Esteu aquí: Inici Cooperació Notícies Notícies 2020 Comerç just i consum responsable Objectius de Desenvolupament Sostenible - ODS - Consum responsable

Objectius de Desenvolupament Sostenible - ODS - Consum responsable

Objectius de Desenvolupament Sostenible - ODS - Consum responsable

"La llavor cap a pràctiques per un consum ètic i responsable sorgeix en gran mesura a partir del concepte del comerç just, un repte de fa més de trenta anys i que sorgeix emmarcat en la solidaritat, la justícia social, la dignitat dels pobles i el cooperativisme"
15/12/2020

“Después que el último río haya sido envenenado, después que el último árbol haya sido cortado, después que el último pez haya sido pescado, solamente entonces ustedes se darán cuenta que el dinero no se puede comer” profecia indígena."

Durant uns anys vaig estar vivint a Nicaragua, residia a la seva capital Managua. Un cap de setmana vam visitar, juntament amb altres persones voluntàries, una comunitat indígena miskitia de Puerto Cabezas.  El líder de la comunitat va esmentar aquesta gran frase en un acte on diversos líders de més comunitats s’havien reunit per pensar i reflexionar en com fer del seu territori un espai de desenvolupament sostenible -pensant en el bé comú de la seva gent,  en un entorn natural riquíssim de recursos (rius, mar, minerals, boscos etc)- i fer-lo lliure d’explotacions i expropiacions de multinacionals capitalistes. És amb aquesta sabia profecia que vull arrencar aquest article sobre consum responsable.

No seria en va dir que la llavor cap a pràctiques per un consum ètic i responsable sorgeix en gran mesura a partir del concepte del comerç just, un repte de fa més de trenta anys i que sorgeix emmarcat en la solidaritat, la justícia social, la dignitat dels pobles i el cooperativisme. Un comerç just com una forma alternativa de comerç, per aconseguir unes relacions comercials més equitatives entre els països enriquits del nord i els països empobrits del sud del planeta amb valors ètics i mediambientals basant-se en principis com eradicació del treball infantil, respecte pels drets humans i laborals, redistribució digne del treball, respecte pel medi ambient... per citar-ne alguns. Una opció valenta, i permeteu-me dir revolucionària, que desafiava el sistema econòmic basat en el neoliberalisme i el capitalisme, i començava a obrir-se pas molt tímidament a  nous reptes que posaven al centre la dignitat de les comunitats, de les famílies, de les persones en definitiva el bé comú.

A Catalunya, i en concret a Tarragona, algunes ong’s vàrem creure i vibrar amb aquesta opció de compra justa i sostenible, fent a la nostra ciutat  des de l’any 2000 la festa del comerç just posant al carrer aquest alter comerç, per sensibilitzar a la població,  poder fer alhora incidència política, i que amb el pas dels anys sorgissin més conceptes que s’hi agafen de la mà: banca ètica, campanya banca armada, campanya roba neta, economia social i solidària, emergència climàtica, ecofeminsime, consum crític, una caixa plena d’opcions on en la seva base per sostenir tots aquests conceptes hi trobem la Justícia global per seguir plantant cara en un món on multinacionals, el neoliberalisme, les transnacionals, les espoliacions i les expropiacions, l’extractivisme de recursos naturals a Llatinoamericà, Àfrica etc...dominen el nostre planeta minant el concepte de comunitat, i apostant per una economia basada en l’esclavitud, una esclavitud moderna, que es nodreix perversament de multitud de famílies vulnerables que viuen en extrema pobresa (una extrema pobresa de que està arrelant també als països del Nord) i que necessiten malviure dels treballs sagnants d’indignitat.

Tota aquesta caixa plena d’opcions ens proposa molts desafiaments: La vida al centre? El bé comú i el bon viure? D’on ve la roba que portem? D’on provenen els vegetals que comprem? Que passa cada cop que posem benzina al nostre cotxe? Que passa quan comprem cafè, cacau...? Ens hem preguntat mai com utilitzen els bancs els nostres diners? Em voleu acompanyar a saber què podem fer cadascuna de nosaltres, sense culpabilitat (ens hem educat en la base del capitalisme i de l’individualisme), a assolir nous hàbits de consum respectuosos amb les persones, amb els pobles i amb el medi ambient, fer un consum conscient, crític i sobretot responsable? Cert, són objectius ambiciosos, però urgents. El planteta on vivim, tant en lo social com en lo mediambiental, ja no pot més. Hem de trencar, apostar per alternatives que són possible, hem de posar fil a l’agulla.

