Esteu aquí: Inici Cooperació Notícies Notícies 2021 Empreses i drets humans Coherència de polítiques: més enllà de la cooperació

Coherència de polítiques: més enllà de la cooperació

Coherència de polítiques: més enllà de la cooperació

La incoherència forma part de l’acció pública igual que a nivell individual. El reconeixement i la consciència d’aquesta incoherència ens pot portar a una acció encaminada a reduir les contradiccions i, encara millor, a maximitzar les sinergies entre les diferents accions polítiques per assolir els objectius fixats.
21/06/2021

Qui de nosaltres és una persona 100% coherent? Les incoherències, les contradiccions internes són una part essencial de la nostra persona i són a partir d’aquestes que ens analitzem i ens avaluem per tal d’anar millorant i poder aconseguir els nostres objectius de la manera més eficaç i eficient. Quantes vegades hem acabat actuant, sabent que no era l’opció més correcta? Actes tan senzills com la roba que portem, en el moment de la compra, ens trobem amb moltes variables que hem de tenir en compte, algunes entre elles són contradictòries. Si només ens fixem en el preu, possiblement acabarem comprant alguna peça amb moltes probabilitats d’haver estat produïda en un país amb alt risc de vulneració de DDHH. Però, tot i saber-ho, heu acabat adquirint aquella peça en alguna ocasió? No ens culpabilitzem, és molt difícil actuar el 100 % d’acord amb els nostres valors i actituds durant tot el temps; només la nostra acció individual, sumada a un conjunt d’accions col·lectives, poden fer la diferència.

Les administracions públiques també estan formades per persones i molts altres actors que, sovint, tenen interessos contraposats (alhora que legítims), representen la diversitat d’opinions, i que acaben determinant les orientacions de les polítiques públiques. La incoherència forma part de l’acció pública igual que a nivell individual. El reconeixement i la consciència d’aquesta incoherència ens pot portar a una acció encaminada a reduir les contradiccions i, encara millor, a maximitzar les sinergies entre les diferents accions polítiques per assolir els objectius fixats.

Perquè parlem de coherència de polítiques per al desenvolupament?

En un món cada vegada més globalitzat i independent, les accions locals tenen impactes en territoris llunyans, impactes que solen acabar afectant més a territoris i persones  que es troben en situacions de major vulnerabilitat, sigui amb agressions al medi ambient, vulneració dels drets humans o provocant resistències al desenvolupament.

És responsabilitat de totes reduir al màxim els impactes que la nostra manera de fer produeix, i l’administració no és una excepció. La coherència de polítiques (CPD) és, justament, assumir aquesta responsabilitat de les administracions en el desenvolupament. És, per tant, un principi polític i jurídic que pretén incorporar la perspectiva del desenvolupament en el disseny, la implementació i l’avaluació de totes les polítiques públiques.

Parlem de reduir al màxim els impactes però, en el cas de l’administració i les diferents polítiques públiques, podem observar que l’aplicació de la CPD, a més de contribuir al desenvolupament universal, també  maximitza l’eficiència en els recursos destinats. Ara com ara, , no podem obviar que el desenvolupament propi és el desenvolupament de tothom, i que no podem deixar a ningú enrere.

Així queda reflectit a la fita 17.14 dels ODS, on s’interpel·la tots els països per millorar la CPD com instrument essencial per a la consecució dels ODS en les seves dimensions econòmica, social i mediambiental. La interpel·lació és també a tots els nivells i, per tant, també a les administracions locals a l’hora d’actuar dins dels seus marcs competencials a favor del desenvolupament. De fet, les administracions locals i regionals, en els països desenvolupats, gestionen el 60% de la inversió pública; són l’administració més propera a la ciutadania i de les polítiques més properes, a banda del seu paper d’exemple tant per les empreses com per la ciutadania.

Dimensions de la CPD

El concepte de CPD és relativament recent. Reconegut per primera vegada per la UE en el tractat de Maastricht (1992), i per l’OCDE (2000), la seva importància s’ha acabat reflectint els ODS. Segons l’OCDE, i per anar aterrant el concepte, la CDP és un concepte multidimensional.

