Tarragona és rica patrimonialment, no només tenim els vestigis de la gloriosa Tarraco, sinó que gaudim de patrimoni medieval, modernista, així com gastronòmic o immaterial com els castells. Sempre diem que cal reivindicar la nostra història, tota, i això és el que pretenem amb l’obertura del Fortí de Sant Jordi.

Aquesta construcció geomètrica que trobem al passeig marítim Rafael Casanova, data del segle XVIII i ens permet explicar l’arquitectura defensiva de la nostra ciutat, un baluard construït pels anglesos en el marc de la guerra de Successió. No és un edifici aïllat, sinó que forma part del relat històric que el connecta amb el cementiri dels Jans i la resta de fortificacions que defensaven la ciutat.

El fortí de Sant Jordi és un Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), com totes les fortificacions i construccions defensives, la zona a la qual pertany és zona de respecte del Conjunt Històric, i també el mateix fortí forma part del conjunt de la Punta del Miracle protegit com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).

Conscients de la importància de l’indret i de la construcció, l’octubre del 2019 el GM de Ciutadans, encapçalat per l’ara alcalde Rubén Viñuales, va presentar una moció que es va aprovar per unanimitat perquè s’obrís el Fortí de Sant Jordi a la ciutadania i quatre anys més tard, sembla que ha canviat d’opinió.

Durant el govern de Ricomà es va treballar per restaurar i reobrir el fortí a través d’una intervenció senzilla però que potencia molt l’espai. Després de les eleccions municipals, i amb l’entrada del nou govern, vam veure com l’actual conseller de patrimoni, al mes de juny, celebrava també la recuperació d’aquest espai que s’albirava cap a finals de l’estiu o tardor. Des d’ERC hem fet seguiment de les obres i hem preguntat en reiterades ocasions quan s’obriria l’espai, des de govern sempre ens van respondre que això passaria al més aviat possible però la setmana passada els socialistes deixaven clar que tot i estant les obres enllestides, no tenien cap intenció d’obrir l’espai, al·legant-ho al poc aforament i la manca de pressupost. Excuses de mal pagador, ja que l’espai permet un aforament de 50 persones i per tant, es poden fer actes de petit format així com la visita del propi espai, però cal dir i remarcar que l’amplada de la porta del mateix fortí permet una evacuació de 850 persones. Estem d’acord en fer les coses amb la màxima seguretat, en això estem alineats, però cal estar d’acord en fer-les.

Ens preguntem per què l’actual govern no vol obrir la porta del fortí i quin és el motiu del seu canvi d’opinió. Obrir aquesta porta a la història de la nostra ciutat no deixa de ser una qüestió de voluntat política i malauradament sembla que com que el projecte no és seu, no hi ha interès. Sobta que ara l’interès sigui per l’enterrada font dels lleons, unes restes situades dins d’una propietat privada que costaran molt a l’Ajuntament. Volem recordar que obrir una porta sembla que no hagi de costar gaire, una porta que explica la nostra història, que dignifica un espai i que ens permet explicar-nos millor, però també és una porta al reconeixement de la feina ben feta i aquesta, sembla que costa més d’obrir.