Agenda

Cada diumenge (durant tot l'any) a les 11h des de la nostra oficina d'Itinere.

Viatge en el temps on descobrireu una ciutat que conviu diàriament amb el seu passat romà i medieval. Visitarem els monuments romans Patrimoni Mundial, la catedral i el claustre, per acabar a l'amfiteatre.

Cada dissabte (durant tot l'any) a les 11 h, des de l'oficina d'Itinere.

Descobreix la Tarragona que va enlluernar l'emperador Adrià al segle II amb una visita guiada a peu pels principals monuments Patrimoni Mundial.

Preus

• Adults: 12,00 €
• Reduït: 9,50 €
• Nens de 6 a 12 anys: 5,00 €

Cada dissabte i diumenge (durant tot l'any) a les 11h des de l'oficina d'Itinere.

Gaudim molt contant la història de la nostra ciutat als nens i nenes, per això si veniu amb els vostres fills a descobrir la Tarragona romana, el vostre guia adaptarà les explicacions perquè siguin de l'interès dels nens i nenes. A més, disposem d'imatges virtuals que fan la visita més entenedora i divertida. Els nens xalaran i aprendran en aquesta visita guiada amb explicacions i material adaptats a la seva edat.

El Museu d'Història de Tarragona s'ha adherit a la celebració "Museus i Liceu: una història compartida", un projecte en xarxa entre els museus de Catalunya i el Gran Teatre del Liceu, per commemorar el 175è aniversari d'aquest teatre; amb una màscara de terracota de la col·lecció del museu.

La planta baixa de Casa Castellarnau acull, fins a finals de setembre, aquesta màscara teatral, provinent de l'antic Teatre Principal de Tarragona i que data del segle XIX. Segurament es va fer servir en una alguna de les representacions del desaparegut escenari de la Rambla Vella. Els orígens del Teatre Principal de Tarragona es remunten al segle XVII, que era gestionat per l'hospital de la ciutat, igual que l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona, rival del Liceu, sobre qui acollia els millors espectacles d'òpera.

HORARI: Durant tot l'any

• De dimarts a divendres: de 9 a 14.30 h
• Dissabtes, diumenges i festius: de 9.30 a 14.30 h
• Dilluns: tancat

Accés al recinte fins 30 minuts abans de l'hora de tancament.

Després de l’èxit del Club de Lectura sobre Les metamorfosis d’Ovidi de la passada edició, enguany ens endinsarem en la Ilíada d’Homer, a propòsit dels dos-cents anys del naixement de Heinrich Schliemann, descobridor de les restes de l’antiga Troia. La Ilíada és l’obra més antiga de les lletres europees. Un poema cabdal i imprescindible que gira al voltant de l’honor, l’orgull i la còlera. La dinamització diària del grup, a través de la plataforma Tellfy, la durà a terme l’equip de La Casa dels Clàssics, que oferirà tres conferències a càrrec de Raül Garrigasait ―escriptor, traductor i president de La Casa dels Clàssics―, Marina Picazo ―arqueòloga i professora titular d’Història Antiga a la UPF― i Pau Sabaté ―filòleg clàssic i traductor de la Ilíada en vers de La Casa dels Clàssics.

A càrrec de: Biblioteca Municipal de Tarragona

Del 13 al 29 de maig de 2022 se celebren les XXV jornades Tàrraco a Taula, que tenen com a propòsit oferir una visió actual de la cuina de l’antiga Roma, amb plats de recreació romana. Els restaurants i establiments participants oferiran propostes gastronòmiques basades en De re coquinaria, el llibre de receptes atribuït a Apici, el gastrònom romà més famós. 

El Cortijo, Glops, La Xarxa, Lola Bistro i Twins Cerveseria Artesana serviran platets, tapes i racions d’entre 4,25 i 12 €. Aresi Balandra oferiran plats d’entre 10,50 i 16 €. Els restaurants El Llagut, El Terrat i Seasons oferiran un menú complet d’entre 35 i 50 €. La pastisseria Velvet MGL oferirà dolços combinant fruits secs, formatge i mel a 3,90 €.

A càrrec de: Ass. restauradors Tàrraco a Taula

Amb motiu de la celebració dels XXV anys de Tàrraco a Taula, quatre restauradors de Tarragona obren les portes de les seves cuines per mostrar com preparen deliciosos plats de la gastronomia romana des d’una visió actual. Els restaurants El Llagut, AQ, Cortijo i Seasons ens ensenyen com cuinar de manera fàcil els plats més saborosos de la gastronomia de l’antiga Tàrraco. Les videoreceptes estaran disponibles al canal de YouTube de Tarragona Turisme.

