Seguici popular

Santa Tecla Tarragona

El Seguici Popular és un dels elements definitoris de les Festes de Santa Tecla. Es tracta del conjunt de balls i danses, entremesos, bèsties i representacions al·legòriques que protagonitzen les festes des del segle xiv. En els últims anys s'ha dut a terme un important procés de recuperació que ha permès a Tarragona disposar d'un dels seguicis més importants i nombrosos dels Països Catalans.

A continuació us presentem breument tots els elements en l'ordre que ocupen al Seguici.

ORGANITZACIÓ DEL SEGUICI


Foto: Laia Díaz
Foto: Laia Díaz

Ball de diables

Conegut popularment com el Ball de Diables, va ser recuperat l'any 1984. És l'element festiu que obre el Seguici Popular de la ciutat.

Representació al·legòrica de la lluita entre el bé i el mal, durant la Festa Major destaca per l’ús de material pirotècnic, així com també per interpretar un ball parlat propi.

Referència històrica

Si bé es té constància que l’any 1387 el Consell Municipal va adquirir un vestit de diable per al Seguici, cal tenir en compte que l’antecedent més precís del ball el trobem al 1426, amb l’entremès de sant Miquel, en el qual ja es plantejava una pugna simbòlica entre l’arcàngel i els diables.

El Gremi de Teixidors de lli (entre 1514 i 1804), el Gremi de Boters (entre 1876 i 1886) i la societat La Artesana s’han fet càrrec del ball en diferents etapes històriques.

L’any 1984 va ser recuperat per un grup de joves vinculats, en gran mesura, a l’Institut Pons d’Icart, juntament amb alumnes de l’Institut Antoni de Martí i Franquès de Tarragona.

Característiques

Indumentària

Jaqueta blanca amb presència dels colors vermell i verd, amb caputxa rematada amb dues banyes vermelles, pantalons verds amb sanefes vermelles i negres, mocador verd amb punts blancs, mitjons vermells i espardenyes de vetes.

Maces i ceptrots

Cada diable porta una maça des d'on dispara les carretilles i els sortidors. El Llucifer i la Diablessa porten ceptrots, és a dir, caixes polièdriques plenes de pedres que originen un fort soroll i des d'on es tira el foc. El de Llucifer és un gran moixó, i el de la Diablessa són dues banyes de cabra amb dues serps.

Artistes

El dissenyador dels primers vestits va ser Antoni Torrell (els actuals són obra de Tamara Huete). Cal tenir en compte que cada deu anys l’entitat renova els seus vestits. L’escultor dels ceptrots i dissenyador del vestuari de l'Arcàngel va ser Antoni Mas, i Nando Taló es va ocupar de la construcció de les masses.

Iconografia

Representa la lluita entre el bé i el mal, personificat el primer en la figura de l'arcàngel sant Miquel, i el segon en les forces diabòliques. El barret de copa de Llucifer simbolitza el poder, i en particular és la identificació de la riquesa econòmica amb el mal. En el cas de la Diablessa, les serps es relacionen amb la temptació i les banyes amb els antics rituals de bruixeria.

Música

Timbals.

Xarxes socials i contacte

https://diablesdetarragona.cat/ca/

https://www.instagram.com/balldiablestgn/
https://twitter.com/BallDiablesTgn

https://www.youtube.com/c/BalldeDiablesdeTarragona
info@diablesdetarragona.cat  

Moments recomanats per veure-ho

  • Dia 22, plaça de les Cols, carretillada; plaça de la Font, carretillada; plaça del Rei, versos
  • Dia 23, migdia, plaça de la Font, versos; dia 23, nit, entrada del Braç de Santa Tecla, La Baixada pel carrer Major i la carretillada a la plaça de la Font
  • Dia 24, correfoc, pujada del carrer de la Unió amb sortidors i carretillades a l'estàtua dels Herois de 1811

Ball de Diables Infantil

Sortida al carrer des de l'any 1998.


Drac de Sant Roc

El Drac és el símbol zoomòrfic de l'avern per antonomàsia. Potser per aquesta raó és l'element del bestiari fantàstic que participa en les festes de Catalunya que ha esdevingut més popular i comú.

Va ser recuperat l'any 1985, tot i que va ser documentat per primera vegada l'any 1426.

Referència històrica

Documentat per primera vegada l'any 1426, pertany al grup de bèsties del segle xv que no va aconseguir traspassar la greu crisi que va patir la ciutat de Tarragona a finals de segle. Recuperat l'any 1985 per un grup de veïns dels carrers del Cós del Bou, baixada de la Peixateria i adjacents.

Característiques

Elements

Carcassa zoomòrfica que representa el Drac, amb un sol cap, dues ales i una llarguíssima cua.

Indumentària

Formes i dibuixos multicolors sobre les jaquetes –amb caputxa– i sobre els pantalons.

Artistes

Gabriel Garcia, escultor del Drac; Josep Maria Rosselló, pintor dels vestits.

Iconografia

El Drac és una de les bèsties que l'Església considera malignes i l'assimila amb els elements negatius de l'infern. A la vegada simbolitza els quatre elements constitutius del món: surt de les profunditats de les aigües o de la terra, escup foc pel cap, cues i ales i amb aquestes pot controlar l'aire.

Música

Timbals

Moments recomanats

  • Dia 22, carretillada al carrer del Cós del Bou, el mateix barri dels portadors
  • Dia 23, migdia i nit, enceses a la plaça de la Font; a la nit, baixada de les escales de la Catedral

Drac Petit

Sortida al carrer des de l'any 2000.


Foto: Laia Díaz

Bou

El Bou integra el bestiari de foc del Seguici Popular de Tarragona. Té l'origen en la primitiva escenificació del naixement de Jesús, en la qual, a més dels personatges humans, també hi figuraven les dues bèsties que la imatgeria i la tradició li han assignat. 

Aquest element es va recuperar l'any 1992 i compta amb 4 punts de foc situats a les banyes i als narius del Bou

Referència històrica

El Bou integrava l'Entremès de Betlem i pertany a les bèsties que només van sortir al segle xv. Recuperat l'any 1992 per l'Associació de Veïns del barri de Sant Pere i Sant Pau. Actualment és portat per una entitat independent.

Característiques

Elements
Carcassa zoomòrfica que representa la figura natural d'un bou de grans dimensions. És portat per dues persones, el cos de les quals s'amaga sota d'una faldilla.
Indumentària
Jaqueta i pantalon negre, faixa i mocador vermell.
Artistes
Montserrat Canudas, autora del disseny general i escultora; Joan Salvadó, fusteria.
Iconografia
El Bou del Seguici té el seu origen en la representació del Naixement de Jesucrist que figurava en el Cicle Processional del Corpus Christi i de les Festes Majors. Originàriament no portava pirotècnia, sinó que era una bèstia pacífica que havia donat escalfor al nen Jesús a l'establia.
Música
Timbals

Moment recomanat

Val la pena observar la qualitat artística de la figura abans de començar amb el foc pirotècnic, per això es recomana apropar-se al moment de sortir de la plaça de la Font els dies 22 i 23, o bé al Pla de la Seu al migdia del 23.

Bou Petit

Sortida al carrer des de l'any 2007.


Víbria 

La Víbria tarragonina barreja els pits i el ventre de dona totalment visibles, amb el cap, el bec i les potes d’àliga i la cua de drac, tot sumant una simbologia global que la situa dins les forces del mal.

És un element de foc que compta amb punts de foc a les ales, a la llengua i a la cua.

