Esteu aquí: Inici Cooperació Notícies Notícies 2020 Migració, desplaçament forçat i refugi La migració climàtica: una realitat invisibilitzada?

La migració climàtica: una realitat invisibilitzada?

La migració climàtica: una realitat invisibilitzada?

Un article de Susana Borràs, coordinadora del Màster Universitari en Dret Ambiental de la URV.
26/06/2020

 

La migració climàtica: una realitat invisibilitzada?

Un món canviant

Segons el Panell Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic les temperatures ja s'han elevat 1ºC respecte a nivells preindustrials, provocant alteracions en tot el planeta i el seu sistema climàtic, causant efectes negatius per a la salut, l'alimentació i la disponibilitat d'aigua. Aquests impactes tenen conseqüències molt greus pels drets humans: el dret a la vida, a una alimentació adequada, a la cultura i a l'educació, entre d'altres, que es veuen afectats per l'increment de les tempestes i inundacions, així com per l'augment de la fam, la malnutrició i les malalties infeccioses agreujades pel canvi climàtic. Una de les conseqüències més greus és el moviment de persones que abandonen les seves terres perquè s’han convertit en inhabitables degut als efectes del canvi climàtic. Parlem de la “migració climàtica”.

Una realitat quantificable...

Al món es calcula que existeixen més de 25 milions de persones refugiades i 41 milions de desplaçades dins de les fronteres dels seus Estats. Dins d’aquestes estadístiques, els governs no tenen oficialment en compte una categoria de migracions humanes poc convencional: la “migració climàtica”. És a dir, persones que abandonen les seves llars dins del territori del seu propi Estat (desplaçades internament) o bé creuant les fronteres internacionals  degut als efectes del canvi climàtic.

Les Nacions Unides reconeixen que durant el 2018 va haver-hi 17,7 milions de desplaçaments interns, dels quals i, com a mínim 2 milions són atribuïbles al canvi climàtic. Les dades d’OXFAM són pitjors: 21,8 milions de persones desplaçades de mitjana entre 2008 i 2016 a causa de fenòmens extrems i sobtats i 4 milions el 2017. El Centre de Monitorització de Desplaçaments Interns del Consell Noruec de Refugiats sosté que al 2017 i per causes del clima, hi van haver 16,1 milions de persones desplaçades (8.6 per inundacions i 7,5 per tempestes, especialment ciclons tropicals).

Les estimacions pels propers anys són pitjors per l’increment dels efectes del canvi climàtic i per l’augment progressiu de la població mundial. Es preveu que es pugui arribar a la xifra de 1000 milions de persones que es vegin obligades a migrar com a conseqüència de les modificacions ambientals, segons el Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient.

Aquesta és una realitat massa evident per ser obviada.

Qui és una persona migrant climàtica?

L'Organització Internacional per a les Migracions (OIM), defineix persona “migrant ambiental” tot incloent, en aquest concepte, la migració climàtica. I ens diu que la “migració ambiental” és "(...) les persones o grups de persones que, per motiu de canvis sobtats o progressius en el medi ambient, que afecten adversament la seva vida o les seves condicions de vida, es veuen obligats a abandonar els seus llocs de residència habituals, o decideixen fer-ho, bé sigui amb caràcter temporal o permanent, i que es desplacen dins dels seus propis països o a l'estranger”

Per què fugen?

Avui, les raons per les quals les persones abandonen forçosament les seves terres no tenen a veure només amb la violència i el conflicte. Cada vegada més, es reconeixen diversos factors que afecten el benestar i la seguretat de les persones, incloent les epidèmies i pandèmies; l’escassetat d’aliments; la falta de recursos energètics i, per descomptat, la degradació ambiental i el canvi climàtic.

Els motius que generen processos migratoris vinculats als efectes del canvi climàtic són tant de desenvolupament lent (com l’elevació del nivell del mar, sequeres, acidificació dels oceans o el desglaç), com els sobtats (huracans, onades de calor i fred, inundacions) que afecten de manera directa i indirecta, a la supervivència humana. Aquests efectes, juntament amb altres factors (polítics, econòmics, culturals, ...) fan que moltes persones, en contextos vulnerables, hagin de migrar abandonant els seus territoris d’origen.