A càrrec de: Ass. Restauradors Tàrraco a Taula

Amb l’objectiu de donar a conèixer al visitant el paper que han jugat els arqueòlegs i les circumstàncies que han fet possible la troballa de jaciments arqueològics excepcionals a la nostra ciutat, presentem el relat d’un dels descobriments més importants de la història de Tàrraco: el fòrum de la colònia.

A càrrec de: BETTATUR. Serveis turístics

Busquem poder trobar el primer prohom de Tàrraco que es convertirà en senador a Roma. Els habitants habituals del fòrum ens poden ajudar a descobrir de qui es tracta, però no ho faran de franc. El joc emula una aventura gràfica en què haurem d’interactuar amb diversos personatges i fer allò que ens demanen si volem descobrir el nom i on es troba el nostre personatge, enmig del bullici de mercaders, matrones, juristes, prostitutes i sacerdots. 

A través de les relacions amb aquests personatges coneixerem el seu ofici, el punt on es localitzaven al fòrum, així com la importància d’aquest espai en la vida quotidiana dels habitants de la ciutat. El joc inclou converses, petits enigmes i missions per adquirir els objectes que ens caldran per assolir l’objectiu final amb èxit.

A càrrec de: LUDI ARTIS

Amb l’objectiu de donar a conèixer al visitant el paper que han jugat els arqueòlegs i les circumstàncies que han fet possible la troballa de jaciments arqueològics excepcionals a la nostra ciutat, presentem el relat d’un dels descobriments més importants de la història de Tàrraco: el circ romà.

A càrrec de: BETTATUR. Serveis turístics

Amb l’objectiu de donar a conèixer al visitant el paper que han jugat els arqueòlegs i les circumstàncies que han fet possible la troballa de jaciments arqueològics excepcionals a la nostra ciutat, presentem el relat d’un dels descobriments més importants de la història de Tàrraco: la muralla romana.

A càrrec de: BETTATUR. Serveis turístics

Hem triat cinc peces o documents que il·lustren cinc petites històries al voltant de grans descobertes arqueològiques. Cadascuna d’aquestes peces i documents ens acostaran a unes històries paral·leles que creiem que oferiran una visió una mica diferent del coneixement d’algunes de les cultures de l’antiguitat.

L’Estendard d’Ur: guerra i pau fa més de quatre mil anys.
Cartes d’Amarna: conspiració i assassinat després de la mort de Tutankamon.
La petjada d’una tragèdia: un motllo d’una víctima desconeguda de Pompeia.
La Ilíada i l’Odissea, o com la literatura va inspirar la descoberta de Troia.
La pedra de Rosetta: la clau per llegir l’escriptura de l’antic Egipte.

A càrrec de: Oficina del festival

Si veniu amb els vostres fills a descobrir la Tarragona romana, el vostre guia adaptarà les explicacions perquè siguin del seu interès. A més, disposem d’imatges virtuals que fan la visita més entenedora i divertida. Us ho explicarem molt millor al costat de les muralles, les més antigues fora d’Itàlia, i comprendreu per què els romans van triar aquest turó al costat de la Mediterrània com a porta de Roma per a tota la Península. En aquest recorregut pels carrerons del centre històric, us sorprendrà la convivència dels actuals habitants de Tarragona amb el passat imperial de la ciutat. Encara que el temple d’August hagi desaparegut, unes magnífiques imatges virtuals a la tauleta del vostre guia us el mostraran amb tota l’esplendor davant de la imponent façana de la catedral.

A càrrec de: ITINERE. Turisme i Cultura

Un viatge en el temps per descobrir els monuments romans Patrimoni Mundial, acabant a l’amfiteatre després de passar per la catedral i el seu claustre. Un guia oficial us donarà la benvinguda a la nostra oficina, on us desvelarà com es va fundar la ciutat al segle III aC. A la gran maqueta de Tàrraco podreu veure com era la ciutat de fa dos mil anys i us explicarà altres curiositats que us traslladaran a la vida quotidiana dels seus habitants. Passejant pels carrers del nucli antic arribareu a la catedral, brillant exemple de transició del romànic al gòtic. A la nau central, gaudireu de les explicacions del guia mentre admireu l’orgue renaixentista de dimensions impressionants, amb les seves monumentals portes decorades, i a continuació us mostrarà un dels secrets més ben guardats de Tarragona: el claustre de la catedral.

