August va néixer a Roma el 63 aC amb el nom de Gai Octavi. Fill adoptiu del seu besoncle Juli Cèsar, la seva herència li va permetre desfer-se dels seus enemics i adquirir cada cop més poder. El 27 aC el Senat el nomena princeps, i també Augustus, nom amb el qual seria conegut a partir de llavors. L'ascens que el va portar a ser el primer emperador va tenir el seu reflex en la projecció que va donar a Tàrraco durant els dos anys que va residir a la ciutat, entre el 26 i el 25 aC, cosa que a la pràctica la va convertir en capital de l'imperi.August és a Hispània lluitant contra els càntabres. La seva salut és fràgil i ha empitjorat: els metges de les legions eren destres en ferides de guerra, però no en malalties. Això, juntament amb el mal auguri que un llamp fulmini un dels seus esclaus, fa que vagi a Tàrraco a la recerca de repòs i del clima mediterrani. Allà el tractament que rep és oposat al que havia rebut al front: on abans se li havia aplicat calor, ara se li apliquen banys freds, cosa que també reverteix en una millor higiene personal i ambiental. La tranquil·litat i una millor alimentació també ajuden que la salut del princeps millori..Tot i que van ser dos anys de relatiu repòs, August va establir des de Tàrraco les bases del nou model de govern. Les ambaixades de llocs llunyans com l'Índia eren habituals i sens dubte van provocar sorpresa entre els tarragonins. Amant de la cultura i les arts, el 29 aC havia encarregat a Virgili la composició de l'Eneida com a eina propagandística per legitimar i glorificar l'Imperi romà. Durant la seva estada a Tàrraco, també va redactar les seves memòries, inconcluses, De vita sua.El “miracle” del margalló va ser recordat en la posterior emissió de monedes, com el sesterci que fa de fons d'aquesta escena. És només una mostra de la importància que va tenir l'estada de l'emperador per a la ciutat. En reorganitzar administrativament la península Ibèrica, August converteix oficialment Tàrraco en capital de la província més extensa de l'imperi: Hispània Citerior o Tarraconense.Tot i que alguns monuments es van fer en vida d'August, altres grans obres arquitectòniques es van construir posteriorment; la planificació, però, directament o indirectament, és fruit d'aquesta època. Tàrraco havia guanyat importància dins de l'imperi, i això la va transformar. Tot i que no coneixem el lloc on August es va allotjar, sí que sabem que aquesta ubicació va ser l'epicentre des d’on emanava el poder.Aquesta no és l'única estàtua d'August que podem trobar a Tarragona. A més de les obres que conserva el MNAT, al Passeig Arqueològic s'ubica una rèplica en bronze de l'August de Prima Porta que el Govern italià va regalar a la ciutat el 1934; i, al passeig de Sant Antoni, una estàtua contempla el mar amb una mirada serena, que reflecteix la pau que l'emperador va venir a buscar.Que el dia de Santa Tecla coincideixi amb el naixement d'August podria ser casualitat. Adonar-nos, però, que a més el 19 d'agost no sols és la seva data de defunció, sinó també el dia de Sant Magí, patró de Tarragona, ens convenç que l'ombra del primer emperador és encara més allargada del que sembla, encara que els tarragonins, el carrer August, el coneguem com el carrer del Simago. El princeps ens sabrà perdonar.
