El Servei de Prevenció de les Addicions de Conselleria de Salut Pública de l’Ajuntament de Tarragona ha presentat aquest dijous l’estratègia d’accions preventives basada en les conclusions de la diagnosi de la Universitat Rovira i Virgili (URV) a partir de les enquestes realitzades a centres escolars els cursos 2015-2016, 2018-2019 i 2020-2021.

Segons ha explicat en roda de premsa la consellera de Salut Pública de l’Ajuntament, Cinta Pastó, “Les enquestes són una valuosa eina que ens proporciona una radiografia detallada, no només de les prevalences del consum de substàncies i abús de pantalles dels adolescents, sinó també de com estan emocionalment, de com són les relacions amb els iguals, de com són les seves relacions familiars i socials, de com utilitzen el seu temps lleure o de quina relació mantenen amb els l’instituts o amb els estudis”.

La consellera ha explicat també que “l’evidència científica que proporcionen les dades de les enquestes serveix per ajustar les intervencions preventives a la realitat dels adolescents, és una eina d’avaluació de les accions portades a terme a nivell preventiu i dona informació sobre aquells indicadors que actuen com a factors de risc i protecció vers els consums de substàncies i l’abús de pantalles”. “Sabem, per exemple –ha continuat Pastó—, que el benestar emocional és un factor de protecció; per això aquest curs s’han ofert tallers d’educació emocional per 3r i 4t d’ESO: el Programa EMOJI”.

Formació, prevenció comunitària i treball en xarxa, els pilars

El programa integral del Servei de Prevenció d’Addiccions preveu diferents línies d’actuació. La primera és la formació als escolars d’educació primària i secundària, amb un programa d’hàbits saludables per a primària que arriba a uns 2000 alumnes per curs; i un programa de formació per a alumnes de secundària que arriba a 400 tallers i 8000 alumnes per curs. Aquesta segona línia es divideix en el programa “Alcohol, porros, pantalles… al seu lloc” (de 12 a 18 anys), el programa d’educació emocional EMOJI, per a 3r i 4t d’ESO, i l’obra de teatre formativa Max in Love – Respecta.

En l’apartat de formació, també té un paper fonalmental la que va destinada a professionals o futurs professionals de diferents àmbits, que abracen el professorat de primària i secundària, personal tècnic esportiu, professionals de la pediatria, personal que dispensa alcohol a locals d’oci i també famílies.

En l’àmbit comunitari, el Servei de Prevenció d’Addiccions realitza diferents accions adreçades al públic general que van des de les intervencions al Centre de Dia i Hospital de Dia de Salut Mental o el servei d’orientació i assessorament sobre addiccions (telèfon 977 24 44 14), passant per un programa d’escolta per a joves i adolescents que presenten un consum problemàtic de substàncies o tecnologies i que entren en un programa de seguiment d’entre 3 i 6 mesos que inclou les famíles. En aquesta àrea s’inclou també la Plataforma Nits Q (Nits de Qualitat. El Komando Nits Q i el programa d’agent de salut itinerant en espais no formals de reunió de joves.

Per acabar, l’estratègia integral de la Conselleria de Salut inclou una línia de treball en xarxa i col·laboratiu que s’articula en conjunt amb professionals d’altres àmbits com l’educatiu, el sanitari o el social i es concreta, per exemple, en la Xarxa Perifèrics – de la qual el Servei de Prevenció és sóci fundador—i que aplega ens locals i entitats que treballen per a la promoció de la salut i la prevenció.

Baixen els consums en global però augmenten en noies i s’inicien abans

Al costat de la consellera, el director de la Càtedra d’Inclusió Social de la URV, Ángel Belzunegui, que ha coordinat el projecte de recerca “Prevenció del consum de drogues i jocs d’atzar en adolescents: la paradoxa de la informació. El cas de Tarragona” en què s’emmarquen les tres enquestes realitzades, ha presentat les conclusions principals de l’estudi.

La primera conclusió que Belzunegui ha volgut destacar és que els consums (d’alcohol, cigarretes, de borratxera, de cànnabis i de pipa) en global han baixat en el període que comprèn la realització d’enquestes, però s’ha detectat un augment en noies.

L’estudi també revela que els consums són més grans entre adolescents amb malestar emocional i amb més grau d’absentisme escolar. També es detecta un augment generalitzat, tant en nois com en noies (tot i que superior en noies) del consum d’ansiolítics, en què predomina el consum sense prescripció mèdica. Les enquestes revelen també que els diferents consums s’avancen en l’edat, és a dir, que cada cop comencen abans, excepte el del cànnabis.

Entre altres conclusions figura el fet que el consum provatori ha augmentat en el període de les enquestes entre les noies (especialment cànnabis i borratxera) i han disminuït entre els nois. Pel que fa als consums en els últims 30 dies, una dada que segons apunta Belzunegui és més reveladora de les conductes potencialment de risc, s’observa una tendència positiva en el consum d’alcohol, ja que hi ha un descens tant en nois com en noies i en totes les tipologies, però es detecten augments considerables en els consums de borratxera en els 30 últims dies entre les noies.

L’estudi també detecta factors de protecció com ara l’alta autoestima, l’acceptació física, la implicació parental i factors de risc com són la ideació suïcida, el malestar emocional, ser víctima d’abusos sexuals (amb major influència d’aquest factor entre els nois) i els consums del “millor amic”.

Ús compulsiu d’Internet i pandèmia

Una novetat introduïda el 2020 és la incorporació en les enquestes de l’ús compulsiu d’Internet en global. En l’escala CIUS, que és el valor utilitzat per determinar l’ús compulsiu d’Internet, un 38% dels adolescents enquestats se situen per sobre de 28 punts, que són els punts a partir dels quals es determina el llindar del consum compulsiu d’internet i pantalles.

L’estudi apunta “les conseqüències del confinament al 2020 i la reducció d’activitats de sociabilitat durant tot el període de gestió de la pandèmia” com a possible causa d’aquesta xifra. Val a dir que el curs 2020-2021 és el primer en què es recullen aquestes dades. Com a precedent, Belzunegui ha esmentat un estudi de 2018 que establia el percentatge d’adolescents amb CIUS en un 22%, fet a tota Espanya i sense que hi hagués una pandèmia pel mig, i que per tant, ha afegit, “cal comparar amb prudència”.

L’estsudi també indica alguns factors que apareixen relacionats amb una major prevalença de CIUS entre adolescents són l’absentisme escolar, el consum de cànnabis, tabac i alcohol o l’absència de normes a casa.

Consulteu el resum de l'Enquesta a la població adolescent de Tarragona. Drogues 2022 (PDF).