A càrrec de: ITINERE. Turisme i cultura

Descobreix la Tarragona que va enlluernar l’emperador Adrià al segle ii amb una visita guiada a peu pels principals monuments que són Patrimoni Mundial, que començarà davant de la gran maqueta de Tàrraco. Passejant pels carrers del centre històric, arribarem a la magnífica catedral, on recrearem el temple d’August amb ajuda d’imatges virtuals. Seguirem cap a la torre del Pretori per visitar les imponents voltes que sostenen el fòrum provincial, seu del govern de la Hispània Citerior. Molt a prop, ens endinsarem en les llargues galeries que hi ha sota les grades del circ, el gran estadi de curses de carros de cavalls. I al final del recorregut baixarem fins a l’amfiteatre, situat al costat de la mar, on us desvelarem les claus de l’últim edifici d’espectacles construït a la ciutat, durant el regnat d’Adrià.

A càrrec de: ITINERE. Turisme i cultura

Una exposició de petit format que ens mostra el paper fonamental que té l’arqueologia, gràcies a la qual podem ampliar el coneixement del passat i posar-lo a disposició de la societat. Amb la seva dedicació, els arqueòlegs treuen a la llum aspectes de la vida i les obres dels nostres avantpassats que ens permeten entendre millor qui som i d’on venim. 

La Generalitat de Catalunya ha tingut sempre un gran interès en el patrimoni arqueològic: en la seva documentació, protecció i recerca, però també en la seva difusió. Aquesta exposició descobreix la nostra gran riquesa arqueològica: des dels principals jaciments que tenim a casa nostra, les institucions que hi treballen, les col·leccions…, fins a arribar als espectaculars models digitals en 3D.

A càrrec de: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Aquesta exposició ens introdueix en el món femení durant el període romà, gràcies a una acurada recerca de documents gràfics com ara mosaics, pintures o aixovars funeraris localitzats en jaciments de tot el món romà.

A càrrec de: KuanUm - Museu d'Història de Cambrils

Els jocs de taula també poden ensenyar història. L’activitat consisteix a posar a disposició del públic diversos jocs de taula comercials ambientats en l’antiguitat i el món romà per poder aprendre història tot jugant. Els participants estaran acompanyats en tot moment per membres de l’associació, que els explicaran tant les instruccions del joc com el seu context històric.

A càrrec de: Ass. SI VIS PACEM PARA LUDUM

El descobriment de la tomba de Tutankamon va suposar haver pogut trobar ―finalment!― una tomba d’un faraó gairebé intacta. Amb les seves llums i ombres, la descoberta de Howard Carter va permetre renovar la passió per la cultura i la civilització de l’antic Egipte. Potser, per primera vegada, l’arqueologia es va convertir en una veritable ciència social. L’impacte en els mitjans de comunicació i la cultura dels anys vint van ser enormes: obres de teatre, musicals, arts decoratives, moda, etc. La influència de l’antic Egipte es va fer «popular». La pugna per la destinació final de les troballes de la tomba, el colonialisme i altres aspectes no gaire edificants posen el contrapunt a l’excepcional troballa.

Després de la xerrada es podran observar les cinc reproduccions de peces corresponents a cinc grans descobertes arqueològiques, i que donen peu a petites històries que seran desvelades durant el festival.

L’Estendard d’Ur: guerra i pau fa més de quatre mil anys.
Cartes d’Amarna: conspiració i assassinat després de la mort de Tutankamon.
La petjada d’una tragèdia: un motllo d’una víctima desconeguda de Pompeia.
La Ilíada i l’Odissea, o com la literatura va inspirar la descoberta de Troia.
La pedra de Rosetta: la clau per llegir l’escriptura de l’antic Egipte.

A càrrec de: Julio Villar Robles

El conjunt del circ i el pretori de Tàrraco ens permet observar les principals tècniques constructives del període romà. Des de l’indestructible formigó romà fins als murs monumentals, passant pel minuciós treball del carreuó. Al llarg de la visita veurem com els constructors romans organitzaven les obres i les tècniques constructives emprades. 

Trobarem resposta a preguntes que ens fem quan visitem una obra pública romana. Coneixien el formigó? Com pujaven els carreus? Per a què són les marques que veiem als carreus i als murs? Quant es tardava a acabar una obra gran? Constatarem com molts d’aquests coneixements han influït en l’arquitectura actual.

A càrrec de: Cèsar A. Pociña

Amb el final de l’Imperi romà, la ciutat de Tàrraco, l’antiga capital de la província imperial de la Hispània Citerior, va viure l’arribada dels visigots. Més tard, al segle VIII dC, aquestes terres van quedar en mans del domini musulmà fins al segle XII, quan els comtes cristians les van recuperar. Aquests nous habitants de la ciutat medieval van bastir les cases i els monuments aprofitant les pedres procedents de les restes romanes. 

Algunes van servir per decorar les façanes d’habitatges, convertides, d’alguna manera, en un signe diferencial d’intel·lectualitat. Així, descobrirem com els pedestals d’estàtues, les esteles funeràries o les disposicions testamentàries van ser reaprofitades com a material de construcció i decoració, conservant per a la posteritat noms de personatges destacats de fa dos mil anys.

