Al Ple de l’Ajuntament de Tarragona del 16 d’octubre d’enguany s’havia de debatre una moció elaborada per ASJUBI40 i presentada per En Comú Podem per eliminar els coeficients reductors de les pensions de les persones amb quaranta anys o més cotitzats. Finalment, es va convertir en una declaració institucional. Celebrem el consens, però cal explicar tota la història que hi ha darrere d’aquesta reivindicació. Perquè aquesta lluita no comença avui.

Parlem de persones que van començar a treballar amb catorze o quinze anys, que han passat dècades a la indústria, al camp, a la construcció o als serveis i que, després de més de quaranta anys cotitzant, pateixen una reducció permanent de la pensió per haver-se jubilat anticipadament. No demanen cap privilegi. Demanen justícia.

El maig de 2018, Esquerra Republicana, a iniciativa del diputat tarragoní Jordi Salvador i Duch, va presentar al Congrés una proposició no de llei per eliminar aquests coeficients, tant en les jubilacions voluntàries com en les involuntàries, i corregir les pensions ja reconegudes. Aquella iniciativa es va aprovar el 26 de setembre de 2018. Fa vuit anys! I la reforma encara és pendent.

Celebrem que En Comú Podem hagi portat al Ple la proposta d’ASJUBI40. Però també cal recordar que forces del seu espai polític van participar en el Govern espanyol i que aquesta reivindicació no es va resoldre. No n’hi ha prou amb presentar mocions als ajuntaments. Cal convertir els compromisos en lleis quan es tenen responsabilitats de govern. És una qüestió de coherència. Per tant esperem que sigui qui mani a Madrid tiri endavant la proposta, doncs tots els grups polítics han donat suport a Tarragona.

I podem pensar com diria  Josep Pla: «I això qui ho paga?». Doncs posem-hi números. El mateix Govern espanyol calcula que eliminar aquestes penalitzacions als pensionistes afectats actualment costaria 3.358 milions d’euros anuals. Una quantitat important, certament, però que representa aproximadament l’1,77% dels gairebé 190.000 milions destinats a pensions el 2025. Per tant, no parlem d’una despesa desconeguda ni podem donar per fet que sigui inassumible.

És més, els ingressos per cotitzacions socials van créixer un 7,4% interanual fins al juliol de 2026. Aquest creixement no significa que els diners estiguin disponibles automàticament, però demostra que reforçar els ingressos mitjançant més ocupació, millors salaris i cotitzacions és una via real que cal continuar explorant.

I encara hi ha una altra qüestió. Les pensions no són només despesa pública: també sostenen l’economia. Un estudi del Banc d’Espanya constata que, en determinades estimacions, l’augment de les pensions es trasllada gairebé íntegrament al consum de les llars. Parlem de més activitat als mercats, als comerços i als serveis. Una part d’aquesta activitat també genera recaptació fiscal. Tot plegat ens obliga a estudiar-ne no només el cost brut, sinó també els retorns econòmics i socials.

ASJUBI40, que fa anys que manté viva aquesta reivindicació, ha reconegut públicament el compromís de Jordi Salvador i Duch. Segons la moció, hi ha més de 870.000 pensions afectades a l’Estat, més de 207.000 a Catalunya i una estimació de 4.200 a Tarragona.

Des d’Esquerra Republicana continuarem defensant aquesta causa, com ja vam fer el 2018. Celebrem el consens de Tarragona, però no volem un altre acord guardat en un calaix. De fet queda clar que l'única garantia de no deixar-ho en un calaix és la insistència d’ERC i d'ASJUBI40

Quaranta anys cotitzats mereixen reconeixement, no una penalització permanent. La justícia amb els pensionistes no pot esperar vuit anys més.