Resum - Descripció

Quan la Laia deixa l’Empordà i travessa l’estret cap al Marroc, no ho fa com a turista, hi va a buscar arrels, silenci i sentit. Instal·lada sis mesos a Taakit, als afores de Midelt, conviu amb el ritme del bosc de cedres, el te amb menta, el hammam i els camins de l’Atles.

Entre les sœurs franciscanes i els monjos trapencs del Monestir Notre-Dame de l’Atlas, descobreix una espiritualitat feta d’ofici i discreció, però també el pes de la tragèdia de Tibhirine. S’endinsa en la vida del barri, on hi viuen dones que sostenen cooperatives de llana, una llar d’infants, amistats que trenquen fronteres i històries vora el foc.

Anys més tard, la memòria d’aquell temps, i l’eco dels ancestres, la porten a posar-ho per escrit amb una prosa molt sensorial i precisa. Aquest llibre és un relat basat en fets reals sobre pertinença, cura i convivència amb persones que, com els arbres, creixen juntes i respiren alhora.