“Tàrraco és obra dels Escipions”, va dir Plini, però el seu llegat és una obra col·lectiva protagonitzada per tots aquells que estimem la seva història. El 30 de novembre de 2000 la UNESCO va declarar el Conjunt Arqueològic de Tàrraco Patrimoni de la Humanitat, i aquest aniversari ens enorgulleix tant que, com veieu a la vinyeta, se’ns ha quedat cara de XXV.Kesse o Tarakon? Quin era el nom de l’assentament iber preromà ubicat a la futura Tarragona? O es tractava de dos emplaçaments diferents? Potser, si algun dia desxifrem la llengua ibera, podrem respondre a aquesta pregunta, i llavors no només llegir sinó també entendre el que està dient el nostre personatge.La Via Hercúlia va rebre aquesta denominació perquè Hèrcules la va recórrer amb els bous de Gerió; també la va trepitjar August, quan va reformar la calçada i li va donar el seu nom. Així que pensa-ho quan creuis la Rambla Vella: per allà hi van passar herois mitològics, generals cartaginesos o emperadors romans…, i ara ho fas tu.El Mediterrani era l’indret per on més ràpid circulaven les mercaderies, les idees i les notícies. Per això els romans el van anomenar Mare Nostrum. Era com per a nosaltres una xarxa wifi, amb rutes però sense rúter.Durant la Segona Guerra Púnica, Tàrraco va ser l’indret escollit per Roma a l’hora d’enviar reforços a la península ibèrica. Com que aleshores era un assentament militar, la primera construcció que s’hi va fer va ser una estacada de fusta; la muralla de pedra que tothom coneix es va aixecar posteriorment. Qualsevol semblança amb el conte dels tres porquets és pura coincidència
