Marfull

MarfullMarfull

Verdeges l’hivern, acoloreixes l’ombra.
Assedegat de mar,
en beus el bram i en sents l’onatge:
el desesper i el gaudi de la Mediterrània.
Arreles a la terra d’on ets hoste
i la terra et transmet el seu passat,
que és el passat del cosmos i és el nostre.
Anuncies, precoç, la primavera,
amb campanes de flors, reclam d’abelles;
reclam dels ulls mancats per tanta fosca.
Agomboles, discret, el pas dels caminants.
Si sabéssim la llengua del brancam
quan el mestral l’esbulla, entendríem
els enigmes del món, mar de fulles, marfull.

Isabel Ortega Rion.
Marfull. Poema inèdit (2022)

Segells de reconeixement d'administració oberta