Referència històrica

No podem afirmar que existís aquesta peça amb anterioritat a la seva recuperació. Malgrat això, sí que està perfectament inserida dins dels paràmetres clàssics del bestiari tradicional i popular del domini català. La peça actual va ser creada el 1993 per la Colla Diables Voramar del Serrallo.

Característiques

Elements
Carcassa zoomòrfica basada en un estudi heràldic realitzat per Dídac Bertran.
Indumentària
Pantalons i casaca amb formes i dibuixos variats. Els van estrenar per Santa Tecla del 2003, dissenyats per Núria Hortoneda.
Artistes
Jordi Assamà, disseny inicial; Josep Agustí, escultor.
Iconografia
El costumari popular interpreta la Víbria com el Drac femení. En realitat, la iconografia medieval ens confirma que es tracta d’una peça molt més complexa, que barreja els pits i ventre de la dona amb aspectes de drac i àliga. Representa les forces del mal.
Música
Timbals

Moment recomanat

Val la pena observar la diferent composició de la figura i la distribució del foc.

  • Dia 22 i 23 a la plaça de la Font
  • Dia 23, nit, la baixada de les escales de la Catedral

Víbria Petita

Sortida al carrer des de l'any 2006.


Foto: Laia Díaz

Griu 

L’elegància de la forma i la seva noblesa el convertiren en un emblema extraordinàriament significatiu tant en el cerimonial litúrgic de la celebració de Santa Tecla a Tarragona com de la reialesa de la Corona catalanoaragonesa.

És l’al·legoria de la doble naturalesa de Crist, divina i humana, fet que li atorga forta preeminència. Dispara foc.

Referència històrica

La carcassa zoomòrfica del griu de Tarragona apareix reflectida en el sotacor de la sagristia de la catedral realitzada entre 1355 i 1360, que recull la festa de l’època. La seva iconografia també apareix en el primer protocol o consueta de les Festes de Santa Tecla de 1369 presidint l’altar major de la catedral. S’ha recuperat el 2014 gràcies a l’Associació de veïnes i veïns de la Vall de l’Arrabassada.

Observacions

Tarragona és de les poques localitats que compta amb el Griu en el Seguici Popular, una característica que atorga més distinció a les Festes de Santa Tecla.

Característiques

Iconografia

Basada en un capitell medieval del claustre de la Catedral de Tarragona; en la decoració del sotacor de la sagristia d’aquest temple, realitzada entre 1355 i 1360; en la làpida de marbre blanc de 1362 dels canonges Berenguer i Dalmaci de Martorell, custodiant la TAU, emblema de la seu; i en el segell del rei català Ferran I el d’Antequera (1412 - 1416). El griu vigila atent, amb majestuositat, com a custodi de la ciutat.

Moment recomanat

Elements
Animal fabulós meitat àliga i meitat lleó. El cap, les urpes davanteres i les ales avalen la condició d’au del cel. Cos, potes posteriors i cua testimonien la terra.
Indumentària
Confeccionada amb lli, material històric al Seguici, té els colors carmesí –identitari de la ciutat-, caldera i gris. El mocador és gris. L’escut de Tarragona és a l’esquena.
Artistes
Mestre artesà imatger: Joan Iniesta. Treballs de ferro: Antoni Mas. Construït dins el Taller d’Ocupació Corporatiu sobre Cultura Popular i Tradicional de la Diputació de Tarragona.
Música
Balla al so de sis timbals. Els dos tocs han estat composats per Jordi Anglès.

És suggerent la distribució del foc en el bec i les ales, especialment el dia 23 a l’Entrada de la Senyera i a la del Braç des de la plaça de les Cols.

Griu petit

Sortida a la cercavila de Santa Tecla petita des del 2019.


Foto: Laia Díaz

Ball de Serrallonga

El Bell de Serrallonga és avui l'únic exponent viu a la ciutat d'una celebració en altres temps absolutament presidida pel so eixordant de bandolers i molts d'altres personatges que, amb independència d'una sovint inadequada correspondència cronològica, exhibien les seves armes, esdevingudes estris lúdics, durant tota la festa gran de la ciutat.

Referència històrica

El seu origen es remunta a les èpoques properes al temps històric del bandoler. Malgrat això, el primer text documentat data a la població de Tona el 1760.

Característiques

Indumentària
El 2002 es renova el vestuari dels tres personatges principals i el 2003 es completa de la mà de Núria Domènech. Estan inspirats en les imatges més teatrals i dramatúrgiques que havien caracteritzat els Serrallonga anys enllà.
Estris
Trabucs els bandolers i pistoles la Joana i el nen.
Artistes
El diable burlesc, pintat per Antoni Torrell; disseny del vestuari.
Iconografia
Representa la colla de bandolers del mític bandoler català del segle xvii Joan Sala, alies Serrallonga. Forma part del grup de balls parlats.
Música
Cobla de tres quartans, amb flabiol, tamborí i sac de gemecs, a la qual s'han afegit instruments com la tarota, l'acordió i el violí

Moment recomanat

La representació del dia 22 a la plaça del Rei.

Ball de Serralonga Petit

Sortida al carrer des de l'any 2008.


Àliga

L'Àliga representa la ciutat i, per això, és la més distingida de totes les bèsties de Santa Tecla. En realitat, els cerimonials de les poblacions marcaven que en la gran majoria de casos únicament les ciutats i viles amb privilegis reials podien exhibir aquesta peça i els estava vetada a aquelles comunitats que no tenien aquest rang.

 

Referència històrica

La primera notícia és de l'any 1531, quan era portada per la Confraria de Sant Eloi dels ferrers i platers. A partir del 1588 va quedar en propietat dels primers. Perviu fins el 1851, fruit de la crisi gremial que es viu durant la primera meitat del xix. Recuperada l'any 1986 per iniciativa del Ball de Diables de Tarragona.

Observacions

L'expressivitat i el valor artístic d'aquesta peça són elevadíssims. Les tècniques de construcció utilitzades són el resultat del saber de l'ofici de ferrer aplicada a l'art. Una peça del segle xx cisellada segons els mètodes més artesans amb una concepció moderna de l'art.

Característiques

Elements
Carcassa zoomòrfica cisellada en llautó sobre estructura de ferro. Pesa vuitanta quilos. És la imatge d'una monumental àliga daurada amb les ales desplegades.
Indumentària
Pantalons de to daurat per a simular les arpes de l'àliga i una camisa daurada.
Artistes
Antoni Mas, escultor; taller de joieria Blàzquez, corona.
Iconografia
Originàriament l'Àliga té un sentit religiós i va lligat a la figura de sant Joan Evangelista. Posteriorment assolirà un sentit de ciutadania, essent únicament autoritzada a les poblacions amb categoria de ciutat. La corona comtal correspon al primitiu comte de Tarragona Ramon Bordet –segle xii– a qui el bisbe Oleguer va nomenar príncep de Tarragona, guerrer i baró venerable, però que oficialment ostentava la dignitat de comte.
Música
Banda de música

Moments recomanats

  • Dia 21, nit, baixada des de la plaça de les Cols a l’ajuntament
  • Dia 23, migdia, ball a la plaça de la Font; a la nit la baixada de les escales de la Catedral

Àliga Petita

Sortida al carrer des de l'any 2008. Tota la informació i el contacte en aquest enllaç:


Mulassa 

La Mulassa és la més juganera de totes les bèsties de Santa Tecla. Representa una mula de grans dimensions i d’aquí li prové el nom amb què els ciutadans la coneixen.

