L’educació és un pilar fonamental de qualsevol societat. Per això, oferir una educació de qualitat per a tothom, i fins i tot al llarg de la vida, és fonamental per garantir-los un futur amb oportunitats, un pensament lliure, esperit crític i una base que els permeti formar part d’una democràcia sana, respectuosa i igualitària. Tenir en compte la seva importància és el primer pas per construir un model d’educació pública just i equitatiu, un model a l’altura de la ciutat de Tarragona.

Malauradament, els alumnes, les famílies i els docents estan veient com les administracions públiques no estan afrontant la rellevància del sistema educatiu com es mereix. Cal canviar de manera radical el tracte que té el Departament amb la ciutat de Tarragona, a l’hora de plantejar la preinscripció. Cal que es planifiqui amb criteris de demanda i de demanda històrica perquè les famílies tinguin opció real d’escolarització volguda. No es pot sotmetre a 6 mesos d’incertesa a les famílies sense tenir clar si podran obtenir plaça en l’opció desitjada.

Tractar l’educació a partir d’un full d’Excel fred és un mètode erroni que deixa de banda infinites variables cabdals a l’hora de planificar el full de ruta d’un territori, una circumstància que acaba perjudicant tota una comunitat educativa: infants que han d’anar a estudiar lluny de casa o han de renunciar a l’escola pública, plantilles inestables de professorat pels canvis continus i sobtats, i projectes educatius que queden enlaire.

L’anunci del recent tancament de línies d’I3 a l’Escola El Miracle i l’Escola de Pràctiques, comunicat poc abans de l’inici de període de preinscripcions i quan ja s’havien celebrat jornades de portes obertes, és el darrer greuge a famílies i equips docents a Tarragona. La nostra ciutat s'ha d'entendre com allò que és, una ciutat dispersa, amb diferents nuclis de població, i des del Departament d’Educació s’ha de planificar l’estratègia tenint en compte aquesta realitat.

Alhora, la baixa natalitat dels darrers anys no ha de ser la raó per tancar línies, sinó la motivació per baixar ràtios i millorar, així, l’atenció als estudiants. Simplement tancar línies implica desestabilitzar plantilles i frustrar projectes educatius. I molt important també és baixar ràtios de forma igualitària i equitativa entre totes les escoles d’un mateix àmbit, tant publiques com concertades, i així tractar la matrícula viva (els alumnes que s’incorporen al llarg del curs i que fan pujar les ràtios)  de forma justa i coherent.

Les conseqüències de tancar grups implica que les escoles queden cobertes ràpidament pels germans d’alumnes perquè tenen prioritat. Què fem amb la resta? Planifiquem amb temps, mantinguem línies i evitem la situació d’angoixa innecessària que viuen moltes famílies.

I de la mateixa manera que cal mantenir línies a les escoles, cal nodrir de les línies suficients a tots els instituts que ho requereixin, per garantir que cap alumne es queda sense la seva plaça a prop de casa. No pot ser que un infant o jove hagi d’acabar anant cada dia durant anys lluny del seu domicili perquè no hem ofert les places que calia, i enguany estem en risc que això passi.

El millor antídot per resoldre aquest problema és escoltar la comunitat educativa i la implicació decidida de l’Ajuntament, així com deixar de gestionar el sistema educatiu mirant únicament els números, sense mirar territori i sense mirar les evolucions de demanda.

L’educació pública ha experimentat un reconeixement de qualitat en les últimes dècades i també un augment de demanda evident. Per això, cal atendre les necessitats de famílies i docents i prendre les decisions oportunes perquè l’educació pública a Tarragona sigui un valor segur i accessible per a tothom, sense excepció. Només així combatrem veritablement la segregació escolar i garantirem un futur digne i just, amb igualtat d’oportunitats per a tothom. El futur que mereixen totes les nostres filles i fills i la tranquil·litat de les famílies.