Música, mestre

Pel cap em ronda una idea:
és la idea ballarina.
I giravolta al compàs
de la música que invento:
ara un vals, ara una polca,
ara un merengue, ara un rock...
Tararà tararí, piu-piu.
Piu-piu, tap-tap tararí...

Però allò que més li agrada,
a la idea ballarina,
és el so dels ocellets
que poblen el meu cervell.
“Cap de pardals!”, diu la mare
quan veu que jo m’embadoco.
“És que faig ballar la idea,...”.
li responc. I ella s’esvera.

Tararà tararí, piu-piu.
Piu-piu, tap-tap, tararí...

“A dinar!”, em crida el pare,
i jo li dic, a la idea:
“Ara descansa una mica,
que després ja hi tornarem.”
“Que no hi sents?”, crida la mare.
Quin mal caràcter que té!

“No marxeu, pardals cantaires,
perquè vull tornar a sentir
tararà tararí piu-piu.
Piu-piu, tap-tap, tararí!”

Isabel Ortega Rion*.
Música, mestre!
Poema inèdit, 2012

Esteu davant d’un plataner. Si voleu saber les característiques d’aquest arbre, cliqueu aquí. Aquí teniu la vuitena i última endevinalla:

Endevina endevinalla …

Aquest subtil perfum
que em regala el camí,
aquest bocí de lluna
que ara ja avança amb mi.

Ha pres forma de flor
i em deixo seduir
per l’aroma quasi dolç
del Magnoli que vol florir.

Fina Anglès Soronellas. Inèdit, 2023.