Ara que vivim dies de regals i els Reis d’Orient passen per les llars, recordem una frase que des d’ERC vam repetir força vegades durant la campanya electoral municipal «això no són propostes reals, això és la carta als reis», referint-nos a les propostes que els altres grups municipals feien. I és que demanar a Ses Majestats és fàcil, ara bé, que es compleixi el que es demana ja són figues d’un altre paner.

Justament aquestes dates coincideixen amb el primer mig any del govern de Rubén Viñuales com a alcalde, i reflexionant durant aquests dies tan assenyalats veiem que la carta als Reis Mags d’Orient va ser agosarada i poc realista, però ja se sap, prometre és gratuït i creure-ho o no, ja depèn de cadascú de nosaltres.

És evident que quan es fa la carta als Reis no es parla del que se sacrificarà a canvi, amagades quedaven les promeses de deixar al calaix l’obertura del Fortí de Sant Jordi, amb un cost anual de 10.000€ que no es vol assumir, o deixar al calaix el projecte del skatepark, treballat durant molt de temps amb les entitats, o portar al Magatzem 6 de la Tabacalera l’art contemporani de la ciutat, això no s’explica perquè qui vol posar foscor en una època de llums i promeses?

I les promeses van ser diverses, com ara peonitzar l’últim tram de la Rambla Nova, que ara per ara continua obert i no coneixem cap projecte que en faci referència. Una peonització que parlant amb l’associació de veïns del centre, qui en podria sortir més afectat, veuen amb molt bons ulls i són els primers que veurien aquest gest com una gran aposta de zona per als vianants, familiar i dinàmica.

Podem passar de puntetes per altres promeses escrites a llapis, per si calia esborrar-les ràpidament, com ara la ‘TGN Segura’, una aplicació pel telèfon mòbil amb l’objectiu de revertir la sensació d’inseguretat, un regal de Reis que hauria d’haver arribat segons el calendari i la prioritat que hi donava l’alcalde, o com ara el Servei Municipal d’Atenció Psicològica (SMAP), un servei que el febrer de 2023 ja era una de les prioritats del partit de Viñuales, crear una xarxa de psicòlegs per a la gent jove i un cos d’educadors/es enfocats en els centres escolars. Una altra molt bona proposta, però que de moment no n’hem sentit a parlar més.

Una altra promesa lligada amb un llaç ben gros i vermell, d’aquells regals que són més grans que l’arbre de Nadal i tothom hi posa els ulls a sobre per saber si és el futur propietari, era la T-Tarraco, aquesta targeta que havia de servir per accedir gratuïtament als museus locals o al transport públic. Evidentment, només per als empadronats a Tarragona ciutat. No diem que la idea no sigui bona, però és evident que els qui tenim coneixement de com funcionen les arques municipals, sabem que això és simplement impossible. I aquesta promesa de bus gratuït és injusta, perquè evidentment és golosa, però si som honestos, no ens la podem permetre i encara menys prometre-ho. L’empresa de transports municipal de Tarragona, a causa de les característiques geogràfiques de la ciutat, és deficitària. Encara calen esforços per ampliar línies i horaris, però ens permetem el luxe de dir que serà gratuït. Això és ser poc honest, i això sí que és gratuït!