Al meu jardí hi ha un gran pi
que fa pinyes de pinyons.
Hi dorm algun estornell
que menja oliva arbequina,
de la fina.
L’oliveta té un pinyol
petitet:
pinyes, pinyons, pinyolets,
quan dormo sota el pi
cauen pinyes i pinyons
i pinyols d’aquells rodons.
Olga Xirinacs Díaz.* Dins Marina; Cavall de mar.
Premi de la Crítica de Serra d’Or, març de 1987.
Barcelona: Barcanova, 1998.
Esteu davant d’un pi. Si voleu saber les característiques d’aquest arbre, cliqueu aquí. Aquí teniu la cinquena endevinalla:
Endevina endevinalla …
Far que ajuda a port entrar,
l’horitzó l’admira, dret!
i ell es deixa cobejar
fins de màgic el barret.
Fina Anglès Soronellas. Bella lluna treu el nas…
Tarragona: Arola editors, 2005.
*L'autorA
Olga Xirinacs i Díaz (Tarragona, 1936)
És la degana de les lletres tarragonines. La seva obra ha guanyat tots els premis més importants de la literatura en llengua catalana. És la segona dona Mestra en Gai Saber pels Jocs Florals de Barcelona i el 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi.
La ciutat de Tarragona li ha mostrat una estima especial amb la creació dels premis literaris infantils i juvenils Olga Xirinacs, i de rutes literàries, entre d’altres.
