Això de la vinyeta és un canvi de jaqueta en tota regla. Inicialment la placa voltejada estava dedicada a Pompeu, però el 49 aC, quan el seu enemic Juli Cèsar arriba a Tàrraco, se li dóna la volta i l'altra banda se li dedica a Publi Muci Escèvola, lloctinent de Cèsar. Avui podem veure aquesta inscripció al MNAT.A mitjan segle XIX s'inicia la urbanització de la part baixa de Tarragona. Es documenten nombroses troballes arqueològiques, com les que Bonaventura Hernández Sanahuja, arqueòleg i primer director del Museu Arqueològic, va descobrir durant el traçat del carrer Soler. Anys després, mossèn Joan Serra Vilaró realitza l'excavació il·lustrada en aquesta vinyeta. La destral de doble tall que veiem en primer pla forma part d'un relleu a la façana exterior de la basílica que representaria el domini de Roma sobre totes les nacions.La seva pròpia denominació ens pot induir a error i fer-nos pensar que la basílica del Fòrum de la Colònia era una construcció religiosa, però a l'antiga Roma les basíliques eren grans edificis públics que servien com a seus judicials, administratives i comercials. És al segle IV, en promulgar-se el cristianisme com a religió oficial de l'imperi, quan algunes basíliques es transformen en temples; no només això, les noves esglésies es construeixen adoptant aquesta mateixa forma.A les excavacions del Fòrum es van trobar restes d’un temple. El fet que tingués tres sales de culte (cellae) indica que estava dedicat a l'anomenada tríada capitolina: Júpiter, Juno i Minerva. Tres són també les fases arquitectòniques de construcció de l’edifici, que equivalen a tres temples successius en el temps, cada cop més grans i superposats sobre el mateix podi.L'aerarium o la sala del tresor públic era l'edifici on es custodiaven els impostos recaptats als ciutadans i gestionats pels magistrats. Unes ranures als laterals dels dipòsits demostren que es tancaven amb unes cobertes, segurament de bronze. Durant les excavacions encara es van trobar in situ alguns denaris de plata.Les restes trobades durant les excavacions de principis del segle XX es van salvar de la destrucció, però van ser abandonades. Es van iniciar anys de litigis sobre el seu destí, que van acabar el 1954, en ser declarades conjunt historicoartístic. El 1967-1968, sota la direcció de l'arquitecte A. Ferrant, s'enjardina i reconstrueix el Fòrum com a parc arqueològic. Tot i la seva importància, aquests treballs no van tenir el rigor documental necessari. Les excavacions i obres de rehabilitació del 2025-2026, però, han facilitat la comprensió del monument i la seva accessibilitat.A l’igual que l'aqüeducte de les Ferreres servia per impressionar el que arribés a Tàrraco per terra, la façana marítima de l'època d’August mostrava la magnificència de la ciutat a qui arribés per mar. El teatre, construït en pedra durant la primera meitat del segle I dC, va ser el primer gran recinte d'espectacles de la ciutat, abans que el circ i l'amfiteatre. Tanta significació tenien aquests edificis públics que, per aixecar el teatre, es van destruir instal·lacions portuàries, malgrat la vital importància del transport i el comerç marítim.Les graderies d'un teatre romà es desenvolupaven en planta fins a assolir els 180 graus, mentre que les d'un teatre grec superaven aquest angle fins a abastar dos terços, o més, del cercle. El teatre de Tàrraco, construït amb pedra del Mèdol, podia acollir uns sis mil espectadors, distribuïts segons la classe social; conservem part de les cinc primeres grades, reservades per a les elits. Posteriorment, el recinte va ser folrat amb marbre, i aquestes files encara conserven plaques d’aquest material. També es va fer un espai enjardinat annex presidit per una font monumental, l’aigua de la qual anava a parar a un estany central.La successió de forats que veiem a la il·lustració (extreta d'una fotografia de les excavacions del 1977) correspon als pals i contrapesos del gran teló que estava situat davant de l'escenari. Els teatres romans no estaven coberts; així que, al contrari d'avui, el teló baixava per iniciar la representació i pujava per finalitzar-la. L’assistència era gratuïta, ja que els nous càrrecs municipals estaven obligats a sufragar aquests espectacles.Aquest altar, consagrat a la divinitat d'August, se situava al centre de l'orchestra. També relacionada amb el culte imperial és la troballa de nombroses estàtues que decoraven la façana escènica. Es tracta d’imatges d'August i la seva família, i també d'altres emperadors divinitzats, com Claudi o Domicià. Avui dia es troben al MNAT, on figuren en exposició.Les estratigrafies parlen d’un abandonament gradual del teatre entre els segles II i III dC. S’han trobat estrats d'aquesta època omplint els desguassos del recinte; i un sistema de drenatge col·lapsat, i per tant no operatiu, pot ser un senyal d'abandonament d'un edifici. Els tarragonins havien perdut l'afició pel teatre: preferien les curses de carros i les lluites de gladiadors.Les sabates de plataforma que calça el personatge s'anomenen coturns: els usaven els actors a l'hora de representar tragèdies per aparèixer més imponents en escena. Des d'aquesta altura, el nostre protagonista pot contemplar l'evolució del seu estimat teatre: les manifestacions ciutadanes del 1977 van impedir que s’hi construïssin blocs de pisos; però es va iniciar un llarg període de plets que van paralitzar la recuperació de l’entorn. Després de la resolució judicial i la declaració com a Patrimoni de la Humanitat, s'hi han pogut fer diverses actuacions, com ara un mirador o una estructura de varetes d'acer que dibuixa el contorn original de l'edifici.