A càrrec de: Miquel Blay

Com es va gestar l’espectacle de masses en què es va convertir la gladiatura? Quin va ser l’origen del munus i com es va transformar un ritual funerari privat en un espectacle? Durant la República, la gladiatura va evolucionar per convertir-se en una eina de poder en mans de les elits. Arribat el Principat, serà l’Estat qui n’agafarà les regnes i la transformarà en part del seu programa de romanització.

Durant aquest període de canvi hi va haver moments històrics, amb gladiadors com a protagonistes, com ara la Tercera Guerra Servil, liderada per Espàrtac. També van tenir un paper destacat al final de la República, quan Juli Cèsar es va convertir en propietari del ludus de Capua, on hi havia més de cinc mil gladiadors, alguns dels quals eren part de la seva guàrdia personal. El final d’aquesta metamorfosi arriba amb August, que s’adonarà de la importància d’aquest espectacle i de la seva potencialitat com a instrument de poder. A partir d’ell els gladiadors serviran Roma.

A càrrec de: TARRACO LVDVS

Espectacle amb actors, titelles i siluetes entorn del final de Juli Cèsar en què visualitzarem els grans personatges de l’època i viurem de primera mà uns fets que van sacsejar Roma. Descobrirem una història d’intrigues, d’enveges i de venjances, així com el tràgic desenllaç d’aquest famós general. L’última història de Juli Cèsar va ser, en realitat, la primera d’una sèrie d’esdeveniments que van capgirar la història i van donar pas a un nou ordre.

La representació serà comentada en directe pel prestigiós escriptor de novel·la històrica Amin M. Louf, la col·laboradora del festival Tarraco Viva Ester A. Laguet i l’especialista en música antiga Daniele E. Coli.

Disseny de personatges i pintura: Armand González

Construcció de titelles: Alex Manríquez

Construcció de siluetes: Eudald Ferré

Vestuari: Teresa Baz

Actors: Cristina Casanova, Marcel Ferré, Oriol Montesó, Alex Manríquez i Joan Rioné

Guió i direcció: Joan Rioné 

Companyia: Genovesa, narratives teatrals 

A càrrec de: Genovesa, narratives teatrals

Activitat per a les famílies en forma d’un taller que ens endinsa en el món de la investigació, la restauració i la divulgació històrica, que son peus fonamentals de les ciències socials. A través d’aquesta activitat teatralitzada d’una hora de durada es pretén que els més petits coneguin els oficis i les tasques que hi ha darrere de totes les produccions de sèries, videojocs o pel·lícules que veuen sovint. 

Un director de cinema els acompanyarà en dos petits tallers d’investigació i restauració d’elements romans que els serviran després per poder rodar una pel·lícula. Durant l’activitat hauran de superar proves amb l’ajuda de les seves famílies, amb l’objectiu final de vestir-se com un romà o una romana autèntics de Tàrraco.

A càrrec de: ANS Educació

Sempre he pensat que s’han de perseguir els somnis fins a la mort. És cert que no he tingut una infància gens fàcil, i aquesta circumstància ha provocat que el meu caràcter no sempre sigui acceptat per tothom. Ara bé, suposo que també m’ha ajudat a centrar-me en la recerca del coneixement. He aconseguit saber parlar més de vuit idiomes, i això m’ha permès reunir una gran fortuna. 

Sens dubte, la gent del meu voltant no veia gaire clar en què destinaria gran part d’aquests diners, però soc de conviccions fortes, suposo. Dins d’un dels poemes èpics més importants de l’antiga Grècia, crec haver trobat la clau per a la que pot ser la troballa arqueològica més important de la meva vida i una de les més importants de la història.

A càrrec de: Marc Pinyol Gelabert

L’erupció del Vesuvi de l’any 79 ens ha permès conservar una ciutat romana pràcticament sencera. Pompeia constitueix probablement el jaciment arqueològic romà per excel·lència. Les primeres excavacions van tenir lloc el 1748, dirigides per Joaquín de Alcubierre, un enginyer militar espanyol a les ordres del rei de Nàpols i futur rei d’Espanya, Carles III. Des d’aleshores el jaciment ha estat excavat per arqueòlegs brillants com Giuseppe Fiorelli, que va racionalitzar les excavacions i va inventar el mètode dels motlles per desenterrar les víctimes, o l’etapa d’Amedeo Maiuri, que va dirigir les excavacions al jaciment des del 1924, en plena època feixista, fins als anys seixanta del segle passat. Actualment, Pompeia viu una nova etapa de grans excavacions i descobertes.

Després de la xerrada es podran observar les cinc reproduccions de peces corresponents a cinc grans descobertes arqueològiques, i que donen peu a petites històries que seran desvelades durant el festival.

