La problemàtica dels estols d’estornells a la ciutat

Cada tardor i hivern, Tarragona rep grans estols d’estornells que utilitzen els arbres urbans com a refugi per passar la nit. Es tracta d’un fenomen natural i característic de moltes ciutats mediterrànies, però les concentracions elevades generen molèsties importants: acumulació d’excrements, embrutiment de voreres, mobiliari i vehicles, restes d’aliment —principalment pinyols d’oliva— i força soroll. Tot plegat afecta la convivència i la qualitat de l’espai públic.

Per reduir aquest impacte, l’Ajuntament de Tarragona aplica cada temporada un conjunt de mesures ètiques i respectuoses que tenen com a objectiu dissuadir els estols i conduir-los cap a zones menys sensibles.

Biologia de l’espècie

A Catalunya conviuen dues espècies d’estornells: l’estornell negre (Sturnus unicolor), resident tot l’any, i l’estornell vulgar (Sturnus vulgaris), procedent del centre i nord d’Europa, que migra cap a territoris més temperats buscant millors condicions i disponibilitat d’aliment.

Ambdues espècies són molt gregàries. Durant els mesos d’hivern passen el dia en camps oberts alimentant-se d’insectes, fruits i olives, i a la nit formen agrupacions que es desplacen als nuclis urbans per dormir.

Per què utilitzen les ciutats per dormir?

Les zones urbanes ofereixen condicions que afavoreixen aquest comportament:

• Temperatures lleugerament més altes que a l’entorn rural, per l’efecte d’illa de calor urbana.
• Major seguretat davant depredadors nocturns.
• Disponibilitat d’arbrat dens i, sovint, perennifoli.

Com es formen els grans estols?

Els estornells formen els coneguts “núvols” o murmuracions gràcies a un comportament col·lectiu molt coordinat. Diversos estudis expliquen que cada ocell no percep el conjunt de l’estol, sinó que respon als moviments dels individus més propers —normalment entre sis i set ocells.

Aquestes regles locals simples, repetides per tots els membres, generen moviments aparentment coreografiats però que, en realitat, són el resultat d’interaccions contínues que donen lloc a un fenomen complex i espectacular.

Mesures aplicades per l’Ajuntament

L’Ajuntament ha instal·lat 32 emissors acústics repartits en 13 punts de la ciutat. La ubicació s’ha decidit després d’un inventari, un estudi d’afectacions i una classificació per prioritats.

Els equips instal·lats a cada punt inclouen:

• 1 centraleta amb 2 emissors
• 1 placa solar
• Altaveus distribuïts segons la quantitat d’arbres a cobrir

Cada emissor reprodueix de manera aleatòria el crit d’alarma dels estornells, sons de rapinyaires i sorolls artificials (sirenes, petards, etc.). Els sons s’activen diàriament a la posta de sol i es reprodueixen en dues o tres seqüències d’entre 10 i 15 minuts.

Durant les visites de seguiment, el personal especialitzat utilitza làsers de llarg abast per reforçar l’efecte dissuasiu dels sons.

El comportament dels estornells varia segons la tipologia d’arbre. Quan els arbres de fulla caduca perden les fulles, els estornells els deixen i busquen arbres de fulla perenne com palmeres, pins o xiprers. Per aquest motiu, es planifica la reubicació dels emissors segons l’època de l’any.