  • Dimensió vertical

Tots els nivells de l’administració d’una mateixa política han d’estar compromesos amb l’assoliment dels objectius d’una política específica.  Alineats i actuant en la mateixa direcció.  Té a veure amb l’eficàcia de les polítiques sectorials, reduint les resistències que puguin aparèixer en el desenvolupament de la mateixa.

  • Dimensió horitzontal

Les diferents polítiques impulsades per una entitat poden convergir i ser complementàries, sempre i quan hi hagi una visió global de l’acció política. Sense aquesta visió global de les diferents actuacions es poden provocar interferències i obviar les convergències, la qual cosa implica que hi haurà una dedicació dels recursos més ineficient.

  • Dimensió temporal

La CPD  és una eina política i jurídica que no ha d’estar sotmesa als cicles polítics, sinó que han de ser pensats a llarg termini. Cal un compromís ferm de les diferents opcions polítiques pel desenvolupament d’una major coherència de l’acció local. La manca d’acció en aquest sentit pot anar erosionant la credibilitat de la ciutadania vers l’acció política.

Accions a desenvolupar des del món local

Compromís polític

Per tal de superar les resistències internes, els canvis de cicle, i continuar les interaccions entre les diferents polítiques públiques, cal un compromís a nivell institucional que impliqui les esferes polítiques, tècniques i administratives de l’administració. Aquest compromís és recomanable poder-lo deixar en documents de referència de l’entitat com els plans d’actuació municipal i/o el pla director de cooperació, definint compromisos concrets, objectius específics amb programes concrets d’actuació incloent-hi la seva valoració. També, símbol d'aquest compromís, és l’aportació de recursos tècnics, econòmics i humans suficients perquè l’àrea de cooperació tingui múscul suficient per poder generar influència en la resta de l’acció política.

Coordinació

La reacció necessària de les administracions davant del repte global que suposa l’assoliment dels ODS és similar. Comparteixen objectius i es poden tenir marcs competencials similars. Es cabdal la coordinació entre les entitats locals i supramunicipals per poder trobar sinergies en les seves actuacions, evitant pràctiques verticals fragmentades. De la mateixa manera, la coordinació entre diferents entitats pot servir per la generació d’espais en els quals compartir bones pràctiques.

Compra Pública Responsable (CPR)

La compra i contractació pública representa entre el  14% i el 20% del PIB . En aquest sentit, es considera una política pública estratègica amb àmplies possibilitats d’introducció d’aspectes ambientals, socials i de bon govern a tot el cicle de vida dels béns i serveis consumits. L’efectiva aplicació de la CPR significa l’assumpció de la responsabilitat de l’administració en la seva actuació com a consumidora.

Transparència

De manera paral·lela, s’han d’anar enfortint els mecanismes de rendició de comptes i de transparència de l’administració. L’acció pública ha de poder ser fiscalitzada per la ciutadania, i el primer pas per fer-ho possible és la transparència i accessibilitat a la informació pública. S’ha de poder accedir a la informació de la compra i contractació pública, així com poder sistematitzar la informació dels contractes atorgats i el seguiment dels compromisos adquirits per les organitzacions proveïdores.

Educació per la justícia global

Les entitats locals han de continuar fomentant l’educació per la justícia global: sensibilització, formació i recerca, mobilització social i incidència política.  En aquest camp, cal destacar el paper que tenen les ONG i altres entitats sense ànim de lucre, donat el seu coneixement en aspectes concrets del desenvolupament i la seva xarxa relacional a nivell internacional. A més, aquestes col·laboren en la formació d’una ciutadania amb pensament crític i amb capacitat d’incidir en les actuacions públiques.

En una societat que demana respostes ràpides i centrades en els resultats, la CPD ens apel·la a deixar de ser “resultistes” per tornar a tenir cura del procés per tal d’aconseguir una major eficiència i eficàcia, sempre tenint en compte que l’objectiu últim és avançar cap a la sostenibilitat econòmica, cultural, ambiental i social.

Onditz Portabella
Equip de Compra Pública Responsable
Opcions

Per saber-ne més:

Segells de reconeixement d’administració oberta