Es fixen uns límits per evitar excessos, perquè, al cap i a la fi, els treballs premiats han de donar lloc a llibres d’unes determinades característiques. Però, en la mesura que parlem d’obres de creació, l’organització dels PLCT no vol ser excessivament estricta en aquest tema. Per tant, s’entendrà que, quan parlem de pàgines, no hi ha un format específic predeterminat, però que la proposta hauria de ser compatible amb allò que és corrent en el món editorial. Així, si es donés el cas d’una novel·la presentada al premi Pin i Soler que tingués una extensió de 175 pàgines (per tant, dins els límits marcats per les bases), però el jurat entengués que l’autor ha forçat excessivament els marges per tal d’assolir aquesta extensió, aquest seria un element que podria tenir-se en compte a l’hora d’emetre el veredicte.