August va néixer a Roma el 63 aC amb el nom de Gai Octavi. Fill adoptiu del seu besoncle
Juli Cèsar, la seva herència li va permetre desfer-se dels seus enemics i adquirir cada
cop més poder. El 27 aC el Senat el nomena princeps, i també Augustus. L'ascens que
el va portar a ser el primer emperador va tenir el seu reflex en la projecció que va donar
a Tàrraco durant els dos anys que va residir a la ciutat (26–25 aC), cosa que a la pràctica
la va convertir en capital de l'imperi.
August és a Hispània lluitant contra els càntabres, però la seva salut empitjora.
Els metges de les legions eren experts en ferides de guerra, no pas en malalties.
Un mal auguri —un llamp que fulmina un esclau— el fa traslladar-se a Tàrraco a la
recerca de repòs i del clima mediterrani. Allà rep tractaments amb banys freds,
millora la seva higiene i l’alimentació, i la tranquil·litat ajuda a recuperar
la salut del princeps.
Tot i els dos anys de relatiu repòs, August va establir des de Tàrraco les bases del
nou model de govern. Les ambaixades de llocs llunyans com l'Índia eren habituals i
provocaven sorpresa entre els habitants. Amant de la cultura, havia encarregat a
Virgili l’Eneida com a eina propagandística i, durant l’estada a Tàrraco,
també va redactar les seves memòries inacabades, De vita sua.
El “miracle” del margalló va quedar reflectit en l’emissió de monedes, com el sesterci
que apareix en aquesta escena. És una mostra de la importància que va tenir l’estada
de l’emperador. En reorganitzar administrativament la península, August converteix
Tàrraco en capital de la província més extensa de l'imperi: Hispània Citerior o
Tarraconense.
Tot i que alguns monuments es van construir en vida d'August, moltes grans obres són
posteriors, però planificades en aquesta època. Tàrraco guanya importància dins
l’imperi i es transforma profundament. No sabem on s’allotjava l’emperador, però sí
que aquell lloc va esdevenir l’epicentre del poder.
Aquesta no és l'única estàtua d'August a Tarragona. A més de les peces del MNAT,
al Passeig Arqueològic hi ha una rèplica en bronze de l’August de Prima Porta,
regal del govern italià el 1934; i al passeig de Sant Antoni, una estàtua observa el
mar amb una mirada serena, reflectint la pau que l’emperador va venir a buscar.
Que Santa Tecla coincideixi amb el naixement d’August pot ser casualitat. Però que el
19 d’agost sigui tant la seva mort com la diada de Sant Magí ens fa pensar que l’ombra
del primer emperador és més allargada del que sembla, encara que els tarragonins el
coneguem com el carrer del Simago. El princeps ens sabrà perdonar.
