Les mans sobre la fusta
És l’hora de les mans sobre la fusta
- vius i morts hi reposen els cossos -:
comptem les vetes, resseguim els nusos,
melis, xicranda, cirerer,
noguer, olivera, roure, pi i caoba,
fusta olorosa, tèbia, treballada
per les mans que no ens han de conèixer.
A la finestra hi tens alfàbrega,
sobre el llit un pomell de flors seques
i ginesta a la taula de vidre.
La porcellana et reflecteix els ulls,
hi veig el pol·len de les malves
i el vol de les abelles.
Quan fem cruixir la fusta a peu descalç
ningú no ens prendrà el cel
que hem lligat al capçal.
Olga Xirinacs Díaz.
Les mans sobre la fusta dins Llavis que dansen (1987)
