriades del segle XVII procedents de Ca l’Agapito i diversos indicis arqueològics, com un coll d’àmfora o fragments d’una inscripció funerària. El caporal Font ha assegurat que es treballa per localitzar la resta de rajoles que falten de Ca l’Agapito.

Durant la investigació es va identificar i recuperar un alt volum de material, el qual va ser lliurat voluntàriament per la persona investigada:

• 243 caixes de material arqueològic procedent del pati de casa seva.
• 380 agrupacions o monedes encunyades el 1811 a Tarragona (més de 1.000  monedes) vinculades a la Guerra del Francès.
• 1 àmfora romana procedent de Riudoms.
• 1 llosa de marbre amb inscripció.
• 35 caixes addicionals de material d’un local de Tarragona.
• Dues dolies parcialment reconstruïdes.

Ambdós cossos van comprovar que aquest conjunt prové de diverses excavacions en què havia participat l’arqueòleg i evidencia un patró sostingut d’acumulació i apropiació privada de peces que són de domini públic i que s’han d’entregar al Departament de Cultura juntament amb les memòries d’excavació.

Danys al patrimoni i altres delictes

L’arqueòleg està sent investigat pels delictes de sostracció o apropiació de béns integrants d’un immoble protegit; retenció de material arqueològic de domini públic no retornat ni dipositat a l’administració i danys al patrimoni històric, especialment a les rajoles ceràmiques del plafó original de Ca l’Agapito, que presenten una restauració inadequada que ha provocat afectacions severes.

Les valoracions tècniques confirmen que les peces ceràmiques formen part del conjunt original i han patit danys importants derivats d’intervencions no professionals. El material serà tractat ara per especialistes per garantir-ne la restauració.

La coordinació entre cossos

La recuperació d’aquestes peces ha evitat que una part significativa del patrimoni tarragoní es perdés definitivament o quedés fora de l’abast públic i acadèmic.

Aquest cas posa de manifest la utilitat i eficàcia del model d’investigació conjunta entre unitats especialitzades i demostra que la coordinació entre cossos policials és clau per afrontar delictes complexos contra el patrimoni cultural. Durant la investigació han quedat paleses mancances en la tramitació i gestió del material arqueològic.

Cal remarcar que les troballes arqueològiques només tenen valor científic i històric si es documenten correctament i es conserven en el seu context. I alerten que la retirada il·legal o la manipulació sense criteri científic distorsiona la interpretació del passat i provoca pèrdues irreversibles en el coneixement col·lectiu.