Balls parlats
Santa Tecla Tarragona
Santa Tecla gloriosa,
mare dels tarragonins,
què tenim avui per dinar?
Espineta amb caragolins.
Ball de Dames i Vells de Tarragona
Els balls parlats són representacions de teatre popular fetes a l’aire lliure amb text dramàtic, música i coreografia pròpies. En l’àrea geogràfica de la denominada Catalunya Nova, els balls parlats disposen d’una llarga tradició, que es remunta a l’edat mitjana i que ha perviscut fins als nostres dies.
Dins d’aquesta definició aproximativa als balls parlats podem inserir una gran varietat de propostes temàtiques. N’hi ha de caràcter hagiogràfic, això és, dedicades a contar la vida d’un sant, però també n’hi ha que reflecteixen històries de bandolers, de pirates, de crims que es van popularitzar en la literatura de cordill i canya o de situacions domèstiques i quotidianes. Sovint, en els orígens, moltes d’aquestes representacions traspuaven una moralitat cristiana de rerefons, i l’Església prohibia que les dones hi actuessin.
Respecte al text, val a dir també que es tracta d’una obra versada, generalment constituïda en quartets amb versos heptasíl·labs que rimen en els parells. Habitualment, en aquestes creacions la sàtira té un pes important. Es converteix en una vàlvula d’escapament popular, en una possibilitat de denúncia social sense pèls a la llengua. La majoria de balls parlats, en el present, es fan valer de l’element satíric per destapar, any rere any, les vergonyes de la societat i, en especial, dels qui hi ostenten algun tipus de poder.
En l’actualitat, els balls parlats continuen ben vius arreu del país i, en particular, a la nostra ciutat, on aquestes manifestacions desperten un gran interès i una molt bona resposta per part del públic. Segurament, el Ball de Dames i Vells, recuperat l’any 1980, sigui el més conegut per tothom dins i fora de les contrades tarragonines, per la trajectòria que acumula i per l’humor característic que gasta. També convé tenir present, però, els balls parlats del Ball de Diables, recuperat el 1984, del Ball de Serrallonga (1987), del Ball de Gitanes (surt el 1985, però és al 1988 quan inclou parlaments), del Ball de Pastorets (1990) i, des de 2018, de la Sebastiana del Castillo, representat, aquest darrer, a la ciutat entre 1859 i 1927 i reconvertit en sàtira feminista. Tots plegats formen un conjunt divers i de primeríssima qualitat.