Això de la vinyeta és un canvi de jaqueta en tota regla. Inicialment la placa voltejada estava dedicada a Pompeu, però el 49 aC, quan el seu enemic Juli Cèsar arriba a Tàrraco, se li dóna la volta i l'altra banda se li dedica a Publi Muci Escèvola, lloctinent de Cèsar. Avui podem veure aquesta inscripció al MNAT.A mitjan segle XIX s'inicia la urbanització de la part baixa de Tarragona. Es documenten nombroses troballes arqueològiques, com les que Bonaventura Hernández Sanahuja va descobrir durant el traçat del carrer Soler. Anys després, mossèn Joan Serra Vilaró realitza l'excavació il·lustrada en aquesta vinyeta. La destral de doble tall que veiem en primer pla forma part d'un relleu a la façana exterior de la basílica i representaria el domini de Roma sobre totes les nacions.La seva pròpia denominació ens pot induir a error i fer-nos pensar que la basílica del Fòrum de la Colònia era una construcció religiosa, però a Roma les basíliques eren edificis judicials, administratius i comercials. És al segle IV, amb el cristianisme com a religió oficial, quan algunes es transformen en temples i les noves esglésies adopten aquesta mateixa forma arquitectònica.A les excavacions del Fòrum es van trobar restes d’un temple. El fet que tingués tres sales de culte (cellae) indica que estava dedicat a la tríada capitolina: Júpiter, Juno i Minerva. Tres són també les fases arquitectòniques de construcció de l’edifici, equivalents a tres temples successius més grans i superposats sobre el mateix podi.L'aerarium o sala del tresor públic era l'edifici on es guardaven els impostos recaptats i gestionats pels magistrats. Unes ranures als laterals dels dipòsits demostren que es tancaven amb cobertes —segurament de bronze. Durant les excavacions encara s’hi van trobar alguns denaris de plata in situ.Les restes trobades a principis del segle XX es van salvar, però van quedar abandonades. Els litigis sobre el seu destí van acabar el 1954 amb la declaració com a conjunt historicoartístic. El 1967-68, sota l’arquitecte A. Ferrant, s’enjardina i es reconstrueix el Fòrum com a parc arqueològic. Les excavacions i obres de 2025-2026 n’han millorat molt la comprensió i l’accessibilitat.Igual que l'aqüeducte de les Ferreres impressionava el viatger que arribava per terra, la façana marítima d’època d’August mostrava la magnificència de Tàrraco a qui arribava per mar. El teatre, construït en pedra al segle I dC, va ser el primer gran recinte d’espectacles de la ciutat. Per construir-lo es van eliminar instal·lacions portuàries, malgrat la importància del comerç marítim.Les graderies d’un teatre romà abastaven 180 graus, mentre que les gregues superaven aquest angle. El teatre de Tàrraco, fet amb pedra del Mèdol, podia acollir uns sis mil espectadors distribuïts per classes socials. Les cinc primeres grades, reservades a les elits, conserven plaques de marbre. També hi havia un espai enjardinat annex amb una font monumental i un estany central.La successió de forats que veiem correspon als pals i contrapesos del gran teló que hi havia davant de l’escenari. Els teatres romans no estaven coberts; per això el teló baixava per començar la representació i pujava per acabar-la. L’assistència era gratuïta: els nous magistrats municipals havien de sufragar els espectacles.Aquest altar, consagrat a la divinitat d’August, se situava al centre de l’orchestra. També s’hi han trobat moltes estàtues relacionades amb el culte imperial: imatges d’August i la seva família, així com d’emperadors divinitzats com Claudi o Domicià. Avui dia formen part de l’exposició del MNAT.Les estratigrafies indiquen un abandonament gradual del teatre entre els segles II i III dC. S’han trobat estrats omplint els desguassos i un sistema de drenatge col·lapsat, senyal que l'edifici havia deixat de funcionar. Els tarragonins preferien les curses de carros i les lluites de gladiadors.Les sabates de plataforma que porta el personatge s’anomenen coturns i eren pròpies dels actors tràgics. Des d’aquesta alçada contempla l’evolució del teatre: les protestes del 1977 van impedir la construcció de blocs de pisos; posteriorment, litigis van frenar la recuperació. Amb la declaració de Patrimoni Mundial es van poder emprendre actuacions com un mirador i una estructura de varetes d’acer que dibuixa el contorn original.