Només cal recordar alguns desastres sobtats com:

El tsunami del sud-est asiàtic del 26 de desembre de 2004, un sisme submarí de 9.0 en l'Escala de Richter va assolar la costa nord-oest de la Illa de Sumatra (Indonèsia), les Maldives i Sri Lanka.


L'huracà Katrina va colpejar als Estats Units a l'agost del 2005, a la zona de Nova Orleans, precisament la població més pobre del país, causant el desplaçament d'aproximadament un milió de persones
A Birmània, el pas del cicló tropical Nargis, al maig de 2008, va devastar el territori, deixant 140.000 morts i 800.000 desplaçats.

I altres catàstrofes de progressió més gradual i més desapercebudes, però reals, són:

La desertificació: a causa del creixement del Gobi (regió desèrtica situada al nord de Xina), ara existeixen “refugiats del desert” que s'han mogut cap a Mongòlia, Ningxia i Gansú pel que 4 mil comunitats s’estan enfrontant al despoblament. El mateix succeeix a Iran, on comunitats properes a Teheran han migrat per l'expansió del desert i la falta d'aigua.

L’augment en el nivell dels mars amenaça amb la inundació de zones costaneres: un 60% de les 39 metròpolis més grans del món, entre elles, dotze ciutats amb poblacions de més de deu milions de persones. L'elevació del nivell del mar, tal com va assenyalar el Panell Intergovernamental en Canvi Climàtic en 2001, pot pujar prop d'un metre en aquest segle, la qual cosa produirà inundacions greus a Xina, Índia, Indonèsia, Pakistan, Filipines, Corea del Sud, Tailàndia i Vietnam, forçant a milions d'éssers humans a moure's cap a l'interior d'aquests països, ja de per si mateixos superpoblats.

Un total de 51 petites illes Estats, com Tuvalu, Kiribati, Fiji i Tonga, estan entre les illes Estats que podrien convertir-se en inhabitables i desaparèixer en els propers anys. Illes Maldives, amb 26 atol.lons amb el punt més baix sobre el nivell del mar: amb prou feines 2.3 metres. El 85% de les illes està amenaçada per l'augment del nivell del mar, i al voltant de 300.000 persones hauran de traslladar-se ben aviat.

Tan sols a l'últim segle, el nivell del mar es va elevar en 20 centímetres, i pel 2100 la pujada serà de 53 centímetres, la qual cosa significa que les Maldives en breu quedaran sota l'aigua. En el Pacífic Sud, Kiribati i Tuvalú també seran sepultades per l'augment en el nivell del mar. Els primers refugiats pel canvi climàtic són les 2000 persones que habiten les Illes Carteret, de Papua Nova Guinea, que estan desapareixent sota les ones, i que es preparen per ser traslladades a Bougainville.

I el desgel àrtic, que amenaça a les poblacions indígenes Inuit. Unes 100.000 persones que veuen com el desgel està afectant greument el seu mode de viure.

 

D’on venen i cap on van les víctimes de la crisi climàtica...

Una realitat que no pot obviar és que el 75% de les poblacions afectades per aquesta migració climàtica radiquen en les àrees més empobrides del planeta: Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina. El continent africà i zones costeres d’Àsia, en particular, Bangladesh i les illes del Pacífic. Però també la regió mediterrània i Amèrica Llatina no estan exemptes d’aquesta amenaça.

Tot un seguit de catàstrofes naturals ja han colpejat moltes d’aquestes zones, ja de per si empobrides i vulnerables, generant grans crisis humanitàries.

El que és clar és que els països empobrits són més vulnerables davant amenaces naturals, perquè geogràficament estan més exposats, perquè econòmicament tenen menys capacitats de resilència i per la impossibilitat de resoldre problemes estructurals, que són comuns, en major o menor mesura, a tots els països més empobrits del Planeta. És per això que la migració climàtica és sobretot desplaçaments de les persones dins dels seus Estats, pels limitats recursos dels que disposen i per la falta de planificació del procés migratori, sobretot en casos d’impactes climàtics sobtats. Fins i tot, hi ha persones que no poden marxar, són les poblacions atrapades, o d’altres que no volen marxar, pel seu arrelament cultural i espiritual al seu territori.