Aquesta balla al so d'una gralla acompanyada de les campanetes que llueix a la frontera, i porta un mantell verd, com ja ho feia al segle XVIII, amb l'escut de la ciutat brodat.

Referència històrica

Origen de l'entremès de Betlem al 1442-43. Posteriorment reapareix al segle xviii. Recuperada el 1988 pel Centre de Colles Sardanistes.

Característiques

Elements
Carcassa zoomòrfica que representa una mula de grans dimensions. Coberta de roba verda amb l'escut de Tarragona brodat. Guarnicions i corretges molt realistes.
Indumentària
Camisa blava, faixa blava, pantalons foscos i mocador blau amb punts blancs.
Artistes
Joan Serramià, escultor; Joan Salvadó, fuster.
Iconografia
El seu precedent més clar és el cavall del gremi de pellissers l'any 1383. Originàriament tenia un sentit negatiu perquè, a l'entremès de Betlem o de la Nativitat, hi figurava l'ase de l'establia que, segons la llegenda, es menjava la palla destinada al nen Jesús. Per això, portava pirotècnia. Posteriorment, en molts llocs perden el seu aspecte igni, però mantenen l'esbojarrat.
Música
Grup de gralles

Moments recomanats

  • Dia 22, cercavila, visita a les fonts de les escales de la Seu
  • Dia 23, passada al migdia per la plaça de la Font, entrada de la Mulassa aixecada sobre les potes de darrere

Mulassa Petita

Sortida al carrer des de l'any 2002.


Foto: Laia Díaz

Cucafera

La Cucafera forma part de la fauna fantàstica i popular que des de l’època medieval s’ha utilitzat per representar les forces del mal i de l’infern, però aquesta no ha estat acompanyada dels efectes de pirotècnia.

 Es diu que històricament el seu coll extensible s'utilitzava per treure el barret als que no es descobrien en passar la Custòdia de la processó de Corpus o el Braç de Santa Tecla.

REFERÈNCIA HISTÒRICA

Al 1381 Tarragona ja gaudeix de la presència de la Cucafera de Montblanc i dos anys més tard els documents ja parlen de la Cuca del gremi de pellissers. Recuperada al 1991 per l’Associació de Veïns del Barri del Port.

Observacions

La Cucafera ha perdut part de la seva ferocitat en llançar caramels per la boca. És la bèstia portada per més persones simultàniament a causa de les seves grans dimensions.

Característiques

Elements
Enorme carcassa zoomòrfica integrada per una estructura metàl·lica coberta de cuir amb cua i amb cap extensible.
Indumentària dels portadors
Jaqueta marró, pantaloó verd i mocador negre.
Artistes
Josep Agustí, escultor; Antoni Mas, estructura; Josep Fonoll, baster.
Iconografia
Simbolitza les forces del mal, encara que en aquest cas no van lligades a la pirotècnia com amb els diables, el drac i la víbria. El fet de tenir el coll extensible sembla que era per a treure el barret a aquelles persones que no es descobrien el cap en passar la Custòdia o la relíquia de la Santa.
Música
Cobla de ministrers

Moments recomanats

La Cucafera adquireix unes tonalitats especials quan passa pels carrers de la Part Alta de la ciutat.

Cucafera Petita

Sortida al carrer des de l’any 2002.


Lleó 

Juntament amb l’Àliga, és l’altra peça del nostre bestiari que actua com a senyal de distinció. L'any 1424 es te constància de l’existència de figures de lleons on actuava acompanyant un gran carro anomenat La Roca de Santa Tecla, que representava diferents passatges de la patrona.

Al cap hi duu la corona de príncep, la mateixa que apareix l'escut de la ciutat, amb un relleu on hi són representades les altres bèsties tarragonines.

REFERÈNCIA HISTÒRICA

En el cas tarragoní es coneix l’existència de figures de lleons l'any 1424, on actuava acompanyant un gran carro anomenat La Roca de Santa Tecla, que representava diferents passatges de la patrona.. Recuperat al 1993 per l’Associació de Veïns Verge del Carme.

Característiques

Elements
Carcassa zoomòrfica portada per dues persones. Representa de manera realista la figura del lleó. Amb la corona de príncep que li correspon i l'escut del municipi. Bèstia que deixa al descobert les cames dels portadors.
Indumentària dels portadors
Camisa i pantalons daurats.
Artistes
Maria Dolors Baena, escultora; Judith Guinovart, ulls esmaltats; fusteria Tortosa; Ambrós Domingo, vestuari.
Iconografia
La figura del Lleó ha aparegut lligada a diferents personatges bíblics en funció de la població. A Tarragona, sembla que figurava dins la roca de Santa Tecla, tal com explica la seva llegenda, al passatge de les feres.
Música
Banda de música

Moments recomanats

Per Santa Tecla és imprescindible observar de prop la fisonomia del Lleó tarragoní. La seva solemnitat el transforma en una bèstia de primera categoria.

Lleó Petit

Sortida al carrer des de l’any 2003.


Magí de les Timbales

El Magí de les Timbales és l'únic timbaler supervivent dels tres jocs de timbalers del municipi que, juntament amb els trompeters, anaven a cavall anunciant la festa.

La primera notícia d'un timbaler municipal és del 1383, integrat en la cobla de ministrers del Consell Municipal. Aquest timbaler a cavall participa en el Seguici almenys des del 1514.

Referència històrica

Fins el 1775 no trobem la primera notícia concreta de les timbales encapçalant el Seguici Popular, tal com succeeix avui al Corpus i a la Festa Petita de Sant Magí. Antigament precedien les autoritats, junt amb els trompeters municipals. Tot i això, no és fins la segona dècada del segle XIX que aquest personatge rep el nom de Magí, ja que qui representava aquest paper s'anomenava així.

Observacions

Gràcies a l'extraordinària simpatia de les persones que representen aquests papers, la figura del Magí s'ha tornat molt més propera als ciutadans.

Característiques

Indumentària
Camisa i pantalons blaus, sobrevestit verd fosc amb l'escut de la ciutat; barret amb plomes.
Artistes
Timbales antigues restaurades per Màrius Folch.
Iconografia
Patges medievals.

Moment recomanat

Quan el cavall està parat, és un bon moment per a fotografiar els nens amb el Magí: uns instants per a la simpatia.


Gegantons Negritos

Gegantons NegritosEls Gegantons Negritos són una parella de gegantons centenaris molt estimats a la ciutat. Són ballats amb una gràcia especial per famílies d’ètnia gitana instal·lades a la Part Alta. El Negrito, en particular, és un dels pocs gegants de mig cos existents a tot Europa, prova de la seva antiguitat. El nom d’aquests gegantons («Negritos») és una particularitat lingüística que no s’ha de traduir. 

Referència històrica

Els antecedents del gegant Negrito cal cercar-los en el Gremi de Fusters, al segle xviii. Amb tot, el Negrito va ser cisellat el 1856, i la Negrita —batejada originàriament per l’escultor Bernat Verderol com a «Panxita» — el 1859. Aquestes dues peces són el reflex, convé dir-ho també, d’una època de colonialisme i explotació en què els comerciants creuaven l’Atlàntic per interessos econòmics.

Característiques

Indumentària 

El Negrito llueix un vestit blanc i la Negrita un de ratlles vermelles i blanques. Ell llueix un rotllo de paper a la mà dreta, i ella el lloro característic a la mateixa mà. Pel que fa als balladors, vesteixen pantalons, camisa i sabates blanques.

