Resum - Descripció

"No conec cap altre autor o autora contemporani que, en les seves més de seixanta peces, hagi innovat tant -i d'una manera tan natural, orgànica, i allunyada de qualsevol voluntat o esnobisme intel.lectual forçat- en la varietat de la recerca formal entorn de com organitzar les tensions estètiques: la traducció d'estructures pròpies de l'harmonia musical, com el cànon o la forma sonata, a contextos narratius i teatrals; l'aplicació de la narració al teatre, amb la qual amaga d'una manera molt pròpia una primera persona actuable per als intèrprets en una aparent tercera persona; el retorn a la comunitat a través de la coralitat; l'exploració de ressonàncies a les ficcions simbòliques; les tensions entre el nivell poètic del llenguatge i el figuratiu de la situació donada o de l'espai; la hiperfragmentació, les tensions de punt de vista o l'eternització dolorosa de l'instant en què vam ser ferits, són -entre molts d'altres- alguns dels seus embruixos formals." (Albert Tola, pròleg a Nou peces (2001-2023) de Roland Schimmelpfennig)