De forma més excepcional, les persones amb més recursos i capacitats inicien els camins migratoris, fins i tot creuant fronteres internacionals, exposant-se a riscos, com el tràfic i trata de persones i altres tractes inhumans i degradants.

 

Una realitat desprotegida...

La migració climàtica és invisibilitzada perquè no està ni reconeguda ni protegida jurídicament. Malgrat que la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948 reconeix el dret de migrar, només es dona refugi a les persones que fugen per causes de persecució política, sense contemplar altres com les ambientals.  Així, segons la Convenció de 1951 sobre l'Estatut dels Refugiats (1951) i el seu Protocol (1967), una persona refugiada és aquella que “a causa de fundats temors de ser perseguida per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a determinat grup social o opinions polítiques, es troba fora del país de la seva nacionalitat i no pot o, a causa d'aquests temors, no vol acollir-se a la protecció de tal país; o que, mancant de nacionalitat i trobant-se, a conseqüència de tals esdeveniments, fora del país on abans tingués la seva residència habitual, no pot o, a causa d'aquests temors, no vol tornar a ell.”

Tampoc les persones desplaçades per factors climàtics tenen un reconeixement internacional més enllà del que estableixen els “Principis Rectors sobre el desplaçament intern”, adoptats per la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides el 1998.

 

Una qüestió de justícia climàtica

La necessitat de reconèixer la migració climàtica, ja sigui refugi o desplaçament, respon a la necessitat de donar resposta a una realitat creixent i a una qüestió de justícia. El canvi climàtic és un dany ambiental ocasionat per un model de desenvolupament depredador implantat pels països industrialitzats del Nord Global. Aquests països, que s’han enriquit a expenses de la degradació del medi ambient, són responsables històrics i actuals, en més d’un 70%, les emissions de gasos d’efecte hivernacle des de 1850 fins a l’actualitat. Això vol dir, que sols representant un 20% de la població mundial, registren una mitjana d’emissió per càpita de 20 tones l’any. En canvi, els països més empobrits, que pateixen les pitjors conseqüències (sequeres, inundacions i altres fenòmens associats al canvi climàtic), no arriben al 0,9 tones per càpita anual, essent la major part de la població mundial i amb més recursos naturals.

No és de justícia que les persones migrants hagin de patir la càrrega de la nostra responsabilitat climàtica ni ser criminalitzades, estigmatitzades i maltractades. Tancar fronteres no és la solució, quan és l’enriquiment d’uns quants, el que els expulsa de les seves llars.

És de justícia i de dignitat humana coresponsabilitzar-nos, tot protegint i defensant els drets humans de les persones migrants, vetllant per la seva seguretat, la seva llibertat i el seu benestar, alhora que protegim la vida en tots els seus sentits, dimensions i manifestacions.

Vols saber més?

Articles d’interès:

Informe sobre migraciones climáticas: Una aproximación al panorama actual.

La migración ambiental: entre el abandono, el refugio y la protección internacional. 

El Atlas de la migración ambiental.

 

Vídeos i documentals:

Simposi Migracions Climàtiques (ECODES, Entreculturas, Ayuda en Acción).

 

Refugiados climáticos - La verdadera catástrofe ambiental | DW Documental

 

Refugiados climáticos en Bangladés | DW Documental.

 

Aspectos jurídicos de la Migraciones climáticas

 

Eclosión de las migraciones climáticas (Enllaç a Curso. Ante el Antropoceno. Cuando la humanidad desborda los límites biofísicos del planeta. 25 de junio. Parte 2).

 

Migració climàtica: una realitat invisibilitzada. Visions d’un món desigual. URV

 

Susana Borràs. Coordinadora del Màster Universitari en Dret Ambiental de la URV..Professora de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals a la Universitat Rovira i Virgili,

 

Per saber-ne més

 

 

Representació que mostra com ha canviat el gel més vell i gruixut entre1984 i 2016.

 

 

Segells de reconeixement d’administració oberta