L’Estendard d’Ur: guerra i pau fa més de quatre mil anys.
Cartes d’Amarna: conspiració i assassinat després de la mort de Tutankamon.
La petjada d’una tragèdia: un motllo d’una víctima desconeguda de Pompeia.
La Ilíada i l’Odissea, o com la literatura va inspirar la descoberta de Troia.
La pedra de Rosetta: la clau per llegir l’escriptura de l’antic Egipte.

A càrrec de: Miquel Blay

Quan pensem en professionals de l’arqueologia, acostumem a generar una imatge masculina i poques vegades ens ve al cap una dona. El trajecte històric que delimita l’eclosió de l’arqueologia com a disciplina científica guarda les trajectòries professionals de científics i científiques que gairebé confonen els límits del coneixement i l’aventura. Tanmateix, les carreres professionals de les dones que treballen en aquest àmbit queden més enterrades que les dels seus homòlegs masculins. 

El nombre de publicacions i de premis i, fins i tot, els rols de ficció ens desvelen que la tasca de les arqueòlogues ―menor que la d’ells en tots els camps i menys coneguda― queda amagada. Però elles hi han sigut. Elles hi són. I, per tant, cal que desenterrem la seva feina i la seva contribució a la ciència.

A càrrec de: Agnès Llorenç

La major part de la vida diària d'un legionari romà transcorria als barracons del seu campament. Després d’efectuar molts i diversos serveis ―guàrdia, entrenament, obres de reparació, serveis administratius, etc.―, gaudien d’un cert temps lliure que podien destinar a fer el menjar, netejar la roba i l’armament, jugar amb els seus companys o escriure cartes a la família i als amics, els quals molt sovint estaven a milers de quilòmetres de distància.

Documents originals i cartes trobades en diferents indrets de l’Imperi romà ens acosten a les veus d’alguns legionaris romans. A través d’elles coneixerem aspiracions, pors i sentiments; com les del legionari Apol·linar, que escriu a la seva mare, Tasucari, les següents paraules: «Sempre que us recordo no menjo ni bec, sinó que ploro».

A càrrec de: PROJECTE PHOENIX

Plini el Vell se’n va anar a veure el volcà. Sí, l’excusa era socórrer gent en perill, però era fals. En aquell moment, quan va marxar, ja sabia que no tornaria. La simpatia pels habitants va ser l’excusa, fal·laç, per ser a prop del volcà, per veure, per conèixer, per saber. La curiositat no mata el gat, el justifica!

Han trobat en una vil·la propera a Nàpols, a Cuma, vora el temple de la Masseria del Gigante, la que sembla ser una de les biblioteques romanes més ben conservades. Entre altres joies, tresoreja una biografia de Mecenàs, De culto suo, una primera obra d’Eurípides, uns fragments de memòries d’August, i també una carta de Plini el Jove a Tàcit, que transcriu la darrera carta del seu pare adoptiu i oncle, redactada a la platja d’Estàbia el mateix dia de la seva mort.

A càrrec de: Carles Alcoy

Sext Properci neix a Assís, probablement entre els anys 48 i 46 aC. Ja a Roma, forma part del cercle de Gai Mecenàs, confident i conseller de l’emperador, i important impulsor de les arts, al qual dedica amb entusiasme dues elegies. També adreçarà dues elegies a Cèsar August. Va ser molt amic de Virgili i d’Ovidi, i vivament elogiat per tots dos.

El motiu fonamental de les seves elegies és la seva estimada Cíntia. Seguint la lectura dels seus versos, tal vegada és possible dibuixar una línia d’un valor, naturalment, merament imaginat. Potser l’any 29 aC es van conèixer. Les seves relacions van durar tot aquell any i finalment van aparèixer les desavinences i van entrar en discòrdia. El 20 aC mor Cíntia, a la qual dedica una de les més belles elegies fúnebres: inter complexus excidit umbra meus («la seva ombra s’esmunyí d’entre la meva abraçada»).

A càrrec de: Juan González Soto

El 9 de març de 1850, en les obres d’ampliació del port de Tarragona, es va trobar un estrany sarcòfag. Què era exactament? De quina època? Què en van dir els investigadors com Bonaventura Hernández Sanahuja?

La troballa d’aquella peça va fer que Hernández Sanahuja, arqueòleg i historiador del segle xix, enviés un primer informe manuscrit a la Real Academia de la Historia, en què explicava que la peça descoberta feia referència a una civilització egípcia primitiva a Espanya. Davant d’aquest fet, el Govern va decidir elaborar un informe oficial que incloïa les declaracions jurades de l’arqueòleg. Què va passar després? 

