La paraula ‘acròpolis’ prové del grec antic i significa literalment ‘la ciutat alta’. En el món grec, feia referència a la part elevada de la ciutat, normalment fortificada i amb edificis importants com temples o espais religiosos. Un exemple molt conegut és l’Acròpolis d’Atenes. En resum, que acròpolis és la zona més alta i sagrada d’una ciutat antiga. I a Tarragona, en tenim una de pròpia.

El projecte ‘L’Acròpolis de Tarragona i les arrels d’Europa’ en què està treballant l’Arquebisbat, planteja la creació d’un itinerari històric i cultural integral centrat en el conjunt catedralici de Tarragona. L’objectiu principal és oferir als visitants un recorregut de més de dos mil anys d’història a través d’un espai únic que integra patrimoni romà, medieval, modern i contemporani. L’itinerari és un conjunt de diversos espais clau com la Catedral, el Museu Diocesà, el Museu Bíblic i el Seminari.

Els treballs arqueològics que s’han dut a terme als voltants de la catedral els últims anys, han posat al descobert elements de gran valor patrimonial, com diferents segments dels murs perimetrals del recinte de culte imperial amb una longitud total de més de 130 metres lineals amb alçades variables entre vuit i deu metres d’alçada i paviments originals del segle I dC. Proves de la magnificència i majestuositat de l’antiga Tàrraco. Una de les joies d’aquest recorregut que s’han descobert recentment és la Sala Axial, temple romà d’època flàvia (finals del segle I dC) i punt més alt de l’acròpolis tarragonina, juntament amb el temple d’August que podem situar del cert sota la catedral. La Sala Axial no era una sala qualsevol, era un escenari de poder. En ella s’hi podien desenvolupar les cerimònies religioses per investir els sacerdots de culte imperial, els flàmens. Es pensa que també podria ser un centre d’administració de justícia, on es podien celebrar judicis o resolució de conflictes i on també se celebraven les reunions del Consell de la Província de la Hispània Citerior. En resum, la Sala Axial era un espai per mostrar el poder de Roma davant la població local i de la Província imperial. La seva forma ajudava a transmetre un missatge clar: ordre, autoritat i control romà. Aquest espai, avui a l’aire lliure, és únic, i ho és perquè el terra que avui veiem després de les excavacions, és un terra trepitjat per Adrià i altres emperadors, un terra original i extremadament valuós.

Cal dir que el conjunt del projecte permet veure fragments del conjunt romà de Tàrraco que en cap ciutat podem observar. Si sumem esforços, i per tant sumem els projectes de ‘L’Acròpolis de Tarragona i les arrels d’Europa’ a la resta del nostre patrimoni romà, el relat de la ciutat pren coherència i per la seva singularitat el fa únic a la Península Ibèrica i similar a la ciutat de Roma. No es tracta de parlar només de visitants en tant que turistes, sinó d’experts del món clàssic, amants de la cultura romana, ‘viatgers del temps’, i en resum, convertir Tarragona en allò que li pertoca, i és capital del món romà amb una dilatada història fins els nostres dies. Per fer-ho calen accions contundents, d’entesa i d’unió d’esforços. Perquè aconseguir transmetre els valors i les arrels culturals d’Europa, destacant la convivència de diferents cultures (romana, cristiana, jueva, islàmica, entre d’altres) i la seva influència en la identitat actual, fem el més important, que és explicar-nos a nosaltres mateixos.

Quod non fecerunt barbari, fecerunt Barberini. Això deien fa segles a la ciutat de Roma, «allò que no van fer els bàrbars ho va fer els Barberini», fent referència al fet que tot el marbre de l’antiga Roma va servir per fer el Vaticà, doncs aquest és el cas de Tarragona, que tot el marbre romà va anar a la Catedral. Som o no, una ciutat filla de Roma?