Fa uns mesos vam tenir un debat a partir del romanent que li va sobrar a l’alcalde Viñuales, en el que va dir que enguany no calia demanar cap crèdit. Una posició que podria tenir sentit si la ciutat no tingués cap gran necessitat d’inversió, però... De veritat Tarragona no té cap gran problema per resoldre?

Mares que han de viure amb els avis perquè no arriben al lloguer. Pares separats a qui el jutge no dona la custòdia del seus fills perquè viuen en una habitació llogada. Persones aturades a qui se’ls demana aval per visitar un pis que en 24h ja està llogat. Matrimonis infeliços perquè no els és viable el divorci. Gent de mitjana edat que esdevé pobre després de pagar el pis. Joves que no poden marxar de ca els pares o que se’n van de Tarragona. Cada cop més ciutadans exposats a viure en condicions inacceptables o haver de marxar lluny dels seus, que som nosaltres.

Cercar a Idealista i constatar que només hi ha 24 pisos de lloguer per una ciutat de 143.260 habitants, a un preu mitjà de 1.461€, es tradueix en totes aquestes històries. Qui pot pagar aquests preus? Que el problema de l’habitatge sigui també un problema de país no és consol ni excusa per no acomplir amb el nostre deure: resoldre’l. I tenim les eines per fer-ho, si les combinem amb intel·ligència i determinació.

Fa uns dies vam entregar a l’alcalde Viñuales una proposta per a fomentar el lloguer assequible a Tarragona. Es tracta d’aplicar un parell de receptes que funcionen bé però amb unes quotes d’ambició mai vistes fins ara.

La proposta d’ERC consisteix en demanar el crèdit de 14 milions d’euros com cada any i invertir-lo íntegrament a habitatge. 12 milions per la compra i rehabilitació de pisos per tanteig i retracte. Els restants 2 milions per donar ajuts a la rehabilitació -de fins a 18mil euros- per cada pis que els particulars posin a disposició de l’Empresa Municipal d’Habitatge durant 5 anys. Els propietaris que s’hi acullin no es faran rics, però renovaran el seu patrimoni i cobraran un lloguer garantit que ajudarà a una família.

Aquesta mesura tindrà un bon impacte sobre el mercat de lloguer de Tarragona a curt i mig termini. Per un costat, suposa generar una oferta de 300 habitatges a lloguer assequible, un lloguer que no supera els 500€. Això és un benefici directe per a unes 300 famílies o unes 750 persones. Per l’altre costat, aquesta gran injecció d’oferta assequible reduirà els preus del mercat de lloguer per a tothom, un benefici valuós i massiu.

L’acció, doncs, no és només bona en termes socials sinó que és intel·ligent en termes econòmics. L’Ajuntament continua l’estratègia que va implementar el conseller Fortuny amb el govern republicà: amortitzar més crèdit del que es demana però no deixar mai d’invertir a crèdit, de forma que la ciutat redueix el deute viu sense deixar d’apostar per la seva pròpia millora.

Adquirir habitatge no és una despesa sinó una inversió amb retorn. Primer perquè l’Ajuntament cobrarà uns lloguers que permetran recuperar la inversió en menys de 15 anys. I segon perquè l’Ajuntament no perd tots aquests recursos sinó que els transforma en un patrimoni immobiliari que anirà augmentant el seu valor. És una decisió justa i racional.

I el que és el més important, estarem oferint llar, oportunitats i prosperitat a la nostra gent, en el marc d’aquesta formidable crisi d’habitatge. Tarragona ha de posar el benestar i la prosperitat de les persones al centre de totes les seves polítiques i en aquest sentit la nostra proposta marca un rumb atrevit i valent. Viure a Tarragona, ni més ni menys.