Esteu aquí: Inici Cooperació Notícies Notícies 2020 Comerç just i consum responsable Indústria agroalimentària i COVID-19: ponts feministes entre Suds i Nords

Indústria agroalimentària i COVID-19: ponts feministes entre Suds i Nords

Indústria agroalimentària i COVID-19: ponts feministes entre Suds i Nords

"Darrere de tota aquesta explotació salvatge dels recursos i violacions de drets humans i ambientals hi ha una indústria, l’agroalimentària, que articula la seva activitat vers una cadena de subministrament opaca i enrevessada que acaba en les nostres cistelles de supermercat o en els nostres dipòsits d’automòbil"
17/12/2020

Què tenen a veure les camperoles de Guatemala, les treballadores de Nou Barris, els plàtans que comprem als supermercats, la benzina dels nostres cotxes i la COVID-19? Malgrat pugi semblar un esquitxat de conceptes inversemblants, darrere s’hi amaga una lògica perversa que maximitza les desigualtats i s’acarnissa amb les persones més vulnerables a banda i banda de l’Atlàntic. Les dones. Un camí que col·lectivament ens duu a un carreró... sense sortida?

No fa tants anys, quan la Corina compartia la criança dels seus fills petits amb el seu marit, els camps de la Blanca (Costa Sur, Guatemala) eren un verger. Les herbes comestibles naixien espontàniament, el blat de moro, els fesols i altres vegetals comestibles que composen el cultiu tradicional maia de la Milpa creixien amb facilitat i l’alimentació de les famílies camperoles i indígenes era molt rica i diversa. L’aigua brollava arreu.La comunitat estimava i respectava la terra i els cicles naturals de la vida.

Ara tot ha canviat.

Els cultius de banano(plàtan dolç) i plátano(banana) van passar de ser una part minsa del cultiu familiar a engrossir -especialment en el cas del primer- la facturació de diverses empreses amb vocació transnacional. A la Blanca, amb l’expansió i compra massiva de terres de BANASA (Bananera Nacional de Guatemala) especialment durant els anys 90 i 2000, les famílies com la de la Corina van veure com com el cultiu tradicional minvava cada cop més, arribant a nivells crítics en els que la pròpia supervivència i salut de les famílies estava i està en joc. “Draguen els rius, assequen els nostres cultius, ens ruixen els camps i la terra amb agroquímics cancerígens. Ho contaminen tot”, explica amargament la Corina.

Ella encara aguanta: “la nostra forma de vida tradicional està en joc”, argumenta. Però moltes famílies com la seva ja no han pogutaguantar més i han passat a fer caravana humana cap al Nord, principalment cap a Mèxic i els Estats Units, en cerca desesperada d’una vida digna.

La indústria bananera no és l’única que acapara les terres de la Blanca i que obliga a les seves habitants a migrar. La palma d’oli, un cultiu versàtil que es fa servir tant per a l’alimentació (present en xocolatines, galetes i altres productes de rebosteria comercials) com per a la creació d’agrocombustibles, és també la gran responsable de la desforestació i l’aniquilació de la biodiversitat de la zona. “Han mort tots els peixos, no queda aigua al riu i la que queda està contaminada pels químics de les indústries. Ja no podem pescar ni banyar-nos”, comenta l’Amparo Barrios, una altra veïna de la Blanca.

La indústria agroalimentària: una cadena que encadena

Darrere de tota aquesta explotació salvatge dels recursos i violacions de drets humans i ambientals sostinguda durant anys hi ha una indústria, l’agroalimentària, que articula la seva activitat vers una cadena de subministrament opaca i enrevessada que acaba en les nostres cistelles de supermercat o en els nostres dipòsits d’automòbil.

De fet, la destinació prioritària per a la transformació de l’oli de palma a la UE és el sector de l’energia, especialment la producció de “bio”dièsel. En aquest sector, l’Estat espanyol és, de bon tros, el principal productor d’Europa i fabrica el 43% d’aquest agrocombustible a UE. Els gegants petroliers com Repsol, Campsa, Shell o BP tenen refineries distribuïdes per totaEuropa i són els principals beneficiaris del negoci, incorporant l’oli de palma entot el combustible dièsel que arriba als nostres dipòsits, representant un 7 % de la composició del combustible final.

