Esteu aquí: Inici › Premis literaris › Història dels premis

Història dels premis

Els Premis Literaris Ciutat de Tarragona es van convocar per primera vegada el 1991. Amb tot, aquesta primera edició tenia ja uns precedents. D'una banda, Òmnium Cultural del Tarragonès convocava, des de 1978, el Concurs Literari Juvenil Domènec Guansé; la mateixa entitat, el 1984 ja havia organitzat la Primera Nit Literària dels Països Catalans, una vetllada en què s'atorgaren el 1r Premi d'assaig Rovira i Virgili, el 1r Premi de narrativa Pin i Soler, el 1r Premi de poesia Comas i Maduell, el 1r Premi d'historieta gràfica Ricard Opisso i el 7è Concurs Literari Juvenil Domènec Guansé. L'origen del Premis Literaris Ciutat de Tarragona es troba en aquesta convocatòria anterior, l'objectiu de la qual era situar la ciutat al mateix nivell d'altres com València o Girona quant a certàmens literaris prestigiosos.

El cartell dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona, però, també tenia altres precedents paral·lels. Per una banda, l'Ajuntament havia convocat, el 1980 i el 1982, el premi de poesia Tarragona. Per una altra, el mateix Ajuntament va instituir també el premi Gramunt i Subiela, en honor a aquest notari tarragoní, que havia fet donació al municipi d'un important llegat bibliogràfic, i el 1987 va convocar per primera vegada el premi d'investigació arqueològica Lluís Pons d'Icart.

 

Des de 1991 fins a l'actualitat, la convocatòria literària ja no ha patit cap interrupció. Amb tot, any rere any s'hi han anat introduint canvis que l'han millorat contínuament. En un principi, la convocatòria era responsabilitat exclusiva d'Òmnium Cultural del Tarragonès, tot i que comptava amb el suport, sobretot econòmic, d'altres institucions; els premis convocats eren, en principi, els mateixos que a la festa literària de 1984, és a dir, poesia, narrativa, assaig, historieta gràfica i literatura juvenil, amb els mateixos noms que llavors.

​Des de 1991, d'altra banda, seguint la proposta d'Edicions El Mèdol, es pren el determini de publicar els treballs guanyadors. En aquell any, l'editorial es va fer responsable dels premis d'assaig (que va publicar fins al 2003) i de narrativa (que va publicar fins a l'edició de l'any 2000). En canvi, els altres premis (poesia, historieta gràfica i literatura juvenil) no es publicaven.

Una altra de les novetats que va establir-se, a partir de 1993, va consistir a complementar la dotació econòmica dels premis amb una peça dissenyada pel joier Joan Blázquez, que va rebre el nom de Musa de Tarragona, en versions de bronze i plata.

En aquest període, i fins a 1998, el lliurament dels premis es concretava en un sopar literari.

El 1994, l'Ajuntament, a través de la Fundació Universitària Ciutat de Tarragona, ens municipal de caràcter autònom, va assumir la necessitat d'impulsar els Premis, per la qual cosa va signar un conveni amb Òmnium Cultural per formalitzar la seva aportació econòmica i organitzativa. El canvi va ser important, perquè implicava, en primer lloc, que l'Ajuntament assumia la despesa, ja fos directament o mitjançant l'obtenció de patrocinadors; en segon lloc, l'Ajuntament assumia la direcció tècnica dels Premis, nomenant, de la seva plantilla, un director dels Premis Literaris.

La incorporació de la Fundació Ciutat de Tarragona també va ser causa que el 1997 es creés un premi singular: el Tinet de narrativa curta per Internet, que des d'un principi va obtenir ja un alt nivell de participació. Cossetània edicions es va fer càrrec de la publicació del premi Tinet des d’aleshores, en un volum que recull l'obra guanyadora i fins a una quinzena d'altres relats seleccionats. També, des de 1996, Cossetània havia assumit l'edició del premi de poesia.

La dotació dels altres premis es va mantenir més o menys estable, amb algunes lleugeres variacions. Però l'any 1998 l'ajuntament va decidir que, per dotar de més visibilitat al premi de narrativa Pin i Soler, calia una dotació econòmica que l'equiparés a altres premis importants de la literatura catalana. En aquesta edició, el premi va passar d'una dotació de 500.000 a 3 milions de pessetes (de 3.000 a 18.000 euros aproximadament). Amb aquesta dotació s'obre la porta a un nou període per als Premis Literaris Ciutat de Tarragona.

