Esteu aquí: Inici L'Ajuntament Govern Grups municipals Grup Municipal ERC Notícies 2024 Primavera, temps de romanent

Primavera, temps de romanent

Primavera, temps de romanent

El conseller Jordi Fortuny opina sobre la importància de reciclar el romanent de Turisme, Esports i Serveis Socials i alhora continuar abaixant deute
Primavera, temps de romanent Jordi Fortuny, conseller d'ERC.
09/04/2024

L’Ajuntament de Tarragona recuperarà el 31 de desembre del 2024 la seva “independència econòmica” perquè el deute es reduirà per sota del 75%. Aquesta operació de llibertat econòmica, que permetrà que el consistori deixi d’estar sota la lupa de l’Institut Català de Finances (ICF), va començar a caminar durant el mandat de Pau Ricomà. Quan el republicà va assolir l'alcaldia el deute viu de l'Ajuntament era del 102% i en quatre anys de mandat es va reduir fins al 85% i inclús es va deixar tancat el del 2023, que va ser del 80%.

Veníem d’una època on, amb el govern socialista de Josep Fèlix Ballesteros, el deute de l'Ajuntament va augmentar més de 43 milions d'euros i en quatre anys de govern republicà es van reduir fins a 24 milions d'euros d’aquest deute. Una xifra gens menyspreable que deixa palesa la direcció que portava el govern Ricomà. Aquesta gestió també té part de la ‘culpa’ que ara Viñuales presumeixi que l’any que ve l’Ajuntament recuperarà la sevaautonomia.

Però cal preguntar-se, com pot ser que un ajuntament, suposadament en fallida, pugui reduir el deute si no té ni un euro? Doncs, perquè el relat de l’alcalde Rubén Viñuales era totalment interessat. Ara bé, el seu alarmisme li va servir per aplanar el camí per apujar desmesuradament els impostos, gràcies als partits que li van fer de crossa (En Comú Podem i Junts) i castigar de forma severa a la ciutadania. Aquest augment dels impostos va venir acompanyat de mesures recaptatòries forassenyades com la creació de noves zones d’aparcament regulat a la zona de Parc Francolí i Joan XXIII, entre altres. L’Ajuntament no estava en “fallida”, el què és una ‘fallida’ són les declaracions fora de lloc de l’alcalde.

Per altra banda, la setmana passada coneixíem que el consistori disposarà de prop d’1,4 MEUR més, provinents de romanents de diferents òrgans: 838.000€ de l’Institut Municipal de Serveis Socials; 388.000€ del Patronat d’Esports i 161.878€ del Patronat de Turisme. La llei dictamina que aquests diners han d’anar destinats a eixugar deute i això és el que pretén el govern Viñuales però des d’ERC defensem que cal reciclar-los.

Què vol dir això? Doncs que proposem que l’Ajuntament de Tarragona demani un crèdit equivalent als romanents per destinar-lo a inversions. Es pot fer això? És clar que sí, només cal voluntat política;  voluntat política que l’any 2022 ja vam practicar amb el govern Ricomà.

Amb què els volem invertir? En millorar la vida de la ciutadania. Els diners de Serveis Socials els volem destinar a la compra d’habitatge social i a subvencions a la rehabilitació d’habitatge perquè passi a la borsa d’SMHAUSA. El romanent de Turisme proposem que s’inverteixi al projecte de Porta Tàrraco, i els diners d’Esports a fer avançar el nou gimnàs municipal de Sant Pere i Sant Pau. Aquest milió i escaig ja tenia una utilitat però el govern socialista no li ha donat sortida. Els hem d’utilitzar en aquests projectes, treballats durant el govern republicà, als quals se’ls ha de donar continuïtat.

Això vol dir que volem que l’Ajuntament s’endeuti més? Al contrari, el consistori té marge per baixar el deute per altres bandes i només cal que les explorin i que ho facin, com dèiem, tot va de voluntat política i la nostra és la de millorar el dia a dia de les persones. Si es vol, es pot.

Hem de recordar que l’Ajuntament amortitzarà els 14 milions previstos però alhora es demana  crèdit per la mateixa quantitat i per tant, aquesta operació no fa baixar el deute. El que sí que el reduirà són els 7,4 MEUR de romanent de l’Ajuntament i 9 MEUR del PIE, que sí que és una baixada neta. A tot això se li han de sumar els 1,4 MEUR provinents dels romanents abans esmentats i això és el que nosaltres pretenem canviar, volem que retornin a la ciutadania i no als bancs. La ciutadania, fregida a impostos, es mereix que s’inverteixin en la ciutat.

Segells de reconeixement d'administració oberta