Artistes

L’escultor Bernat Verderol en va bastir les peces originals. Posteriorment, l’any 2006, Àngels Cantos en va fer unes rèpliques, que són les que en l’actualitat ballen a les places i carrers.

Iconografia 

Els gegants negres o bé d'altres ètnies han estat una constant en el camp de la cultura popular. Representen allò exòtic, desconegut, sorprenent.

Música 

Grup de gralles i timbals.

Xarxes socials i contacte

https://www.instagram.com/gegantsdetarragona/
https://www.facebook.com/gegantsdetarragona/
https://twitter.com/gegantstgn

Moment recomanat

  • Ball de Gegants de la plaça de la Font els dies 22 i 23 a la nit i el 23 al migdia.

Gegants Moros de la ciutat

Gegants de la ciutat

Els Gegants Moros són una de les tres parelles centenàries que, juntament amb els Gegantons Negritos i els Gegants Vells, conformen els Gegants de la Ciutat. En aquest cas, com els Negritos, són portats des de fa dècades amb una gràcia especial per al ball i les giravoltes per famílies d’ètnia gitana de la Part Alta de Tarragona. Per la seva continuïtat en la festa, aquests gegants formen part inesborrable de la memòria col·lectiva de diverses generacions de tarragonins i tarragonines.

REFERÈNCIA HISTÒRICA

La primera notícia d’un gegant al Seguici Popular de Tarragona es remunta al 1425. L’any següent ja s’enfronta al rei David. També es té constància dos gegants al 1601, i de cinc al 1695. En particular, els Gegants Moros van ser estrenats l’any 1851.

CARACTERÍSTIQUES

Indumentària 

Els Gegants Moros llueixen vestits, ell blau i ella verdós, coberts de brodats i passamaneria. El Gegant llueix l’escut de la ciutat a mà dreta, i ella un mirall adornat amb unes plomes a l’esquerra. Pel que fa als geganters, vesteixen camisa, pantalons i espardenyes blanques amb faixa vermella.

Iconografia 

Aquests personatges d’altura extraordinària, denominats gegants, tenen el seu origen en la dicotomia bíblica entre el gegant Goliat i el seu antagonista, el rei David. El gegant, com a element festiu, es va acabar consolidant amb independència de la llegenda originària. Quant als Gegants Moros, sembla que podrien estar inspirats en personatges reals.

Artistes

Els Gegants Moros van ser bastits per l’escultor Bernat Verderol l’any 1851. Posteriorment, Magí Barenys en va fer una còpia en fibra de vidre el 1985. La vestimenta va anar a càrrec d’Ambrós Domingo. Aquesta segona parella va ser restaurada i renovada l’any 2015 per Àngels Cantos. La indumentària actual és obra de Josep Maria Casas, i la joieria d’Antonio Gómez.

Música 

Grup de gralles i timbals.

Xarxes socials i contacte

https://www.instagram.com/gegantsdetarragona/
https://www.facebook.com/gegantsdetarragona/
https://twitter.com/gegantstgn

Moments recomanats

  • Ball de Gegants a la plaça de la Font els dies 22 i 23 a la nit i el 23 al migdia
  • Baixada de la Geganta el dia 23 per la Baixada de la Misericòrdia

Foto: Laia Díaz

Gegants Vells

Els Gegants Vells són les peces més antigues de l’actual Seguici Popular de Tarragona. Mantenen un lligam molt estret amb els veïns del Cós del Bou, que des del 1904 els fan ballar i en tenen cura, per cessió municipal. És per aquesta vinculació històrica amb aquest barri de la Part Alta que, popularment, també són anomenats, sovint, com a Gegants del Cós del Bou. Són els antics gegants de la ciutat.

REFERÈNCIA HISTÒRICA

La primera notícia d’un gegant al Seguici Popular de Tarragona es remunta al 1425. L’any següent ja s’enfronta al rei David. També es té constància dos gegants al 1601, i de cinc al 1695.

Els Gegants Vells van sortir al carrer per primer cop l’any 1825. Després d’uns anys inactius, durant el període fosc del franquisme, a la dècada dels vuitanta del segle xx van reprendre la seva activitat, ininterrompuda fins a l’actualitat.

CARACTERÍSTIQUES

Indumentària 

El Gegant vesteix una túnica groga amb l’espiera de tons vermells i ataronjats, una jaqueta de to verdós fosc, una capa i un turbant de ratlles de colors.  A la mà dreta hi du una porra. Ella, en canvi, llueix un vestit vermell brodat, un casquet del mateix color i un vel blanc. A la mà dreta hi du un ram de flors. Pel que fa als balladors, porten camisa vermella ampla, pantalons blancs i espardenyes.

Artistes

Els Gegants Vells són obra de l’escultor Antoni Verdaguer. El seu vestuari ha estat renovat diverses ocasions. Els veïns dels carrers del Cós del Bou i Baixada de la Pescateria se’n van encarregar fins al 1986, el 1994 es van actualitzar amb disseny de Pau Fernández i confecció del Molinet de Vacarisses, i el 2016 a càrrec de Josep Maria Casas.

Iconografia 

Aquests personatges d’altura extraordinària, denominats gegants, tenen el seu origen en la dicotomia bíblica entre el gegant Goliat i el seu antagonista, el rei David. El gegant, com a element festiu, es va acabar consolidant amb independència de la llegenda originària. Quant als Gegants Vells, representen uns gegants moros, fet que es va voler remarcar en el darrer disseny de vestuari.

Música 

Grup de gralles i timbals.

XARXES SOCIALS I CONTACTE

https://www.instagram.com/gegantsvellstarragona/
https://www.facebook.com/gegants.vellstarragona/
https://twitter.com/gegantsvellstgn
gegantsvellstgn@hotmail.com

MOMENT RECOMANAT

Els gegants vells s'han de veure el dia 22 al barri dels seus portadors, quan pugen la baixada de la Peixateria i el Cós del Bou. Es troben al seu entorn natural i transmeten la seva alegria.


Nanos Vells

Els Nanos Vells són unes de les peces més antigues i emblemàtiques de la festa major tarragonina. Reflex de la societat vuitcentista, es tracta d’un esplèndid conjunt de tretze nanos (sis parelles, encapçalades pel Nano Capità) caracteritzats per l’elegància i la solemnitat. El costum que mantenen de saludar el públic donant la mà als presents els ha convertit en figures molt properes a la gent i molt estimades, en especial pels més menuts.

Referència històrica

La primera referència que es té de grups de nanos data de 1844. No obstant això, els Nanos Vells són de l’any 1865. Els primitius tenien un aspecte més esbojarrat que els actuals. Fins al 1986, els portadors dels Nanos Vells eren assalariats. Des de llavors, se’n fa càrrec l’Agrupació de Portadors dels Nanos Vells de Tarragona.

Característiques

Indumentària 

Cada nano va vestit segons el vestuari propi del personatge que representa, amb un sentit realista.

Artistes 

Bernat Verderol, escultor de les peces originals, construïdes en cartró-pedra. Les còpies de fibra de vidre de l'any 2002 va ser creades per Manel Casserres, de Solsona. La vestimenta va anar a càrrec d’Ambrós Domingo.

Iconografia 

Representen el Capità, els Arlequins, els Negres, els Andalusos, els Pagesos, el Metge i la seva dona i els Marquesos (disposats en aquest ordre). 

Des d’un punt de vista més general, cal dir que, partint dels estudis de l’etnòleg Bienve Moya, els nanos actuarien com a preservadors de l'espai sagrat necessari per realitzar la festa, tot obrint el pas, i alhora són un contrapunt popular, amb una funcionalitat més lúdica que no pas els gegants.