Pel que fa al plàtan dolç, segons dades de la FAO, és la fruita méspopular a Estats Units i Europa. El consum anuala nivell mundial ronda els 120 plàtansper persona.I segueix a l’alça.Per bé que la UE és una regió netament importadorad’aquesta fruita, els productors locals (especialment a Canàries i Madeira) denuncien l’augment exponencial d’importació de plàtans centreamericans, ultrapassant fins i tot els límits d’estabilització del mercat europeu en més d’una ocasió. Els productors europeusdenuncienque, amés del preu -que s’aconsegueix sotmetent les treballadoresi els treballadors a condicions d’explotació en origen- lamajor part dels plàtans de l’Amèrica Central no respectenels estàndards de qualitat mediambiental, ni elsrelacionats amb l’entorn ni amb el producte mateix, tot i que moltes vegades gaudeixin de certificacions quediuen el contrari.

Malgrat les denúncies que hem fet des de SETEM Catalunya i, sobre tot, des d’Ecologistes en Acció envers l’agrodièsel de palma i fins i tot des de la FAO [1], envers la venda minorista del plàtan al Nord Global, la tendència a l’expansió d’ambdues indústries sembla difícil d’aturar.

[1] “The changing role of multinational companies in the global banana trade”. FAO. 2014.

La COVID-19 i els ponts entre les lluites del Sud i del Nord: un carreró amb sortida

Al final de la cadena d’aquestes indústries patriarcals-capitalistes trobem les persones consumidores del Nord Global (nosaltres), sobiranes teòriques del que consumim i de com ho fem. Reduir el consum de certs productes, cercar alternatives veritablement ecològiques i que respecten els drets humans i participar de l’autoproducció alimentària semblen els camins a seguir, però no són sempre senzills per a tothom.

Davant la crisi econòmica que ja estem percebent i que va de la mà de la crisi sociosanitària de la COVID-19, les persones amb menys recursos, tant al Sud Global (les pròpies camperoles de la Blanca), com al Nord Global, es veuen abocades per la lògica perversa capitalista a cercar mecanismes de supervivència que no sempre estan en la línia del canvi desitjat. En el cas de la Blanca, la tendència natural, segons explica Susana López (Tècnica local de la Pastoral de la Tierra-San Marcos), és a “buscar feina a la pròpia empresa bananera o a la palmera que, per a més inri, paguen uns sous ridículs, no permeten representació sindical, ni prenen precaucions per a la pandèmia. A més, estan acusades de violència masclista i tracte vexatori a les dones camperoles que hi accedeixen a treballar”.

Tot i que pugui semblar molt allunyat, a Catalunya compartim les conseqüències d’aquesta explotació industrial capitalista a les zones més populars. A Nou Barris (Barcelona), l’Associació Som del Barri treballa des de fa anys i, amb especial intensitat en el marc del primer confinament domiciliari de la COVID-19, per a l’apoderament de les dones amb més dificultats per tirar endavant socialment “la pandèmia ha comportat la destrucció de molts llocs de feina en el sector de les cures de moltes dones del barri, hi ha situacions desesperades que fan que les compres s’hagin de fer mirant el cèntim i hem hagut d’organitzar grups de consum de supervivència...això per desgràcia porta en moltes ocasions als supermercats que comercialitzen aquests productes poc ètics”, expliquen des de l’Associació.

Aquest fet, però, no exclou la convicció de que la sortida està en l’apoderament comunitari i en la lluita feminista que, a través d’accions concretes com l’autoproducció alimentària i el consum responsable: “tenim projectes com el de Neveres Solidàries per a corregir les desigualtats alimentàries i participem en horts comunitaris a la ciutat com el de Can Masdeu, explica Carmen Perales, membre de l’Associació,  “tenim clar que la solució passa per l’ecofeminisme i per l’Economia Social i Solidària i treballem perquè sigui accessible per a totes”.

En un sentit similar s’expressa Lorena Cabnal, indígena xinca guatemalencai defensora dels drets humans i ambientals sota el paraigües del FeminismoComunitario Territorial: "La lògica de l'agroindústria no respecta la saviesa ancestral dels pobles sobre la gestió respectuosade la terra, de l’agricultura, de la vida, per això és imprescindible que les dones, que som les que hem heretat aquesta sensibilitat i coneixement, tornem a el món aquesta lògica de respecte i dignitatal medi ambient, a la vida i a nosaltres mateixes”.

Jorge Pellicer
Responsable campanya Sobirania Alimentària SETEM Catalunya

Per a més informació:

Informe de Setem“Acaparament de Terres a Guatemala: una mirada des dels drets humans i els feminismes crítics d’Amèrica Llatina”

Segells de reconeixement d’administració oberta