Un mussol i una merla al parc

Un mussol i una merla es troben dalt d’un pi,
forans en el Parc, a l’hora que cau la nit.
El mussol, ocell nocturn, no pot dormir
i amb uns ulls com a prunes no para de dir:
-Uuu-uuu! Uuu-uuu!
Som natura, som natura, som natura. Ai que som natura!-,
i desperta la merla que l’abat amb un crit:
-Calla, tronat! Que ja t’he sentit.
I ell que torna de retomb a repetir:
-Uuu-uuu! Uuu-uuu!
Som natura, som natura, som natura. Ai que som natura!-
I la merla, tota estarrufada de pit, li etziba:
- Ai mussol!, que et fas vell i tens massa neguits,
ets presumit i com a filòsof vols morir.-
El mussol amb uns ulls de les cassoletes sortits,
se la mirà, de fit a fit, i girà cua
saltant de patac sobre el ratolí
que escoltava al lledoner del costat.
I quedà la merla, tota sola, amb la seva parleria:
Que si piu-piu, tirri-rirí, que si piu-piu, xirri-rirí!
Que si xiu-xiu, que si riu-riu, que si piu-piu, tirri-rirí!
I des de la primera ullada de sol, així tot el dia,
encisada d’ella mateixa i del seu cant joliu.

Cinta Mulet Grau*.
Poema inèdit, 2023

Esteu davant d’un bosc de magnòlies. Si voleu saber les característiques d’aquest arbre, cliqueu aquí.

Heu arribat a l'últim punt. L’enhorabona!!! Ja heu resolt l’enigma? Si voleu saber qui tenia aquest lema cliqueu aquí i sabreu més coses d’aquest il·lustre tarragoní.