El deute extern i l’accés a l’aigua són dos dels molts problemes que afronten els països empobrits. A priori semblen dues problemàtiques amb orígens i conseqüències diferents, i que haurien de ser afrontades amb polítiques i estratègies específiques per a cadascunam però, en realitat, estan profundament interconnectades. Per una banda, l’obligació de pagar el deute extern ha limitat els recursos per fer front als serveis bàsics, d'entre els quals la construcció d'infraestructures i les millores de la gestió de l'aigua. Però a aquesta dificultat s'hi afegeix la imposició per part de les institucions financeres internacionals de models de mercantilització i privatització de l'aigua.