El bon viure, la vida al centre, els podem definir com nous paradigmes de vivència i convivència que es basa en nocions  com el respecte i l’harmonia  plena amb  la natura,  la solidaritat entre els pobles, la reciprocitat, la complementarietat, en definitiva trencar individualitats, sortir del jo i pensar en el nosaltres.  Un consum del planeta que no es basi ni en l’explotació dels éssers humans, ni el la depredació ambiental, sinó pensar en el bé comú de totes les persones i de la terra on vivim.

Que s’amaga al darrere de les etiquetes de les nostres peces de roba? Jornades  laborals de mes de 14 hores, violacions de drets humans, salaris de misèries, explotació infant, tallers tèxtils insalubres on les treballadores són gairebé un 100% dones, en països com Bangladesh, Hondures, Marroc, i també experiències a casa nostre.  Donar suport a Campanyes com la de la Roba Neta, apostar per un consum de decreixement, comprar roba lliure d’injustícies de manera local, fer intercanvi de roba, comprar roba de segona mà, poden ser algunes opcions.  Que en fan els bancs convencionals  amb els nostres diners i els nostres estalvis? Algunes entitats com el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, Setem Catalunya, Justícia i Pau etc., han denunciat les inversions en armament militar, d’explosius, mines antipersones  etc., de diferents entitats bancàries molt reconegudes del nostre país i que acaben soscavant la vida de moltes persones en guerres d’arreu del mom. Apostar per una banca ètica és una bona alternativa als bancs convencionals, i implica les persones i la seva capacitat d’estalvi en projectes  respectuosos amb el medi ambient, projectes socials, i tenen la transparència com a principi fonamental.

Que és l’economia social i solidària?  És una altra manera de fer economia. Una bona opció que la conformen multitud d’iniciatives de producció, comercialització,  consum i finançament  que funcionen dia a dia sota lògiques democràtiques, equitatives, solidàries i respectuoses amb les persones, el medi ambient i els territoris. Adopten la forma de cooperativa, i altres empreses de propietat col·lectives, d’associacions dedicades al camp social, xarxes d’intercanvi, horts comunitaris, sistemes de gestió comunal,  etc.

Aquestes són només algues pinzellades, algunes alternatives, un petit recorregut cap a una transformació profunda d’un altre sistema possible, n’hi ha moltes més. Anem poc a poc, però a pas ferm i decidit,  cada petit gest és important, fer un consum conscient i crític, decréixer, fer pràctiques diàries d’hàbits que cuidin el nostre planeta, es tant important que no seria exagerar si dic que podrem millorar el medi ambient i començar a humanitzar la humanitat.

“Mucha gente pequeña, en lugares pequeños, haciendo coses pequeñas, pude cambiar el mundo” Eduardo Galeano.

Laura Aguadé
Membre de la Coordinadora d’ONG de Tarragona

 

Per saber-ne més:

- Comerç Just i Finances ètiques: https://comercjustibancaetica.org/

- Informe Comerç Just a Catalunya 2019 https://festacjib.files.wordpress.com/2020/12/informe-el-comerc-just-catalunya-2019.pdf

- Campanya Finances ètiques: http://finanzaseticas.org/

- Campanya Roba neta: http://robaneta.org/

- Xarxa d’Economies Solidàries XES https://xes.cat/

- Campanya Banca Armada http://www.bancaarmada.org/es/

- Ateneu Cooperatiu Camp de Tarragona https://coopcamp.cat/

- Catàleg Economia Social i Solidària al Camp de Tarragona https://coopcamp.cat/wp-content/uploads/2020/10/catalegESS-Tarragona.pdf 

- Pam a Pam. Mapa d’economia solidària https://pamapam.org/ca/

Segells de reconeixement d’administració oberta