Esteu aquí: Inici Cooperació Notícies Notícies 2020 Síria, 9 anys de crisi humanitària Retornar a Síria, nou anys després de l'inici del conflicte. Com afecta la covid-19?

Retornar a Síria, nou anys després de l'inici del conflicte. Com afecta la covid-19?

Retornar a Síria, nou anys després de l'inici del conflicte. Com afecta la covid-19?

Article de l'ACNUR, Agència de l'ONU per als Refugiats-comité català El retorn de refugiats i desplaçats interns a les seves zones d’origen a Síria i la pandèmia de la Covid-19.
08/05/2020

Des del Comitè Català de l’ACNUR – Agència de l’ONU pels Refugiats volem posar el focus en dos qüestions d’actualitat a Síria: la pandèmia de la Covid-19, i la situació de les persones (refugiats i desplaçats interns) que estan retornant als seus llocs d’origen.

La pandèmia del Covid-19 a Síria.

A Síria, el primer cas positiu per COVID-19 va aparèixer el 22 de març. Fins al 25 d'abril, els casos confirmats són 43 en total, incloses tres morts. Més de nou anys de guerra han impactat fortament en la capacitat del sector de la salut a Síria. En tota Síria, només el 50% (57 de 113) dels hospitals públics i el 47% (853 de 1.813) dels centres públics d'atenció primària de salut estaven en ple funcionament a finals de 2019, mentre que milers de professionals de la salut han fugit del país. La situació és particularment preocupant en les àrees densament poblades, especialment al voltant de Damasc i per a aquells que viuen en campaments, refugis col·lectius i assentaments informals en el nord de Síria, així com en àrees on les hostilitats poden estar en curs. Això fa que el desafiament de prevenir, detectar i respondre a COVID-19 sigui encara major.

En compliment amb les mesures de precaució decretades pel govern sirià sobre COVID-19, l'ACNUR ha hagut de detenir les activitats en més de 130 centres comunitaris, excepte aquells amb punts de salut on continua l'assistència per a salvar vides. Conjuntament amb les organitzacions sòcies, continuem arribant a les persones necessitades a través de voluntaris, treballadors de la salut i grups comunitaris. Els més de 3.000 voluntaris comunitaris estan operant per proporcionar informació precisa a les comunitats per a ajudar-les a protegir-se a si mateixes i a les seves famílies: rentat de mans, distanciament social, aïllament de persones infectades, i on accedir als serveis de salut.

L'objectiu principal de l'ACNUR és garantir que totes les mesures preses pel govern sirià  estiguin alineades amb els drets i les necessitats dels refugiats i les comunitats d'acollida, i que els refugiats s'incloguin en la planificació de les activitats nacionals de vigilància, preparació i resposta de COVID-19. A més a més, també treballem per fer costat a les autoritats locals per a millorar les condicions en els refugis col·lectius, incloent l'establiment d'instal·lacions d'aïllament.

El retorn de refugiats I desplaçats interns a les seves zones d’origen a Síria.

S'estima que en 2018 es van produir uns 1,4 milions de retorns autoorganitzats de sirians desplaçats interns, així com més de 56.074 retorns de refugiats (persones que havien marxat del país arrel del conflicte). Sobre la base de les tendències de 2018 i 2019, es preveu que al voltant de 1,5 milions de desplaçats interns puguin tornar a les seves zones d'origen en 2020, mentre que s'espera que l'escala de retorns autoorganitzats de refugiats des dels països veïns (principalment Líban i Jordània) es mantingui en el rang de 250.000 a 500.000 persones.

Les necessitats primàries dels refugiats i dels desplaçats interns que retornen a les seves zones d’origen són principalment l'accés als serveis bàsics (atenció de la salut, educació...), disposar de la documentació civil que els permeti reprendre les seves vides, i disposar d’habitatges dignes (incloent l’accés a l'aigua, l'electricitat i altres necessitats essencials).

Documentació : Els serveis de registre/documentació civil i els serveis judicials necessaris, així com els serveis cadastrals, ja no funcionen en zones que estan fora del control del Govern, i ho fan amb capacitat limitada en les zones controlades pel Govern, a més dels problemes derivats de la destrucció o crema de registres civils/cadastrals. Això fa que molts sirians retornats no disposin de cap documentació reconeguda de la seva identitat, composició familiar i/o nacionalitat. Aquesta situació té greus conseqüències per a tots els nacionals sirians, ja que l'accés al registre/documentació civil és fonamental per al gaudi dels drets fonamentals i per al retorn al país/lloc d'origen. La falta d'això dóna lloc a problemes de protecció, com la separació de la família, la impossibilitat de localitzar a la família, el treball i el reclutament forçat de nens, la violència sexual i per motius de gènere i la possible apatrídia, en particular en el cas dels infants els pares dels quals no estan casats o els infants nascuts fora de Síria de mares sirianes casades amb pares estrangers i els matrimonis dels quals no estan documentats.