Aquesta activitat permetrà analitzar la documentació existent i contemplar els dibuixos d’Hernández Sanahuja, conservats al Museu d’Història de Tarragona, que serviran per descobrir l’enigma.

A càrrec de: Museu d'Història de Tarragona

Júlia era la filla única de l’emperador August. Primer es va casar amb el seu cosí germà, Marcel, fill de la germana estimada del seu pare. Després, vídua del primer marit i per conveniència també del seu pare, es va tornar a casar amb Marc Vipsani Agripa, amic de tota la vida i amb qui va tenir diversos fills que semblaven garantir l'herència imperial. Mort Agripa, es va tornar a casar, aquest cop amb el seu germanastre Tiberi. Ella havia complert amb el seu paper; ara tocava una mica de diversió.

A càrrec de: Mercè Rovira

Gràcies a les inscripcions funeràries i a les fonts escrites, es coneix l’existència de nombroses dones que es dedicaven a la medicina en l’antiguitat. Eren dones que aprenien l’ofici al costat d’un metge (que podia ser el seu pare) o d’una dona que, per tradició, transferia els seus coneixements a les seves deixebles. Aquestes metgesses dedicaven els esforços a la cura de les dones, sobretot al tractament d’embarassos, parts i malalties sexuals.

Entre aquestes dones hem escollit Scribonia Attice, casada amb el cirurgià Marcvs Vlpivs Amerimnvs i enterrada al panteó familiar de l’Isola Sacra d’Òstia. Va ser una ginecòloga molt apreciada a la ciutat, i probablement tenia consulta a peu de carrer per poder atendre totes les dones que requerien els seus serveis.

A càrrec de: THALEIA - Cristina Masdeu

Durant la dècada dels anys cinquanta del segle XX es van iniciar les excavacions de l’amfiteatre, finançades per la Fundació Bryant. Amb el temps, es van descobrir no sols restes arquitectòniques, sinó també elements epigràfics amb els noms de persones que havien tingut papers destacats en època romana: l’evergeta que va finançar la construcció de l’edifici, l’emperador que va ordenar fer la inscripció més llarga que es coneix o els qui hi van dedicar un exvot. De fet, han sigut moltes les persones que durant vint segles han contribuït a generar la imatge del monument més emblemàtic de Tarragona.

A càrrec de: NEMESIS ARQ

Els camins d’un faraó desconegut i d’un arqueòleg controvertit es van creuar ara fa cent anys. L’activitat vol posar en relleu el lent procés que va permetre demostrar l’existència del faraó nen que va guiar el seu poble des d’Amarna de nou cap a Luxor. Així mateix, es vol mostrar el llarg i accidentat camí que va seguir Howard Carter fins a arribar al moment culminant de la seva carrera. Per primera vegada es descobria una tomba intacta d’un faraó de l’antic Egipte. 

L’arqueòleg més insospitat va fer la troballa de la tomba del faraó més inesperat. Enguany se celebra el centenari del moment clau en què l’arqueologia esdevingué una professió científica valorada socialment i amb una popularitat mai vista fins aquell moment.

A càrrec de: ARGOS TARRAGONA

Quan la troballa de la tomba del faraó nen va fer-se pública, la notícia va fer la volta al món. No n’hi havia per a menys. La Vall dels Reis es donava per exhaurida i ningú esperava poder trobar-hi cap sepulcre intacte, no violat pels lladres de tombes que, des de temps immemorials, havien saquejat els llocs sagrats. Howard Carter va ser l’autor d’aquella tasca arqueològica, i quan va dir allò tan cèlebre de «Veig coses meravelloses», va obrir la porta al coneixement més profund d’un poble enigmàtic i fascinant. Però què en pensaria el món si algú digués que, en realitat, va ser un noiet de deu anys qui va trobar l’entrada del sepulcre? Jo mateix, Hussein Abdel Rasul, aiguader dels excavadors. Vols saber-ne la veritat?

A càrrec de: Agustí Ferré

El menjar més important per als romans era el sopar, la cenae, i començava a mitja tarda. Al migdia, la majoria de la gent era fora de casa treballant, procurant guanyar-se el jornal. Feien només una pausa ràpida per menjar alguna cosa i tornaven a la feina. Era el moment del prandium. Els carrers eren plens de locals als baixos de les insulae, on es podia fer aquesta menjada ràpida.

Què hauríem pogut trobar en un local de menjar ràpid a l’antiga Roma o en qualsevol de les seves ciutats, com ara Tàrraco? En aquesta activitat podrem gaudir d’un petit viatge a la història gastronòmica romana.

