Resum - Descripció

Amb només una breu distància temporal respecte al seu primer llibre Metzina legal, l’Aarón de Balmar consolida la seva veu poètica amb Un arc de colors vius nimba el seu cap, un poemari dens, ambiciós i ric en formes. Com en el primer poemari, la seva joventut no és cap obstacle i es converteix en una força creadora que travessa cada vers amb passió.

Aquest segon recull s’estructura en quatre grans blocs (Cel, Llimbs, Terra i Al compàs d’Ausiàs March) i en conjunt el podríem definir com un artefacte polifònic que compagina la lírica més clàssica amb formes més lliures i contemporànies, com el rap o el vers narratiu. De nou, hi ha el màxim rigor mètric en cada vers on, en molts casos, hi respiren els clàssics però també hi ha aroma de les coses que passen ara al carrer.

L’Aarón invoca a Verdaguer, Ausiàs March, Ovidi, Springsteen o Pablo Hasél. De fet, sembla que dialogui amb tots ells i aquesta és una de les grans virtuts del llibre, perquè aquest jove autor no es limita a recitar poesia, la fa viure i la fa tremolar.