Malauradament, el 25 de novembre torna a ser una data encerclada en vermell en el calendari de totes les dones que dia a dia lluiten per els nostres drets i llibertats. El Dia internacional per a l’eliminació de la violència masclista envers les dones ens recorda que la nostra societat no ha evolucionat com calia esperar. La igualtat efectiva entre homes i dones hauria de ser explicada en l’apartat de les lluites socials dels llibres d’història, emmarcada en una societat que va ser capaç de trobar les eines, els recursos i la conscienciació dels seus ciutadans per superar un desajust social de relacions bàsiques entre éssers humans. Però malauradament, encara no podem parlar en passat, sinó que ens veiem abocats a continuar parlant d’un problema molt present en la nostra societat.

Tot i que és una qüestió que compta amb un gran consens ( Institucions, governs, teixit associatiu...) no ens en sortim. Cal ser conscient que ens queda molta feina pendent: L’estigma, el prejudici ingenu, les relacions abusives, la superioritat ridícula, la legitimitat mal entesa... Són ítems socials que planen sense ser-ne gairebé conscients. Comportaments que broten en les relacions més inesperades i de formes molt diverses, tal com ens mostra les mil cares de la violència: La física, la psicològica, la sexual i també les amenaces, les coaccions o la privació de llibertat, tal com va recollir l’Organització de Nacions Unides (ONU) l’any 1993.

Cal eradicar d’una vegada per totes la violència en totes les seves formes i condemnar amb fermesa i exemplaritat als autors de tots els delictes relacionats amb la violència de gènere com ara els referents a l’assetjament sexual que es produeixen en el món laboral.

No ens podem relaxar, hem de mantenir la capacitat d’indignació i hem de ser més exigents que mai amb tots aquells que tinguin alguna responsabilitat en l’eradicació d’aquesta forma de violència tan primitiva com és la violència masclista. A les escoles, que millorin les estratègies de la prevenció; als agents policials, que millorin les accions de prevenció, de resposta i d’acció de punició; a la societat, que millori els escenaris de relació personal i social; a l’estament judicial, que apliqui amb celeritat i fermesa les sentències i que aquestes siguin exemplars; als governants, que dibuixin marcs legals d’empara, protecció i càstig perquè la violència masclista no tingui impunitat en cap de les seves formes.

A Catalunya fa tot just un any que ens hem dotat com a país de la Llei 17/2015 d’Igualtat efectiva de dones i homes, que defineix els canvis que hem de fer per eliminar tot allò que ens allunya de l’equitat en els diferents ordres de la vida, pública i privada.

Tarragona, 25 de novembre de 2016