A càrrec de: DOMUS APICIUS

Activitat per a les famílies en forma d’un taller que ens endinsa en el món de la investigació, la restauració i la divulgació històrica, que son peus fonamentals de les ciències socials. A través d’aquesta activitat teatralitzada d’una hora de durada es pretén que els més petits coneguin els oficis i les tasques que hi ha darrere de totes les produccions de sèries, videojocs o pel·lícules que veuen sovint. 

Un director de cinema els acompanyarà en dos petits tallers d’investigació i restauració d’elements romans que els serviran després per poder rodar una pel·lícula. Durant l’activitat hauran de superar proves amb l’ajuda de les seves famílies, amb l’objectiu final de vestir-se com un romà o una romana autèntics de Tàrraco.

A càrrec de: ANS Educació

El 1922 van començar les excavacions al jaciment arqueològic d’Ur (actual Iraq). Leonard Woolley en va ser el director juntament amb la seva dona, Katherine Woolley, i la seva mà dreta, Max Mallowan, que, per cert, va acabar casat amb la cèlebre escriptora Agatha Christie. Woolley i el seu equip van excavar unes setze tombes reials i centenars d’enterraments menors datats entre els anys 2600 i 2300 aC. El treball professional i la dedicació de tot l’equip van aconseguir una gran repercussió en la comunitat científica britànica i americana. No oblidem que les excavacions estaven finançades per la Universitat de Pennsilvània i el Museu Britànic. La troballa de les tombes i una part dels objectes que contenien ens endinsaran en una de les civilitzacions més antigues de la humanitat: la dels sumeris.

Després de la xerrada es podran observar les cinc reproduccions de peces corresponents a cinc grans descobertes arqueològiques, i que donen peu a petites històries que seran desvelades durant el festival.

L’Estendard d’Ur: guerra i pau fa més de quatre mil anys.
Cartes d’Amarna: conspiració i assassinat després de la mort de Tutankamon.
La petjada d’una tragèdia: un motllo d’una víctima desconeguda de Pompeia.
La Ilíada i l’Odissea, o com la literatura va inspirar la descoberta de Troia.
La pedra de Rosetta: la clau per llegir l’escriptura de l’antic Egipte.

A càrrec de: Rafa Pérez

L’Antònia Hernández, filla de Bonaventura Hernández Sanahuja, primer director del Museu Arqueològic de Tarragona, ens explica els fets relacionats amb la troballa feta per uns presidiaris d’un suposat sarcòfag egipci, el març del 1850, a la pedrera del port de Tarragona.

Hernández Sanahuja va emetre un informe en el qual afirmava que els motius del sarcòfag demostraven la presència d’una primitiva civilització egípcia a Espanya: els hikses, que van construir les primeres muralles de Tarragona.

Emil Hübner, un reconegut arqueòleg alemany, va declarar el 1862 que el sepulcre era una falsificació. Cap al 1870 Hernández va canviar algunes de les seves idees inicials. Finalment, va cremar tots els exemplars de la seva publicació i va llençar al mar els fragments del sepulcre que havien quedat a Tarragona.

A càrrec de: Karme González

Titus Manilius és un designator, un dels encarregats d’organitzar els funerals a Tàrraco. Cada dia conviu amb la mort i això l’ha fet un home fort. Tanmateix, viu turmentat pels seus pensaments. Són massa les coses que ha vist i tantes les situacions injustes que ha viscut que, per a ell, resulta molt difícil poder creure en els déus dels seus avantpassats. 

A la ciutat han arribat les idees escèptiques dels estoics, els epicuris, i també els anomenats cristians, seguidors d’un rabí jueu, creences que el fan pensar i li generen dubtes. Els temps canvien i ara la gent ja no es vol incinerar, sinó inhumar-se per conservar el cos i poder tornar a la vida en un futur. Titus Manilius ens parlarà de la vida i la mort, de com els romans han sobreviscut a guerres i malalties, i també dels seus dubtes i alegries.

A càrrec de: THALEIA - Robert Rodriguez Fibla

Iras, la serventa de Cleòpatra, ens parla dels preparatius del casament de la reina d’Egipte amb Marc Antoni. Serà una gran festa, però hi ha alguna cosa que no li fa el pes. Per què s’hi deu voler casar si, segons la seva opinió, no li fa cap falta?

Tant a Roma com a Egipte, un matrimoni és sobretot un acord econòmic i polític. Juli Cèsar i Marc Antoni, els dos amants romans de Cleòpatra, s’han casat diverses vegades, i ella també. El poder econòmic, l’estatus polític i el desig de tenir descendència són les principals raons per les quals es casa un home romà, però per a una dona és molt diferent. Iras ens explica què significa per a una romana casar-se i convertir-se en una matrona, i li preocupa què pot comportar això a la seva reina.