Música 

Grup de gralles i timbals.

Xarxes socials i contacte

https://www.instagram.com/nanosvells/
https://www.facebook.com/groups/59756607646/
https://twitter.com/nanosvellstgn
https://www.youtube.com/channel/UCYUMZTcB9khOO49SwcDwkUQ
https://nanosvellsdetarragona.cat
nanosvellstgn@gmail.com

Moments recomanats

Per a veure aquest extraordinari conjunt de capgrossos, és necessari copsar-los en diferents moments del seu recorregut. Només així l'espectador podrà captar tots i cadascun dels seus secrets.


Nanos Nous

Els Nanos Nous reflecteixen diversos personatges propis de la Tarragona de la segona meitat del segle XX. Es tracta d’un total de tres parelles amb un aspecte molt realista, que representen el barri del Serrallo, el Club Gimnàstic i la colla castellera dels Xiquets de Tarragona. El costum  de saludar el públic donant la mà als presents els ha convertit en figures properes a la gent i molt estimades, en especial pels més menuts. 

REFERÈNCIA HISTÒRICA

La primera parella dels Nanos Nous va ser construïda l’any 1964, amb motiu de la celebració del centenari dels Nanos Vells, i representa uns pescadors com a personatges típicament serrallencs. Posteriorment, el 1986, pels 100 anys de la fundació del Club Gimnàstic, es va encarregar la segona parella, i, per últim, l’any 1990, arran del 20è aniversari dels Xiquets de Tarragona, es va presentar la tercera i definitiva parella. L’entitat que en té cura és l’Associació de Portadors dels Nanos Nous.

Característiques

Indumentària

Cada nano va vestit segons el vestuari propi del personatge que representa, amb un sentit realista. Convé destacar, en aquest sentit, el blau de la camisa del nano serrallenc, que representa la mar, tan lligada al barri i a l’ofici de pescador, les boines que llueixen els dos personatges masculins de major edat, els escuts del Gimnàstic brodats en la roba de la parella nastiquera o la indumentària típicament castellera dels dos castellers dels Xiquets.

Artistes

Els pescadors són obra de l’artista Joan Tortosa, els del Gimnàstic, de Vicent Luna, i els dels Xiquets de Tarragona, de l’escultor i joier Joan Blàzquez.

Iconografia

Representen, respectivament, el barri mariner del Serrallo, el Club Gimnàstic i els Xiquets de Tarragona.

Des d’un punt de vista més general, cal dir que, partint dels estudis de l’etnòleg Bienve Moya, els nanos actuarien com a preservadors de l'espai sagrat necessari per realitzar la festa, tot obrint el pas, i alhora són un contrapunt popular, amb una funcionalitat més lúdica que no pas els gegants.

Música

Grup de gralles i timbals.

Xarxes socials i contacte

https://www.instagram.com/nanosnousdetarragona/
https://www.facebook.com/groups/nanosnoustarragona
https://mobile.twitter.com/nanosnoustgn
nanosnoustarragona@hotmail.com

 


Ball de bastons de Tarragona

​El ball de bastons és un tipus de dansa popular molt estesa per tot catalunya que es caracteritza pel repic de bastons i per l’espectacularitat de les seves coreografies.

Des de l'any 1841 el Seguici de Tarragona ha comptat amb un ball de bastons, de fet, és l’únic ball popular que es va mantenir durant el franquisme.

El Ball de Bastons de Tarragona va ser refundat el 1977 després d’un breu parèntesi de dos anys d’inactivitat, i manté un vincle històric amb la Part Alta de la ciutat.

 

 

Referència històrica

Les primeres notícies contrastades sobre la presència d’un ball de bastons a la ciutat daten de l’any 1633. No es pot assegurar, amb tot, l’existència d’un grup pròpiament tarragoní fins al 1841.

Des de llavors, i fins a l’actualitat, els bastoners han comptat amb una continuïtat incomparable dins la festa tarragonina. És l’únic ball popular, de fet, que va aconseguir mantenir-se durant l’etapa fosca del franquisme.

A la nostra ciutat dos grups de bastoners participen des de fa més de quaranta anys de la festa major.

El ball de bastons de Tarragona va ser refundat el 1977 després d’un breu parèntesi de dos anys d’inactivitat, i manté un vincle històric amb la part alta de la ciutat.

Característiques 

Indumentària del ball de bastons de Tarragona

Camisa i pantalons blancs, corbata, faldellí vermell amb picarols, faixa, mocador de flors creuat al pit, picarols i cintes a les cames i als braços, i espardenyes.

Estris 

Bastons a les mans; el personatge del macer porta una maça de grans dimensions a la mà, i el diable burlesc una forca. 

Iconografia 

El ball de bastons té un aspecte guerriller que es barreja, en algunes figures, amb el simbolisme de les danses agràries de fertilitat. El bastó ha estat considerat un símbol fàl·lic i un atribut màgic en contra dels mals esperits. La figura de la mort del dimoni és genuïnament tarragonina, i respon a l'etern dualisme entre el bé i el mal. 

Música 

Flauta. Contrast amb l’entorn. Sonoritat. Característica sense haver de forçar a base de bufar.

Xarxes socials i contacte (Ball de Bastons de Tarragona)

https://www.facebook.com/balldebastonsdetarragona/

https://www.instagram.com/ballbastonstarragona/

https://twitter.com/ballbastonstgn?lang=ca

Ball de bastons petit

Sortida al carrer des de l'any 2000.


Ball de pastorets

El ball de pastorets recrea el passat del món pastoral, que es combina amb la sàtira dels seus parlaments i d’alguns dels seus personatges. Els bastons llargs, emprats com a instruments idiòfons, són part fonamental d’aquest ball, marcat pel dinamisme dels cops rítmics i els salts. Una de les seves figures més emblemàtiques és l’elevació de la bota, una figura d’equilibri que s’ha convertit en un dels instants més fotografiats del ball.

Referència històrica

La primera referència datada del ball de pastorets a la ciutat es remunta al 1633, quan ja es constata que és un ball parlat. El període de màxima continuïtat d'aquest ball està comprès entre el 1877 i el 1929. L’esbart dansaire de tarragona el va recuperar l'any 1990.

Característiques

Indumentària 

Camisa i pantalons blancs, armilla grana, picarols, sarró, carabassa, barret ample de palla i espardenyes. 

Estris 

Bastons llargs que es piquen entre ells. 

Iconografia 

Relacionat amb les danses de pastors.

Música 

Xeremia, flabiol i tamborí mallorquins.

Xarxes socials

https://www.instagram.com/pastoretsdetarragona/

https://www.facebook.com/esbartdt

https://twitter.com/esbartdanstgn

esbartdt@tinet.cat

https://usuaris.tinet.cat/bpastor/inici.htm

Moment recomanat

A l'arribada a la plaça de la Font els dies 22 i 23 és de rigor veure l'elevació de la bóta, una figura d'equilibri; per veure la seva representació, ideal la plaça del Rei el 22 a la nit.

Ball de Pastorets Petits

Sortida al carrer des de l’any 1999.


Ball de Turcs i Cavallets

Cèlebres són les representacions de batalles entre moros i cristians als Països Catalans. El nostre Ball de Turcs i Cavallets n’és una mostra singular, en què se simbolitza la lluita entre els bàndols turc i cristià en plena època medieval. De fet, entre els personatges que encarna el ball hi figura, entre d’altres, el rei Jaume I (1218-1276). Pel que fa als turcs, convé assenyalar que barregen influències de guerrers medievals amb corsaris o pirates musulmans que en diferents etapes van arribar a la nostra costa. El xoc entre espases és un dels sons més particulars d’aquest ball, marcat per una estètica colorista d’allò més atractiva.

