L’equip de govern del PSC a l’Ajuntament de Tarragona ha presentat amb orgull un superàvit d’escàndol de 19,2 milions d’euros de l’exercici del 2025. És a dir, 19,2 milions d’euros per sobre del que havien previst inicialment. Això és una barbaritat indecent, doncs un consistori no és una societat mercantil, és en tot cas una institució, que tot i que és sa que acabi amb resultat positiu, aquest no pot ser de l’ordre d’un 400% per damunt del que seria normal i raonable.

Tot plegat tan sols demostra una gestió negligent, així com una pèssima planificació. I demostra, una vegada més, que l’Ajuntament mai va estar en fallida, tal com va anunciar l’alcalde Viñuales en el moment que va entrar a governar a Tarragona, tractant la institució com la Marbella de Jesús Gil, fins al punt que vam arribar a sortir per Telecinco per aquella falsa alarma que s’havia generat.

Doncs bé, aquest superàvit també demostra, per segona vegada, que la pujada d’impostos no calia, ja que a sobre estava més que anunciat un increment substancial de les aportacions dels impostos de l’Estat cap a l’Ajuntament. I malgrat que aquests dos darrers anys la recaptació ha estat per sobre del necessari, ara veiem com, a més a més, es pugen enguany també les quotes de les llars d’infants a les famílies mentre hi ha aquest romanent d’escàndol.

I per si no n’hi hagués prou, la negligència encara s’aferrissa més quan el destí d’aquest romanent es destina no a demanar crèdit, sinó al deute. La baixada de deute de l’Ajuntament arran del full de ruta i les accions iniciades pel Govern Republicà, i seguides pel PSC, ens han dut al fet que actualment ja tinguem un consistori sanejat, fora de tota mena de tuteles, i amb capacitat econòmica per impulsar inversions i, sobretot, inversions urgents per al benestar de la ciutadania.

I és degut a aquesta fortalesa, de la que ara gaudim, que podem optar per dues opcions: o pensar de debò en els tarragonins i tarragonines o simplement insistir a tractar l’Ajuntament com si fos una mercantil.

Les incerteses financeres arran de la guerra a l’Iran arriben en un moment fort financerament per al consistori, i no arriben ni de bon tros en un context d’incerteses com el que es va patir amb l’inici de la guerra d’Ucraïna i pels efectes de la pandèmia. Per tant, ara és el moment no d’amagar-se, sinó de sortir a fer les inversions oportunes per a resoldre la urgència social més sagnant d’avui dia, que és l’habitatge i, en concret, el preu del lloguer. Només cal entrar als portals immobiliaris per veure la molt reduïda oferta i els elevats preus, que dificulten el projecte de vida de moltes persones a la nostra ciutat i arreu del país.

De què ens serveix ser prudents, per si de cas, si perdem una oportunitat d’incidir en l’accés de l’habitatge, tan necessari i urgent? Els tarragonins i tarragonines no poden estar orgullosos d’un Ajuntament que, per un excés innecessari de prudència, renuncia a dedicar els diners sobrants a la inversió en habitatge pel lloguer assequible. I no és sols l’impacte directe sobre centenars de famílies que en poden gaudir directament, sinó que a més incidim en el mercat per destensar els preus actuals.

Nosaltres estem compromesos amb el benestar dels veïns i veïnes, i aquest benestar comença per solucionar de forma decidida la crisi de l’habitatge, la base perquè les persones puguin desenvolupar la seva vida amb dignitat i amb èxit.