Accés a un habitatge digne: La crisi a Síria ha causat la destrucció a gran escala d'edificis públics i privats, obligant a centenars de milers de famílies a viure en assentaments informals d'últim recurs, centres de trànsit i refugis col·lectius, inclosos els que han romàs o han retornat a les seves llars malmeses. Una part important de la població viu en habitatges inadequats i de mala qualitat. S'estima que 4,7 milions de sirians no poden dur a terme les reparacions necessàries en les seves llars, ja que no poden permetre's els materials i/o l'assistència professional necessaris per a dur a terme la rehabilitació. El 30% de la població viu en allotjaments de baixa qualitat. L’ACNUR està ampliant la seva actual resposta per a atendre les necessitats dels desplaçats interns i refugiats que tornen voluntàriament, i donar suport a la seva reintegració inicial, mitjançant programes de rehabilitació d'habitatges i reparació de la infraestructura comunitària en petita escala, en associació amb altres organitzacions humanitàries, així com amb les autoritats locals.

A més de les necessitats que pateixen i la dificultat per assistir a la població siriana degut a la situació de violència al país, s’ha de qüestionar l’abandonament que han patit les persones que han fugit d’aquest conflicte bèl·lic, ens hem de plantejar quines circumstàncies estan vivint per deixar-ho tot i començar un viatge arriscat o llançar-se al mar amb la seva família sense saber què trobaran, o sabent que el què trobaran no podria ser pitjor que la situació viscuda a Síria.

 

Per saber-ne més

narra la proesa d'un equip de socorristes catalans que s'han instal·lat a l'illa grega de Lesbos amb un únic objectiu: salvar vides al mar Egeu. Famílies senceres, amb nadons i avis, es juguen la vida diàriament.

Accés gratuït

 

Canal oficial de l'ACNUR -Syria

 

 

  • For Sama. Waad al-Kateab i Edward Watts. Documental. 2019. Estats Units.

Viatge íntim i èpic. Com si es tractés d’una carta d’amor d’una jove mare a la seva filla, la pel·lícula explica la història de Waad al-Kateab al llarg de cinc anys a Alep (Síria). Amb la guerra com a rerefons, la seva càmera captura històries de pèrdua, rialles i supervivència, mentre lluita per prendre una decisió: fugir o no de la ciutat per protegir la vida de la seva filla, abandonant així la lluita per la llibertat per la qual tant s’havia sacrificat.

Premi BAFTA al millor documental

 

Per conèixer i analitzar els efectes de la pandèmia en les persones refugiades, migrants o en contextos de guerra amb la participació de:

Carme Suñé, vicepresidenta de FundiPau i membre de Tadamón
Pamela Urrutia, analista de conflictes de l’Orient Mitjà a l’Escola de Cultura de Pau
Txell Feixes, corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio a l’Orient Mitjà
Gemma Pinyol-Jiménez, directora de Polítiques Migratòries a Instrategies
Blanca Garcés, investigadora de l’Àrea de Migracions del CIDOB.
Presentació i moderació a càrrec de Jordi Armadans, director de FundiPau.

 

Un dels corresponsals que millor coneix l'Orient Mitjà viatja a la guerra de Síria i narra la devastació provocada al món àrab. La crònica d'un conflicte que desangna el pais.

 

Les històries de dones activistes que exposen un costat de Síria que sovint no surt a les notícies. L'autora és una periodista Síria defensora dels drets humans. Durant 18 mesos va enregistrar cinc dones, però només tres de les cinc històries estàn disponibles per a la seva exhibició pública.


S’enfronten a nombrosos reptes complexos, al perill constant dels bombardejos per part de la força aèria del govern d’Assad, a les tradicions conservadores d’una societat dominada per homes, agreujada per un entorn militaritzat del qual molts civils han fugit, a les restriccions dels seus moviments, vestits i comportaments, i sovint la desaprovació de les seves famílies,. Tot i això, continuen treballant tant per documentar la guerra com per ajudar a les persones. 
 

 

Segueix-nos a

Twitter Facebook Youtube Instagram

Segells de reconeixement d’administració oberta