Referència històrica

El 1383 ja hi havia cavallets a Tarragona. De fet, han estat considerats els més antics a l’àrea catalana. Al segle xv ja s’enfronten als Turcs, i el ball apareix documentat fins al 1804, a càrrec del a Confraria dels Pagesos. L’any 1990 el Ball de Turcs i Cavallets va ser recuperat gràcies a la implicació de l’Esbart Santa Tecla.  

Característiques

Indumentària 

Els cavallers cristians munten en cavallets de fibra de vidre d’una estètica i acabat formidables. Tots els balladors porten espasa i escut d’armes. Tant la vestimenta dels balladors com les faldilles de les figures eqüestres llueixen diversos colors (hi destaquen el blau, el vermell, el verd, el marró i l’ocre), en funció de cada personatge. Els cavallers duen casc, i els turcs turbant. El Rei Jaume i l’Arcàngel s’intercanvien l’espasa i el banderí.

Artistes

Obra de l’escultor Joan Serramià.

Iconografia 

Representació simbòlica de la pugna entre turcs i cristians, en la qual surten vencedors els segons, gràcies a la intervenció divina i el paper, en particular, de l’Arcàngel. Pel que fa als cavallers cristians, cadascun representa una de les cases nobiliàries de Tarragona: Aguiló, Canals, Castellarnau, Foxà, Montoliu, Morenes i Prat.

Música 

Formació de dolçaines i tabals.

Xarxes socials i contacte

https://www.facebook.com/esteclatgn

https://www.instagram.com/estecla_tgn/

https://twitter.com/estecla_tgn

https://www.youtube.com/channel/UC1vbwgGp7yZIpMNlYMnjagg
http://estecla.cat/turcs-i-cavallets/
turcsicavallets@estecla.cat

Moments recomanats

  • El matí del 23 al Pla de la Seu o la seva arribada a la plaça de la Font

Foto: Laia Díaz

Ball del Patatuf

En el ball del patatuf els més menuts prenen el protagonisme amb una dansa molt representativa i senzilla d’aprendre, fet que ha permès, d’altra banda, que s’hagi popularitzat. Sembla que els tres cops seguits que els balladors piquen amb les mans, durant l’execució del ball, van originar, per un procediment d’onomatopeia, el nom patatuf.

Referència històrica

A Tarragona, aquest ball, documentat a diferents poblacions catalanes, era una de les danses populars de carrer pròpies dels esbarts. L’any 1980, introduït per l’esbart de santa tecla, va ser incorporat al seguici popular.

Característiques

Indumentària

Els nens llueixen camisa i pantalons blancs, armilla i faixa morada, típica del camp de tarragona; les nenes mitenes als braços, gandalla al cap, camisa blanca, faldilla volada i faixa també morada.

Iconografia

Els tres cops de picar amb les mans seguits semblen haver originat, per un procediment d'onomatopeia, el nom del patatuf.

Música

Grup de gralles.

Xarxes socials i contacte

https://www.facebook.com/esteclatgn

https://www.instagram.com/estecla_tgn/

https://twitter.com/estecla_tgn

https://www.youtube.com/channel/uc1vbwggp7yzipmnlymnjagg

patatuf@estecla.cat / estecla@estecla.cat

http://estecla.cat/ball-del-patatuf/

Moment recomanat

Veure'l des de les escales de la Catedral dóna una perspectiva de conjunt únic.

Ball del Patatuf Petit

Sortida al carrer des de l'any 2000.


Foto: Laia Díaz

Ball de cercolets

El ball de cercolets és un tipus de dansa portada a terme amb cèrcols o arcs ornamentals. Està molt present a nombroses festes populars dels països catalans, i manté una estreta relació simbòlica amb les cerimònies agràries. 

La figura de la bóta és el moment més aplaudit en què un dels balladors és sostingut dalt de la munió d'arcs entrelligats. Fins i tot, hom ha apuntat que aquests arcs havien estat anteriorment fets dels mateixos cèrcols amb què els boters construïen els grans recipients de vi.

Referència històrica

Els cèrcols o arcs ja apareixen en el seguici tarragoní l’any 1577, concretament amb una colla de balladors del gremi de Sant Marc, dels sabaters, que va tenir continuïtat fins al 1804. Se’n tenen referències fins al 1891, i durant el segle xx en consten algunes actuacions esporàdiques. Va ser recuperat l’any 1985, i és un ball que forma part de l’esbart Santa Tecla.

Característiques

Indumentària 

Els nois vesteixen pantalons i camisa blanca, mocador creuat al pit i faldellí vermell i picarols. Les noies, a banda de la camisa blanca i el mocador, vesteixen faldellí blau.

Estris 

Arcs de fusta folrats amb cintes.

Iconografia 

Aquest ball ha estat interpretat, pels estudiosos, com un homenatge a la flora, i també a les cerimònies de la verema.

Música 

Grup de gralles.

Xarxes socials i contacte

https://www.facebook.com/esteclatgn

https://www.instagram.com/estecla_tgn/

https://twitter.com/estecla_tgn

https://www.youtube.com/channel/uc1vbwggp7yzipmnlymnjagg

cercolets@estecla.cat / estecla@estecla.cat

http://estecla.cat/ball-de-cercolets/

MOMENT RECOMANAT

La passada del dia 23 a la plaça de la Font.

BALL DE CERCOLETS PETIT

Sortida al carrer des de l'any 2009.


Bastoners de l’Esbart Santa Tecla

La inactivitat del Ball de Bastons de Tarragona durant dos anys provoca que l’esbart Santa Tecla prengui la iniciativa i organitzi un nou grup, que manté la tradició durant l’absència de l’anterior (1975-1977), així com també posteriorment.

Convé tenir present que el cos de bastoners de l’esbart Santa Tecla va ser pioner en la incorporació de la dona al seguici popular.

CARACTERÍSTIQUES

Indumentària del cos de bastoners de l'esbart Santa Tecla

Camisa i pantalons blancs, faldellí grana, faixa, mocador creuat al pit, polaines amb picarols a les cames, cintes de colors a cames i braços i espardenyes de pagès.

Estris 

Bastons a les mans; el personatge del macer porta una maça de grans dimensions a la mà, i el diable burlesc una forca. 

Iconografia 

El ball de bastons té un aspecte guerriller que es barreja, en algunes figures, amb el simbolisme de les danses agràries de fertilitat. El bastó ha estat considerat un símbol fàl·lic i un atribut màgic en contra dels mals esperits. La figura de la mort del dimoni és genuïnament tarragonina, i respon a l'etern dualisme entre el bé i el mal. 

Música 

Flauta. Contrast amb l’entorn. Sonoritat. Característica sense haver de forçar a base de bufar.

XARXES SOCIALS I CONTACTE (COS DE BASTONERS DE L'ESBART SANTA TECLA)

https://www.facebook.com/esteclatgn

https://www.instagram.com/estecla_tgn/

https://twitter.com/estecla_tgn

https://www.youtube.com/channel/uc1vbwggp7yzipmnlymnjagg

cosdebastoners@estecla.cat / estecla@estecla.cat

http://estecla.cat/ball-bastoners/

Cos de bastoners petit de l’esbart Santa Tecla

Membre del Seguici petit des del 2001.