A càrrec de: Assumpta Mercader

Frontinus, curator aquarum de Roma, ens explica com gestionaven els romans el proveïment d’aigua de les ciutats i les grans obres d’enginyeria que van construir per a dur-ho a terme. Durant l’Imperi romà, el curator aquarum va ser el comissari responsable de la gestió i el manteniment del sistema d’abastament i la xarxa de distribució d’aigua a les ciutats romanes. A Roma, aquesta funció formava part de les tres grans curadories urbanes, juntament amb la d’obres públiques i la del clavegueram. El càrrec tenia una gran importància i responsabilitat. L’exercia un senador amb rang consular que era nomenat directament per l’emperador.

A càrrec de: Jaume Martell, ITINERE

Des de sempre hem vist els arqueòlegs com a personatges romàntics que viuen en llocs exòtics i treuen a la llum el passat enterrat pel temps. Però que pensen ells i elles realment i quina vida tenen, sent aquesta tan nòmada i incerta? Les lectures que escoltarem desvelaran la part més íntima d’aquesta vocació apassionant.

A càrrec de: Escola de Lletres de Tarragona

El llarg procés de transformació de la gladiatura des dels orígens fins als professionals del gladius resulta poc temptador per a molts investigadors. El corrent dominant explota sense pudor un sagnant món de mites i llegendes amb molt poc rigor històric. Els combats sagnants i la mort semblen ser l’únic motiu que sosté l’interès per aquest espectacle. Però necessitem conèixer la regla i donar sentit al procés pel qual el munus es va convertir en ludus, i com el «deure» de donar la vida pels difunts es va convertir en un espectacle. A partir d’aleshores, la lluita entre combatents entrenats i armats per oferir a la població un espectacle sagnant ―no necessàriament mortal― va afavorir l’aparició d’un fenomen de masses únic.

A càrrec de: Ricardo Cagigal. JANO Recreaciones históricas

La història de la descoberta de la mítica ciutat de Troia donaria per fer diverses sèries de televisió, començant per la vida i l’obra d’un personatge únic: el seu descobridor, Heinrich Schliemann. Nascut a Alemanya, va ser un home de negocis d’èxit. Va fundar empreses a Sant Petersburg i als Estats Units. Va viatjar per tot el món i finalment va prendre la decisió de vendre totes les seves empreses, divorciar-se i emprendre una nova etapa com a arqueòleg. Va dedicar la resta de la seva vida a trobar la Troia que apareixia a la Ilíada i l’Odissea del poeta Homer. Les seves excavacions no van ser precisament un model de treball arqueològic professional, però, malgrat tot, va revifar l’interès per la Grècia arcaica i els estudis sobre la Grècia clàssica.

Després de la xerrada es podran observar les cinc reproduccions de peces corresponents a cinc grans descobertes arqueològiques, i que donen peu a petites històries que seran desvelades durant el festival.

L’Estendard d’Ur: guerra i pau fa més de quatre mil anys.
Cartes d’Amarna: conspiració i assassinat després de la mort de Tutankamon.
La petjada d’una tragèdia: un motllo d’una víctima desconeguda de Pompeia.
La Ilíada i l’Odissea, o com la literatura va inspirar la descoberta de Troia.
La pedra de Rosetta: la clau per llegir l’escriptura de l’antic Egipte.

A càrrec de: Albert Bel

Som a casa d’Apici, i la senyora de la casa ens convida a un bon àpat. Això sí, haurem d’ajudar les cuineres a preparar algun plat, però estigueu segurs que dinarem!

Una experiència singular al voltant de la cuina romana. Preparar sals d’Apici, assaborir àpats que es cuinaven fa dos mil anys i conèixer els costums a taula dels romans són algunes de les experiències que gaudireu en aquesta activitat. Tacte, vista, gust i olfacte us faran viatjar en el temps, en un tast de cultura romana a Altafulla, a l’Ager de Tàrraco.

A càrrec de: DOMUS APICIUS

Activitat inspirada en la representació de la cacera (venatio) que es conserva a la cúpula de Centcelles. El mosaic presenta vuit escenes on s’identifiquen la preparació, la persecució d’uns cérvols, la cacera d’un porc senglar, el retorn victoriós a casa i un personatge principal envoltat d’altres acompanyants.

Alguns investigadors han interpretat aquest monument com una vil·la inacabada que va esdevenir mausoleu imperial de Constant (fill de l’emperador Constantí el Gran, assassinat l’any 350 dC), com la vil·la residencial d’un bisbe o bé com un espai d’una rica vil·la senyorial. La darrera teoria el vincula al campament militar del comes Hispaniarum Asteri, personatge enviat per l’emperador Honori cap al 420 dC a fi de recuperar Hispània per a la causa imperial d’Occident.

A càrrec de: SEPTIMANI SENIORES