Autobús Línies 5 i 85
Recomanacions: Porteu calçat còmode i recordeu que sou en un espai natural i cal respectar l’entorn.
Nivell: Per a totes les edats
Distància: 0,8 Km
Temps: 1,5 h
Itinerari audioguiat: Envieu un SMS a 977 144 444 amb el següent text: tgna pd1 i rebreu un missatge amb el qual podreu descarregar l’arxiu de l’audioguia del Pont del Diable.
L'itinerari comença a la parada del bus de la línia 5. Pugem per la carretera d'accés al pont del Diable fins a l'antiga porta de la finca, situada a la vora de l'aparcament. Aquesta entrada de pedra va ser traslladada per l'ampliació de l'N-240. Passem a l'interior, resseguim la pista i ja trobem les primeres pinzellades dels jardins romàntics amb una petita placeta i un monòlit on llegim una inscripció.
Aquesta finca, coneguda com la del Mas dels Arcs, va ser propietat dels germans Puig i Valls. Un dels germans, Rafael, fou un gran enginyer forestal reconegut. Va escriure llibres i articles sobre natura i fou constantment guardonat. Fou l'instaurador de la Festa de l'Arbre a Catalunya i més tard, després d'insistir-hi molt, a l'Estat espanyol. Aquesta idea de la festa, la va portar de la seva estada als EUA: concretament, de quan anà a Chicago, l'any 1893. Es feia amb la idea d'aconseguir una regeneració del país. Entre tots dos creen en la finca del Mas dels Arcs un espai estable i curós.
Seguim sempre per la pista principal, on veurem a la nostra esquerra altres espais restaurats del mateix jardí i un dibuix d'un caragol construït amb petits teixos. Si mirem a les capçades dels pins, trobarem una massa rodona de pi semblant a un gran niu. Es tracta d'una malaltia parasitària del pi, el qual crea una massa de branques més densa amb un aspecte rodó, que té la funció de protegir-lo.
En aquesta mateixa zona trobem uns bancs de fusta i una font per refrescar-se i gaudir de l'entorn. A pocs metres, resseguint el camí, trobem la caseta del guarda, restaurada fa pocs anys per l'escola taller del Pont del Diable. L'objectiu és informar el visitant i vigilar l'espai. Tot seguit, en sortir de la caseta del guarda, enfilarem una recta, on ja veurem les arcades de l'aqüeducte.
A l'època romana fou una peça de la xarxa de conducció de l'aigua a la ciutat. Es va construir al marge esquerre del riu Francolí i permetia salvar el desnivell més important de la canalització que portava l'aigua des del Francolí a l'altura del Rourell.
L'abastament d'aigua a la Tarragona romana estava cobert per tres conduccions. La més llarga recollia l'aigua del Gaià (45 km) i unes altres dues la del Francolí. Altres estudis que s'han fet hi afegeixen una quarta via, procedent de la font de les Morisques (Llorito).
El pont del Diable té una doble filada d'arcades superposades, una alçada total de 26 m i una longitud de 217 m. Està compost de carreus encoixinats (Opus quadratum) units en sec. L'amplada i l'alçada dels arcs tenen poca variació, el nombre de dovelles varia entre 19 i 21 i els pilars de la planta baixa són escalonats i els de la part alta, rectes.
Aquí acaba la nostra passejada. Després de descansar retornarem al punt de partida de l'itinerari pel mateix camí. Podem tornar en bus des de la mateixa parada del pont del Diable.