Ball de gitanes

El ball de gitanes, amb les cintes de colors característiques, els moviments dels seus balladors i el so de les castanyoles, és sinònim d’energia i alegria encomanadisses. El seu origen es vincula a les festes de l’arbre del mes de maig. El ball també manté un component satíric, amb la representació d’uns parlaments propis.

Referència històrica

La primera referència històrica relacionada amb el ball de gitanes a tarragona data de 1577, sota el nom de “jochs de bomianes”. Des d’aleshores, i fins al 1877, en consten nombroses actuacions.

Reprès durant els anys 1942 i 1943, però sense major continuïtat, el ball es consolida amb la recuperació històrica que n’encapçala, l’any 1985, l’esbart dansaire de tarragona.

Característiques

Indumentària 

Els personatges masculins vesteixen pantalons i camisa blanques, faldellí grana, cintes als genolls, mocador creuat al pit. Els femenins vestits llargs amb mantó a l'esquena. 

Estris 

Pal amb vuit cintes, castanyoles, i fuet per al gitano major. 

Iconografia 

Es relaciona amb el ritual de la fertilitat i la fecunditat, així com amb les cerimònies per espantar els mals esperits. 

Música 

Grup de gralles.

Xarxes socials i contacte

https://www.facebook.com/balldegitanes.tgn

https://www.instagram.com/bgitanestgn/

https://twitter.com/esbartdanstgn

bgitanes@tinet.cat / esbartdt@tinet.cat

https://usuaris.tinet.cat/bgitanes/

Moment recomanat

  • Dia 22 a la nit a la plaça del Rei

Ball de Gitanes Petit

Sortida al carrer des de l'any 2000.


Foto: Laia Díaz

Ball de valencians

El ball de valencians, a Tarragona recuperat per l’esbart de Santa Tecla, amb les seves construccions humanes, ha estat considerat pels estudiosos com l’antecedent històric del fet casteller.

Originàriament provenia del país valencià, i durant segles ha conviscut paral·lelament amb el món casteller i ha perviscut fins als nostres dies.

Referència històrica

A mitjans del segle XIX està comprovada la presència d’un ball de valencians propi, que desapareix, amb tot, donant pas a colles castelleres. La primera referència històrica, amb tot, de la presència d’un ball de valencians a la ciutat data de 1633. Aquest ball va ser recuperat al seguici popular per l’esbart de Santa Tecla l’any 1997.

Característiques

Indumentària 

Camisa blanca, armilla verda, pantaló de mitja cama i faldellí negre, picarols a les cames, barretina i faixa morades. 

Estris 

Mocador blanc i castanyoles. 

Iconografia 

Les seves construccions humanes refermen la força de l’esperit col·lectiu, com en els castells, tradició que històricament precedeixen. 

Música 

Cobla entera (sac de gemecs, flabiol, tamborí, tarota i violí)

Xarxes socials i contacte

https://www.facebook.com/esteclatgn

https://www.instagram.com/estecla_tgn/

https://twitter.com/estecla_tgn

https://www.youtube.com/channel/uc1vbwggp7yzipmnlymnjagg

valencians@estecla.cat / estecla@estecla.cat

MOMENT RECOMANAT

  • Dia 22 i 23 a la plaça de les Cols on construeixen la seva torre de tres pisos en forma de campana.

Foto: Laia Díaz

Ball de cossis

El ball de cossis rep aquest nom en referència a les cucurulles que llueixen els seus balladors, i que són anomenades “cossis” en qualitat de recipient, vas o test en forma troncocònica. Es tracta d’un ball reconegut pel so dels cascavells que els seus balladors fan sonar en moure les cames.

Referència històrica

La seva existència està datada des de l’any 1403 fins al 1804. Antigament, quan se’l coneixia com a ball de cossis i prims, se n’ocupava el gremi dels corders. L’any 2004 va ser reincorporat al seguici popular per mitjà del treball de recuperació històrica de l’esbart dansaire de tarragona.

Característiques

Indumentària 

Pantaló blanc, camisa blanca, sobrefaldilla i armilla blau marí, polaines color sorra amb cascavells, mocador blau marí, i cossi color sorra. Espardenyes amb betes blaves, faixa de color beix. 

Estris 

Corona de cascavells a la mà que marquen el ritme del ball.

Iconografia 

Es tracta d'un ball de cascavells en la seva vessant marinera.

Música 

Cobla de tres quartans ampliada (tarota, flabiol i tamborí, acordió, tuba i sac de gemecs, timbal).

Xarxes socials i contacte

https://www.facebook.com/ballcossistgn

https://www.instagram.com/ballcossistgn/

https://twitter.com/balldecossistgn

balldecossis@gmail.com

Ball de Cossis Petit

Estrenat l'any 2013 al Seguici petit de Tarragona.​


Ball de Titans

El Ball de Titans té la particularitat d’haver estat documentat només a Tarragona.

Va ser un dels balls més populars de la ciutat, segurament per la seva morfologia, que tan sols deixava al descobert els caps dels balladors, a mode de nanos o caparrots, i pel volum de gent que arrossegava.

Hi havien arribat a sortir fins a un centenar de persones.

Recuperat l'any 2022 pel Gremi de Marejants de Tarragona en motiu de la celebració dels 700 anys de l'arribada del braç de Santa Tecla a la ciutat.

Referència històrica

Aquest ball va estar present al Seguici Popular tarragoní entre els anys 1557 i 1804. L’any 2022 és recuperat pel Gremi de Marejants de Tarragona, al qual havia estat vinculat històricament.

Característiques

Indumentària 

Vesteixen camisola de màniga llarga, pantalons de color ocre, polaines i espardenyes. Els balladors van lligats entre si per una tela de color vermell i blau, i duen un casc modelat amb formes marines, peixos i diferents tipus d’aus. La màscara, amb un nas llarg, porta un picarol a l’extrem.

Estris 

Corona de cascavells a la mà que marquen el ritme del ball.

Iconografia 

Els Titans eren els dotze fills d’Urà i Gea, déus del cel i la terra, respectivament. La vestimenta del ball també mostrar diferents símbols de la vida marinera.

Música 

Cobla de ministrers.

Xarxes socials i contacte

 

https://www.instagram.com/marejants/
https://www.facebook.com/gremide.marejants.9
https://twitter.com/marejants

https://www.youtube.com/channel/UCn0m3B6OWlRKk_RcQOVTyj


Ball dels set pecats capitals

Es tracta d'un joc que basa el seu contingut en la plasticitat del seu simbolisme pel que fa als personatges, la indumentària, els estris, els colors o la mateixa gestualitat.

Aquest joc al·legòric modelaria els continguts religiosos de la lluita entre el bé i el mal, entre els pecats i la virtut.

REFERÈNCIA HISTÒRICA

Element originari dels segles XIV i XV. Tot i així, la primera referència datada és de l'any 1407 i està considerat per alguns estudiosos com un ball parlat. Recuperat l'any 2003.

CARACTERÍSTIQUES

Indumentària

El vestuari, inspirat en monuments locals (Catedral i Pont del Diable), intenta donar vida a les pedres. Cal destacar els brodats dels símbols que representen els Pecats i les Virtuts, així com les espectaculars màscares dels seus balladors. Disseny del vestuari de Nines Sempere.

Estris

Vares de les Virtuts –insígnia d'autoritat– rematada per un crismó i pals dels Pecats –símbol de l'ensenyança del camí cristià.

