Quina cosa és aquesta que embolcalla
el que ets i el que sents?
M’informa del que està fred
i també del que està calent.
Pot ser blanca, pot ser negra,
pot ser groga o bé rogent.
Quina cosa deu ser?
Penso, penso i segur que ho endevinaré.
Hi noto els petons i les abraçades.
M’hi fan mal les bufetades…
És un mapa del temps,
amb camins i rierades.
Una manta que em tapa,
plena de pigues i argent.
I ara digueu-me, mainada,
què pot ser això tan immens?
LA PELL
Judit Robert Macià*. Endevinalla dins
Visual i dits i nas i orelles i gust de cireres.
Tarragona: Ed. Piscina, un petit oceà, 2018.
Esteu davant d’una olivera. Si voleu saber les característiques d’aquest arbre, cliqueu aquí. Aquí teniu la segona endevinalla:
Endevina endevinalla …
Si prop meu vols reposar,
veure el verd i el blau al cel,
no t'oblidis que una gla
pot mostrar-te el seu recel.
Fina Anglès Soronellas. Bella lluna treu el nas…
Tarragona: Arola editors, 2005.
*L'autorA
Judit Robert Macià (Colldejou, 1963)
Treballa a la secció infantil de la Biblioteca Joan Miró de Mont-roig del Camp. És autora de contes com La fada Xiela (2011), Nil el cocodril (2012), La Tiona (2012), Un cabdell de fil màgic (2013), El color dels sentiments (2014), Obre el teu cor (2015), La meva àvia és una princesa (2015), Animalades (2018), El viatge de la Momi (2022), entre d’altres.
