"Conflictes gremials i protestes popular a Tarragona a l'antorn del comerç i la producció de pa, peix i vi (1719-1808)" de Manel Camafort Montoya.

“Amb l’accés del candidat Borbó al tron hispànic, l’absolutisme va influenciar moltes de les antigues dinàmiques del mercat local, que a Tarragona va haver de conviure amb una derrama monetària constant per poder pal·liar els deutes de la hisenda local d’abans de 1714. Impostos, arrendaments i drets municipals particulars van ser el vehicle fiscal per al seu pali, que va entrar en conflicte directe amb els interessos de la població i els de les entitats gremials. La confluència dels seus monopolis amb les ordenances municipals va generar disputes en aquesta capital corregimental per poder gestionar els sistemes de cobrament de drets i l’avituallament de productes bàsics al llarg de tot el segle XVIII. Aquest estudi comprèn una anàlisi de la conflictivitat social protagonitzada pels gremis d’aquest sector entre la instauració de la Nova Planta borbònica i l’eliminació total de les traves comercials dels aliments a la Monarquia Hispànica. En aquest cas centrat en els llauradors, pescadors i forners que van ser els tres col·lectius professionals que van combatre legalment i subversiva les greuges a les seves activitats implantades pel govern. Els seus interessos laborals gremials van assimilar-se amb els particulars de la població quan la implantació de tributs per part dels regidors fou abusiva i vulnerà la seva capacitat adquisitiva durant els cinquanta primers anys del nou règim estatal.”