Iconografia

Aquest joc al·legòric modelaria els continguts religiosos de la lluita entre el bé i el mal, entre els pecats capitals i la virtut, en definitiva, entre els Momos i la Moma, que encara perviuen avui a la ciutat de València en el cicle temàtic del Corpus. Les imatges simbòliques de les Virtuts usades en el combat espiritual són: el cíngol, símbol de la veritat i la caritat; la cuirassa, de la justícia i la puresa; el calçat, com a emblema del zel apostòlic, la humilitat i la perseverança; l'escut, representant la fe i la creu; l'elm com a l'esperança de salvació; l'espasa, al·legoria de la paraula de Déu, i per últim, l'arc, símbol de la pregària que actua de lluny. Les figures que representen els Set Pecats són: l'àliga, com a símbol de l'orgull s'atribueix a la supèrbia; la rata, com a representació de l'avarícia; el boc, com a al·legoria d'abominació i de luxúria; el porc, emblema de golafreria; l'ós, símbol de la ira; la serp, al servei de l'enveja i l'astúcia, i el porc senglar, com a presagi de mort, s'encarna en la peresa.

Música

Cobla de ministrers

MOMENT RECOMANAT

Qualsevol moment és bo per a observar els detalls del vestuari i estris que representen aquests Set Pecats o aquestes Virtuts, però cal veure també la representació sencera que es porta a terme el dia 22, en acabar el seguici, a la plaça de les Cols.


Moixiganga

La Moixiganga catalana és la plasmació del cicle temàtic de la passió, mort i resurrecció de Crist dins el Seguici Popular. És un dels elements més austers i seriosos dels que perviuen en el panorama festiu de la Catalunya Nova.

Hi ha qui creu que la moixiganga va estendre's en determinats indrets del sud del Principat, on va ser anomenada ball de valencians, i que va evolucionar cap als castells actuals.

REFERÈNCIA HISTÒRICA

Originària del segle xviii, queda plenament documentada a mitjans del segle xix, però posteriorment desapareix igual que el Ball de Valencians. La seva recuperació data de l'any 2000.

CARACTERÍSTIQUES

Indumentària

Pantalons i camisa blanca, faldellí i armilla grana, picarols als genolls i faixa morada; barret de clavells. El seu barret és la mostra més genuïna d'aquest tipus de guarniments florals que perviu avui a Catalunya.

Estris

Ciris amb l'antic escut de Tarragona.

Iconografia

Representa la Passió de Crist mitjançant dotze figures plàstiques. Es considera també, un antecedent dels castells.

Música

Grup de gralles

MOMENTS RECOMANATS

  • Dia 22, nit, representació dels dotze quadres a la plaça de les Cols
  • Dia 23, migdia, entrada a la plaça de la Font

Dames i Vells

El Ball de Dames i Vells ha estat i és un dels elements més populars del Seguici tarragoní. Dins la festa ha representat, fins i tot en els moments més durs i més avesats a les tendències foranes i antiauctòctones, una vàlvula d'escapada per a la sàtira respecte als poders establerts i, per tant, boca del sentiment ciutadà més humil i popular.

És un ball itinerant que, tot i formar part del seguici, el trobareu actuant a les places fora del recorregut establert.

REFERÈNCIA HISTÒRICA

El Naixement de Dames i Vells esta lligat a la popularització del Corpus i a la celebració de Sta. Tecla a partir del S. XV. Al 1514 tenim la primera referència al ball de Dames i Vells, a l'Arxiu històric de Tarragona amb 16 personatges, immers en el seguici. Al 1566 i al 1577 tenim referències també al joc dels vells amb la confraria dels bastaixos.

Al 1604 amb la entrada de l'Arquebisbe Joan Vic figura el Joc de Ball dels Vells, que a mes de ballades itinerants pels carrers, es fa una representació a la plaça St. Francesc ( Plaça La Font) en un recinte delimitat, durant 3 hores.

Al 1664 es diu explícitament que tots els integrants son homes. El Batlle i el Rector s'incorporen al S XVIII-XIX. Al 1695 ja figura com a Ball de Dames i Vells. Amb Carles III es va promulgar una Cèdula per prohibir els balls i entremesos.

Al 1813, desapareixen el monopolis gremials, i els balls del seguici passen a mans de particulars, això dono un nou aire i empenta a les festes Tarragonines.

L'any 1886 la premsa arracona als Balls per " poco dignos de una capital de provincia"per ser na imatge del passat rural. Fins al 1922-23 no tornarà a sortir , tan sols al 1908 de forma esporàdica.

L'any 1981 es recupera de forma definitiva, per part de la Colla Sardanista "Joventut Tarragonina". Oriol Grau, si be d'una forma col·legiada, s'encarregarà de la composició final del text i de l'apartat interpretatiu del ball fins a l'actualitat.

Al 1988 s'incorpora el Guardia Civil, com a representant de l'estament militar ( Blasques).

Al 1990 es crea un cos de seguretat "La Catalana" per separar el nombrós públic del Ball. Son les úniques dones del Ball de Dames i Vells.

OBSERVACIONS

Es tracta del ball parlat més genuïnament tarragoní i a la vegada del grup que actualment executa amb més gràcia la seva acció teatral.

CARACTERÍSTIQUES

Indumentària

Els homes llueixen barrets, jaquetes i pantalons d'època; les dones vestits exuberants; l'alcalde, el rector i el guàrdia civil, amb els seus respectius atributs i indumentària.

Iconografia

Representen uns marits vells que s'enfronten a les seves esposes joves; la trifulga motiva la intervenció de les autoritats.

Música

Violí, bombo, acordió, banjo, violoncel i caixa

MOMENTS RECOMANATS

Les representacions al carrer Major i a la plaça de les Cols els dies 22 i 23.

REPRESENTACIONS ANTERIORS

Trobareu totes les representacions a l'adreça www.damesivells.cat

Les Colles Castelleres de la ciutat

Les quatre colles castelleres de la ciutat de Tarragona són, per ordre d'antiguitat:

  • Colla Castellers Xiquets de Tarragona
  • Colla Jove Xiquets de Tarragona
  • Xiquets del Serrallo
  • Colla Castellera Sant Pere i Sant Pau

Més informació

 

square_img
25/09/2022

La Catedral de Tarragona exhaureix les localitats per gaudir de l'espectacle de cloenda dels actes de Santa Tecla 700

Més de 150 músics i cantaires, sota la direcció de Xavier Pastrana, protagonitzen 'Vesperae Tarraconensis. La Catedral del so'

Vegeu-ne més
square_img
24/09/2022

Última hora sobre les afectacions als actes de Santa Tecla per la previsió de pluja d'avui dissabte

Entre les modificacions destaca l'ajornament del Correfoc, que tindrà lloc demà diumenge a partir de les 22 h

Vegeu-ne més
square_img
23/09/2022

Suspesos tots els actes de Santa Tecla d'aquest divendres

A causa de les intenses pluges que cauen durant tota la tarda a la ciutat

Vegeu-ne més
square_img
23/09/2022

La diada castellera de la Mercè s'avança a les 12 h i tindrà tres rondes, a més del pilar caminant

Aquest dissabte també tindrà lloc la signatura del protocol de renovació de l'agermanament amb l'Alguer

Vegeu-ne més

APP TGN Agenda

Descarrega’t l’app TGN Agenda i tindràs a mà tota l’activitat de la ciutat de manera permanentment actualitzada. L’aplicació t’informarà dels esdeveniments relacionats amb la cultura, les festes, el patrimoni i l’esport i podràs personalitzar-la segons els teus interessos. Estigues al dia de les festes de Santa Tecla de manera ràpida i senzilla!