L'any 1999, l'Ajuntament de Tarragona va assumir directament l'organització dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona a través de l'Àrea de Cultura. Aquest canvi va donar inici a una etapa de transformació del cartell de premis, de les editorials col·laboradores i dels formats de difusió del certamen.

Una de les principals novetats va ser la incorporació, l'any 2000, del Premi-beca de traducció Vidal Alcover, dedicat a projectes de traducció al català d'obres de la literatura universal. Durant aquests anys també es van incorporar noves modalitats i es van redefinir diversos guardons per adaptar-los a les necessitats del moment. Entre aquests canvis destaca la transformació, l'any 2004, del Premi Pin i Soler, que va passar de premi de narrativa a premi exclusivament de novel·la.

Pel que fa a l'acte de lliurament, l'any 1999 es va abandonar el tradicional format de sopar literari i els premis van adoptar la forma d'una Festa Literària al Teatre Metropol, que combinava el lliurament dels guardons amb actuacions musicals, teatrals i literàries. Aquesta experiència va marcar l'inici d'una progressiva transformació de l'acte de lliurament cap a formats cada vegada més escènics i oberts al públic.

A partir de 2003, l'acte es va reformular novament, recuperant el format de sopar però incorporant-hi una programació artística estable. Les successives edicions es van celebrar a l'Hotel Imperial Tàrraco i, posteriorment, al Fortí de la Reina, consolidant el lliurament dels premis com un dels actes centrals de la vida literària de la ciutat.

Aquesta etapa també va veure néixer la Tardor Literària, una programació d'activitats que, durant els mesos d'octubre i novembre, articulava la vida literària de la ciutat al voltant dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona i que es va consolidar com un dels principals cicles literaris del calendari cultural tarragoní.

Joaquim Mallafrè rebent el premi. Foto: Tjerk van der Meulen.

Després de l'edició de 2010, l'organització dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona va fer una pausa per adaptar la convocatòria al nou context derivat de la crisi econòmica. Aquesta redefinició va comportar una important simplificació del certamen. El cartell va quedar reduït a tres modalitats: el Premi Pin i Soler de novel·la, el Premi Tinet de narrativa curta i el Premi-beca de traducció Vidal Alcover, que continuen constituint el nucli dels premis en l'actualitat.

També es van introduir altres canvis significatius, com la presentació electrònica d'originals i la modificació del calendari de la convocatòria, que va passar a publicar-se durant el mes d'octubre i a resoldre's la primavera següent. Aquest nou model s'ha anat traduint en un increment progressiu de la participació.

En coherència amb aquest context, la primera edició d'aquesta nova etapa va culminar amb un acte de lliurament especialment auster celebrat a la sala de sessions de l'Ajuntament. En els anys següents, la progressiva recuperació de l'activitat cultural va permetre reforçar novament la dimensió pública de l'acte, que va retornar al Teatre Metropol. L'augment de les necessitats tècniques i escèniques de l'esdeveniment va comportar posteriorment el seu trasllat al Teatre Tarragona, on s'ha consolidat el format actual de la Nit dels Premis Literaris.

Espectacle de la Cia. EIA a la Nit dels Premis 2025-26. Foto: Albert Rué.

Aquest canvi respon també a la voluntat de reforçar la projecció pública de l'acte, dotar-lo d'una identitat pròpia i obrir-lo encara més al conjunt de la ciutadania com una celebració de la literatura i la lectura.

L'any 2021 es va incorporar el Premi honorífic Montserrat Abelló a la trajectòria en l'àmbit de la traducció, amb la voluntat de reconèixer públicament l'aportació dels traductors i traductores a la literatura catalana i de visibilitzar la traducció com una activitat essencial per a la circulació de les obres i les idees.

Aquesta etapa es caracteritza també per la consolidació dels premis dins l'àmbit literari català. Diverses obres guardonades pel Premi Pin i Soler han obtingut posteriorment un ampli reconeixement crític i noves distincions. És el cas d'Eren ells, de Carles Rebassa; Tsunami, d'Albert Pijuan; o Al bosc vermell, un cavall fuig, de Marta Soldado, entre d'altres.